Arxiu de l'autor: Marta

Parc ambiental de Can Cabanyes. Fluxos residuals.

La proximitat amb la Planta de compostatge i el material que es disposa educatiu (video de la planta i activitats educatives) fan idoni activitats sobre la gestió de la matèria residual, el compost, el tractament de l’orgànica, la recollida selectiva, la reutilització, etc.

També caldrà controlar amb anàlisi periòdics la clausura de l’antic abocador de Palou, pel que caldrà refer alguns pous de control no operatius.

A Granollers hi ha instal.lacions que generen energía a partir dels residus:

La planta de compostatge de Granollers on es produeix energia per la gestió de la matèria orgànica equivalent al consum elèctric anual de 5468 habitants de Granollers (segons dades 2012) o bé, quasi 2000 habitatges.

Residu és recurs

La digestió dels fangs a l’EDAR (Estació depuradora d’aigües residuals).que produeix l’equivalent de prop de 2509 habitants o bé, uns 900 habitatges.

El Consorci per a la defensa de la conca del Besòs

Parc ambiental de Can Cabanyes. Espais Naturals i biodiversitat.

El cabal d’aquest riu depèn enterament de les aportacions de les diferents depuradores urbanes, això genera limitacions importants així com garanteix un cabal mínim.

El Congost ha recuperat una bona part de la seva riquesa biològica com causa directa de la millora de la qualitat de l’aigua, però encara es necessari millorar en major grau la qualitat de l’aigua per permetre la recuperació de les espècies més sensibles de peixos i amfibis. La millora dels hàbitats condiciona la presència de moltes espècies, és molt important en el cas dels amfibis .

Des de l’any 2000 es censen per part del Museu de Ciències Naturals espècies d’ocells que nidifiquen dins la llera del riu Congost, i a partir del 2003 també les que ho fan a l’aiguamoll de can Cabanyes.

Per tal de protegir la biodiversitat, el riu Congost en el tram urbà que travessa la ciutat i la resta de territori municipal estan considerats per la Generalitat de Catalunya, a petició de l’Ajuntament, refugi de fauna i pesca des de l’any 2008.

La presència de plantes o animals exòtics requereix un tractament específic i l’existència de mini reserves locals (no parcs urbans) té un paper molt important en la conservació de les espècies i són més necessàries en els territoris molt poblats.

El nombre d’espècies vegetals que poblen tant la llera del Congost com els espais de ribera del passeig fluvial han anat incrementant-se amb el pas dels anys. Així, mentre que el 2006 es detectaren 208 espècies de flora diferents, l’any 2010 havien pujat a 230, amb un creixement continu entre aquestes dues dates. Hom considera que percentual-ment un 80% de les espècies vegetals són autòctones.

Un informe d’Andreu Salvat, director tècnic d’Aprèn Serveis Ambientals, destacava la presència d’algun exemplar de vern (Alnus glutinosa) detectat recentment en el tram del riu Congost a l’alçada de Palou. La presència del vern entre la vegetació fluvial esdevé un bon bioindicador de la recuperació del riu. Esmentar els exemplars de tamarius (Tamarix africana) que es troben al tram de Can Cabanyes, un interessant cascall marí (Glaucium flavum), espècie rara al municipi, i que és pròpia de codolars i arenys fluvials i l’agèrat (Achillea ageratum), una composta de flor groga pròpia de sòls argilosos inundables. Destaquen algunes espècies de floració notable, com ara la salicària (Lythrum salicaria) i el lliri groc (Iris pseudacorus). Finalment, com a hàbitats autòctons d’especial interès prenen importància les jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus), els prats humits amb espècies pròpies dels prats de dall de terra baixa (Arrhenatherion) i els canyissars (font : Albert Camps. Ponència de l’anuari del Centre d’estudis de Granollers, 2011).

Els censos puntuals d’amfibis han recollit tres espècies:el gripau corredor (Bufo calamita), la granota verda (Pelopyilax perezi), i el tòtil o gripau paridor( Alytes obstetricans). Els amfibis són els de pitjor estat de conservació i requereixen mesures urgents de gestió i protecció com la restauració de nous hàbitats: basses i canals de reg.

Pel que fa als rèptils s’han censat 8 espècies diferents:
Sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), Dragó comú (Tarentola mauritanica), Vidriol (Anguis fragilis), Serp verda (Malpolon monspessulanus), Serp blanca (Rhinechis scalaris), Colobra escurçonera (Natrix maura), Colobra bordelesa (Coronella girondica), i la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) També l’espècie exòtica de la tortuga de Florida amb orelles vermelles (Trachemys scripta).

Entre 2005 i 2011 s’han fet deu campanyes de trampeig de petits mamífers i s’han capturat un total de 610 exemplars de set espècies diferents. S’observa un increment constant de les captures. L’abundància de totes les espècies de petits mamífers es superior als sectors en què el llit del riu és més ample i els marges són més permeables per a la fauna. Els marges més permeables permeten la dispersió i la supervivència en períodes de crescuda del riu, fet que facilita una futura recolonització (font: Museu de Ciències Naturals, exposició L’aigua per viure!, 2014).

Augmenta la recuperació de la fauna d’ocells estrictament aquàtics. Les espècies que no s’han detectat, ho fan per manca d’estructura adient a la nidificació.

Les principals espècies indicadores de l’estat biològic del riu, atès la seva major dependència del medi aquàtic són: ànec collverd, polla d’aigua, cames-llargues, corriol petit, rossinyol bastard i boscarla de canyar.

Els peixos censats al riu (amb inventaris del Museu de Ciències Naturals des de 2006 al 2013) sumen un total de cinc espècies autòctones: l’anguila (Anguilla anguilla), la bagra (Squalius cephalus), el barb roig (Phoxinus phoxinus), el barb de muntanya (Barbus meridionalis) i el barb de Graells (Barbus graellsii) i tres espècies exòtiques: la carpa (Cyprinus carpio), la gambúsia (Gambusia holbrooki) i el carpí (Carassius carassius).

S’han fet al llarg d’aquests 10 anys un seguit d’actuacions que milloren i naturalitzen l’entorn fluvial , recuperen les espècies pròpies dels ambients fluvials i augmenten la naturalització i la diversitat d’amibents de l’espai de ribera, tot afavorint la seva biodiversitat. S’ha comptat al llarg dels anys amb suport de la fundació Obra social de la Caixa de Catalunya amb conveni de col·laboració des de l’any 2007, un important ajut de la Fundación Biodiversidad (2010 per un import de 168.000 euros i el suport tècnic i econòmic del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs per a obres de rehabilitació de l’espai fluvial.

i. Actuacions a l’espai de Can Cabanyes

La construcció d’un aiguamoll d’1 hectàrea de superfície (2003) que permet reutilitzar part de l’aigua tractada a la depuradora per a consums de la ciutat, incrementar la biodiversitat i constituir un espai de recerca, d’edu-cació ambiental i de lleure.

També s’ha construït una bassa gran per a amfibi i dues bassetes temporals alimentades amb aigües pluvials, refugis per amfibis i rèptils de murs de pedra seca amb plantació de matolls i recuperació del sotabosc de Can Cabanyes. Instal·lació de caixes niu per afavorir la presència de ratpenats i ocells com el xot, l’oreneta o la gralla.

ii. Naturalització del riu Plantacions de salzedes arbustives, eliminació d’espècies exòtiques i invasores, estabilització de marges i recreació de diferents ambients per afavorir hàbitats amb herbassars de boga, canyís i lliri groc, i amb col·locació de graves i rocalla.

Naturalització d’esculleres emprant tècniques de bioenginyeria que substitueixen les escullera de grans blocs de roca, per geomalles que protegeixen d’avingudes i permeten el naixement de plantes pròpies d’ambients fluvials i milloren la connectivitat de la fauna i la interacció del llit fluvial amb els espais de ribera situats fora de la canalització.

Potenciació de la llibertat fluvial amb la creació de planes inundables al llit del riu enretirant uns metres l’escullera d’aigües baixes per millorar la diversitat morfològica (creació de meandres). Diversificació d’am-bients fluvials, creant basses temporals i zones humides al llit alt del riu a més de crear zones d’aigua més profundes i calmes per a l’establiment de fauna fluvial i d’ocells aprofitant els efluents de mines com la del molí de Can Many i la mina d’en Joanet, l’aiguamoll o de l’estació depuradora.

iii. Recuperació de la vegetació de ribera autòctona

Plantacions amb plantes autòctones de procedència certificada, amb composició florística adequada. En llocs humits de la llera als marges del curs d’aigua es planten estaques de salze i especies hidròfites herbàcies i llenyoses per limitar la proliferació d’espècies exòtiques.

