Entrades

Fundipau i Alcaldes per la Pau recorden els 8 anys de conflicte a Síria

Divendres 15 de març es van complir vuit anys de l’inici del conflicte sirià, una guerra devastadora i ignorada, considerada una de les crisis humanitàries més greus del segle XXI. Les dades que ens arriben d’organitzacions internacionals com ACNUR, UNICED, l’Observatori Sirià pels Drets Humans i Amnistia Internacional alerten de que el conflicte ha deixat més de 511.000 morts, més de dos milions de persones ferides, 12 milions de desplaçats i més de 75.000 desaparicions forçoses.

Per aquest motiu, Fundipau i la xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, conscients de la magnitud del conflicte i les seves conseqüències a llarg termini, han organitzat la jornada “8 anys de conflicte a Síria. El paper dels ajuntaments: solidaritat, acollida i construcció de pau” coincidint amb l’inici de revolta popular pacífica contra el règim de Baixar al-Àssad, en el marc de les primaveres àrabs.

L’acte, celebrat a la Sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona, es va dividir en tres taules rodones: “De Síria a Catalunya: veus des del conflicte i el desplaçament forçós”, “Anàlisi de 8 anys de conflicte” i “El paper dels ajuntaments: refugiats i incidència internacional”. La primera taula va comptar amb el testimoni de dues sirianes refugiades i residents a Catalunya, presentades i moderades per Carme Suñé, vicepresidenta de FundiPau i membre de Tadamon. La Shahd Zaroor, estudiant d’arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Nour Salameh, investigadora al Programa d’Igualtat de Gènere de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), van relatar les seves experiències de vida al país des de la infància fins l’esclat del conflicte i la seva posterior fugida. A la segona taula van participar la Lurdes Vidal, directora de l’Àrea del Món Àrab de l’IEMed i l’Eduard Soler, investigador sènior i coordinador científic del projecte MENARA del CIDOB, moderats per la Cristina Mas, periodista de la secció d’internacional del diari Ara. Els analistes van donar les claus per entendre el conflicte i van alertar que “tot i estar en una fase on es parli menys de la guerra, encara hi ha moltíssima violència i víctimes al país. El conflicte continua latent”. La darrera taula, moderada per la Pamela Urrutia, analista de conflictes del Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, va portar els testimonis dels actors del món local amb el Manel Vila, director general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, David Llistar, director de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, David Minoves, coordinador del Fons Català de cooperació al desenvolupament i Josep Mayoral, alcalde de Granollers i vicepresident de Mayors for Peace. Els participants van coincidir en que “el municipalisme català ha d’establir ponts de relació amb el poble sirià i que l’únic camí possible és el diàleg i la relació amb les persones”.

   

Al final de la jornada es va llegir una declaració de suport i solidaritat amb les víctimes, disponible en català, castellà, anglès i francès.

La jornada va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i el Departament d’Acció exterior, Relacions institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya i el suport de la Diputació de Barcelona.

Oberta la convocatòria del Premi per la Pau de CGLU per l’any 2019

L’organització de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) ha obert la convocatòria per a presentar candidatures per a la segona edició del Premi per la Pau. Aquest premi està impulsat per CGLU en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, l’Associació de Municipis Neerlandesos VNG, la Diputació de Guipúscoa, el municipi de Trömso (Noruega), l’ONG neerlandesa PAX i la fundació Vfonds (Holanda).

El Premi per la Pau de CGLU va ser creat al 2015 en el marc dels Òrgans de Govern de CGLU amb l’objectiu de fomentar iniciatives innovadores locals que promoguin la construcció de la pau. És un guardó triennal adreçat a governs locals de tot el món que implementin estratègies per a la prevenció de conflictes, la construcció de la pau i la reconstrucció post- conflicte.

El guanyador del premi rebrà un premi econòmic de 20.000€, així com un objecte físic especialment dissenyat. En consulta amb el jurat i els socis organitzadors, els diners del premi es poden utilitzar per enfortir les polítiques locals de pau existents en el govern local guanyador.

La ciutat de Kauswagan (Filipines) va ser la guanyadora de la primera edició amb l’experiència “From Arms to Farms”, en la qual van treballar amb ex-rebels l’agricultura orgànica per aconseguir la seva inclusió social i laboral. En la primera edició, 46 municipis de 23 països diferents van presentar-se a la convocatòria.

Per aquesta segona edició, es poden presentar candidatures fins al 30 d’abril de 2019. El premi es lliurarà en el marc del proper congrés mundial de CGLU que tindrà lloc a Durban (Sud-àfrica).

>> Pàgina web del premi
>> Convocatòria