Promoció d’una seguretat ciutadana basada en la prevenció i socialment inclusiva

Lluita contra la violència de gènere. Nou protocol local d’actuació integral (2017-2018) i intervenció de múltiples agents locals (sanitaris, educatius, policials, municipals…), que s’inicia el 2018.

Des del CIRD (2010-2019):

• Atenció continuada social a dones en situació de violència de gènere: gestió de recursos externs —derivació—, gestió de cases d’acollida, gestió de dispositius individuals d’alerta i altres ajuts socials i econòmics
• Assessorament jurídic a dones
• Atenció psicològica de recuperació a dones en situació de violència de gènere. Tallers d’autodefensa per a dones, gestionats per la Policia local en coordinació amb el CIRD (2010-2019).

Cap a una policia local més eficient i de major proximitat. Integració en plataformes tecnològiques interinstitucionals: Plataforma PISE —seguretat i emergències— (2011) i conveni marc per a connexió directa amb el sistema d’informació DGT (2014). Pel que fa a la seguretat en la xarxa viària local, el 2014 s’instauraren controls periòdics preventius a la xarxa viària local per a la detecció d’alcohol i drogues en conductors. En el manteniment de la seguretat en l’espai públic i equipaments municipals, incorporació de dispositius de videovigilància en alguns equipaments municipals com Roca Umbert i La Tela (2013). Amb l’estratègia d’anar cap a una policia més propera a la ciutadania, assignació de sis nous agents de proximitat (2011-2015, i creació de la policia de barri, que ha generat una important acceptació entre el veïnatge i les associacions amb les quals interactua i que es pretén dotar, perquè creixi progressivament, fins arribar a donar cobertura a tota la ciutat.

La Junta Local de Seguretat segueix essent l’espai de reunió on, de forma continuada, s’hi analitza l’evolució de la seguretat pública al municipi, entre els diferents actors que hi treballen (alcalde, delegat territorial de la Generalitat, regidor, mossos, policia local, CNP i Guardia Civil ), i s’hi decideixen les estratègies per abordar les qüestions actuals, que en cada moment, de forma coordinada, ajudin a prevenir (proactivitat) enlloc de reaccionar quan un fet ja ha passat. Un exemple d’això són les mesures que, en termes de prevenció enfront l’amenaça gihadista, s’han acordat d’implementar en els esdeveniments a la ciutat on hi ha assistència massiva de persones a l’espai públic.

Esforç sostingut per millorar la protecció civil. Actuacions planificades de protecció civil en situacions d’emergència (2010-2019), amb plans de seguretat i prevenció de ciutat (onades de calor, de fred, nevades, inundacions, risc químic…) i en edificis i espais municipals (2013-2014). Incorporació, en els plans, de la mobilització preventiva dels col·lectius més vulnerables (gent gran i persones amb dependència). Integració de tots els plans preventius (2017). Desenvolupament d’una estratègia per convertir Granollers en ciutat cardioprotegida, amb la incorporació de dos aparells desfibril·ladors a la Policia local (2012-2014) i l’adquisició i instal·lació progressiva en espais públics i equipaments municipals (2015-2019).

Accions coordinades per protegir els més vulnerables. Elaboració i revisió (2015-2017) d’un protocol de gestió compartida de casos socialment vulnerables, especialment amb salut mental compromesa, amb la participació de Salut Pública i Serveis Socials municipals, serveis d’atenció primària de salut i serveis de salut mental. Una de les actuacions rellevants en temes de seguretat és en relació amb les situacions crítiques en matèria d’habitatge, pel que fa a casos d’extrema vulnerabilitat (famílies desnonades). S’han habilitat recursos específics d’acollida per a curta estada i transicionals (dos habitatges municipals que gestionen els serveis socials), més enllà de la gestió de l’alberg municipal.

L’accidentalitat a les vies urbanes de la ciutat s’ha reduït considerablement en comparació amb el període comparat de 2003-2011 (a l’entorn del 27 %, amb una mitjana de 310 a 226) i una correlació similar s’observa en termes de víctimes registrades dels accidents de trànsit, a l’entorn del 38 % (una mitjana de 307 a 190).

El treball continu de revisió i millora de la xarxa viària local seguint les indicacions del Pla local de seguretat viària, juntament amb l’inici i la continuïtat en el temps dels controls de substàncies il·legals afegits als que ja es feien d’alcohol, segurament han contribuït positivament a la millora observada en la sinistralitat.

Existència d’un protocol d’actuació local de violència de gènere amb consens dels diversos agents públics. Existència d’un protocol d’actuació coordinada d’atenció a persones en situació de vulnerabilitat i afectació de salut mental.

Hi ha hagut 223 dones beneficiàries dels tallers d’autodefensa, entre 2010 i 2017, amb valoracions que reflecteixen un grau de satisfacció molt elevat. Una mitjana de 130 dones noves per any ateses per la treballadors social al CIRD, de les quals unes 70 reben atenció psicològica per violència de gènere. Anualment, unes 80 dones per any han estat beneficiàries d’assessorament jurídic.

El 2017 hi va haver 14 famílies ateses en pisos d’acollida amb un total de 43 persones, de les quals 24 són menors, a part de les persones acollides a l’alberg municipal.

Les primeres accions cap a un model de policia de proximitat (agents de barri) està rebent una acollida excel·lent de la ciutadania, amb un alt grau de satisfacció i col·laboració. El treball conjunt i coordinat dels cossos de seguretat amb competències a la ciutat, d’una banda, i la interacció entre policia, ciutadania i associacions veïnals, d’altra banda, és clau per aconseguir optimitzar els recursos que, en matèria de seguretat, disposa el municipi de Granollers.

La capacitat per elaborar protocols comuns d’àmbit local (d’actuació contra la violència de gènere, de casos difícils socials i de salut) amb gran implicació d’agents institucionals molt diversos, tot i la dificultat derivada de la diversitat de visions, missions i objectius, contribueix a la millora de la seguretat vital en la vida de les persones més vulnerables.

Atenció individualitzada de gran qualitat, intensitat i llarga durada a dones víctimes de violència, complementada amb l’acció grupal apoderadora, amb una durada de 1,5 anys per dona. És un model atípic en relació amb la immensa majoria de municipis. S’ha avaluat la millora en la qualitat de vida autopercebuda per les dones mitjançant instruments contrastats, amb canvis positius perceptibles en les dimensions psicològica, social i de seguretat.

L’estratègia per a la cardioprotecció de la ciutat té tres aspectes positius: millora la probabilitat de salvar vides davant d’un esdeveniment crític en absència de serveis sanitaris, incrementa la sensació de seguretat en la població i activa la solidaritat entre la ciutadania.