Adequació de l’oferta de serveis d’atenció social a les noves necessitats

La nova Llei de serveis socials de Catalunya i la Llei estatal de promoció de l’autonomia personal i atenció a persones en situació de dependència introdueixen la garantia de l’acompliment dels drets de les persones per l’Administració pública, en una obligació vinculant pel que fa a l’Administració local. En aquest nou context, és necessari establir una planificació a llarg termini de l’acció social municipal que parteixi de postulats  universals i preventius, que prevegi eventuals situacions de crisi i que defugi l’assistencialisme.

Les entitats d’iniciativa social són organismes que, en sorgir de la solidaritat espontània de la societat civil, tenen un elevat valor social i, en l’actualitat, supleixen amb efectivitat diverses mancances del sistema de protecció social públic. Cal que puguin actuar amb eficàcia com a agents complementaris de l’atenció als col·lectius més vulnerables, com ara les persones immigrants, que millorin les relacions amb els serveis socials públics, amb altres entitats públiques i privades, i que incrementin la seva capacitat amb el foment del voluntariat (3.3.2.). Des dels governs locals, cal promoure i dinamitzar les xarxes socials de cooperació amb el tercer sector social, afavorir la cohesió, la solidaritat, el compromís i la coresponsabilitat (3.3.1.) i donar suport de tot tipus a aquestes entitats d’iniciativa  social.


Valors associats: Governança democràtica, cohesió social, compromís cívic i convivència.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés (no s’acabarà en la legislatura).

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers (Serveis Socials), entitats, Càritas, El Xiprer, APADIS, Creu Roja, REIR, El Caliu, Oncovallès, Amics de la Gent Gran, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Plataforma de la Pobresa Energètica, Col·legi de Procuradors i Col·legi d’Advocats.

  • ACCIONS REALITZADES


2010 i successius: facilitació d’espais municipals a entitats d’iniciativa social perquè hi desenvolupin les seves activitats (cessió d’espais a l’edifici de l’antiga AISS a Oncovallès, Odontologia Solidària i a l’Associació de Familiars de Persones amb Síndrome d’Asperger).

2010 i successius: subvencions nominals a entitats d’iniciativa social (Xiprer, Càritas, Oncovallès, Creu Roja, APADIS…) per desenvolupar projectes d’acció social específics. Complementades amb subvencions anuals continuades dins el Pla de xoc de l’Ajuntament.

2013: treball conjunt amb Creu Roja per desenvolupar un projecte de dinamització de la comunitat per detectar i donar suport amb voluntariat a persones grans en risc d’aïllament i exclusió (projecte RADARS). Prova pilot al barri de Can Bassa.

2014: creació de la Taula d’Acció Social de Granollers (Creu Roja, Cáritas, El Xiprer, APADIS, REIR, El Caliu i Oncovallès). Es va realitzar una anàlisi conjunta de necessitats socials en els àmbits de l’alimentació, l’habitatge, les problemàtiques de la infància i dels col·lectius amb diversitat funcional/discapacitat, així com en la prevenció de l’aïllament social i l’atenció a la dependència especialment en la gent gran.

Col·laboració entre diversos serveis municipals i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), dins d’un grup estable de reflexió, debat i propostes, en relació a la vulnerabilitat associada a la pèrdua de l’habitatge (Taula sobre Habitatge). En aquesta taula hi participaren també el Col·legi d’Advocats, el Col·legi de Procuradors, entre d’altres.

Posteriorment, amb la mateixa filosofia de l’anterior, es va crear la Taula de Pobresa energètica per tractar les dificultats de pagament dels subministraments bàsics.

2016-2017: revisió de l’estructura organitzativa dels serveis socials i de la seva eficiència, i proposta d’una nova organització: modificació progressiva de quatre a tres i a dues zones bàsiques de serveis socials, amb increment de recursos tècnics per donar millor resposta a la demanda i reorientar les actuacions cap a una visió més comunitària i preventiva, amb l’increment d’educadors socials i la reorganització amb dos equips semiespecialitzats en dependència i gent gran i en infància en risc. Nou protocol intern de valoració i seguiment de casos.

2016: revisió de l’oferta del SAD municipal i proposta d’increment plurianual progressiu per realitzar una oferta més propera a les necessitats de la població amb dependència. Revisió de l’oferta de teleassistències amb una proposta de creixement progressiu per ampliar el servei a persones més grans de 75 anys.

2016: elaboració d’una bateria d’indicadors de risc social que permet un seguiment longitudinal.

2017: aprovació d’un nou reglament per a la concessió d’ajuts socials que n’objectiva millor la necessitat i l’assignació.

2018: elaboració d’un Pla estratègic d’acció social (2018-2027) amb una visió a 10 anys vista, que involucra en el seu disseny les diverses entitats d’iniciativa social mitjançant la participació de la Taula d’Acció Social i amb la participació també del Consell de Ciutat.

Aquest projecte també inclou el Projecte 3.3.2. “Impuls del voluntariat” que s’explica a la fitxa corresponent.

  • RESULTATS


Integració, en els plans de xoc anuals de l’Ajuntament, de les subvencions a entitats d’iniciativa social per afrontar problemàtiques socials i econòmiques de la població.

Existència de la Taula d’Acció Social de Granollers, com a òrgan consultiu en l’anàlisi de problemàtiques i d’iniciatives municipals d’acció social.

Disponibilitat, el 2018, d’un Pla estratègic d’acció social (2018-2027).

Disponibilitat d’una bateria d’indicadors de risc social/vulnerabilitat a la ciutat que permeten un seguiment longitudinal.

Cal destacar l’elevat grau de consens i col·laboració amb la PAH en les gestions adreçades a reduir la conflictivitat associada als desnonaments i ocupacions il·legals de pisos.

I també són importants els acords entre l’Ajuntament i SOREA per facilitar la contractació del subministrament d’aigua a les persones i famílies vulnerables en situació d’ocupació il·legal.

  • APRENENTATGES


La persistència en la situació de crisi durant el període analitzat ha condicionat un enfocament més assistencialista i de mesures de xoc, cosa que ha posposat iniciatives potencials de consens amb altres actors en una visió del benestar en un sentit ampli. La creació d’una agenda de treball conjunta amb la Taula d’Acció Social va proporcionar resultats modestos en aquest sentit, ateses les diferents missions de les entitats participants. Es manté, però, el seu caràcter consultiu, especialment davant el nou Pla estratègic d’acció social. D’altra banda, s’ha configurat una relació molt estreta i una transversalitat entre l’Àrea i cadascuna de les diverses entitats d’iniciativa social, que està permetent afrontar les problemàtiques socials i econòmiques de manera molt positiva. La creació d’espais de treball conjunt amb entitats cíviques com la PAH ha permès desenvolupar un discurs municipal clarificador sobre el dret a l’habitatge i les mesures de contenció del problema de desnonaments i talls de subministraments, així com establir aliances i complementarietats amb aquestes entitats.

El Pla estratègic d’acció social permetrà reorientar l’acció social, dotant-la d’un caràcter més preventiu i comunitari, potenciant els aspectes de promoció de la cohesió i coresponsabilitat social de la ciutadania, i adaptant-la més a l’envelliment demogràfic que es preveu.

0 comentaris

Deixa un comentari

Vols afegir-te a la discussió?
T'animem a que ho facis!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *