Com llegir un jardí?

I amb la primavera, el laboratori s’omple de flors. El dissabte 26 d’abril deixàvem enrere el mercat de les paraules per a capbussar-nos de ple en els contes i àlbums de jardins.

Com llegir un jardí? Va ser el títol suggerent que vam posar a la sessió: què en sabem de jardins? Què es pot trobar en un jardí? Nosaltres tenim cura dels jardins o els jardins tenen cura de nosaltres? …

L’objectiu que perseguíem amb aquest laboratori era doble: per una banda volíem donar a conèixer uns quants llibres del nostre fons que parlen de jardins d’una forma molt poètica i emotiva, seguint el rastre del clàssic El jardí secret de F.H. Burnett, i per l’altra, volíem conèixer el moviment de les guerrilles de carrer que busquen transformar les ciutats a partir de l’art o, en aquest cas, els jardins, la natura. CAM00699 (Medium)

El nostre punt de partida era aquesta pregunta: Com es pot llegir un jardí?
Quantes coses podem trobar en un jardí? Qui fa créixer els jardins?
Per això havíem transformat el nostre raconet de la sala infantil en un veritable jardí, ple de testos i referències florals.

Els jardins ens parlen de les persones que els cuiden i també s’han d’aprendre a llegir.
Potser es poden llegir a través de la música, com fan en el llibre Diapasón.

CAM00700 (Medium)

Potser a través de l’amor, com fa en el seu llibre Berta Bonafè.
A través del record, com a la història de La carícia de la papallona.
O, senzillament, en silenci, com ens convida a fer l’artista japonès Katsumi Komagata a Little tree.

Després de presentar aquests llibres i de dialogar amb les famílies, les vam convidar a convertir-se en guerrillers de carrer i a fer una petita acció artística secreta per a transformar la nostra biblioteca.

Amb totes les famílies, doncs, vam emprendre el camí cap a la nostra sala de tallers, plena de testos amb llibres i àlbums il•lustrats de jardins i flors.

D’entrada,  els vam explicar el llibre de Peter Brown El jardí curiós (Takatuka, 2010), un bonic exemple de com la petita acció d’un infant pot transformar una ciutat.

A continuació, els vam convidar a llegir els llibres que havíem triat per a ells: històries de superació, de transformació, d’amistat, ambientades en jardins o utilitzant la natura com a metàfora literària.
Aquesta estoneta de lectura compartida entre les famílies, de descoberta de llibres, va servir perquè cada família escollís un dels llibres.

Un cop feta la tria de la història que més els havia commogut, arribava el moment del treball artístic. És possible captar l’essència estètica i literària d’un llibre i transformar-la en una altra obra d’art?
Uf! Sonava molt complicat, però és que en els laboratoris la gràcia són els grans reptes!

Per això cada família va agafar el test buit que més li agradava i, a partir de tot el material d’escriptori i de reciclatge que els oferíem, va intentar fer una planta que reflectís l’essència del llibre escollit.

Va ser així com El cirerer, d’Alba Garcia i Puig (Sd, 2006), Les tisores de Matisse, de Jeanette Winter (Joventut, 2014), o l’aventura dels Barbapapa a El jardí (Coco Books, 2007) van convertir-se en unes esplèndides plantes.

Un cop  els llibres havien florit en els testos només ens quedava una feina: convertir-nos en guerrillers artístics seguint l’exemple de Keri Smith a Guerrilla art kit (Espasa, 2013). Molt dissimuladament, les famílies van recórrer la biblioteca per deixar llibre i planta al raconet que més els va agradar.

Val a dir que vam repetir aquest laboratori amb les famílies de l’Escola Ferrer i Guàrdia i els resultats van ser excel·lents!

 

[la imatge de la capçalera correspon al llibre:  Stewart, Sarah. La jardinera. Il•lustr. David Small. Ekaré, 2012]

 

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *