Enfortiment del sector agroalimentari
La indústria agroalimentària i les seves auxiliars tenen una gran tradició a Granollers i estan vinculades a la comarca. Actualment, a l’entorn de la ciutat, hi ha una gran concentració d’empreses importants del sector, tant de firmes industrials de producte final com de societats auxiliars per al sector de l’alimentació, així com també de grans empreses de distribució. Tal com aconsella el Pla d’innovació local del Vallès Oriental, caldria fomentar projectes de R+D col·laboratius al llarg de la cadena d’aquesta indústria, per tal d’incrementar la productivitat i la innovació en el conjunt del sector, i també reforçar l’especialització en el producte ecològic relacionat amb la producció agrícola de la comarca, que té com a valor afegit la seva vinculació a una alimentació sana i segura (3.1.1.). Valors associats: Governança democràtica, creativitat, coneixement i competitivitat.
En execució; reorientat. El projecte es va iniciar el 2010 amb el suport d’ACCIÓ, que comptava amb el rol impulsor de l’Ajuntament per implementar la política de dinamització de clústers. Els canvis en el govern de la Generalitat i la crisi van fer que ACCIÓ modifiqués la seva estratègia i deixés de comptar amb les entitats locals per implementar polítiques d’innovació. L’actuació de Granollers Mercat es va reorientar aleshores a intentar fomentar la cultura de la innovació en les indústries de la ciutat.
Granollers Mercat, Consell Comarcal del Vallès Oriental, ACCIÓ de la Generalitat de Catalunya, Consorci Català de la Producció Ecològica (CCPAE), ajuntaments de Sabadell, Barberà del Vallès i de Sant Quirze del Vallès i Barcelona Institute of Packaging de LEITAT.
Abans de 2010 es varen realitzar diverses jornades per donar a conèixer a les empreses l’activitat i el funcionament dels centres tecnològics de Catalunya, especialment l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentària de Catalunya (IRTA), desconegut per a una part de les empreses dels sectors relacionats.
Durant el 2010 es va posar en marxa el sistema de governança del Pla d’innovació del Vallès Oriental, que Granollers Mercat va impulsar acompanyat per ACCIÓ de la Generalitat i la dinamització del clúster alimentari del Vallès Oriental, centrat en dues grans línies:
- Dinamització de la cadena de valor de la indústria alimentària.
- Dinamització del clúster de l’alimentació ecològica de Catalunya.
Per començar, es van visitar les 36 empreses més grans i dinàmiques de la comarca en l’àmbit de la indústria alimentària per explicar-los i involucrar-los en el projecte i perquè fossin tractores de projectes per al clúster.
Es comencen a fer contactes per conèixer i valorar la col·laboració amb el clúster d’indústria auxiliar de l’alimentació, que els ajuntaments de la conca del Ripoll, i també amb el suport d’ACCIÓ, ha començat a dinamitzar.
El juny de 2010 es va fer una jornada de canvi estratègic per entendre la dinàmica de treball en clústers i començar a detectar projectes i reptes comuns. Es detecten tres grups de treball:
- Empreses de la Indústria de maquinària de procés i embalatge alimentari.
- Empreses interessades en l’alimentació sana i nutritiva.
- Empreses d’alimentació ecològica. Les empreses del primer grup es van sumar a les actuacions impulsades des de la conca del Ripoll (quatre jornades de treball i de detecció de projectes), i Granollers Mercat va organitzar per la seva banda una jornada sobre bioplàstics.
Amb el segon grup de treball, es van realitzar visites a centres tecnològics que treballaven aquest àmbit com Nutren Lleida, CTNS de Reus, INNOPAN, IRTA i la XARTA (Xarxa de Referència en Tecnologies dels Aliments). Es van realitzar dues jornades/tallers en els àmbits de plats preparats i el de molineria (pasta i pa, pinsos).
En el tercer grup, es van realitzar visites a empreses de fora de la comarca per impulsar el clúster de l’alimentació ecològica i una jornada de presentació on s’acorda la dinamització del clúster a partir del 2011.
Durant el 2011, canvia l’estratègia d’ACCIÓ en dinamització de clústers i suprimeix la línia dels plans d’innovació territorials i planteja només clústers d’àmbit català. Conseqüentment, les empreses del grup de treball de la indústria auxiliar i d’embalatge alimentari s’integren al projecte dinamitzat des de la conca del Ripoll, on es contracta un clúster mànager i es funda el clúster d’Embalatge el 2012, que acabarà integrat i liderat des del Barcelona Institute of Packaging, amb seu a LEITAT a partir del 2013. Les empreses interessades en nutrició i salut s’integren al clúster de nutrició i salut, liderat pel CTNS de Reus, que s’acabava de convertir en una Associació d’Empreses Innovadores.
El 2011 vàrem impulsar la dinamització del clúster de l’alimentació ecològica de Catalunya amb 3 projectes inicials sobre:
- Compra conjunta (central de compres).
- Estudi de mercat d’hàbits i consum del sector ecològic a Espanya.
- Comercialització conjunta per a petites empreses del sector ecològic dins l’àmbit de l’alimentació ecològica.
Els projectes es van pressupostar i iniciar, es va treballar en profunditat amb consultores expertes, però al final no es van executar per dues raons essencials. Per una part, l’empresari més dinàmic i que exercia el lideratge del clúster va vendre la seva empresa a una multinacional i va deixar de liderar el projecte, i a partir d’aquest moment cap altre empresari va voler assumir aquest rol. Per altra part, tampoc va ajudar-hi la posició d’ACCIÓ que, en disposar de menys recursos, va decidir no donar suport a un nou clúster, possiblement per no haver de repartir més el seu minvat pressupost.
El 2012 es va mantenir el suport al projecte de comercialització conjunta, on hi havia 4 petites empreses, una de les quals de Granollers (Bio Natura Productos Ecológicos SL –PRASAD SL) i es van realitzar quatre tallers de definició estratègica, però finalment per diverses dificultats van decidir no tirar endavant el projecte. Les empreses de Granollers en l’àmbit d’alimentació ecològica són molt petites i no exerceixen lideratge, i entre els líders del clúster hi ha exemples en què aquestes empreses són comprades per multinacionals i deixen de liderar el projecte.
Així, el 2012 ja no es va disposar d’ajuda per dinamitzar el clúster i Granollers Mercat, en no haver-hi cap gran empresa ni cap empresa prou dinàmica de Granollers per liderar el projecte, va decidir no apostar per impulsar aquest clúster de l’alimentació ecològica de Catalunya.
El foment de la innovació a la indústria ha continuat des de 2012 fins a l’actualitat, mitjançant altres programes impulsats per Granollers Mercat, amb el suport de la Diputació de Barcelona. Un exemple seria el programa de Pimes Industrials Exemplars, a través de tallers monogràfics i assessoraments als equips directius de les empreses, que ha comptat amb la col·laboració de consultores expertes.
Les visites sistemàtiques a les empreses industrials per conèixer quins reptes tenen és sempre la primera fase de la metodologia de treball actual i el primer pas per establir una relació de col·laboració posterior, que es pot traduir en la participació de l’empresa en projectes diversos del seu interès o en acompanyar-la per resoldre tràmits davant les altres administracions.
El sector de la indústria alimentària és, en general, un dels que menys s’ha vist afectat per la crisi. A Granollers, per exemple, Pastas Gallo i APC Europe han ampliat les seves instal·lacions en aquest període; Audens Food ha crescut en facturació i ha definit un ambiciós projecte de creixement en I+D, amb noves instal·lacions a la ciutat, i Indústries Càrniques Blancafort s’ha instal·lat a la ciutat i ha crescut en facturació.
En el global del projecte de dinamització del sector alimentari van participar-hi més de 60 empreses, la meitat de l’àmbit de la indústria auxiliar i d’alimentació sana i nutritiva, i l’altra meitat (34 empreses) del sector de l’alimentació ecològica.
No va culminar cap projecte de cooperació dels iniciats, però unes deu empreses participants es van integrar en els clústers d’embalatge de Catalunya, en el clúster de nutrició i salut, en el clúster d’aqüicultura i en el clúster gurmet.
Cal conèixer a què es dediquen les empreses del nostre entorn. En especial cal conèixer la seva estratègia competitiva i compartir reptes conjunts com a territori. Els projectes de dinamització industrial requereixen el compromís de les empreses, de les organitzacions empresarials i de les AAPP de manera coordinada i a mig termini. L’Ajuntament no pot liderar sol aquesta mena de projectes. S’ha de tenir molt present si les empreses clau amb qui es vol construir un projecte es plantegen la possibilitat de vendre l’empresa. Cal l’impuls o el suport estratègic en la governança, no en l’execució, i de quants més agents del territori millor (sindicats, patronals, escoles, ajuntaments…).
L’exercici de la gestió d’aquests projecte, i en concret del comportament empresarial i de les actuacions de política pública, ha servit especialment per disposar d’una informació molt útil per replantejar les estratègies d’actuació del proper futur.
Per una altra part, cal una dedicació intensiva dels tècnics responsables del projecte.
Deixa un comentari
Vols afegir-te a la discussió?T'animem a que ho facis!