L’ONU reclama acabar amb els combustibles fòssils el 2100

El nou informe de l’IPCC insisteix que l’escalfament es frena amb voluntat política

L’única manera de frenar els previsibles efectes ruïnosos i irreversibles del canvi climàtic és reduir de manera dràstica i ràpida les emissions de gasos lligades als combustibles fòssils fins a arribar a la seva gairebé absoluta prohibició el 2100, segons subratllen les conclusions del cinquè informe del Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic de l’ONU (IPCC), presentat ahir a Copenhaguen. El volum, l’esforç més important realitzat fins ara en ciència climàtica, ja que hi han participat 800 autors i s’han analitzat 30.000 articles científics, té com a objectiu informar els polítics que a finals de l’any que ve es reuniran a París per intentar aprovar un nou tractat mundial sobre reducció de gasos.

Per convèncer els més dubitatius, el text incideix diverses vegades en un aspecte clau: emprendre una reducció «ambiciosa» de les emissions de gasos variaria el creixement econòmic del planeta durant el segle XXI, que es calcula entre l’1,6% i el 3% anual, en només 0,06 punts percentuals. «És tècnicament possible. El que falten són institucions i polítiques apropiades», va afirmar en un comunicat Youba Sokona, copresident d’un dels grups de treball de l’IPCC. L’informe és la síntesi de tres volums anteriors publicats al llarg de l’últim any.

INTENSITAT I RAPIDESA / Per limitar l’augment de la temperatura a finals de segle a dos graus respecte als nivells preindustrials, considerat simbòlicament el llindar que separa el que és acceptable del que seria catastròfic, es necessitaran retallades d’emissions d’entre el 40% i el 70% d’aquí al 2050. Si l’objectiu s’aconsegueix però en una data més tardana, insisteix l’IPCC, els problemes seran molt superiors. «Els riscos de canvis abruptes o irreversibles augmenten si ho fa la magnitud de l’escalfament», adverteix el text. Els països en desenvolupament, que són justament els últims responsables del problema, són els més vulnerables al canvi climàtic per les dificultats que tenen i tindran per afrontar-lo, prossegueix l’informe, i per això és clau una aposta per la «igualtat», és a dir, és essencial una inversió internacional en adaptació.

L’informe de l’IPCC reitera les conegudes advertències que cap de les grans potències sembla prendre’s seriosament. Així, recorda que les concentracions atmosfèriques de CO2, el principal gas d’efecte hivernacle, són les més altes dels últims 800.000 anys. I que el període 1983-2012 va ser probablement el període de 30 anys més càlid dels últims 1.400 anys. I que el nivell del mar ha pujat 19 centímetres des del 1901. «La ciència ha parlat. No hi ha ambigüitat en el seu missatge. Els líders han d’actuar. El temps no està del nostre costat», va declarar el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon.

Els primers informes de l’IPCC, publicats els anys 1990, 1992 i 1995, encara mantenien moltes incerteses sobre les causes del canvi climàtic i la seva possible evolució, però el quart, aprovat el 2007, ja era inequívoc sobre l’atribució del problema a l’activitat humana.

El Periòdico 02-11-2014 > 20:00 ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA

Consulta el cinquè informe de l’IPCC aquí http://www.ipcc.ch/

cinquè informe

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.