100 espelmes per a la Mercè

Mercè Llimona és, sens dubte, una de les grans il·lustradores de la nostra història i no podíem deixar acabar l’any sense fer-li un petit homenatge des del nostre laboratori de lletres i imatges.


Aquest any celebrem els 100 anys del naixement de Mercè Llimona i és l’excusa perfecta per dedicar un laboratori a repassar i, fins i tot descobrir, l’obra de la Mercè i de totes aquelles altres il·lustradores catalanes que, abans i després d’ella, han marcat la nostra literatura.
Vàrem iniciar la sessió al voltant d’una petita taula parada d’aniversari i vàrem explicar a les famílies qui era Mercè Llimona, on va néixer i alguns detalls més o menys significatius i interessants de la seva vida i obra.

A mesura que en parlàvem, aquells qui volien podien aixecar-se i escriure a la paret la informació que els semblava més important.
Les famílies ja van poder veure algunes de les seves il·lustracions dedicades als jocs infantils, exposades dins de plats, com si es tractés de quadres.
Un cop familiaritzats amb la il·lustradora, vam repartir als assistents una invitació que ens permetria entrar a la sala d’actes i seure en una taula parada per a l’ocasió. Estovalles de paper com a base i llapis, bolígraf i retolador com a coberts.


Però abans de començar l’àpat d’aniversari, vam veure unes imatges en el projector de la sala per conèixer els noms d’aquelles il·lustradores catalanes que han seguit a Mercè Llimona.
De les pioneres Lola Anglada i Mercè Llimona, vam anar seguint dècada a dècada:
anys 30: Roser Capdevila, Fina Rifà, Maria Rius
anys 40: Mercè Arànega, Pilarín Bayés, Violeta Denou, Carme Peris, Gemma Sales, Eulàlia Sariola, Carme Solé i Vendrell
anys 50: Marta Balaguer, Anna Clariana, Àngels Comella, Montserrat Ginesta, Montserrat Tobella
anys 60: Cristina Losantos, Imma Pla, Maria Espluga, Juliet Pomés Leiz…
anys 70: Mariona Cabassa, Sílvia Cabestany, Mercè Canals, Àfrica Fanlo, Anna Llenas, Mercè López, Àngels Ruiz, Carmen Segovia
anys 80: Txell Darné, Màriam Ben-Arab, Marta Altés, Anna Obón, Paula Bonet

Les vàrem anomenar i en vàrem comentar imatges, curiositats i característiques d’una desena, les que ens semblaven més importants. Justament ens interessava que les famílies s’adonessin del ric ventall d’estils i de tècniques que representaven.

Ah! Tot seguit va començar un petit joc que ens va permetre veure qui eren els que havien estat més atents.
A cada comensal li vam servir al seu plat (dibuixat per a l’ocasió) un parell de llibres amb la consigna que calia endevinar qui n’havia fet les il·lustracions. Evidentment, havíem tapat els noms de la coberta i la portada, de manera que calia fixar-se molt bé amb el traç de la imatge.
Va ser un bon exercici, tot i que potser una mica difícil. No posaria la mà al foc que cap adult, dissimuladament, no hagués mirat la solució al copyright!

El segon exercici que els vam proposar tornava a centrar-se amb Mercè Llimona i concretament en una de les seves obres més estimades: Tic-tac, en les seves dues versions:

Tic Tac: les hores del dia d’una nena. Hymsa, 1986
Tic Tac: les hores del dia d’una nena. Associació de Mestres Rosa Sensat, 2012

Cada infant i els adults que es van animar, van rebre un petit rellotge dels que encapçalen cada una de les pàgines del llibre. Segons l’hora que els tocava, que va de les vuit de matí fins a les deu del vespre, havien de dibuixar una nova pàgina del llibre.
En definitiva, que entre tots vam idear una nova versió del llibre de Tic Tac.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *