Si us plau… Dibuixa’m un be

El laboratori del mes de novembre estava dedicat a un dels personatges més emblemàtics de la literatura universal. El Petit Príncep és un personatge conegut per gairebé tothom i de difícil classificació. No ens posaríem d’acord si intentéssim encasellar-lo en una franja d’edat o en un gènere literari.

En tot cas, nosaltres volíem dedicar-li una sessió perquè els valors que transmet aquest estrany llibre ens feia intuir que una lectura conjunta, entre famílies, podria ser molt suggeridora.

Al llarg del 2013 es van celebrar els 70 anys de la publicació del llibre i al 2014 es va allargar una mica la celebració coincidint amb els 70 anys de la mort de l’autor: Antoine de Saint-Exupéry

El primer que ens va venir al cap quan pensàvem amb el laboratori era fer un avió, fer un desert, omplir la biblioteca de bens, etcètera, etcètera, etcètera. Però justament el missatge que transmet el llibre no té res a veure amb l’abundància, les presses ni el fer per fer.

 

És per això que vam dissenyar un laboratori tranquil, pausat, per escoltar, ple de silencis.

Potser algú va pensar que era avorrit. Potser sí.

Potser en comptes de quatre fragments llegits en veu alta hauríem d’haver-ne fet tres, potser sí.

Però ben mirat, a ningú ens va fer cap mal escoltar aquells pares llegint en veu alta, mentre descabdellàvem llanes per fer roses vermelles, bens blancs o estrelles grogues.

L’objectiu era que coneguéssim una mica millor el llibre i que ens adonéssim que a vegades llegir crea lligams i que fer una activitat no vol dir forçosament soroll, moviment i acció desenfrenada.

Jo confesso que un cop acabat el laboratori també vaig marxar pensant que la gent s’havia avorrit molt. Però a mesura que van anar passant els dies, m’ha quedat un record bonic d’aquell laboratori.

Em va agradar molt seure tranquil·lament amb famílies amb qui ens uneix l’amor pels llibres i escoltar els pares mentre llegien en veu alta al costat dels seus fills.

I els cors i les estrelles que vam fer de llana els he regalat a gent molt especial. Realment tenien part de la màgia que encomana el petit Príncep: “és el temps que has dedicat a fer una cosa, allò que fa que la cosa sigui important”.

 

 

 

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *