Beques Agents Innovadors de Granollers

  • PROJECTES 2019-2020

  • Anàlisi de qualitat urbana amb perspectiva de gènere de can Bassa. Clara Garcés

    La investigació es basa en la necessitat l’entendre que l’urbanisme, va ser dissenyat i vist des d’una visió masculina, amb la qual cosa no hi ha una neutralitat real, per aquest motiu analitzar l’espai públic amb perspectiva de gènere té com a objectiu principal observar la realitat des de prismes diferents dels usuals, és a dir, el masculí i de jerarquia patriarcal (Col·lectiu Punt 6, 2011). En determinats espais i zones, es deriven certes inseguretats i por a diferents usuaris, les quals es poden produir, moltes vegades, per la ubicació del mobiliari urbà, per la falta d’il·luminació, manca de serveis o espais poc accessibles, etc.

    La realització d’aquest estudi permès acostar-nos al barri de Can Bassa i poder interactuar amb les seves veïnes, ja que és indispensable la seva opinió per extreure bons resultats. Les conclusions s’extreuen a partir de trobades dinàmiques i de passejos exploratoris pel barri, on s’analitza la vida i la mobilitat quotidiana dels i les veïnes del barri. Tot això es fa seguint com a guia l’Auditoria de Qualitat Urbana del Col·lectiu Punt 6, ja que són unes referents pel que fa a l’anàlisi dels espais urbans.


    Plataforma Audiovisual a Granollers. Artau Bellavista

    Plataforma Audiovisual de Granollers és una eina de promoció i posicionament de les empreses de la indústria audiovisual i derivades de Granollers. Una plataforma web que pretén ser la referència audiovisual a la ciutat, i que compta amb totes aquestes empreses i la seva informació més rellevant, perquè qualsevol usuari, ja sigui un client, una altra empresa, un professional, un estudiant, o les administracions, tinguin accés a ella amb un sol clic. A més a més, amb enorme capacitat de filtratge, l’usuari pot comparar les empreses per la seva activitat, els serveis que ofereixen, o els programes que fa servir, entre altres possibilitats.

    Transició energètica en els polígons de Granollers. Oriol Ventura

    La transició energètica cap a un canvi del model energètic actual cap a un de nou distribuït basat en energies renovables és una demanda pública creixent en un entorn social. Per garantir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius i sostenibles, és necessari portar un autoconsum compartit als seus polígons industrials, on normalment es consumeix la major part d’energia de la ciutat. No obstant això, les lleis actuals a la majoria de països, com Espanya, no exploten tot el potencial d’autoconsum compartit ni coneixen la metodologia per aplicar i dur a terme de cara a la transició energètica a les ciutats.

    Aquest projecte presentarà un problema d’optimització d’energia compartida per aplicar en polígons industrials de la ciutat de Granollers, basant-se en l’estudi del patró de consum d’electricitat i aigua de les empreses i l’ús d’un autoconsum compartit combinat amb un sistema híbrid (microturbines hidràuliques i Panells Fotovoltaics), amb l’objectiu de reduir la factura total de cada comunitat energètica durant l’any. Aquesta optimització no només es fa en els sistemes d’emmagatzematge d’energia, sinó que també és important en les xarxes de distribució d’aigua. Aquestes canonades consumeixen grans quantitats de recursos hídrics que cal recuperar energèticament, utilitzant solucions innovadores com a sistemes microhidroelèctrics (especialment la bomba quan funciona com a microturbina).

    En l’escenari final i l’anàlisi de dos casos dels polígons industrials Coll de la Manya i Font del Ràdium, es donen valors interessants relacionats amb la reducció ambiental de les emissions de CO₂ i altres indicadors econòmics. En conseqüència, d’acord amb els criteris desenvolupats en aquest projecte de recerca i innovació, i gràcies als resultats obtinguts dels models analitzats, es podria dir que el primer pas és la utilització de sistemes connectats a la xarxa elèctrica (On-Grid) per a les comunitats energètiques industrials amb major consum.

    • PROJECTES 2018-2019

    • Futur del sector de la mobilitat a Granollers. Armand Jordana

      El projecte té la finalitat de potenciar la mobilitat sostenible, innovadora i autònoma a la ciutat de Granollers per mitjà de l’adaptació dels aparcaments dissuasius.

      El Marc Teòric aporta una visió crítica de les tendències que estan impactant en el desenvolupament de la mobilitat del demà, on s’extreu a tall de conclusions principals que el sector de la mobilitat està immers en una revolució a conseqüència dels avenços tecnològics i la innovació en models de negoci, els quals estan conduint el sector cap a una mobilitat elèctrica, autònoma, connectada i compartida. En els pròxims deu anys es crearan dos escenaris totalment diferenciats, ja que en les grans zones urbanes els canvis s’acceleraran fins a disposar d’una mobilitat no dependent del vehicle privat motoritzat i, en canvi, en les zones urbanes mitjanes i petites el vehicle privat encara seguirà essent el mitjà de transport protagonista a mig termini.

      En el segon bloc es desenvolupen una sèrie de mesures per adaptar els aparcaments d’avui per la mobilitat del demà per Granollers. Enfocant el projecte en els aparcaments dissuasius de la ciutat, recurs estratègic de la mobilitat del futur, s’ha realitzat una anàlisi dels aparcaments en qüestió a diversos nivells i s’ha estudiat la creació d’una línia d’autobús que connecti aquestes bosses d’aparcament amb la zona de vianants de la ciutat. A més, es presenta l’estudi dels requeriments i limitacions que implicarien adaptar la ciutat a l’arribada del vehicle autònom, on es detallen els passos a seguir perquè la transició cap al nou model de mobilitat sigui la més pacificada possible.

      Gent gran de Granollers: Patrons nutricionals i alimentaris. Yolanda Jimenez

      El nombre de persones grans està en augment. Mantenir un estil de vida actiu millora l’estat de salut i conserva al màxim el nivell d’independència. En el present projecte es van identificar els diferents serveis municipals orientats a gent gran i es van avaluar segons el perfil d’usuaris de cada servei. Es va observar que el grup de gent gran activa tenia una ingesta baixa de fruita, aigua, peix blau, làctics i fruits secs, amb tendència al sobrepès i obesitat. No se’n van trobar activitats específiques sobre alimentació saludable i nutrició en els diferents serveis analitzats, tant pels usuaris com pels cuidadors. Es proposen programes d’educació nutricional per promoure l’alimentació saludable com a part de l’envelliment actiu.

      Impuls de l’audiovisual a Granollers: ciutat plató. Laia Boixader

      Granollers és una ciutat mitjana considerada ciutat-cruïlla per la situació territorial estratègica dins del mapa català. La bona connectivitat amb tot el territori l’ha fet ser un motor de desenvolupament econòmic i la converteix en un punt de trobada estratègic. Els que hi vivim la considerem més com un poble, tot i que si haguéssim de definir-la d’una sola manera, potser no ens posaríem d’acord. Amb el projecte que presentem, pretenem mostrar que Granollers, entre moltes altres coses, també pot ser ciutat de l’audiovisual i volem posar sobre la taula tots els beneficis que suposaria ser-ho. Explicarem per què és important que Granollers faciliti la producció audiovisual al territori, analitzarem casos de municipis que ja ho fan, reflexionarem sobre el suport que estem donant ara mateix a l’audiovisual i ens plantejarem un objectiu: convertir Granollers en un ‘Gran’ plató audiovisual a l’aire lliure per tal que la nostra ciutat sigui l’escenari del màxim nombre de produccions audiovisuals possibles.

      Mentoring intergeneracional. Nerea Granado

      Partiendo de un contexto de envejecimiento poblacional creciente y una incertidumbre escolar incipiente, este documento presenta un pre-proyecto de prevención grupal, dirigido a personas mayores y a escolares de educación secundaria y que tiene como objetivo la promoción bio-psico-social de ambos grupos poblacionales a través de un programa de mentoring intergeneracional. De este modo, se busca posibilitar experiencias de relación y cooperación entre personas de diferentes edades, culturas y realidades sociales, orientadas a favorecer el intercambio de conocimientos, competencias y valores, a la vez que se produce un enriquecimiento personal tanto de la persona que contribuye como la que recibe.

      El trabajo en cuestión, se compone de dos bloques. El primer bloque está dedicado a la revisión y fundamentación teóricas del concepto de mentoring y sus diferentes vertientes. Y el segundo bloque presenta la propuesta de intervención. La intervención está recomendada para un máximo de 4 participantes jóvenes guiados por un mentor adulto, y se estructura en varias sesiones flexibles en número, que se organizan siguiendo una misma secuencia (Inicio, Desarrollo y Cierre). Se proporciona la descripción de las sesiones, fases, sus objetivos y desarrollo. Finalmente, se informa acerca de la evaluación de la intervención a partir de la estructura de su protocolo (Valoración del estado del grupo, Acción Interventiva y Post-Intervención) y los instrumentos utilizados para ello.

     

    Foment de l’activitat empresarial innovadora – Acció 2 (2017-2019)

    Les propostes que va aportar la comissió experta del projecte, descriuen un fil conductor que passa per donar resposta a la millora de l’activitat empresarial en la qual la innovació s’aconsegueix en bona mesura per mitjà de la formació, la capacitació i la integració de persones que tenen capacitats innovadores de gran potencial. Es detecta per una part que es perden oportunitats de persones que tenen projectes personals/professionals interessants però els falta ajuda per a la seva realització i maduració.

    És important detectar persones que tinguin el talent per formar part de projectes innovadors de nova creació, o de projectes existents que pretenen fer un salt en la creació de valor. És important recordar que els països que inverteixen en talent són innovadors, són països d’èxit, i atrauen i retenen aquest talent que contribueix decisivament al model de desenvolupament del territori. Així doncs, la comissió experta del projecte va incidir especialment en els aspectes de formació i capacitació de persones joves per al desenvolupament d’una economia innovadora, sense deixar de costat una variable d’Economia social, solidària i que tingui present els valors, que en conjunt configuren el model de propostes. En el context de desenvolupament del Pla estratègic també s’argumenta la importància de que es desenvolupin projectes tècnics, professionals i empresarials connectats amb aquestes persones que es formen i es capaciten i estiguin disposades a complir l’objectiu de contribuir i impactar en el potencial creatiu de la ciutat. Tots aquests elements formarien part dels processos de foment d’una cultura emprenedora de caràcter innovador.

    Els projectes s’han de correspondre amb sectors o temàtiques professionals que tinguin més oportunitats potencials de desenvolupament professional i empresarial. Com a exemples es va detectar el sector del medi ambient i l’economia verda tenint present el gran creixement d’aquest sector a la conjuntura actual i també les oportunitats que s’obren en el nou context normatiu Europeu que incentivarà fortament l’activitat. També es va incidir en el sector relacionat amb la mobilitat i les noves mobilitats sostenibles, i tanmateix en el sector digital en totes les seves formes tenint compte però la gran capacitat d’atracció i centralització de Barcelona ciutat en aquestes activitats. Es tracta doncs d’apostar per gent jove que es pot promocionar i que es pot atraure cap a sectors estratègics innovadors.

    En aquest sentit es considera que l’Administració pública és un actor que pot ser proactiu en el suport a l’activitat empresarial innovadora, però al mateix temps és essencial la participació en aquestes iniciatives de les organitzacions empresarials vinculades al territori, així com la consolidació de les xarxes de cooperació empresarial i que persones compromeses liderin els projectes transformadors. S’encarrega doncs la preparació d’una proposta de projecte que pugui donar resposta a les reflexions i les necessitats detectades en aquestes jornades de treball.

    S’han portat a terme dues convocatòries, anys 2018-2019 i 2019-2020.

    • COMISSIÓ DE TREBALL

      • Carles Ayats Terrades (coord.) President Delegació Vallès Oriental de la Cambra de Comerç de Barcelona
      • Amadeu Barbany Grau Empresari del sector comerç
      • Montse Barceló Riera Chief Operations Officer de TFS
      • Alba Barnusell Ortuño Regidora de Programació i projectes estratègics
      • Joan Bellavista Illa Director II Pla estratègic de Granollers
      • Daniel Boil Serna Advocat i empresari BOIL FERNANDEZ GELI ADVOCATS SLP i BOIL BCN INTERNATIONAL SL
      • Lourdes Camp Casals Gerent de Ventura Medical Technologies
      • Jaume Catafal Carbonell Transformation lead a Cargill i fundador horting Granollers
      • Francesc Font Cot Empresari i Professor Universitari
      • Àngel Gonzalo Martí Secretari de la Comissió
      • Ricard Molins Rovirosa Director de Desenvolupament de Negoci de Fagom Engineering
      • Imma Navarro Ortiz Psicopedagoga i Directora de la Fundació APADIS
      • Àlvar Roda Cap de Relacions Publiques Grup Disproject
      • Jordi Táboas Suarez Director Granollers Mercat
      • David Vázquez Losada Xef del restaurant DO i President del gremi d’ hostaleria del Vallès Oriental
      • Vicenç Viaplana Ventura Productor audiovisual

     

    Foment de l’activitat empresarial innovadora – Acció 1 (2013-2015)

    Aquesta acció sorgeix de la confluència de les estratègies de promoció de la Diputació de Barcelona (que impulsa l’elaboració de Plans de Projecció Exterior – PPE), de l’Ajuntament de Granollers i el mateix Pla estratègic de Granollers.

    S’ha aconseguit proporcionar un instrument operatiu que guia l’activitat exterior del govern municipal i els agents locals d’acord amb les característiques i necessitats del nostre territori i facilita l’alineació de les estratègies amb la política Europea 2020 i de RIS3 potenciant les especialitzacions econòmiques i de coneixement que s’ajusten millor al potencial d’innovació de Granollers, aprofitant les oportunitats i així, respondre als reptes d’un entorn internacionalitzat i globalitzat.

    Després d’una fase de diagnòstic, en la qual van participar nombrosos agents de la ciutat i membres de l’Ajuntament, es va elaborar l’enfocament estratègic. Es van identificar els eixos que han de guiar la projecció de la Granollers i, per a cadascun d’ells, es van desplegar objectius i projectes concrets a emprendre en els propers anys.

    El Pla es desplega a partir dels 3 eixos següents:
    1. Salut, medi ambient i esport
    2. Economia i empresa
    3. Cultura i educació

    Cadascun d’aquests eixos desplega un seguit d’objectius estratègics, dels quals se’n desprenen 19 projectes. En els dos anys que han passat d’ençà que es va aprovar el Pla de Projecció Exterior de Granollers (Novembre 2014) s’han començat a treballar en els 8 els projectes considerats prioritaris.

    El Pla també contempla la planificació, seguiment i avaluació de les accions i planteja vies de finançament de les accions, fent èmfasi en la necessitat de desenvolupar una estratègia activa per a la participació en projectes de la Unió Europea.

    En termes d’oportunitat, el PPE es considera “rendible” per permetre la generació d’avantatges pel desenvolupament del territori, i fins a cert punt “obligatori” degut a la necessitat de confrontar la interdependència de la ciutat amb l’exterior.

    Actualment, s’està duent a terme la fase d’implementació alhora que es treballa per avaluar el PPE amb l’equip d’Administració Pública de la Universitat Pompeu Fabra i  la Diputació de Barcelona. Tot aquest seguiment s’està duent a terme des del Servei de Programació i projectes estratègics.

    • COMISSIÓ DE TREBALL

      • Marc Araez Raich Innoventia
      • Carles Ayats i Terradas Cambra de Comerç de Barcelona. Delegació al Vallès Oriental
      • Joan Carles Basi Buron Pimec
      • Joan Bellavista Illa Director del II Pla Estratègic de Granollers
      • Andrea Canelo Matito Regidora
      • Joan Díaz José Empresari i La Mútua
      • Dolors Domene Giménez L’Engruna
      • Victor Font Mante Delta partners
      • Jacint Jordana Casajuana Catedràtic de Ciència Política i de l’Administració, UPF
      • Rosa Llobet Illa Comerç de Dalt
      • Josep M. Lloreda Piña KH Lloreda
      • Nicolau Olivé Roig Mango
      • Ramon Parellada Garrell Fonda Europa
      • Carles Puig Muntan Empresari
      • Jordi Queró Aguilà Tram, Gran Centre
      • Jordi Táboas Suárez Director Granollers Mercat
      • Victor Velasco Prats La Magrana Vallesana