Care Santos

care

Care Santos va néixer a Mataró (Barcelona) l‘any 1970. Va començar a escriure als 8 anys i des de llavors no ha deixat de fer-ho no un sol dia de la seva vida. Va estudiar Dret i Filologia, va treballar en diferents mitjans de comunicació i als 25 anys va publicar el seu primer llibre.
Des de llavors, ha publicat deu novel·les, sis llibres de relats i una nombrosa obra per a joves i infants. En aquest terreny, és una de les autores més llegides del nostre país, i la seva obra ha estat traduïda a més de 20 idiomes.
El 2014 va guanyar el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la novel·la Desig de xocolata. I l‘any 2017 s’emporta el Premi Nadal amb Media vida.
Ha obtingut, a més, els premis Edebé, Gran Angular, Ramon Muntaner i Protagonista Jove —tot de literatura per a joves— i ha fet d’antòloga del llibre Un deu. Antologia del nou conte català. Fa poc ha enllestit el seu primer text teatral, Truca abans d’entrar.

 

PARAULES DE PRESENTACIÓ

Durant gran part de la meva vida, de forma més aviat discontínua, he coordinat tallers literaris. M’agrada dir més aviat «coordinat» i no «impartit» perquè sempre he tingut la impressió que en un taller aprenc més del que ensenyo. És veritat que l’ofici i els anys m’han atorgat alguna legitimitat per explicar unes nocions tècniques, formals, estilístiques, que tenen a veure amb la literatura. Però també és veritat que al llarg de tots aquests anys he trobat sovint persones que volien escriure i que ho feien amb força i convicció malgrat no posseïr cap d’aquests coneixements tècnics.

Per a què serveix un taller literari, doncs? Per perdre la por, segurament. Per comprovar fins on pots arribar. Per provar la teva veu. Per escriure coses que mai hauries pensat ni escrit. Per conèixer altres persones que tenen la teva mateixa passió (o dèria). Per mostrar per primer cop, potser, allò que ets capaç de fer. Per trobar raons per escriure o per escriure més.
Tot això es multiplica per mil quan parlem d’un taller literari adreçat a joves. De vegades penso com m’hauria canviat la vida haver pogut assistir un taller literari quan era adolescent i ja sentia ja tan viva dins meu la passió de l’escriptura. M’hauria fascinat, sí, però alhora m’hauria estat molt útil. M’hauria estalviat molts dubtes i molt temps. És probable que hagués començat a escriure seriosament una mica abans.
Durant l’adolescència comences a ser tot allò que seràs la resta de la teva vida. Encara participes d’algunes coses de la infantesa, com la poderossíssima imaginació, però la vida ja comença a matisar-se amb els trets típics de l’edat adulta. Potser per això trobo tan fascinant aquesta etapa de l’existència de les persones. I potser per això fer un taller literari amb adolescents és de les coses més engrescadores que he fet darrerament. Espero que ho estigui siguent també per a ells.