També es fan plantacions d’espècies arbustives de ribera afilerades segons la direcció del fluxe d’aigua, tenint en compte la possibilitat d’avingudes.

iv. Construcció de passos de peixos

Per facilitar la superació de desnivells importants com ara col·lectors d’aigües residuals que travessen el riu, s’han fet petits dispositius de connexió longitudinal, mitjançant salts successius, que serveixen per ajudar a que els peixos puguin remuntar el riu i així afavorir la seva mobilitat.

El foment de la protecció i l’increment de la biodiversitat en els espais naturals inclou l’àmbit del parc ambiental amb actuacions adreçades a:

Incrementar el grau de maduresa dels espais naturals de Granollers i assegurar el manteniment de la biodiversitat.
Millorar el sistema de protecció, control i seguiment de la biodiversitat dels espais naturals i en especial el Congost amb estratègies de comunicació per tal de difondre els valors naturals del municipi entre els habitants i avançar en el concepte de la corresponsabilitat.
Reintroducció d’espècies
Bases d’amfibis i refugis rèptils i altres pel foment de la fauna
Estudis i censos de flora i fauna

Parc ambiental de Can Cabanyes. Recursos energètics

La Tèrmica de Roca Umbert, centre d’interpretació energètica per apropar la producció d’energia en les instal.lacions de tractament de residus i aigües residuals a la ciutat.

Per poder arribar a disposar a Granollers d’un espai d’interpretació i educació ambiental, s’ha començat des de fa dos anys a impulsar activitats educatives entorn a l’energía a la Tèrmica de la fàbrica de les arts de Roca Umbert. L’agenda 21 (2009) proposava fer un centre a Granollers on es puguin trobar demostracions pràctiques i informació sobre energies renovables (eòlica, solar i geotèrmica). L’objectiu d’aquesta actuació era fer un ús més racional de l’energia i incrementar la producció d’energia amb renovables.

El PAES, Pla d’Acció per l’Energia Sostenible de Granollers, és el conjunt d’accions a impulsar des de l’Ajuntament d’acord als compromisos adquirits amb la signatura el juliol de 2008 del Pacte d’Alcaldes/alcaldesses. Entre les actuacions de sensibilització a impulsar en el municipi el PAES recull iniciatives com la creació d’una pàgina web de l’energia i consum i la difusió de continguts pedagògics als centre educatius, així com la celebració anual d’actes de sensibilització sobre energia, compromís dels signataris del pacte que Granollers ha complert des de 2009.

Roca Umbert, i en especial la tèrmica de l’antiga fàbrica representen un lloc on es fa visible la producció d’energia i la seva evolució al llarg del temps. Els Consorcis (el de la gestió de residus del Vallès i el de defensa del Besòs que gestiona la depuradora) produeixen energia però no tenen activitats educatives i de demostració entorn a l’energia. La visita dels tècnics dels Consorcis a Roca Umbert l’any 2013 va generar interès de col·laboració en l’espai per mostrar vídeos i informació sobre la generació d’energia.

Parc ambiental de Can Cabanyes. Gestió de l’aigua

Fa anys que ha estat prioritari a Granollers implantar mesures d’estalvi i eficiència en la gestió de l’aigua. La xarxa municipal d’aigua no potable que discorre fonamentalment al llarg dels dos camins fluvials, és un clar exemple. L’objectiu és destinar cada vegada menys aigua potable per a usos com el reg de zones verdes i la neteja de carrers o del clavegueram.

A Granollers es destina cada cop menys aigua potable per aquests usos i existeix una xarxa d’aigües recuperades (6.000 m en funcionament i 14.600 de previstos) que transporta el recurs des dels punts de producció i captació a les instal·lacions d’emmagatzematge (basses o dipòsits soterrats) i als llocs d’utilització (parcs, horts urbans, neteja viària…). L’aigua no potable prové d’un centre de producció d’aigua regenerada (73.000 m3/any) amb l’efluent de l’aiguamoll de Can Cabanyes i diversos aprofitaments municipals d’aigua del subsòl (346.850 m3/any). La gestió d’aquesta xarxa és telecontrolada per al reg des de 2009, tal com es feia amb la d’aigua potable, automatitzant el funcionament per a la gestió més eficient del recurs (Font. Exposició L’aigua per viure!, 2014).

La xarxa s’alimenta de pous i també d’antigues mines, de l’antiga captació de les aigües d’en Serra o de l’aigua regenerada i posteriorment clorada procedent de l’aiguamoll de Can Cabanyes, alimentat per part de l’efluent de l’estació depuradora d’aigües residuals de Granollers. Al llarg del recorregut s’han creat una sèrie de basses en superfície i també dipòsits soterrats que serveixen per emmagatzemar l’aigua que posteriorment s’utilitza per regar. La xarxa, actualment automatitzada i telegestionada, té moltes potencialitats de futur pel que fa al creixement i els usos. Per exemple, en els propers anys caldrà connectar-hi la captació procedent del riu Mogent i que s’emmagatzema en els pous situats a Roca Umbert; o, per posar-ne un altre, la xarxa d’aigua no potable pot esdevenir un recurs hídric per ajudar a implantar activitats de regadiu al pla de Palou(font : Albert Camps. Ponència de l’anuari del Centre d’estudis de Granollers, 2011).

Gràcies a l’interès d’algunes empreses del polígon del Congost i Jordi Camp i a l’interès de l’Ajuntament per a racionalitzar l’ús de l’aigua s’està estudiant a partir de les necessitats industrials i les possibilitats d’abastament municipal, la possibilitat de subministrar també aigua no potable també per a processos industrials que ho permetin.

L’aigua és un element imprescindible per al desenvolupament de la vida i de l’activitat humana. El Congost ha estat una font d’aigua important, per això al seu voltant s’hi han situat indústries i horts.

Durant molts segles s’ha mantingut un equilibri entre el Congost i les activitats que es duien a terme al seu voltant, però l’excés d’indústria i l’agricultura intensiva han trencat aquesta convivència i en alguns casos han afectat el riu negativament. Els abocaments o infiltracions d’aigües contaminades han provocat que la qualitat de l’aigua disminuís i que algunes espècies ja no habitin el riu.

El control sistemàtic de les aigües del riu ha mostrat una evolució favorable en la majoria de paràmetre analitzats com és el cas dels clorurs.

Hi ha si més no un paràmetre, els nitrats, que presenten concentracions elevades amb evolució desfavorable segons les mostres analitzades al riu. El nitrogen, juntament amb el fòsfor i el carboni , és un nutrient essencial per al creixement. L’abocament directe al medi receptor de nitrògen amoniacal pot provocar tres efectes :

-en funció del pH del medi , és altament tòxic per algunes espècies aquàtiques .

– es pot oxidar a nitrit o nitrat utilitzant l’oxigen dissolt en l’aigua , i disminuir la qualitat de l’aigua, restant oxigen per a la vida aquàtica

-si el mitjà presenta una baixa oxigenació , aquests òxids de nitrogen poden provocar el creixement d’algues i conseqüentment, es poden produir mals olors a causa de la descomposició d’aquesta biomassa i pot arribar a la eutrofització del medi.

L’entorn del parc ambiental permet treballar el cicle de l’aigua:

Bombament aigua eòlic-solar des de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals o des de la planta d’aigua regenerada a Can cabanyes
Projectes de reutilització.
L’aiguamoll i l’abastament d’aigua regenerada. Fruït d’un estudi per a la millor gestió energètica en el polígon industrial del Congost i Joan Camp de Granollers, l’Ecocongost, es va detectar la necessitat d’abastament d’aigua no potable a algunes empreses del polígon. Amb les dades dels consums actuals d’aigua potable de les empreses més consumidores i amb el tipus de subministrament i qualitat d’aigua regenerada que es viable subministrar des de l’aiguamoll de Can Cabanyes, s’ha iniciat a principis de 2014 una línia de treball per valorar l’ampliació de l’abastament d’aigua regenerada a empreses locals, a més de ser usada per al reg i neteja viària.
Impulsar l’espai natural de Can Cabanyes com a laboratori científic a l’aire lliure, fomentant els treballs de naturalistes, estudiants i universitats, com fins ara ho ha fet la Universitat Politècnica de Catalunya.

Parc ambiental de Can Cabanyes. Gestió integrada cap a la sostenibilitat.

El Parc ambiental de Can Cabanyes ha de promoure activitats que facin un ús responsable de l’espai, adoptant mesures que previnguin, redueixin i eliminin l’impacte ambiental que poden provocar en l’entorn. Cada activitat que es programi en la zona ha de valorar el possible impacte ambiental que pot generar i actuar per tal d’evitar-lo al màxim(soroll, residus, impacte en la biodiversitat,…etc).

La celebració de proves al circuit que atrauen molt públic, les estades de grups de joves en la zona, els residus abandonats per grups visitants i alguns actes vandàlics són exemples d’activitats que fan un ús poc responsable de l’espai.

L’Ajuntament de Granollers ha demostrat la seva voluntat en avançar en la millora contínua dels seus serveis i equipaments per tal de reduir l’impacte ambiental i aconseguir una gestió ambiental d’excel·lència. Podeu consultar a continuació algunes de les darreres declaracions ambientals i la política ambiental de l’Ajuntament.

2010 Política Ambiental 2010 Declaració ambiental

2013 Declaració ambiental

El parc ambiental de Can Cabanyes ha de ser un reflexe també d’aquesta política municipal.

Parc ambiental de Can Cabanyes. Urbanisme Sostenible.

Pla especial de protecció i gestió del patrimoni natural

La ciutat de Granollers ha anat creixent ocupant antics camps agrícoles i zones de transició entre la ciutat i el bosc. Actualment costa delimitar el que són espais naturals i espais agroforestals dels espais pròpiament urbans. Tenint present la importància tant ecològica (conservació de la biodiversitat) com social (excursionisme, educació ambiental, etc.) d’aquests espais, cal una planificació específica que, en l’àmbit local, a Granollers, es concreta en el Pla especial del patrimoni natural.

El Pla és un instrument de planificació específica dels espais naturals i elements botànics d’interès municipal que pretén conservar-los, protegir-los i divulgar la seva existència educant els ciutadans en el seu respecte i gaudi.
El Pla especial està constituït per:

El catàleg dels Espais Naturals d’Interès Municipal (ENIM)
El catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM)
Les normes urbanístiques del pla especial de protecció i gestió del patrimoni natural

En conjunt, els espais inclosos en aquests catàlegs representen aproximadament un territori de 131.85 hectàrees (58.1 ha de superfície de protecció i la resta formen part de l’àmbit complementari de gestió). Amb la identificació i regulació d’aquests espais es pretén:

Protegir el patrimoni natural, però no fer una planificació de les àrees de sól no urbanitzable
Protegir els punts amb rellevància paisatgística
Conservar la xarxa de camins interiors i de connexió entre espais
Establir un vincle amb la història i els valors socials, culturals i patrimonials dels propis espais naturals

El catàleg d’Espais Naturals d’Interès Municipal (ENIM)

S’han identificat els disset espais naturals que cal protegir a Granollers:

El catàleg consta d’unes fitxes on es descriuen les principals característiques de cada espai: accessos, flora i fauna, ús actual, usos compatibles, infraestructures, projectes de recuperació previstos, etc. El treball de documentació va anar a càrrec del mòdul de medi ambient del Taller d’Ocupació Antoni Jonch i Cuspinera.

Mesures normatives de protecció en l’àmbit local i nacional a les quals s’ha d’afegir la protecció de la Unió Europea, que per al riu Congost, suposa formar part de la Xarxa Natura 2000, la iniciativa política europea més important de conservació de la natura creada a partir de l’aprovació de la Directiva Hàbitats l’any 1992. Es tracta d’una xarxa d’espais naturals la finalitat de la qual és fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l’activitat humana que s’hi desenvolupa, alhora que estableix un marc legal de protecció del patrimoni natural. Pel setembre de 2006 el govern de la Generalitat va aprovar la llista de Llocs d’Importància Comunitària de Catalunya, entre els quals figuraven 358,4 hectàrees del riu Congost. A Granollers, 66,21 hectàrees formen part de la Xarxa Natura 2000; hi pertanyen el riu Congost i l’espai natural de Can Cabanyes, la qual cosa representa el 18,5% de la superfície del municipi.

Actuacions urbanístiques en diverses línies de treball segons l’abast de l’actuació:

i. Riu Congost i torrents, i els boscos de Can Cabanyes i Can Català

ii. Aiguamoll de Can Cabanyes. Projecte ampliació de l’espai amb nou aiguamoll. El Pla d’ordenació urbanística municipal de Granollers vigent des de 2007 preveu traslladar les indústries que ocupen els terrenys situats al nord de Can Cabanyes cap a altres espais. L’aprovació definitiva del Pla parcial del sector urbanitzable 112 permetrà l’alliberament dels terrenys situats entre Can Cabanyes, la carretera de Montmeló, el riu Congost i la carretera Interpolar. Aquest fet possibilitarà incrementar substancialment la superfície d’espai verd de Can Cabanyes. En el moment que es concreti i es desenvolupi serà l’oportunitat per plantejar la construcció d’un nou aiguamoll a fi d’incrementar la capacitat d’aigua residual tractada i posteriorment reutilitzable, potenciar la biodiversitat de l’espai fluvial i l’educació ambiental.

iii. L’anella verda, espais de connexió ecològica supramunicipals.

El Pla d’Ordenació Urbanísitca Municipal defineix com a sòl no urbanitzable connector, envoltant de la interpolar, àmbit de l’Ecopark, a la franja de terrenys situada al Sud de la interpolar i que abasta tot l’ample del terme municipal de Llevant a Ponent (amb excepció del sòl destinat a sistemes de comunicació), tal com queda grafiat als plànols d’ordenació. Aquesta àrea s’integra dintre de l’”Ecopark” del Circuit de Catalunya amb la vocació de territori connector, amb usos preferents ambientals, sense descartar els agrícoles.

Segons el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Granollers. Memòria descriptiva i justificativa (2012) urbanísticament el Parc ambiental de can Cabanyes es defineix com:

L’”Ecopark”

Dels treballs encarregats pel Consorci del Circuit de Catalunya a l’equip Jornet, Llop Pastor, arquitectes, se’n desprèn l’interès de definir un territori proper i envoltant del circuit com a “Ecopark”, parc territorial i àmbit d’influència del mateix, amb la vocació de sòl lliure en la seva majoria, però admetent usos d’equipaments i/o serveis lligats amb el circuit. Aquests usos poden desenvolupar-se en part dintre de l’àrea estricta del circuit, en part dintre del coixí que representa l’”Ecopark”, el seu element perifèric.

Granollers pot acollir activitats d’aquest tipus a la franja entre el circuit i l’antic sector S, situada en sòl urbà; però no a la perifèria pel seu delicat paper connector, i alhora de separador entre els sòls
industrials.

En el que afecta a Granollers, l’Ecopark es defineix al Nord per la interpolar i àrea de Palou. Al Sud pel propi circuit edificat i sector S112, a Llevant pel Cogost, i a Ponent pel propi P.E. del Circuit. En aquest territori dintre del municipi, els usos admesos serien els ambientals, entesos com aquells que acompleixen funcions ecològiques coherents amb el seu paper primordial de connector entre les valls del Tenes, Congost i Vallderiolf, agrícoles i ramaders, i càmping i aparcament temporals.

El Circuit de Catalunya

El Consorci del Circuit de Catalunya encarregà a l’equip Jornet, Llop, Pastor, arquitectes, un estudi per a definir la relació del circuit amb el territori en general i els municipis on se situa en particular, i per optimitzar la dinàmica generada pels esdeveniments esportius que s’hi celebren, així com pels seus usos menys publicitats, però altament interessants (entrenaments fora de temporada, banc de prova de motors i components d’automòbils i motos, etc…).

De l’estudi se’n desprèn l’interès d’incrementar els usos i activitats del circuit, admetent equipaments i/o serveis relacionats, com podria ser una “ciutat del motor” (exposició / museu, cursos, pràctiques, en definitiva centre lúdic a l’entorn de l’automòbil).

Aquests nous usos podrien situar-se en una espècie de “mall” situat al llarg de la via del ferrocarril, a ambdues bandes d’aquest en el tram immediat al circuit, però també estendre’s parcialment sobre un territori proper i envoltant del circuit, l’”Ecopark”, amb vocació de parc territorial, coixí i àmbit d’influència del circuit, amb vocació de sòl lliure en la seva majoria.

La part d’”Ecopark” recaient a Granollers, cal deslliurar-la de cap ús, al marge dels adequats al sòl no urbanitzable, atesa la seva situació de separador de territoris d’usos diversos (equipaments,
infraestructures, sectors industrials) als quals és necessari no afegir més àrees de congestió.

Els terrenys del “mall” definit pel ferrocarril com a eix, i destinats a equipament en sòl urbà, als quals caldria afegir-hi els destinats a aparcament a l’antic sector S, haurien de desenvolupar-se com a Pla de Millora Urbana, en conjunt amb els equivalents de Montmeló, per a la definició urbanística dels usos i distribució d’edificabilitats en general. El PMU. haurà de preveure una reserva per a l’eventual desdoblament de la via fèrria, i per a una estació / baixador pròpia del circuit.

El Pla Director Urbanístic (PDU) del Circuit de Velocitat Barcelona-Catalunya

Aprovació inicial el 18/12/14 per la Comissió territorial d’urbanisme de Barcelona (pdu circuit)

Parc ambiental de can Cabanyes. Participació, informació i educació.

Les actuacions adreçades als objectius de participació ciutadana i educació en el parc ambiental de Can cabanyes apunten cap a cinc directrius bàsiques:

Noves formes de participació: debat amb experts qualificats sobre el futur Parc ambiental de Can Cabanyes (Consell Assessor de Medi Ambient i Sostenibilitat).
Actuacions de recuperació de l’entorn fluvial del riu Congost i la seva àrea d’influència a traves del voluntariat (projecte Associació Hàbitats 2014-2015 pendent de subvenció Fundación Biodiversidad). Aquest projecte es similar al que s’ha fet a les Franqueses però ara en la llera de Canovelles i Granollers. També amb es interessant la col.laboració ciutadana en Fem Dissabte! que enguany se celebrarà el dia 10 de maig coincidint amb el neteja Let’s Clean Up Europe.
Acostar Can Cabanyes a la ciutat. L’espai web de Can Cabanyes va ser el primer pas per apropar al ciutadà a l’espai. La darrera exposició del Museu de Ciències Naturals
de Granollers entorn a l’aigua i el riu L’aigua per viure! L’equilibri de l’ecosistema fluvial, la biodiversitat, l’aigua i la ciutat apropa als veïns de la ciutat fins a principis de juliol, a l’espai del riu i el parc ambiental. Més endavant s’oferirà com exposició itinerant que podran sol·licitar els col·lectius interessats. A més dels continguts de l’exposició s’ha elaborat un recull d’activitats i dossiers pels grups visitants interessats en treballar la importància de l’aigua per viure, per l’equilibri de l’ecosistema, del medi. L’exposició fa un repàs d’imatges històriques del riu i la ciutat que evidencien el règim mediterrani del Congost amb sequeres i avingudes, i presenta l’evolució de la relació del riu i l’aigua amb la població de Granollers. Els estudis de biodiversitat sobre vegetació, peixos, ocells i d’altres es repassen en l’exposició juntament amb algunes de les actuacions que fomenten que el riu sigui un espai viu. A més de permetre’ns conèixer l’ecosistema fluvial i la biodiversitat, l’exposició ens ajuda a prendre consciència de la importància de l’aigua per viure, de tot el cicle de l’aigua, la seva depuració i la necessitat de fer-ne un ús més racional.
Convertir com a element de referència a nivell nacional el parc ambiental que formen l’EDAR de Granollers, el riu Congost, l’espai natural de Can Cabanyes i la planta de compostatge de Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental.
Millora dels itineraris i connectivitat amb els municipis veïns, i les serres de Llevant i Ponent:

Adequació de l’espai per a l’ús ciutadà: Il.luminació del tram del parc firal i estudi fins al gual d’Arquímedes, bancs, papereres, font.
Pas per tornar pel pont de la Interpolar.
Manteniment del sauló.
Pla director del Circuit.
Implicació d’entitats i ciutadania.
Organització de visites comentades.
Espai de coneixement científic: acords amb universitats, treballs des del Museu de Ciències Naturals, visites externes…etc
Activitats per a escoles i col·lectius ciutadans.
Experimentació en el Centre d’Educació Ambiental de Can cabanyes
Protecció d’elements patrimonials (murs, llegendes…etc)
Promoure activitats per a la salut de les persones i facilitat de passos
Espai esportiu: organització d’activitats, senyalització de circuits d’entrenament.
Obertura als municipis veïns interconnectant patrimoni.

La recuperació del riu Congost com a espai biològicament viu ha anat acompanyat de manera paral·lela de la recuperació social de l’àmbit fluvial. De ser una zona marginal del municipi, bé sigui per la contaminació de les aigües, per l’ocupació de l’espai per activitats diverses, per la inexistència d’un camí fluvial o per la degradació de l’espai, el riu i els espais més immediats que l’envolten han passat a ser, en pocs anys, l’espai públic més concorregut del municipi i escenari de multitud d’activitats humanes.

Per tal d’acostar la ciutadania al riu s’han creat una sèrie d’itineraris i circuits, convenientment senyalitzats. Panells informatius que es troben al llarg del camí fluvial i que informen de la vinculació del municipi amb el riu Congost i dels seus valors ecològics. Senyalització d’itineraris que acosten a les serres de Llevant i de Ponent i d’altres que informen de tres recorreguts al voltant del riu i que assenyalen la distància recorreguda a ciclistes, corredors i persones que passegen. L’any 2000 s’editaren dos volums de la col·lecció «Rutes per Granollers», El Pedró i La Font del Ràdium, que discorren en part per la vora del Congost i estan disponibles a la pàgina web de l’Ajuntament. Amb el treball desenvolupat per crear l’espai web de Can Cabanyes també es va fer un important treball de cerca d’itineraris supralocals.

S’han de consolidar i senyalitzar itineraris fluvials que superin els límits municipals i donar a conèixer els valors patrimonials i ecològics dels entorns fluvials, o bé recuperar antics camins com ara la variant del Camí de Sant Jaume que passava per Granollers tot seguint el curs del riu Congost. Aquí tant el Consell Comarcal del Vallès Oriental com el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs tenen un paper promotor per jugar, juntament amb els municipis i les entitats del territori. Consulteu el vídeo de la propera bicicletada el 27 d’abril de 2014.

A partir de la seva recuperació acompanyada d’accions per fer més accessibles i acollidors els espais de ribera i els camins fluvials, el riu ha esdevingut un dels espais de lleure i ús social més atractius per fer-hi esport i passejades familiars. A més, conforma un escenari educatiu ideal del funcionament del medi. El Museu de Ciències Naturals de Granollers realitza per a escolars i per a adults tallers de macroinvertebrats, de vegetació, de reconeixement d’ocells a Can Cabanyes, una oferta diversificada i adaptada a diferents nivells. Altres col•lectius també difonen els valors naturals del riu amb la celebració del dia mundial de la biodiversitat, l’anellament d’aus, el projecte rius, les sortides ornitològiques, campanyes fem dissabte I plantem el futur, plantació d’un arbre de la Mitja…

A Can Cabanyes s’han fet durant aquests anys activitats com la Festa de l’Arbre (que se celebra des de l’any 2002 a Granollers), visites i itineraris ciutadans i activitats amb les escoles dins de la campanya de comunicació de les obres de clausura de l’antic abocador i de sanejament de l’entorn fluvial(2003).

Entorn al riu i Can Cabanyes s’han desenvolupat al llarg d’aquests deu anys una llarga llista d’activitats per promoure el coneixement del medi i el seu respecte gràcies a sortides de camp i un treball vivencial i pràctic de descoberta de l’espai. En les sortides es promou l’observació directa de la flora i la fauna de l’aiguamoll i de l’espai fluvial i es descriu l’entorn de can Cabanyes amb l’antic abocador, la depuradora d’aigües residuals, la planta de compostatge i de transferència i l’aiguamoll de Can cabanyes. Des de l’aguait de l’aiguamoll és poder observar la fauna aquàtica sense molestar-la i sense que aquesta s’espanti o s’amagui per la presència de gent als voltants.

Activitats del Projecte Rius
Activitats per a la gent gran per tal de millorar el coneixement del patrimoni natural de Granollers.
Suport a sortides organitzades per associacions i entitats cíviques.
Activitats de la setmana del medi ambient i del Calendari Verd de Primavera.
Activitats de recerca.
Activitats organitzades pel Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs: Apropa’t més al Besòs. El Consorci per a la Defensa de la conca del Besòs és un gran educador i difusor d’activitats educatives entorn l’aigua i el riu i ofereix activitats educatives de gran acceptació per a les escoles i per a grups de ciutadans interessats.

Des del Museu de Ciències naturals s’ofereixen nombroses activitats per treballar en l’entorn de Can cabanyes anualment per als cicles de primària, secundària i batxillerat, així com pels cicles formatius de grau mig i centres de formació d’adults.