Pla especial de protecció i gestió del patrimoni natural

La ciutat de Granollers ha anat creixent ocupant antics camps agrícoles i zones de transició entre la ciutat i el bosc. Actualment costa delimitar el que són espais naturals i espais agroforestals dels espais pròpiament urbans. Tenint present la importància tant ecològica (conservació de la biodiversitat) com social (excursionisme, educació ambiental, etc.) d’aquests espais, cal una planificació específica que, en l’àmbit local, a Granollers, es concreta en el Pla especial del patrimoni natural.

El Pla és un instrument de planificació específica dels espais naturals i elements botànics d’interès municipal que pretén conservar-los, protegir-los i divulgar la seva existència educant els ciutadans en el seu respecte i gaudi.
El Pla especial està constituït per:

1. El catàleg dels Espais Naturals d’Interès Municipal (ENIM)
2. El catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM)
3. Les normes urbanístiques del pla especial de protecció i gestió del patrimoni natural

En conjunt, els espais inclosos en aquests catàlegs representen aproximadament un territori de 131.85 hectàrees (58.1 ha de superfície de protecció i la resta formen part de l’àmbit complementari de gestió). Amb la identificació i regulació d’aquests espais es pretén:

• Protegir el patrimoni natural, però no fer una planificació de les àrees de sól no urbanitzable
• Protegir els punts amb rellevància paisatgística
• Conservar la xarxa de camins interiors i de connexió entre espais
• Establir un vincle amb la història i els valors socials, culturals i patrimonials dels propis espais naturals

El catàleg d’Espais Naturals d’Interès Municipal (ENIM)

S’han identificat els disset espais naturals que cal protegir a Granollers:

1. Bosc de Can Cabanyes
2. Bosc de Can Català
3. Bosc de Cal Ceballot
4. La Costa (bosc de Can Many, bosc de Can Riera, bosc de Can Feliu i bosc de Ca n’Amat)
5. Bosc de Can Ferran
6. Bosc de la Font del Ràdium
7. Bosc de Can Gordi
8. Bosc de Can Mayol
9. Bosc del Molí dels Capellans
10. Bosc de Can Pagès
11. Bosc de Sant Nicolau
12. Verneda de Can Gili
13. Riera Carbonell
14. Riu Congost
15. Torrent de Can Ninou
16. Torrent de la Font del Ràdium
17. Torrent de Sant Nicolau

El catàleg consta d’unes fitxes on es descriuen les principals característiques de cada espai: accessos, flora i fauna, ús actual, usos compatibles, infraestructures, projectes de recuperació previstos, etc. El treball de documentació va anar a càrrec del mòdul de medi ambient del Taller d’Ocupació Antoni Jonch i Cuspinera.

Mesures normatives de protecció en l’àmbit local i nacional a les quals s’ha d’afegir la protecció de la Unió Europea, que per al riu Congost, suposa formar part de la Xarxa Natura 2000, la inicia­tiva política europea més important de conservació de la natura creada a partir de l’aprovació de la Directiva Hàbitats l’any 1992. Es tracta d’una xarxa d’espais naturals la finalitat de la qual és fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l’activitat humana que s’hi desenvolupa, alhora que estableix un marc legal de protecció del patrimoni natural. Pel setembre de 2006 el govern de la Generalitat va aprovar la llista de Llocs d’Importància Comunitària de Catalunya, entre els quals figuraven 358,4 hectàrees del riu Congost. A Granollers, 66,21 hectàrees formen part de la Xarxa Natura 2000; hi pertanyen el riu Congost i l’espai natural de Can Cabanyes, la qual cosa representa el 18,5% de la superfície del municipi.

Actuacions urbanístiques en diverses línies de treball segons l’abast de l’actuació:

i. Riu Congost i torrents, i els boscos de Can Cabanyes i Can Català

ii.    Aiguamoll de Can Cabanyes. Projecte ampliació de l’espai amb nou aiguamoll. El Pla d’ordenació urbanística municipal de Granollers vigent des de 2007 preveu traslladar les indústries que ocupen els terrenys situats al nord de Can Cabanyes cap a altres espais. L’aprovació definitiva del Pla parcial del sector urbanitzable 112 permetrà l’alliberament dels terrenys situats entre Can Cabanyes, la carretera de Montmeló, el riu Congost i la carretera Interpolar. Aquest fet possibilitarà incrementar substancialment la superfície d’espai verd de Can Cabanyes. En el moment que es concreti i es desenvolupi serà l’oportunitat per plantejar la construcció d’un nou aiguamoll a fi d’incrementar la capacitat d’aigua residual tractada i posteri­orment reutilitzable, potenciar la biodiversitat de l’espai fluvial i l’educació ambiental.

iii.   L’anella verda, espais de connexió ecològica supramunicipals.

 

 

 

 

 

 

 

El Pla d’Ordenació Urbanísitca Municipal defineix com a sòl no urbanitzable connector, envoltant de la interpolar, àmbit de l’Ecopark, a la franja de terrenys situada al Sud de la interpolar i que abasta tot l’ample del terme municipal de Llevant a Ponent (amb excepció del sòl destinat a sistemes de comunicació), tal com queda grafiat als plànols d’ordenació. Aquesta àrea s’integra dintre de l’”Ecopark” del Circuit de Catalunya amb la vocació de territori connector, amb usos preferents ambientals, sense descartar els agrícoles.

Segons el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Granollers. Memòria descriptiva i justificativa (2012) urbanísticament el Parc ambiental de can Cabanyes es defineix com:

L’”Ecopark”

Dels treballs encarregats pel Consorci del Circuit de Catalunya a l’equip Jornet, Llop Pastor, arquitectes, se’n desprèn l’interès de definir un territori proper i envoltant del circuit com a “Ecopark”, parc territorial i àmbit d’influència del mateix, amb la vocació de sòl lliure en la seva majoria, però admetent usos d’equipaments i/o serveis lligats amb el circuit. Aquests usos poden desenvolupar-se en part dintre de l’àrea estricta del circuit, en part dintre del coixí que representa l’”Ecopark”, el seu element perifèric.

Granollers pot acollir activitats d’aquest tipus a la franja entre el circuit i l’antic sector S, situada en sòl urbà; però no a la perifèria pel seu delicat paper connector, i alhora de separador entre els sòls
industrials.

En el que afecta a Granollers, l’Ecopark es defineix al Nord per la interpolar i àrea de Palou. Al Sud pel propi circuit edificat i sector S112, a Llevant pel Cogost, i a Ponent pel propi P.E. del Circuit. En aquest territori dintre del municipi, els usos admesos serien els ambientals, entesos com aquells que acompleixen funcions ecològiques coherents amb el seu paper primordial de connector entre les valls del Tenes, Congost i Vallderiolf, agrícoles i ramaders, i càmping i aparcament temporals.

El Circuit de Catalunya

El Consorci del Circuit de Catalunya encarregà a l’equip Jornet, Llop, Pastor, arquitectes, un estudi per a definir la relació del circuit amb el territori en general i els municipis on se situa en particular, i per optimitzar la dinàmica generada pels esdeveniments esportius que s’hi celebren, així com pels seus usos menys publicitats, però altament interessants (entrenaments fora de temporada, banc de prova de motors i components d’automòbils i motos, etc…).

De l’estudi se’n desprèn l’interès d’incrementar els usos i activitats del circuit, admetent equipaments i/o serveis relacionats, com podria ser una “ciutat del motor” (exposició / museu, cursos, pràctiques, en definitiva centre lúdic a l’entorn de l’automòbil).

Aquests nous usos podrien situar-se en una espècie de “mall” situat al llarg de la via del ferrocarril, a ambdues bandes d’aquest en el tram immediat al circuit, però també estendre’s parcialment sobre un territori proper i envoltant del circuit, l’”Ecopark”, amb vocació de parc territorial, coixí i àmbit d’influència del circuit, amb vocació de sòl lliure en la seva majoria.

La part d’”Ecopark” recaient a Granollers, cal deslliurar-la de cap ús, al marge dels adequats al sòl no urbanitzable, atesa la seva situació de separador de territoris d’usos diversos (equipaments,
infraestructures, sectors industrials) als quals és necessari no afegir més àrees de congestió.

Els terrenys del “mall” definit pel ferrocarril com a eix, i destinats a equipament en sòl urbà, als quals caldria afegir-hi els destinats a aparcament a l’antic sector S, haurien de desenvolupar-se com a Pla de Millora Urbana, en conjunt amb els equivalents de Montmeló, per a la definició urbanística dels usos i distribució d’edificabilitats en general. El PMU. haurà de preveure una reserva per a l’eventual desdoblament de la via fèrria, i per a una estació / baixador pròpia del circuit.

El Pla Director Urbanístic (PDU) del Circuit de Velocitat Barcelona-Catalunya

Aprovació inicial el 18/12/14 per la Comissió territorial d’urbanisme de Barcelona (pdu circuit)