Fa anys que ha estat prioritari a Granollers implantar mesures d’estalvi i eficiència en la gestió de l’aigua. La xarxa municipal d’aigua no potable que discorre fonamentalment al llarg dels dos camins fluvials, és un clar exemple. L’objectiu  és  destinar cada vegada menys aigua potable per a usos com el reg de zones verdes i la neteja de carrers o del clavegueram.

A Granollers es destina cada cop menys aigua potable per aquests usos i existeix una xarxa d’aigües recuperades (6.000 m en funcionament i 14.600 de previstos) que transporta el recurs des dels punts de producció i captació a les instal·lacions d’emmagatzematge (basses o dipòsits soterrats) i als llocs d’utilització (parcs, horts urbans, neteja viària…). L’aigua no potable prové d’un centre de producció d’aigua regenerada (73.000 m3/any) amb l’efluent de l’aiguamoll de Can Cabanyes i diversos aprofitaments municipals d’aigua del subsòl (346.850 m3/any). La gestió d’aquesta xarxa és telecontrolada per al reg des de 2009, tal com es feia amb la d’aigua potable, automatitzant el funcionament per a la gestió més eficient del recurs (Font. Exposició L’aigua per viure!, 2014).

La xarxa s’alimenta de pous i també d’antigues mines, de l’antiga captació de les aigües d’en Serra o de l’aigua regenerada i posteriorment clorada procedent de l’aiguamoll de Can Cabanyes, alimentat per part de l’efluent de l’estació depuradora d’aigües residuals de Granollers. Al llarg del recorregut s’han creat una sèrie de basses en superfície i també dipòsits soterrats que serveixen per emmagatzemar l’aigua que posteriorment s’utilitza per regar. La xarxa, actualment automatitzada i telegestionada, té moltes potencialitats de futur pel que fa al creixement i els usos. Per exemple, en els propers anys caldrà connectar-hi la captació procedent del riu Mogent i que s’emmagatzema en els pous situats a Roca Umbert; o, per posar-ne un altre, la xarxa d’aigua no potable pot esdevenir un recurs hídric per ajudar a implantar activitats de regadiu al pla de Palou(font : Albert Camps. Ponència de l’anuari del Centre d’estudis de Granollers, 2011).

Gràcies a l’interès d’algunes empreses del polígon del Congost i Jordi Camp i a l’interès de l’Ajuntament per a racionalitzar l’ús de l’aigua s’està estudiant a partir de les necessitats industrials i les possibilitats d’abastament municipal, la possibilitat de subministrar també aigua no potable també per a processos industrials que ho permetin.

L’aigua és un element imprescindible per al desenvolupament de la vida i de l’activitat humana. El Congost ha estat una font d’aigua important, per això al seu voltant s’hi han situat indústries i horts.

Durant molts segles s’ha mantingut un equilibri entre el Congost i les activitats que es duien a terme al seu voltant, però l’excés d’indústria i l’agricultura intensiva han trencat aquesta convivència i en alguns casos han afectat el riu negativament. Els abocaments o infiltracions d’aigües contaminades han provocat que la qualitat de l’aigua disminuís i que algunes espècies ja no habitin el riu.

El control sistemàtic de les aigües del riu ha mostrat una evolució favorable en la majoria de paràmetre analitzats com és el cas dels clorurs.

Hi ha si més no un paràmetre, els nitrats, que presenten concentracions elevades amb evolució desfavorable segons les mostres analitzades al riu.  El nitrogen, juntament amb el fòsfor i el carboni , és un nutrient essencial per al creixement. L’abocament directe al medi receptor de nitrògen amoniacal pot provocar tres efectes :

-en funció del pH del medi , és altament tòxic per algunes espècies aquàtiques .

– es pot oxidar a nitrit o nitrat utilitzant l’oxigen dissolt en l’aigua , i disminuir la qualitat de l’aigua, restant oxigen per a la vida aquàtica

-si el mitjà presenta una baixa oxigenació , aquests òxids de nitrogen poden provocar el creixement d’algues i conseqüentment, es poden produir mals olors a causa de la descomposició d’aquesta biomassa i pot arribar a la eutrofització del medi.

L’entorn del parc ambiental permet treballar el cicle de l’aigua:

1. Bombament aigua eòlic-solar des de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals o des de la planta d’aigua regenerada a Can cabanyes
2. Projectes de reutilització.
3. L’aiguamoll i l’abastament d’aigua regenerada. Fruït d’un estudi per a la millor gestió energètica en el polígon industrial del Congost i Joan Camp de Granollers, l’Ecocongost, es va detectar la necessitat d’abastament d’aigua no potable a algunes empreses del polígon. Amb les dades dels consums actuals d’aigua potable de les empreses més consumidores i amb el tipus de subministrament i qualitat d’aigua regenerada que es viable subministrar des de l’aiguamoll de Can Cabanyes, s’ha iniciat a principis de 2014 una línia de treball per valorar l’ampliació de l’abastament d’aigua regenerada a empreses locals, a més de ser usada per al reg i neteja viària.
4. Impulsar l’espai natural de Can Cabanyes com a laboratori científic a l’aire lliure, fomentant els treballs de naturalistes, estudiants i universitats, com fins ara ho ha fet la Universitat Politècnica de Catalunya.