Números + Lewis Carroll = Conill

Ep, d’on surt aquest títol tan estrany del laboratori del 19 de desembre 2015? Després de passejar-nos per l’obra més famosa de Lewis Carroll, aquesta vegada hem volgut posar l’accent en la seva relació amb les matemàtiques i la fascinació amb la lògica i els enigmes.

Per això vam començar el laboratori explicant que Charles Lutwidge Dodgson, nom real de Lewis Carroll, a banda d’escriptor tenia moltes altres aficions, a banda de l’escriptura. Quan va escriure els llibres d’Alícia era professor de matemàtiques a la Universitat d’Oxford i, de fet, molts dels acudits i jocs que apareixen en els seus llibres, eren bromes internes o jocs de lògica de l’època dedicats als seus companys d’universitat. Així que és del tot normal que moltes coses se’ns escapin o no les arribem a entendre. Sobretot en hi trobem en llegir la segona aventura d’Alícia: A través del mirall.

La idea era entrar per darrera vegada al país de les meravelles, aquesta vegada, però, deixaríem la història d’Alícia una mica de banda per fer com en Carroll matemàtic: jugar amb els números, la lògica i la geometria.

Però al país de les meravelles ja hi havíem entrat per la llodriguera i també a través del mirall. Com ho faríem aquesta vegada? Doncs fent-nos petits!

A la sala infantil, al racó dels laboratoris, teníem una tauleta parada amb unes quantes ampolles amb etiquetes de “Beu-te’m” i unes quantes galetes amb etiquetes de “Menja-te’m”. Només ens calia menjar i beure fins que ens fessim una mica més petits.

Ah! Però per estar segurs que realment ens encongíem, primer de tot vam regalar a tots els infants assistents una cinta mètrica de modista. Calia doncs mesurar-se abans i després d’haver begut i menjat!

Cal dir que amb la complicitat dels pares, que ajudaven a prendre mides, tots els infants van encongir-se ben bé, quatre o cinc centímetres! Així que ben petitons no vam tenir problema per entrar per la porteta de la sala d’actes.

Allà ens esperava una mena de taulell d’escacs gegant al mig de la sala, fet amb cartolines blanques i negres. Al terra hi havia coixins vermells per poder seure-hi al voltant. En una racó de la sala, folrada de paper de quadres blancs i negres, hi havia tot d’estris de mesurar: regles, esquadres, cartabons, termòmetres, balances, cronòmetres, calculadores… I, al fons, una taula amb material d’escriptori: bàsicament paper d’embalar blanc i negre, tisores i colors, ceres, retoladors…

El laboratori tenia tres parts: una primera part encara lligada al món d’Alícia, una segona part de presentació d’àlbums il·lustrats basats en números i conceptes matemàtics. I per acabar, una proposta més artística que volia fer reflexionar grans i petits sobre la seva relació amb els números.

Els escacs i el Tangram

Per què un taulell d’escacs al mig de la sala? Doncs perquè el llibre d’A través del mirall, Alícia es troba, ja no amb uns monarques de joc de cartes, sinó amb el rei i la reina dels escacs. De fet, tots els moviments al llarg del llibre que fa Alícia, podrien llegir-se com els moviments reals d’una peça dels escacs durant una partida.

No els vam fer jugar als escacs, però sí que volíem ensenyar-los el jocs del Tangram. Per sorpresa nostra, no tots coneixien aquest joc antic que es basa en la geometria i en la construcció d’infinites figures a partir de set úniques peces sempre de la mateixa forma. És un joc per nosaltres fascinant, perquè no nomes aguditza l’enginy, sinó que estèticament és una meravella. Vam regalar a cada infant un sobre amb les set peces del tangram i els vam posar un repte carrollià: construir, a partir d’unes plantilles, un gat (de Cheshire) i un conill!

Quan la literatura i les matemàtiques es donen la mà

La segona proposta era la descoberta de diferents llibres, la majoria àlbums il·lustrats, on les matemàtiques eren protagonistes. Al final de l’entrada trobareu la bibliografia perquè cadascú pugui escollir els que més li agraden.  La nostra selecció va intentar mostrar un ventall ampli, des del compte enrere, les fraccions, contes acumulatius…  Aquests van ser alguns dels llibres presentats:

La nostra relació amb els números

I, per acabar, arribava el moment de descobrir quins són els números que marquen la nostra vida? La proposta passava perquè cada infant es calqués la seva silueta en un paper d’embalar i a dins, després de rumiar-ho i prendre mides i mesures, dibuixés i escrivís tots aquells números que ens defineixen: Quin peu calcem? Quin és el nostre número preferit? Quan medeix la nostra llengua? Quan pesem? Quina és la nostra temperatura? I el nostre telèfon? Quants germans tenim? I quantes dents? Quan medeix el nostre serrell? Quants centímetres mesuren els nostres passos? Quantes vegades ens llevem a fer pipí durant la nit?…

Per fer-ho possible, les famílies podien agafar tots els estris de mesura que hi havia a la taula i evidentment tot el material d’escriptori i dibuix que havíem posat al seu abast.

També tenien en un parell de capses, a banda dels contes presentats, un seguit de llibres de matemàtiques recreatives, jocs de lògica, enigmes, per si volien incloure’n algun en el seu dibuix o compartir-lo amb la resta del grup al final del taller.

Per acabar, vam fer una ronda entre tots aquells que van voler explicar-nos la seva experiència amb els números o que ens van voler posar a prova amb un enigma.

Un munt de llibres en préstec, això sí! I una abraçada de bons desitjos per als laboratoris del 2016.

 

3 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *