El municipalisme català dona suport a la campanya ‘Casa Nostra, Casa Vostra’

Més d’un centenar d’alcaldes i alcaldesses, la majoria membres de la Xarxa d’Alcaldes per la Pau, participen en la crida feta des del món local per assistir a la manifestació en suport a l’acollida de persones refugiades

El món local fa una crida a omplir els carrers de Barcelona dissabte 18 de febrer a la manifestació a favor dels refugiats, a partir de les 16 h, a la plaça Urquinaona, convocada per l’entitat Casa Nostra, Casa Vostra. Ahir, dimecres 15 de febrer, una nodrida representació d’alcaldes i alcaldesses han demanat des del comptador “Barcelona és i serà Ciutat Refugi” a la platja de la Barceloneta que l’Estat acceleri l’acollida de refugiats i que la UE obri les fronteres per posar fi a la “crisi humanitària” que es viu als camps de Grècia i Itàlia. Alcaldes i alcaldesses han reivindicat que els municipis estan preparats per rebre els refugiats.

L’acte ha comptat amb la participació de més d’un centenar d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores i membres de les entitats municipalistes de tot Catalunya. En representació del municipalisme han intervingut la presidenta del Fons Català de Cooperació, Meritxell Budó, l’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, l’alcalde de Sabadell, Juli Fernández, l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, l’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Totes elles membres de la Xarxa.

El portaveu de la campanya Casa Nostra Casa Vostra, Ruben Wagensberg, ha afirmat que els municipis són “essencials per garantir el respecte als drets  humans” durant el procés d’acollida i ha reclamat “més recursos als serveis socials i agilitzar els tràmits d’empadronament”, entre d’altres. Finalment Wagensberg ha fet una crida a omplir els carrers de Barcelona aquest dissabte, en el que vol ser la manifestació a Europa més gran en favor dels refugiats.

En segon lloc, en nom de les tres entitats municipalistes i acompanyada pel president de l’Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, i el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor, ha intervingut la presidenta del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Meritxell Budó.

En la seva intervenció, Budó ha recordat que “el món local català ha donat resposta malgrat ni tenir competències ni recursos, perquè entenem que és també la nostra responsabilitat, i sense esperar a actuar en acollida, hem decidit actuar en origen, cooperant sobre terreny i col·laborant amb els municipis de països com el Líban on sense tenir tampoc competències ni recursos han d’afrontar l’arribada de més d’un terç de la seva població com a refugiats. “Les institucions catalanes actuem competentment: no es pot confondre la nostra voluntat amb la manca de voluntat de l’Estat”, ha afirmat, i ha afegit que encara que “tots podem fer més”, algunes institucions “ja s’han arremangat” per ajudar.

A continuació, l’alcaldessa de Badalona Dolors Sabater ha recordat la feina que fa el món local en matèria de cooperació al desenvolupament i en cohesió social, lluitant contra els prejudicis xenòfobs i treballant a favor de la diversitat, i ha denunciat la “incapacitat” dels estats de la UE d’acollir i ho ha contraposat a la “valentia” del municipalisme per fer front a les injustícies socials. Seguidament, l’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, ha assegurat que “acollir no és una opció, sinó una responsabilitat i una obligació”. “O acollim o acollim, no hi ha cap altra opció”, ha sentenciat.

A continuació l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, ha cridat les ciutats europees a fer una “xarxa potent” per garantir l’acollida davant la “incompetència” dels estats, així com per combatre els discursos de la por contra els refugiats. Parlon ha fet especial èmfasi a “construir un discurs” que combati la xenofòbia i promogui la cultura de la pau.

Ha tancat l’acte l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha exigit als estats membres que “deixin treballar” els municipis perquè volen “acollir més”. Colau també ha carregat contra la política migratòria europea. “Fa temps que hem dit que la UE no ens representa en matèria de refugi”, ha començat, i ha afegit que els més de 5.000 morts al Mediterrani són persones que “han mort per la política europea de fronteres”.

Per acabar l’acte, tots els alcaldes, alcaldesses, electes locals i representants de les entitats municipalistes s’han fet una fotografia amb els membres de la campanya Casa Nostra Casa Vostra per mostrar el suport del món local a la campanya i a la manifestació del 18 de febrer #volemacollir.

El ‘Foro Mundial sobre las violencias urbanas y educación para la convivencia y la paz’ reunirà alcaldes i alcaldesses de tot el món

L’alcalde de Granollers, com a vicepresident de Mayors for Peace, forma part del comitè organitzador de la iniciativa impulsada pels ajuntaments de Madrid i París.

Granollers participarà al ‘Foro Mundial sobre las violencias urbanas y educación para la convivencia y la paz’ que es celebrarà els dies 19, 20 i 21 d’abril a Madrid. La ciutat estarà present com a membre de: Mayors for Peace, la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya, l’Associació Internacional de Ciutats Educadores i l’Associació Espanyola d’Investigació per la Pau. L’alcalde Josep Mayoral forma part del comitè organitzador d’aquest esdeveniment que, entre d’altres, agrupa entitats i organitzacions com el PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament), l’Ajuntament de Barcelona o la UCCI (Unión de Ciudades Capitales Iberoamericanas).

El fòrum serà un espai de trobada entre líders locals, organismes, xarxes internacionals, món acadèmic, ONGD i societat civil que té per objectiu obrir un procés de debat i reflexió sobre com aconseguir entorns urbans lliures de violència en totes les seves formes. Els eixos temàtics seran la governança (polítiques correctores de les desigualtats en les ciutats i noves formes de govern), convivència pacífica (gestió de la diversitat entre col·lectius i noves formes d’organització social) i cultura, educació i valors (iniciatives que propicien la transformació pacífica dels conflictes).

Els participants tindran la possibilitat de presentar les seves propostes municipals o experiències d’èxit en qualsevol de les temàtiques, mitjançant material informatiu o audiovisual, exposició de panels, tallers formatius, arts escèniques o altres iniciatives. Hi hauran taules rodones, debats, escenaris de participació, exhibicions culturals i un espai d’àgora pública. Es tracta d’una oportunitat única per debatre, exposar i aprendre sobre experiències d’altres ciutats o organitzacions capdavanteres que ajuden a transformar les cultures de les violències en cultures de pau.

El Museu Casa Polo de Vila-real (Castelló) acull l’exposició “Hiroshima-Nagasaki. Per un món sense armes nuclears”

Juntament amb la inauguració de la mostra, s’ha plantat al jardí del Museu un plançó de ginkgo descendent d’un arbre supervivent del bombardeig d’Hiroshima

Amb la voluntat d’avançar en el compromís de Vila-real amb la cultura de pau i l’adhesió de la ciutat a la xarxa de Mayors for Peace, aquesta ciutat de la comarca de la Plana Baixa acull fins al 12 de febrer l’exposició “Hiroshima-Nagasaki. Per un món sense armes nuclears”. La mostra  és una producció dels museus de la pau d’Hiroshima i Nagasaki i l’Ajuntament de Granollers, amb la col·laboració de Mayors for Peace. La inauguració de l’exposició, el passat 12 de gener, va comptar amb la presència de l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, vicepresident d’Alcaldes per la Pau, a més de l’alcalde de Vila-real, José Benlloch i altres membres del consistori.

Juntament amb la inauguració de l’exposició, es va plantar al pati del Museu un plançó de ginkgo, descendent directe d’un arbre afectat per la bomba atòmica d’Hiroshima. Aquesta iniciativa s’emmarca en el programa d’accions de sensibilització que es duen a terme des d’Alcaldes per la Pau i consisteix en distribuir llavors i plançons d’arbres que van sobreviure al bombardeig atòmic d’Hiroshima entre les ciutats que es vulguin fer càrrec de fer-los créixer i plantar-los. Aquests arbres, que romanen al Parc de la Pau d’Hiroshima, on hi va haver l’epicentre de l’explosió de la bomba atòmica el 6 d’agost de 1945, són testimonis de la tragèdia i del terror causat per les armes nuclears i també un exemple de supervivència que encoratja la ciutadania d’Hiroshima a tirar endavant malgrat els desastres causats per la bomba atòmica.

img_4276

Granollers es va comprometre a rebre les llavors i fer-les créixer per tal de poder proveir de plançons els espais de la mateixa ciutat i també fer-los arribar a altres ciutats properes que ho desitgin. Actualment hi ha diversos plançons de Ginkgo biloba, Diospyros kaki i Cinnamomum camphora creixent al Viver de Bell-lloc, arran del protocol signat per Josep Mayoral, com a vicepresident d’Alcaldes per la Pau, i Viver de Bell-lloc, que té cura del creixement dels plançons dins del seu programa social.

Hiroshima-Nagasaki. Per un món sense armes nuclears

L’exposició explica què va passar aquell agost de 1945 quan van explotar les bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki, recorda les conseqüències que aquest fet encara té sobre milers de persones i pretén conscienciar el món sobre el perill que representen les armes nuclears i sobre la necessitat d’eliminar-les. L’exposició repassa, així, els efectes en les persones, els edificis i el medi ambient, tan immediats com a llarg termini, així com els efectes secundaris causats per l’exposició a la radioactivitat i la seva persistència en les generacions posteriors. A més, la mostra fa èmfasi en com les dues ciutats s’han recuperat dels danys que els va causar l’explosió de la bomba atòmica i com la memòria dels qui van perdre la vida, i dels qui encara pateixen les conseqüències, roman entre la població actual.

L’exposició es va poder veure per primera vegada el gener de 2015, l’any que es van complir 70 anys del bombardeig atòmic, al Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona. Posteriorment es va traslladar al Museu de Granollers, on també es van exposar una desena d’objectes provinents de les dues ciutats japoneses que van patir l’explosió. Al llarg de 2015 i 2016 la mostra s’ha pogut veure també a La Garriga, Lloret de Mar i Sant Cugat del Vallès.

Tant l’exposició itinerant com la plantació del plançó formen part del pla d’acció d’Alcaldes per la Pau per difondre els objectius de la Xarxa, donar a conèixer dels danys provocats per la bomba atòmica i sensibilitzar la societat sobre els perills de l’armament nuclear.

Un plançó del Ginkgo Biloba creix en una escola de Sant Feliu de Llobregat

Amb motiu del Dia Internacional de les Ciutats Educadores, aquest 30 de novembre, a Sant Feliu de Llobregat s’ha fet una plantada al centre educatiu Aula Sant Feliu, de l’arbre Ginkgo Biloba,  l’única espècie supervivent a la catàstrofe nuclear d’Hiroshima.

L’Ajuntament de Granollers ha cedit a Sant Feliu del Llobregat un plançó del Ginkgo, descendent directe de l’arbre d’Hiroshima, que s’ubica al pati interior del centre. L’arbre ha vingut a Sant Feliu perquè l’alcalde de la ciutat i la mateixa ciutat forment part de la comissió executiva de la Xarxa Catalana d’Alcaldes i d’Alcaldes per la Pau.

Durant el dia, els participants han fet un taller d’elaboració d’origamis (papiroflèxia) per a la Pau facilitat pels alumnes-treballadors d’Animació sociocultural i adreçat als usuaris de l’Escola d’Adults i del Programa de Formació i Ocupació (PFI). A continuació ha tingut lloc la col·locació d’una placa feta pels alumnes del curs d’Auxiliar de fabricació mecànica, d’ajust i soldadura amb la inscripció d’una frase de l’activista pels Drets Humans, Rigoberta Menchú.

sfi_pf-30_11_2016-0011

El Ginkgo és un dels arbres que està creixent en un viver de jardineria prop de Granollers, arran del protocol signat pel vicepresident d’Alcaldes per la Pau, Josep Mayoral, i Viver de Bell-lloc. Aquesta acció forma part del programa de Mayors for Peace i la ciutat de Granollers que utilitza els arbres com a símbols de la pau i esperança i, al mateix temps, serveix per fer memòria dels drames causats per les bombes atòmiques.

Diversos plançons del Ginkgo biloba, Diospyros kaki and Cinnamomum camphora estan creixent en aquest viver cuidats per un grup de treballadors d’un programa social. Alguns d’aquests plançons provinents de l’arbre bombardejat estan preparats per plantar-se als parcs i jardins de les ciutats membres de Mayors for Peace.

El president de la Xarxa participa en una reunió de treball amb municipis bascos per tal d’estendre Mayors for Peace a Euskadi

La reunió, celebrada a la seu de la presidència del Govern Basc a Vitòria, va comptar amb el suport de la secretaria per la Pau i la Convivència. Es va convidar a participar aquells municipis amb recorregut en programes de pau, memòria històrica i convivència, a més de representants d’EUDEL, l’associació de municipis bascos.

Josep Mayoral, com a vicepresident de Mayors for Peace i president de la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya, va compartir amb els electes participants alguns exemples de programes de pau i memòria i va convidar-los a unir-se a la Xarxa, que ja compta amb més de 7.000 ciutats membres a 162 països d’arreu del món.

img_4184

 

 

El món local català en defensa dels electes turcs i kurds

Des del municipalisme català es creu que calen instruments i solucions polítiques per combatre la violència i el terrorisme a Turquia. Diàleg i respecte als representants municipals escollits democràticament pel poble turc i kurd és l’opció viable per aconseguir l’estabilitat. La Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya signen aquest manifest.

MANIFEST

El món local català en defensa dels electes turcs i kurds El dimarts 25 d’octubre de 2016, a les nou del vespre, la policia turca ocupava l’ajuntament d’Amed / Diyarbakir. Fruit d’aquesta actuació, van ser arrestats els coalcaldes de Diyarbakir Gültan Kisanak i Firat Anli, escollits democràticament el març de 2014. La Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya observem amb preocupació aquesta situació.

Gültan Kisanak va ser detinguda just després d’aterrar a l’aeroport de Diyarbakir, tornant d’Ankara, mentre que Firat Anli va ser detingut a casa seva, al centre de la ciutat de Diyarbakir. Les cases dels dos co-alcaldes van ser envaïdes per la policia a les nou del vespre durant dues hores i mitja. L’ajuntament de Diyarbakir va ser bloquejat per la policia, que va començar un registre a les nou del vespre impedint que cap dels treballadors de l’ajuntament, inclosos els advocats, poguessin entrar a l’edifici.

Diyarbakir és la capital de la regió kurda de Turquia, i el municipi de Diyarbakir és la institució municipal més important governada pel HDP-Partit de la Democràcia i dels Pobles. Gültan Kisanak és també co-presidenta de la Unió de Municipis del Sud-est d’Anatòlia (Gabb), que és una associació municipalista que inclou 106 municipis.

El President Tayyip Erdogan ha acusat Kisanak i Anli de col·laborar amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), el qual és a la llista d’organitzacions terroristes. Arrel de les detencions de Kisanak i Anli, també hi ha hagut altres detencions, en especial de dones, quan es manifestaven pacíficament com a símbol de protesta contra aquests actes il·legals i anti-democràctics.

Aquest atac als càrrecs electes kurds i turcs no és un fet nou a Turquia. A dia d’avui, 22 coalcaldes electes estan empresonats, i 33 més han estat inhabilitats.

El municipalisme català expressa la seva preocupació per aquests fets, i reconeix que la violència i les detencions no han cessat al sud-est de Turquia. Creiem que la manera de combatre aquestes amenaces és sempre respectant l’estat de dret, els drets humans i les llibertats individuals. Així doncs, la detenció de Gültan Kisanak i Firat Anli està en contra de la Declaració dels Drets Humans, de la que Turquia n’és signatària.

Des del municipalisme català creiem que calen instruments i solucions polítiques per combatre la violència i el terrorisme a Turquia. Diàleg i respecte als representants municipals escollits democràticament pel poble turc i kurd, és l’opció viable per aconseguir l’estabilitat.

Barcelona, 31 d’octubre de 2016

El president de la Xarxa ha assistit al 5è Congrés mundial de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU)

Mayoral ha participat en diverses sessions vinculades a les xarxes de ciutats per la pau i ciutats educadores

El paper imprescindible que tenen les ciutats en la implementació de polítiques per a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), l’agenda 2030 de desenvolupament sostenible, així com els avenços en descentralització i democràcia local han estat en el centre del debat del cinquè Congrés Mundial de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) celebrat del 12 al 15 d’octubre a Bogotà (Colòmbia).

Com a membre del Consell Mundial de CGLU, el president de la Xarxa i vicepresident de Mayors for Peace, Josep Mayoral, ha participat en l’Assemblea Mundial de Governs Locals i Regionals i en l’elecció del nou president de la Xarxa. A més de l’elecció de president, també s’han renovat el Consell Mundial i el Bureau Executiu. Mayoral és un dels 8 membres de l’Estat Espanyol de Consell Mundial, que és l’organisme principal, que decideix la política d’aquesta organització mundial i assegura la implementació de les polítiques decidides per l’Assemblea General.

A més de les sessions plenàries, el Congrés també ha programat tallers i sessions sobre temes específics i iniciatives impulsades per les ciutats.

La Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau dóna suport a Madrid i París en el proper Fòrum Mundial sobre Educació, Convivència i Pau

La Xarxa ha participat en el taller preparatori del “Foro Mundial sobre las Violencias Urbanas y Educación para la Convivencia y la Paz”, impulsat per les ciutats de Madrid i París, que se celebrarà a la capital d’Espanya la propera primavera. Es tracta d’un esdeveniment que comptarà amb xarxes de ciutats, organismes internacionals i representants de moviments socials. La Xarxa s’ha implicat des del primer moment en aquesta iniciativa i ha estat convidada a participar en la preparació d’aquest esdeveniment. El president va explicar com es treballa des de la ciutat en aquests àmbits i el perquè del compromís de les ciutats amb la pau i l’educació. Mayoral va compartir taula amb les alcaldesses de Madrid, Manuela Carmena, i de París, Anne Hidalgo, i els alcaldes de Brazzaville i de Trípoli. A més, la taula també va comptar amb la participació de representants de Montevideo, Medellín i Bogotà. Els representants de les ciutats van manifestar la preocupació per les violències que tenen lloc a les ciutats, de tota mena, i van referir-se a l’educació com a eina principal per assolir ciutats més segures i amb una millor convivència.

foro_madrid

La responsabilitat de les ciutats en el foment de la pau

Josep Mayoral, com a vicepresident de Mayors for Peace, va ser l’encarregat de presentar aquesta Xarxa en un altre dels diàlegs de la Cimera. A partir de l’experiència de Granollers, l’alcalde va ressaltar la responsabilitat que tenen les ciutats de treballar en el foment de la pau i la convivència dins les pròpies ciutats i de ser solidàries amb les poblacions que són víctimes de violències i conflictes armats. A partir del lema de la xarxa de Mayors for Peace “les ciutats no són objectius”, va recordar que les armes nuclears són les úniques armes de destrucció massiva que encara no han estat prohibides i va demanar treballar tots plegats per un tractat que les il·legalitzi. Així mateix, també va mostrar el compromís de tots els municipis membres de la Xarxa de treballar per a la consecució de ODS#16: Promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible, facilitar l’accés a la justícia per a tothom i crear institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells.

Josep Mayoral també va aprofitar la xerrada per destacar la necessitat de cercar una solució que faci possible la fi de la violència a Colòmbia i va expressar el compromís de milers de ciutadans de tot el món per acompanyar el procés de pau a Colòmbia. Perquè les ciutats estan compromeses en la construcció d’un món més just i solidari, va afirmar l’alcalde de Granollers.

mayorsforpeace

Veus locals per a un món millor

La ciutat de Bogotà ha acollit la Cimera Mundial de líders Locals i Regionals amb el tema “Veus locals per a un món millor”, que ha reunit més de 3.000 persones. Durant 4 dies  els participants han debatut sobre les principals dinàmiques que afronten els representants locals, tant a nivell social, mediambiental, econòmic i cultural. Les sessions plenàries i els diàlegs polítics de la Cimera s’han basat en els principals temes de l’Agenda Global dels Governs Regionals per al segle XXI: governs locals i regionals més forts i transparents, la nova Agenda urbana i el seu finançament, la cultura com a motor de la transformació urbana, les polítiques locals econòmiques i mediambientals sostenibles o el foment de la solidaritat.

La Cimera va concloure amb l’adopció del “Compromís de Bogotà: els governs locals i regionals asseguren un futur millor per a tothom”.

institucions_catalanes

Declaració de la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya de rebuig a l’atemptat de Niça i de solidaritat amb les víctimes

Aquest migdia s’ha fet un minut de silenci a la plaça de la Porxada

La xarxa catalana d’Alcaldes per la Pau amb el suport de l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, amb el suport del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i la Diputació de Barcelona han manifestat a través d’aquesta declaració el seu rebuig a l’atemptat de Niça:

DECLARACIÓ

Declaració de la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya de rebuig a l’atemptat de Niça i de solidaritat amb les víctimes

Ahir novament vam poder veure com una ciutat ha estat víctima de la violència indiscriminada, que ha causat la mort de nombroses persones.

Com a municipis compromesos amb la pau, que treballem per fer de la paraula l’única eina valida per resoldre els conflictes, condemnem enèrgicament l’ús de la violència indiscriminada contra pobles i ciutats.

Expressem la nostra solidaritat amb la ciutadania de Niça en aquests moments de dolor, així com el nostre compromís col·lectiu de treballar, juntament amb les ciutats de tot el món, perquè el diàleg i l’entesa esdevingui l’única via per trobar solucions pacifiques als conflictes.

Continuarem fomentant la convivència i la cohesió social per construir ciutats inclusives i solidàries on tothom hi pugui conviure. Serem incansables en la nostra lluita per un món més just on la violència no hi tingui lloc.

 

Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya

Mayors for Peace

Granollers, 15 de juliol de 2016

La Xarxa constitueix la seva executiva

Els membres de l’executiva van reafirmar que els problemes globals només tenen solució si s’aborden, també, des de l’àmbit local

L’assemblea general de la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau de Catalunya, celebrada a Gavà, dilluns 4 de juliol, va començar amb un minut de silenci en solidaritat amb les víctimes dels atemptats a Bangladesh i Bagdad que han causat més de 150 morts. Durant la sessió s’ha ratificat el nomenament dels alcaldes i alcaldesses que componen la Comissió executiva de la Xarxa i s’ha reelegit a Josep Mayoral, alcalde de Granollers, com a president.

Amb l’objectiu de coordinar les activitats de la xarxa, a nivell català, l’any 2014 es va crear la xarxa catalana d’Alcaldes per la Pau amb el suport de l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, amb el suport del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i la Diputació de Barcelona. A més, es va nomenar una Comissió Executiva que s’ha constituït formalment, integrada per alcaldes i alcaldesses de 9 municipis: Cervera, Figueres, Gavà, Granollers, La Garriga, Manlleu, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Vallromanes.

Aquesta constitució és una bona oportunitat per continuar treballant des de les ciutats la cultura de la pau, establir sinergies de col·laboració i promoure un catàleg d’activitats i de recursos.

Impulsar una xarxa de ciutats per la Pau a la Mediterrània

Durant l’assemblea també s’han aprovat les línies de treball de la Xarxa per al proper any. En aquest sentit i per poder assolir l’objectiu d’impulsar i coordinar l’acció del món local català en l’àmbit de la cultura de la pau es proposen tres vies de treball com són la promoció i la difusió en Xarxa a través de la creació d’una pàgina web; portar a terme activitats i recursos de sensibilització i educació per la pau i la promoció i comunicació de les polítiques públiques de cultura de pau.

En relació a les activitats per impulsar els objectius de la Xarxa s’ha aprovat col·laborar amb Ciutats i Governs Locals Units que celebrarà el seu Congrés Mundial a Bogotà a l’octubre d’aquest any. En el Congrés es donarà a conèixer el guanyador del Premi Ciutat de Bogotà, organitzat per la ciutat de Bogotà, la Diputació de Barcelona, l’ONG holandesa PAX i VNG internacional.

Un altre de les accions segons ha explicat el president de la Xarxa, Josep Mayoral és “impulsar una xarxa de ciutats per la Pau a la Mediterrània i es treballa per organitzar una nova Conferència de Ciutats per la Pau a la Mediterrània en el marc dels Jocs de la Mediterrània que tindran lloc a Tarragona el proper any”. A més, s’està treballant per tal de sumar al projecte més ciutats de la conca del Mediterrani.

Es tracta de crear una Xarxa de ciutats per la Pau que pugui actuar com a veu de les ciutats davant els conflictes que tenen lloc als països de la Mediterrània.

La Xarxa Catalana d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau  està formada per 200 municipis, un fet que posa de relleu la fortalesa i el dinamisme del municipalisme català en l’àmbit de la cultura de pau, la solidaritat i la defensa dels Drets Humans.

Alcaldes per la Pau, Mayors for Peace, és una organització mundial que agrupa més de 7.000 ciutats de 161 països i regions d’arreu del món que tenen com a objectiu el treball en favor de la pau, el desarmament i especialment l’eliminació de les armes nuclears. La secció catalana d’Alcaldes per la Pau és una branca d’aquesta xarxa global.

La Xarxa participa en una trobada d’alcaldes i alcaldesses per la pau a Donostia

L’alcalde Josep Mayoral ha defensat el treball en xarxa dels municipis per afrontar problemes globals, com la crisis de persones refugiades

Dissabte passat, 26 de març, Josep Mayoral va participar en la taula rodona “Municipios y Ayuntamientos ante las guerras”, que va tenir lloc a la sala de plens de l’Ajuntament de Donostia, juntament amb l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, i els alcaldes de Donostia (Eneko Goia), Errenteria (Julen Mendoza) i Tudela (Eneko Larrarte). L’acte estava emmarcat en el Festival Stop War i formava part de la programació de la capitalitat europea de la cultura San Sebastián 2016.

L’alcaldessa i els alcaldes van debatre sobre les iniciatives dutes a terme des dels municipis de sensibilització davant els conflictes i les guerres, així com de les accions que es poden emprendre per tal de donar una sortida als milers de persones que fugen de les guerres i de l’extrema pobresa i cerquen refugi a Europa. Els representants municipals van expressar la seva preocupació per la poca resposta que s’està donant des dels estats i la Unió europea i van afermar el compromís de ciutats i ciutadania en l’acollida i en la defensa dels Drets Humans de les persones refugiades.

Mayoral va reivindicar el paper de la memòria i l’educació per la pau com a eines fonamentals per a construir la convivència. Així mateix, també va defensar la capacitat de les ciutats de definir estratègies compartides, de treballar en xarxa per buscar solucions als grans reptes globals, que s’han d’afrontar des de la proximitat, construint solucions des de baix cap a dalt. En aquest sentit, xarxes com Alcaldes per la Pau, que agrupa 7.000 municipis de tot el món, han de poder participar activament en els espais de presa de decisions, conjuntament amb altres institucions i organismes internacionals.

La taula rodona es va iniciar amb la lectura d’una Declaració de San Sebastián 2016 en relació a la crisi de persones refugiades.