Discoteca!

La sessió del dissabte 20 de maig era la darrera del curs i volíem que fos ben especial, una festa d’agraïment a totes les famílies que havien compartit amb nosaltres tants dies i tants llibres.

Continuàvem amb la música i amb el suport tècnic i ideològic del tècnic de Rumb, en David, gestor del bucs d’assaig de la Fàbrica de Roca Umbert.

Tornàvem a unir literatura i música, dos llenguatges que expressen i narren històries.

Aniríem a la discoteca però primer havíem de fer un viatge al llarg de la història de la música. Com escoltaven música els nostres avis? I els nostres pares? Pugeu amb nosaltres a la furgoneta?

20170520_173955 (Medium)

Amb aquest tocadiscs mòbil-furgoneta volíem avançar a les famílies que avui veuríem aparells de tota mena. I les sorpreses no es van fer esperar.

En David de Rumb ens esperava a la sala d’actes amb un munt d’aparells que ens han acompanyat al llarg de la història per poder escoltar música. Amb una trompeta i un clarinet començàvem el viatge: si volies ballar, calia portar-te el músic! La música, en el seu inici, era en directa o no era.

La segona parada era un gramòfon, que després de donar-li corda feia sonar un disc de pedra! Posteriorment vam trobar un tocadiscs portàtil, que venia dins una maleta que incorporava també els altaveus. Una autèntica revolució per les festes de l’època. Després un reproductor de cassets, un walkman, l’aparell de cds, i d’aquí als ipads, tauletes, mòbils, etc.

La segona part del taller era un joc al voltant de la línia del temps. Volíem posar les famílies a prova. Conscients que era un joc més dirigit als pares que no pas als infants, vam decidir que els nens i nenes farien d’examinadors.

Els adults van haver de col·locar uns vint discs i uns vint llibres al llarg de la línia del temps, posant a prova el seus coneixements i records més personals! Fer una línia del temps és molt divertit però alhora és difícil, per això vam fer els ulls grossos davant els pares que van fer moltes trampes preguntant als seus fills les respostes correctes.

I finalment va arribar el moment més esperat: la discoteca.

Cadires fora, obertura de la barra del bar i oferiment d’un cofre ple de mocadors grans i robes per poder-se mudar per a l’ocasió.

Llums generals apagats, il·luminació de colors… i els primers compassos. Des de la tarima de la sala d’actes, abans de cada una de les deu cançons vam anar presentant quina relació tenien aquelles peces amb la literatura. Interpel·làvem al públic, endevinalles, comentaris més o menys engrescadors perquè perdessin la vergonya i ballessin amb tota l’energia possible.

Al cap i a la fi, un dels objectius era demostrar com la literatura llegida a la infància ens pot arribar a marcar. I si no, com és que de joves o adults tots aquells músics incorporaven aquells personatges en els noms dels seus grups o a les lletres de les seves cançons?

I com no, vam acabar el laboratori i el curs amb la preciosa banda sonora de la pel·lícula Allà on viuen els monstres:  All is love de Karen O & the kids.

 

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *