Les fades de Cottingley

El dissabte 27 d’octubre de 2018 iniciem el curs de laboratoris sense deixar de pensar amb tot allò que hem après a les V Jornades de Laboratoris de Lectura, al voltant de la fotografia. Teníem moltes ganes de parlar-vos de la relació existent entre la literatura i la fotografia.Aprofitant tota la recerca documental que havíem fet per preparar les jornades, volíem posar a l’abast de les famílies dels laboratoris tots aquests llibres meravellosos que no tenim normalment a la biblioteca.

Però en especial, vam decidir posar el focus en un àlbum il·lustrat, una novetat, que explicava un fet molt curiós de l’inici de la fotografia.

L’any 1920 van aparèixer unes fotografies amb dues adolescents enmig d’un bosc envoltades de fades. Molta gent va creure que es tractava d’una estafa però el famós escriptor Arthur Conan Doyle va defensar l’autenticitat.
Per preparar el laboratori vam servir-nos d’aquests dos llibres:
Sender, Ana. Las hadas de Cottingley. [Sevilla]: Tres Tigres Tristes, 2017
Doyle, Arthur Conan. El misterio de las hadas. Palma de Mallorca: Olañeta, cop. 1998

Vam començar el laboratori a la sala infantil i, després d’explicar que la fotografia seria el nostre tema a investigar al llarg del trimestre, els vam presentar alguns dels llibres més curiosos, divertits, estranys o interessants que combinen fotografia i literatura.


Tot seguit els vam proposar fer un salt en el temps i viatjar al 1917, a principis del segle XX, a una petit poblet anglès que es diu Cottingley.

Agafats de la mà, vam fer un salt real i un salt fictici en el temps, i vam marxar cap a la sala d’actes. Allà hauríem volgut tenir un bosc frondós, però ens vam conformar amb alguns tuls penjats i uns cartrons que feien una mica de decorat. Vam jugar sobretot amb una il·luminació misteriosa, gràcies a una mànega lluminosa a terra i també uns potets amb espelmes falses, repartides per la sala…

Asseguts a terra, els vam explicar el relat de tot el misteri que envolta les fotografies de Cottingley, ajudant-nos amb un seguit d’imatges, il·lustracions, que projectàvem a la paret. Aquesta era la part més important de la sessió, perquè tota l’aventura de les falses, o no, fotografies, ens permetia parlar amb els infants de l’existència, o no, de les fades. És un tema molt atractiu per a ells i realment tots tenien molt per explicar sobre la seva experiència. Cal preparar les preguntes adients i fer una escolta activa per permetre una conversa rica.

Un cop acabada la conversa, les famílies es van agrupar al costat dels diferents llumets, i vam repartir 10 exemplars de l’àlbum de l’Ana Sender perquè en poguessin fer una lectura atenta.

I acabada la lectura, hi havia dues propostes a fer: seure una estoneta a mirar tota la tria de llibres de fotografia, o bé, participar en un mural gegant que volíem fer al vidre d’entrada de la biblioteca. La idea era reproduir una de les fotografies de Cottingley: per una banda, representar el bosc, jugant amb una paleta de colors de blanc i negre, com era la fotografia en aquell moment, i per una altra, representant les petites fades.

El resultat final no va ser especialment homogeni o gaire bonic, com ens havíem imaginat, però el procés de tot plegat va ser ric i interessant. Potser hauria estat millor proposar a les famílies que fessin les fades i després anar-les a repartir per diferents espais de la Fàbrica de les Arts de Roca Umbert. Potser fins i tot recollir-les totes en una etiqueta a Instagram…

Però bé, el més important era tot el procés.

 

 

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *