Participa en l’Assemblea de la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya i la Taula rodona «Per la vida i pel planeta, NO a les armes nuclears!»

Dos anys després de l’entrada en vigor del tractat de prohibició de les armes nuclears, 92 estats ja l’han signat i 68 l’han ratificat

Les campanyes d’incidència impulsades per la societat civil i pel municipalisme de pau han estat clau en l’assoliment de l’acord


El 22 de gener de 2021 va entrar en vigor el Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears, aprovat per Nacions Unides el juliol de 2017. Aquest Tractat il•legalitza les armes nuclears i els països signants es comprometen a no posseir, desenvolupar, desplegar, provar, utilitzar armament nuclear o amenaçar amb el seu ús.

El Tractat és un assoliment important, ja que significa que ara mateix ja existeix una prohibició per a tot tipus d’armes de destrucció massiva. Després d’anys de lluita de societat civil organitzada a través de la coalició ICAN (International Campaign to Abolish Nuclear Weapons), Nacions Unides va aprovar el Tractat i el passat mes de juny de 2022 es va celebrar la Primera Conferència d’Estats Parts.

La Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, integrant de la coalició ICAN, ha impulsat la Campanya «Ciutats de Pau», que promou una moció per demanar que Espanya signi el Tractat. Prop de 100 municipis ja s’hi han adherit.

Reserva’t la data: Assemblea d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya

Participa en l’Assemblea 2023 de la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya: el principal punt de trobada de la nostra xarxa i un espai per promoure el municipalisme de pau a Catalunya!

L’Assemblea reuneix a representants de governs locals i membres d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau per fer balanç de les activitats desenvolupades en l’àmbit català, europeu i global i per definir prioritats futures.

La darrera edició de l’Assemblea es va celebrar en línia el gener del 2021.

En aquesta ocasió, la xarxa convidarà els membres a trobar-se presencialment el 23 de febrer a les 16:00. La trobada serà a Barcelona i compartirem el lloc concret més endavant amb les persones inscrites.

Després de l’Assemblea, FundiPau organitza una reunió informativa i debat vinculat a la nostra agenda temàtica: la trobada versarà sobre la problemàtica nuclear “Per la vida i el planeta: No a les armes nuclears”.

Per participar-hi, farà falta registrar-se utilitzant l’enllaç adjunt (fes clic aquí)

La Plaça del Diàleg proposa una metodologia innovadora per reflexionar amb la ciutadania sobre com construir la pau al món i al territori

Un bon nombre de municipis catalans ja ha acollit aquesta proposta de Justícia i Pau, que posa en valor i repensa el llegat d’Arcadi Oliveres davant dels reptes del present i planteja el paper de l’agenda pacifista en un món canviant i complex. 


Aquest format participatiu està especialment pensat per desplegar-se en l’espai públic i reinterpretar-se en funció de les prioritats que cada municipi vulgui plantejar en diàleg amb la ciutadania i les organitzacions locals. 

Un conjunt de sis balances interactuen amb una sèrie de preguntes plantejades a les persones participants. Aquestes preguntes proposen temes clau de l’agenda pacifista, com són el desarmament, les finances ètiques, la sostenibilitat o les desigualtats econòmics. Prioritzant el paper d’exemples concrets en avançar o no cap a un món més pacífic, s’invita a la ciutadania a reflexionar no només sobre la importància de l’agenda de pau, però en quin tipus de món i societat volen viure.

Pots conèixer amb més detall aquesta proposta fent un cop d’ull a aquest vídeo o veient el reportatge fotogràfic d’experiències anteriors sobre el tema.

 

Granollers representa el municipalisme català a l’Assemblea General d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau d’Hiroshima

La trobada principal de la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau celebrada a Hiroshima del 19 al 20 d’octubre va renovar el compromís de municipis d’arreu del món amb l’agenda de la xarxa, que promou la cooperació i la solidaritat internacional en favor del desarmament nuclear i la pau. 


L’Assemblea va adoptar el “Document-Crida d’Hiroshima” com un full de ruta compartit entre els membres per promoure un món lliure d’armes nuclears i reforçar les polítiques de promoció de la cultura de pau per part dels municipis.

L’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell, va liderar la delegació europea en aquesta trobada, com a presidenta del Capítol Europeu d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau. Junt a l’alcaldessa Barnusell, lideresses i líders locals d’Oslo (Noruega), Malakoff (França), Biograd na Moru (Croacia) i Evora (Portugal) van aportar una visió europea en aquesta trobada de municipis d’arreu del món. 

Barnusell també va representar la feina feta des de Catalunya, posant en valor iniciatives recents impulsades des de la xarxa catalana com la jornada “Fomentem la Cultura de la Pau” o la campanya “La Pau al Món Comença Aquí”. 

Com a resultat de l’Assemblea General, la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau presidida pels alcaldes d’Hiroshima i Nagasaki espera oferir un nou sistema de suport als municipis membres que vulguin participar més activament en l’agenda de l’organització.

Aquest mateix enfocament també es tradueix en una major interacció amb la societat civil i amb noves generacions per promoure conjuntament l’agenda global pel desarmament nuclear i a l’hora polítiques locals sobre pau més efectives.

Trobada de municipis rurals i metropolitans a Santa Margarida i els Monjos per impulsar la innovació política local sobre memòria històrica i cultura de pau

Representants de 20 ciutats i pobles catalans van participar en la jornada que Alcaldes i Alcaldesses per la Pau va dedicar a aquesta agenda emergent per la nostra xarxa. La jornada “Fomentem la Cultura de Pau” va comptar amb l’impuls de l’ajuntament de Santa Margarida i els Monjos i el suport de la Diputació de Barcelona.

La trobada va tenir lloc al Castell de Penyafort; un paratge i conjunt patrimonial captivador al cor del Penedès. L’espai va acollir contribucions suggerents i inspiradores de municipis, xarxes i actors de la societat civil i el món de la recerca per explorar polítiques emergents sobre memòria històrica i cultura de pau. Això va permetre delinear una certa agenda d’acció compartida i reforçar l’intercanvi de pràctiques, la capacitat incidència pública i la comunicació entre actors.

Igualment, la jornada “Fomentem la Cultura de Pau” va refermar la importància d’estimular, reforçar i donar a conèixer el compromís dels governs locals al voltant dels valors democràtics, els drets humans i la cohesió social com una eina efectiva per donar resposta als grans reptes socials i polítics del territori en el present.

Les polítiques de memòria històrica a nivell local són una eina clau per avançar aquesta visió mitjançant nous diàlegs intergeneracionals, promoure una democràcia participativa, l’educació per la pau i els projectes de cooperació al desenvolupament.


La jornada va comptar amb contribucions dels següents actors:

  • L’Observatori Europeu sobre Memoria – EUROM, que ofereix un sòlid marc d’expertesa i relació amb processos d’innovació pública europea sobre temes de memòria històrica, i a l’hora pot detectar oportunitats d’enfortiment europees especialment rellevants pels municipis (finançament, treball en xarxa, capacitacions…)
  • Olesa de Montserrat i la seva “Audiència Memorial” centrada en promoure el diàleg intergeneracional i la cohesió social a través de formats participatius 
  • El Consell Comarcal del Priorat i Cornudella de Montsant, que posa en valor espais de memòria vinculats a la Batalla de l’Ebre i a l’hora promou el compromís democràtic de les institucions presents i les noves generacions.
  • Caldes de Montbui i les seves iniciatives de memòria amb els deportats catalans a camps de concentració nazi, impulsant una tasca de memòria visible tant a nivell d’espais públics com de treball amb la comunitat.
  • Santa Coloma de Gramenet i el seu programa de memòria històrica centrat en desenvolupar la identitat de ciutat reconeixent el paper dels i les defensores locals dels drets socials i la democràcia durant tot el segle XX.
  • Pallejà i el Consell Comarcal del Baix Llobregat, que promouen una xarxa territorial de 35 municipis metropolitans i rurals per compartir iniciatives sobre memòria històrica, generar debat i interès i a l’hora posar en valor el tema
  • El Programa de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona que ofereix suport als municipis del territori i a l’hora promou una major articulació, coherència i innovació de les polítiques locals.
  • La xarxa Mai Més de l’Amical de Mauthausen que ha representat un espai de referència i mobilització cívica sobre el tema des de fa temps i ara reclama major mobilització per prevenir i combatre el feixisme.
  • La  Plataforma Lleida 1936 que promou la priorització i posada en valor del patrimoni històric material i immaterial de les Terres de Lleida vinculat a la Guerra Civil i la Batalla del Segre, incidint especialment en els nivells municipal i provincial.
  • El Fons Català de Cooperació com espai de cooperació municipal referent a Catalunya, que planteja una major vinculació entre les polítiques de memòria històrica i de cooperació descentralitzada, no només com un aspecte de l’educació al desenvolupament però també d’aprenentatge d’experiències sobre memòria històrica impulsada en altres països del sud global.
  • El Centre CEDID sobre Dictadures i Democràcies de la UAB, que proposa una mirada ampla de la memòria, abordant aspectes socials i culturals del passat i a l’hora reconeixement la mirada de gènere en les polítiques municipals sobre memòria democràtica, patrimoni i arxivística

