Inconscient

M’he despertat en una habitació, estirada en una llitera, completament sola. Però a prop, puc veure una llum que prové d’una porta, darrera de la qual sento veus de diversos homes, que parlen seriosament, o això és el que a mi em sembla. Em fa un mal horrible el cap i, realment, no recordo què ha passat.

Al cap de poc, no podria assegurar l’estona que ha passat, entra un home d’uns trenta anys; puc reconèixer que és policia.

−Sap per què està aquí? Què ha fet?

Jo no goso a obrir la boca. Què hi faig, aquí?

−Bé, si no ho recorda ja li explico jo. Fet i fet, tard o d’hora ho sabrà: ha comès un robatori en un dels bancs principals de la ciutat. Però no només això, ha ferit a un civil mentre corria pel carrer, escales avall. Pel que sembla, avui no és el seu dia de sort. Tot baixant, s’ha caigut, s’ha colpejat i ha perdut el coneixement.

−Què, què? Gairebé no sé ni qui sóc…

−Tranquil·la, té amnèsia. Descansi, ja tindrà temps per pensar.