Trobada de municipis rurals i metropolitans a Santa Margarida i els Monjos per impulsar la innovació política local sobre memòria històrica i cultura de pau

Representants de 20 ciutats i pobles catalans van participar en la jornada que Alcaldes i Alcaldesses per la Pau va dedicar a aquesta agenda emergent per la nostra xarxa. La jornada “Fomentem la Cultura de Pau” va comptar amb l’impuls de l’ajuntament de Santa Margarida i els Monjos i el suport de la Diputació de Barcelona.

La trobada va tenir lloc al Castell de Penyafort; un paratge i conjunt patrimonial captivador al cor del Penedès. L’espai va acollir contribucions suggerents i inspiradores de municipis, xarxes i actors de la societat civil i el món de la recerca per explorar polítiques emergents sobre memòria històrica i cultura de pau. Això va permetre delinear una certa agenda d’acció compartida i reforçar l’intercanvi de pràctiques, la capacitat incidència pública i la comunicació entre actors.

Igualment, la jornada “Fomentem la Cultura de Pau” va refermar la importància d’estimular, reforçar i donar a conèixer el compromís dels governs locals al voltant dels valors democràtics, els drets humans i la cohesió social com una eina efectiva per donar resposta als grans reptes socials i polítics del territori en el present.

Les polítiques de memòria històrica a nivell local són una eina clau per avançar aquesta visió mitjançant nous diàlegs intergeneracionals, promoure una democràcia participativa, l’educació per la pau i els projectes de cooperació al desenvolupament.

La jornada va comptar amb contribucions dels següents actors:

• L’Observatori Europeu sobre Memoria – EUROM, que ofereix un sòlid marc d’expertesa i relació amb processos d’innovació pública europea sobre temes de memòria històrica, i a l’hora pot detectar oportunitats d’enfortiment europees especialment rellevants pels municipis (finançament, treball en xarxa, capacitacions…)
• Olesa de Montserrat i la seva “Audiència Memorial” centrada en promoure el diàleg intergeneracional i la cohesió social a través de formats participatius 
• El Consell Comarcal del Priorat i Cornudella de Montsant, que posa en valor espais de memòria vinculats a la Batalla de l’Ebre i a l’hora promou el compromís democràtic de les institucions presents i les noves generacions.
• Caldes de Montbui i les seves iniciatives de memòria amb els deportats catalans a camps de concentració nazi, impulsant una tasca de memòria visible tant a nivell d’espais públics com de treball amb la comunitat.
• Santa Coloma de Gramenet i el seu programa de memòria històrica centrat en desenvolupar la identitat de ciutat reconeixent el paper dels i les defensores locals dels drets socials i la democràcia durant tot el segle XX.
• Pallejà i el Consell Comarcal del Baix Llobregat, que promouen una xarxa territorial de 35 municipis metropolitans i rurals per compartir iniciatives sobre memòria històrica, generar debat i interès i a l’hora posar en valor el tema
• El Programa de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona que ofereix suport als municipis del territori i a l’hora promou una major articulació, coherència i innovació de les polítiques locals.
• La xarxa Mai Més de l’Amical de Mauthausen que ha representat un espai de referència i mobilització cívica sobre el tema des de fa temps i ara reclama major mobilització per prevenir i combatre el feixisme.
• La  Plataforma Lleida 1936 que promou la priorització i posada en valor del patrimoni històric material i immaterial de les Terres de Lleida vinculat a la Guerra Civil i la Batalla del Segre, incidint especialment en els nivells municipal i provincial.
• El Fons Català de Cooperació com espai de cooperació municipal referent a Catalunya, que planteja una major vinculació entre les polítiques de memòria històrica i de cooperació descentralitzada, no només com un aspecte de l’educació al desenvolupament però també d’aprenentatge d’experiències sobre memòria històrica impulsada en altres països del sud global.
• El Centre CEDID sobre Dictadures i Democràcies de la UAB, que proposa una mirada ampla de la memòria, abordant aspectes socials i culturals del passat i a l’hora reconeixement la mirada de gènere en les polítiques municipals sobre memòria democràtica, patrimoni i arxivística