Impulsem la col·laboració entre iniciatives municipalistes sobre pau a nivell internacional en suport d’un nou Pacte per al Futur dels governs locals i regionals

La xarxa catalana d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau amb seu a Granollers suma forces amb el Fòrum Mundial de Ciutats pels Drets Humans (Corea del Sud), el Fòrum Mundial de Ciutats i Territoris per la Pau (Mèxic) i membres del Capítol Europeu de Mayors for Peace al voltant d’una declaració sobre l’estat actual de la l’agenda global de pau i la contribució dels governs locals.

El document expressa el seu suport al Pacte pel Futur de CGLU: una iniciativa clau per renovar el contracte social a nivell local i destacar el paper dels governs locals en la consecució de les agendes globals. La protecció dels drets humans és una part fonamental d’aquests esforços, tal com recorden els governs locals membres de la Comissió de Drets Humans de la CGLU-CISDPDH.

La visió PX de la xarxa global de Mayors for Peace – Alcaldes i Alcaldesses per la Pau ha estat una inspiració clau d’aquesta iniciativa, com a full de ruta singular per fomentar la mobilització dels governs locals en favor de la cultura de pau i pel desarmament nuclear a nivell mundial.


Suports a la declaració “La nostra contribució a renovar la narrativa sobre pau del moviment municipalista internacional“:

Feu clic aquí per llegir la declaració

Impulsem una iniciativa de comunicació europea per reafirmar el potencial del municipalisme en la construcció de pau

Una cinquantena de ciutats i pobles van sumar-se a la iniciativa de comunicació #PeaceStartsHere promoguda des de la xarxa catalana d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau en ocasió del Dia Internacional de la Pau (21 de setembre del 2022). 

Governs locals catalans, alemanys, francesos i britànics foren especialment actius a l’hora de compartir els seus missatges durant tota la jornada. Els i les representants locals varen compartir missatges i imatges per recalcar la pertinença de l’acció local a l’hora de construir la pau, dels territoris al món – mitjançant la participació ciutadana, les polítiques d’inclusió, d’educació per la pau o de justícia global. 

La xarxa catalana i europea d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau seguirà promovent la mobilització municipalista i s’esforçarà per donar encara més visibilitat a la contribució dels governs locals en aquesta agenda fonamental, celebrant el lideratge local en matèria de pau, cooperació internacional i desarmament nuclear.


Els següents municipis varen participar en aquesta iniciativa:

  • Barcelona (Diputació)
  • Bigues i Riells
  • Canovelles
  • Castellbisbal
  • Darmstadt 
  • Gavà
  • Granollers
  • Grigny
  • Hannover
  • Hiroshima
  • Malakoff
  • Manchester
  • Marbach
  • Marl
  • Mitte (Berlin)
  • Molins de Rei 
  • Mollet del Vallès
  • Nagasaki
  • Palma de Cervelló
  • Sabadell
  • Sant Adrià del Besòs
  • Sant Boi de Llobregat
  • Sant Feliu de Llobregat
  • Sant Fost
  • Sant Pere de Ribes
  • Sant Vicenç dels Horts
  • Santa Coloma de Gramenet
  • Santa Perpètua de Mogoda
  • Steinfort
  • Tona
  • Viladecans
  • Würzburg

Les següents organitzacions aliades varen participar en aquesta iniciativa.

  • Centre Delàs
  • Fons Català de Cooperació
  • Fundipau
  • Justícia i Pau
  • World Friendship Center (Hiroshima)

77è Aniversari del Bombardeig Atòmic d’Hiroshima i Nagasaki

En aquesta ocasió solemne, els governs locals de la xarxa Mayors for Peace van tenir presents les seves ciutats germanes d’Hiroshima i Nagasaki.

Els alcaldes d’aquestes dues ciutats va emetre dues declaracions per abordar el paper de la seva memòria local en els temps actuals, definits per l’escalada de les amenaces nuclears, i per reclamar l’eliminació total de les armes nuclears.


6 d’Agost: Declaració d’Hiroshima sobre la Pau

« Arreu del món, la noció que la pau depèn de la dissuasió nuclear guanya pes. Aquests errors traeixen la determinació de la humanitat, nascuda de les nostres experiències de guerra, per aconseguir un món pacífic i lliure d’armes nuclears. Acceptar l’statu quo i abandonar l’ideal de pau mantingut sense força militar és amenaçar la supervivència mateixa de la raça humana. Hem de deixar de repetir aquests errors »

Mayor Matsui, Cerimònia d’Hiroshima per la Pau

[ Llegir la declaració completa ]

9 d’Agost: Declaració de Nagasaki sobre la Pau

« Amb la idea de protegir el seu país amb armes nuclears, més governs depenen de les armes nuclears. El món es torna en un lloc cada cop més perillós. La idea de que tot i tenir armes nuclears aquestes no s’utilitzaran és una falsa il·lusió. Mentre existeixin, les armes nuclears s’utilitzen. Ara hem de reconèixer que l’eliminació de les armes nuclears és l’únic camí realista per protegir el futur de la terra i la humanitat »

Mayor Taue, Cerimònia de Nagasaki per la Pau

[ Llegir la declaració completa ]

Participa a la nostra jornada sobre polítiques de memòria històrica i cultura de pau en municipis petits i intermitjos de Catalunya!

La jornada tindrà lloc el divendres 7 d’octubre al Castell de Penyafort de Santa Margarida i els Monjos i explorarà experiències municipals emergents sobre memòria, el patrimoni i la pau.

El matí de sessions previst per les organitzadores (Alcaldes i Alcaldesses per la Pau i l’ajuntament de Santa Margarida i els Monjos) aplega visites culturals vinculades a la memòria i un gran debat obert, precedit per presentacions magistrals i de polítiques innovadores.

Invitem a participar a la jornada a totes aquelles persones interessades en aquest àmbit temàtic – ja sigui des de les polítiques públiques locals fins a les iniciatives ciutadanes i comunitàries o de l’àmbit de la investigació i la recerca. Proposem un diàleg obert i multi-nivell!

La jornada permetrà desenvolupar un àmbit d’acció relativament innovador per la nostra xarxa. Ho farem en diàleg i col·laboració amb iniciatives clau també involucrades en la jornada com la xarxa Mai Més o el Programa de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona.

Veure el programa i nota conceptual de la jornada

Fes clic aquí per registrar-te a la jornada (necessari per participar-hi) 


Rerefons i context

La memòria històrica és un element clau per impulsar la cultura de pau i l’aprofundiment de la democràcia al nostre país. Havent fet front a un segle XX convuls, marcat per la guerra i la dictadura, no és estrany que a hores d’ara la recuperació del passat sigui tan important per fer justícia i abordar reptes encara candents en el present.

El treball en memòria que es fa a Catalunya desplega una agenda d’activitats diversa, que inclou nombroses propostes tant públiques com comunitàries: Des de la posada en valor i transmissió de la memòria oral per la sensibilització de les noves generacions fins a la recuperació del patrimoni i els diferents elements que configuren la identitat local.

Les ciutats i els pobles són els escenaris principals de la memòria històrica. Pren especial sentit en l’espai urbà, tant simbòlic com construit. Es reafirma i transforma per mitjà del nomenclàtor dels carrers i places, en els monuments que dediquem a fets del passat o en el record que cada generació en guarda d’un lloc concret. Des d’un episodi de la guerra i la repressió fins el record emocionant d’un moment de conquesta col·lectiva dels drets socials.

En un territori divers com Catalunya, fet de zones urbanes densament poblades, municipis intermitjos i pobles petits, cal tenir especial cura de com la memòria local es viu de forma diferent i en el territori. També cal reconèixer com no tots els municipis disposen de les mateixes capacitats o prioritats a l’hora d’impulsar el mateix tipus de polítiques en l’àmbit.

Molts territoris intermitjos i petits troben maneres d’abordar la memòria de forma creativa, impulsant intervencions artístiques o patrimonials que dinamitzen el desenvolupament local de forma sostenible. D’altres entenen la memòria com a punt de trobada: una eina de participació ciutadana que enforteix les polítiques d’inclusió, joventut i diàleg intergeneracional. Aquestes polítiques serveixen sovint per aportar més visibilitat i dinamisme al teixit del territori, a l’hora que per generar noves aliances multisectorials.

Les experiències que es discuteixin en aquesta jornada, diverses, concretes i territorials, ens invitaran a reflexionar sobre el potencial de la memòria local i el seu paper en la construcció de pau i l’aprofundiment de la democràcia al nostre país. 

Programa Foment cultura de la Pau