Mirant… el cel

Amb aquest laboratori comencem un petit cicle de tres sessions que vol posar la mirada al món que ens envolta. Hem acabat acostumant-nos a les meravelles de la natura, segurament per necessitat, però realment podríem passar-nos hores i hores mirant el cel, el mar o la terra. Sempre ens descobreixen noves formes, nous colors i sensacions diferents que ens fan sentir molt petites.

Per fer aquesta sessió de Mirant el cel…, tot i que hi havia molts aspectes atractius i molts llibres possibles, hem decidit concentrar-nos en els núvols. Ens ha interessat molt veure com els autors i els il·lustradors juguen amb el núvol com a element metafòric, utilitzant els diferents colors dels núvols, segons si estem o no enfadats. També les diferents propostes de joc que conviden a imaginar les il·lustracions que es creen al cel…

Però de totes les propostes, aquella que més ens ha enamorat, és la del llibre de Germán Machado i Mar Azabal Baixa dels núvols (Ekaré, 2018)

Aquest ha estat, doncs, juntament amb tots aquests altres en un segon terme, el protagonista del laboratori:

El laboratori ha començat a la sala infantil, al voltant d’una petita exposició de llibres i objectes que ens han servit per centrar el tema dels núvols. Hem anat comentant alguns d’aquests llibres secundaris i també la pintura de René Magritte. Arran d’aquests llibres, han anat sortint temes de conversa al voltant del cel, l’observació, la part científica dels núvols, etc.

Hem comentat el tema del núvol com a metàfora, acompanyant-nos de tuls de diferents colors, per veure com  els autors ho aprofiten per explicar les seves històries.

Un cop acabada l’explicació, hem anat cap a la sala infantil. Ho hem fet pel carrer, caminant pels núvols. Com? Doncs fàcil: hem utilitzat miralls de mà. Malgrat que no és el primer cop que ho fem, sempre és un èxit. Miralls sota el nas, de cara amunt… només cal baixar els ulls i caminar mirant el mirall. La sensació de caminar de cap per avall és molt divertida.

La sala d’actes està ambientada segons el llibre Baixa dels núvols. Tot el terra està folrat de paper d’embalar marró, pensat per poder guixar lliurement quan sigui el moment. A les parets hi ha repenjades quatre escales grans de colors i al costat, unes capses de fusta plenes de núvols de boata.

La proposta d’avui és llegir tots plegats el conte del Germán Machado, deixar-nos inspirar per les imatges de la Mar, i dedicar una estoneta a reflexionar sobre allò que fem quan tenim el peus a terra i allò altre que fem quan tenim el cap als núvols.

Què ens agrada més? A què dediquem més estona?

Allò que no fem diàriament, quan tenim els peus a terra, ho escriurem o ho dibuixarem a terra. Però allò que somiem, allò que ens agradaria fer quan tenim el cap als núvols ho convertirem en una obra d’art. Ens construirem un llibre objecte, únic, amb una capseta de cartró, on hi guardarem una mica de núvol i les paraules que expressen el nostre somni.

 

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *