Alehop! El món dels pop-ups

Els protagonistes del laboratori del mes d’octubre van ser els llibres tridimensionals, els pop-up, petites escultures de paper que surten dels llibres per dibuixar en l’espai.
Per fer aquest laboratori ens vam basar en la sessió que Anna Font d’Experimentem amb l’Art va fer-nos dins les IV Jornades de Laboratoris de Lectura.

La presentació va ser molt breu: la missió d’aquest laboratori era explorar com es pot dibuixar a l’espai, a l’aire, a la natura, més enllà de les pàgines d’un llibre.
Com això ens portaria evidentment cap als llibres, ho descobriríem al final de tot.

Vam marxar tots junts fins a una sala preparada per l’activitat: totalment buida. Tot tenia cert aire de misteri. Era un començament ben diferent dels que havíem fet fins ara.
Un cop en la sala, vam començar un diàleg entre petits i grans: què necessitem per dibuixar? Com ho fem si no tenim llapis, pinzell… ni cap superfície com paper, tela…
Van anar sortint idees: dibuixar amb el cos, fer lletres entre nosaltres, amb roba, amb els cabells, fent ombres…

Finalment els vam dir que sí que teníem un material: cintes adhesives de colors. I què podia fer-nos de paper? Doncs tota la sala.

Uau! Uf! Podem?! A la paret? I a les làmpades? I al vidre? Uau! A terra?
Va costar uns minuts llançar-se i perdre la por. De fet, no sé si realment vam arribar a perdre-la del tot.

Acabàvem de fer una “performance”, una petita intervenció artística en l’espai i això era molt ric perquè mai més ens tornaríem a mirar aquella sala de la mateixa manera. Però ja se sap que totes aquestes obres formen part de l’art efímer i ara tocava recollir-ho tot i desenganxar les cintes. No en quedaria res, més enllà d’alguna fotografia. Té un valor totalment vivencial.

Per seguir el laboratori, vam haver de moure’ns cap a una altra sala. En aquesta sala se’ns convidaria a estirar-nos a sota d’unes taules per pintar el cel.
Uf! Què volia dir això?

Doncs el cel també és una superfície ideal per a pintar. Quines coses poden pintar el cel? Un cel de dia o un cel de nit. Dues fileres de taula diferents per omplir d’imatges de núvols, fum, llamps, estrelles…?

Aquests dos llibres, en faristols, eren una petita font d’inspiració:

Bianki. Con la cabeza en las nubes. Océano, cop. 2010 (Travesía)
Tamarkin, Annette. En el cielo. Océano, cop. 2011

I finalment una darrera part per entendre com tota aquesta experimentació amb l’espai ens acaba portant cap als llibres.

A les taules de la tarima teníem preparada una bona col·lecció de llibres tridimensionals.
Petites obres d’art, enginyeria de paper, dibuixos que surten del full per dibuixar-se a l’aire, com nosaltres havíem estat fent durant tot el laboratori.

Són uns llibres delicats, difícils de trobar en les biblioteques. Però el laboratori ens brindava l’oportunitat de conèixer-ne una bona colla. Era una ocasió especial perquè es tractava d’una col·lecció privada i, per tant, calia manipular-los amb molt de compte.

Va ser un laboratori estrany, diferent, potser complicat a nivell de ritme, però és clar, després de fer una performance, després d’estar tocats per l’art, potser és demanar massa que els infants estiguin concentrats i ben asseguts!

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *