13 gen 2016//en Creació artística, Creació literària, Noms propis, Recursos audiovisuals /per gorchspgEl primer dels tres laboratoris de l’Alícia va tenir lloc el dissabte 24 d’octubre. Era un laboratori una mica diferent perquè aquesta vegada les famílies eren més espectadores que no pas participants, sobretot en la segona part de la sessió, on teníem una sorpresa preparada.
L’objectiu d’aquest laboratori era conèixer una mica més el llibre de l’Alícia en terra de meravelles: el seu autor, de què va la història, però, sobretot, què ha representat com a icona cultural. Què té Alícia que 150 anys després de la publicació de la novel·la, encara és tan important? Què en saben els infants i adults que han vingut al laboratori?
Per obrir una estona de conversa amb les famílies, des de la biblioteca havíem ideat una mena de taulell de l’oca, a partir d’un tros d’estora, que ens serviria per anar traient diferents temes a mesura que una figura de l’Alícia anava saltant de casella a casella.
Tot i tenir la forma de joc de l’oca, no hi havia daus, ni se saltaven caselles, ni es guanyava ni es perdia. En algun moment de l’elaboració del laboratori ens vam plantejar aquesta possibilitat per fer-ho més atractiu de cara els infants. Però al final ens va semblar, tot i que Lewis Carroll era molt juganer i formava part de la literatura del Nonsense, que preferíem explicar l’argument del llibre seguint l’ordre correlatiu.
El taulell constava de 14 caselles i començava i acabava, igual com en el llibre, enmig del camp, on Alícia i la seva germana seien avorrides. Pas a pas, doncs, seguint un conill blanc, es tractava d’anar descobrint els personatges i les escenes més conegudes: l’oruga, el barretaire, la duquessa, la reina de cors…
La gràcia i la dificultat del Joc de les M’Alícies requeia, sobretot, en la conductora del laboratori: a cada casella hi havia una anècdota per explicar, un personatge per presentar, una pregunta per fer a les famílies al voltant del que sabien del llibre de Carroll, un llibre per mostrar, una il·lustració per comparar… i fins i tot, en un parell de caselles, hi havia una petita activitat manual. Tot plegat amb la idea que durés uns 30-40 minuts amb la facilitat que es pogués estirar o escurçar sobre la marxa.
Les dues activitats manuals incloses en el recorregut que les famílies havien de fer tenien de base la papiroflèxia.
La primera es trobava a la tercera casella.
Alícia, mentre s’avorreix ajaguda al prat, veu passar una figura estranya, una cosa que no es pot creure que sigui real… A cada infant i adult els donem un paper plegat (prèviament construït per nosaltres) i els convidem a bufar per un foradet que hi ha a la punta. Es tracta d’un globus de papiroflèxia i en bufar, la figura s’infla. Ah! però la sorpresa no s’acaba… Si miren pel forat hi veuran un dibuixet. Què és? Doncs sí, allò que va veure Alícia: un conill blanc corrent, amb guants, armilla i rellotge!
Al final de l’entrada veureu com es fa aquesta figura de papiroflèxia, però us caldrà fer una cosa més. Quan prepareu els quadrats de paper blancs amb què fareu el globus, haureu de fotocopiar, just al mig del quadrat, el dibuix del conill. D’aquesta manera quan feu el plegat i finalment les famílies bufin i mirin pel forat, es trobaran la sorpresa del conill blanc. En el nostre cas era, per descomptat, el conill en la versió clàssica de John Tenniel.
La segona de la manualitat va ser al final de tot. A partir d’un joc de cartes real, de mida DINA-5, vam tapar amb paper adhesiu blanc la part dels números de totes les cartes. A sobre vam enganxar-hi un vestit de papiroflèxia. La idea era que cada assistent dibuixés el cap, els braços i el cos de l’Alícia. Tan llarga o encongida com volgués!
Valorant aquesta part del laboratori, ara amb la distància, hem de dir que va ser un dia de molts nervis i emocions, suposem que pel respecte que ens mereix l’obra de l’Alícia i la pressió de fer-li un homenatge a la seva mida. En definitiva, que el passeig pel taulell de joc va ser una mica massa “ràpid” i la dinamitzadora es va deixar d’explicar un munt de coses. Ai, els nervis!
I arribat aquest punt, a poc a poc, grans i petits van anar cap a la sala de tallers per passar per la llodriguera i entrar al país de les meravelles.
Aprofitant l’entrada del darrere de la sala d’actes, on hi ha un petit passadís, vam construir una mena de túnel amb una taula i amb l’ajuda de robes de tons marrons i verds, paper d’embalar marró i uns cartrons ben grossos. Per passar calia posar-se de quatre grapes i caminar un parell de metres mig a les fosques. Era força impactant!
La sortida de la llodriguera també era emocionant perquè la sala estava només il·luminada per un parell de focus que formaven part de la instal·lació audiovisual i la música que s’hi sentia era molt màgica i convidava al silenci i a la calma.
A mesura que anava entrant la gent anaven seient al terra i es deixaven portar pel silenci de tot plegat. Quan ja vam ser-hi tots, va començar la funció. Aquesta instal·lació és obra de Recreat, de Marco Domenichetti i David Morella i es basa en la versió que Ignasi Blanch i Àngel Burgas van fer del llibre d’Alícia: Alícia i el país de meravelles (La Galera, 2007)
Es fa difícil d’explicar-la, així que us recomanem que cliqueu aquí per veure el video de la instal·lació. La gràcia, al nostre entendre, és que el llibre funciona com a clau màgica que obre el món. Cada vegada que passem una pàgina del llibre, unes veus, unes músiques, unes imatges omplen la sala. La tecnologia hi és, però, en aquest cas amagada, per crear un efecte màgic.
El comiat, com no podia ser d’una altra manera, va ser amb llibres. Breument vam presentar totes les versions i adaptacions d’Alícies que ens acompanyarien al llarg dels tres mesos d’homenatge a Lewis Carroll.
📎Documents adjunts
Enllaços relacionats
