Podeu consultar els antecedents sobre els espais naturals i riscos naturals del canvi climàtic al municipi en en els antecedents i característiques del municipi recollits en el PAESC. Aquí hi trobareu segregada aquesta part:
Antecedents i característiques dels espais naturals i risc d’inundació i incendis
Les actuacions que hi ha previstes en aquest àmbit són les següents:
El cabal d’aquest riu depèn enterament de les aportacions de les diferents depuradores urbanes, això genera limitacions importants així com garanteix un cabal mínim.
El Congost ha recuperat una bona part de la seva riquesa biològica com causa directa de la millora de la qualitat de l’aigua, però encara es necessari millorar en major grau la qualitat de l’aigua per permetre la recuperació de les espècies més sensibles de peixos i amfibis. La millora dels hàbitats condiciona la presència de moltes espècies, és molt important en el cas dels amfibis .
Des de l’any 2000 es censen per part del Museu de Ciències Naturals espècies d’ocells que nidifiquen dins la llera del riu Congost, i a partir del 2003 també les que ho fan a l’aiguamoll de can Cabanyes.
Per tal de protegir la biodiversitat, el riu Congost en el tram urbà que travessa la ciutat i la resta de territori municipal estan considerats per la Generalitat de Catalunya, a petició de l’Ajuntament, refugi de fauna i pesca des de l’any 2008.
La presència de plantes o animals exòtics requereix un tractament específic i l’existència de mini reserves locals (no parcs urbans) té un paper molt important en la conservació de les espècies i són més necessàries en els territoris molt poblats.
El nombre d’espècies vegetals que poblen tant la llera del Congost com els espais de ribera del passeig fluvial han anat incrementant-se amb el pas dels anys. Així, mentre que el 2006 es detectaren 208 espècies de flora diferents, l’any 2010 havien pujat a 230, amb un creixement continu entre aquestes dues dates. Hom considera que percentual-ment un 80% de les espècies vegetals són autòctones.
Un informe d’Andreu Salvat, director tècnic d’Aprèn Serveis Ambientals, destacava la presència d’algun exemplar de vern (Alnus glutinosa) detectat recentment en el tram del riu Congost a l’alçada de Palou. La presència del vern entre la vegetació fluvial esdevé un bon bioindicador de la recuperació del riu. Esmentar els exemplars de tamarius (Tamarix africana) que es troben al tram de Can Cabanyes, un interessant cascall marí (Glaucium flavum), espècie rara al municipi, i que és pròpia de codolars i arenys fluvials i l’agèrat (Achillea ageratum), una composta de flor groga pròpia de sòls argilosos inundables. Destaquen algunes espècies de floració notable, com ara la salicària (Lythrum salicaria) i el lliri groc (Iris pseudacorus). Finalment, com a hàbitats autòctons d’especial interès prenen importància les jonqueres de jonc boval (Scirpus holoschoenus), els prats humits amb espècies pròpies dels prats de dall de terra baixa (Arrhenatherion) i els canyissars (font : Albert Camps. Ponència de l’anuari del Centre d’estudis de Granollers, 2011).
Els censos puntuals d’amfibis han recollit tres espècies:el gripau corredor (Bufo calamita), la granota verda (Pelopyilax perezi), i el tòtil o gripau paridor( Alytes obstetricans). Els amfibis són els de pitjor estat de conservació i requereixen mesures urgents de gestió i protecció com la restauració de nous hàbitats: basses i canals de reg.
Pel que fa als rèptils s’han censat 8 espècies diferents:
Sargantana ibèrica (Podarcis hispanica), Dragó comú (Tarentola mauritanica), Vidriol (Anguis fragilis), Serp verda (Malpolon monspessulanus), Serp blanca (Rhinechis scalaris), Colobra escurçonera (Natrix maura), Colobra bordelesa (Coronella girondica), i la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) També l’espècie exòtica de la tortuga de Florida amb orelles vermelles (Trachemys scripta).
Entre 2005 i 2011 s’han fet deu campanyes de trampeig de petits mamífers i s’han capturat un total de 610 exemplars de set espècies diferents. S’observa un increment constant de les captures. L’abundància de totes les espècies de petits mamífers es superior als sectors en què el llit del riu és més ample i els marges són més permeables per a la fauna. Els marges més permeables permeten la dispersió i la supervivència en períodes de crescuda del riu, fet que facilita una futura recolonització (font: Museu de Ciències Naturals, exposició L’aigua per viure!, 2014).
Augmenta la recuperació de la fauna d’ocells estrictament aquàtics. Les espècies que no s’han detectat, ho fan per manca d’estructura adient a la nidificació.
Les principals espècies indicadores de l’estat biològic del riu, atès la seva major dependència del medi aquàtic són: ànec collverd, polla d’aigua, cames-llargues, corriol petit, rossinyol bastard i boscarla de canyar.
Els peixos censats al riu (amb inventaris del Museu de Ciències Naturals des de 2006 al 2013) sumen un total de cinc espècies autòctones: l’anguila (Anguilla anguilla), la bagra (Squalius cephalus), el barb 
roig (Phoxinus phoxinus), el barb de muntanya (Barbus meridionalis) i el barb de Graells (Barbus graellsii) i tres espècies exòtiques: la carpa (Cyprinus carpio), la gambúsia (Gambusia holbrooki) i el carpí (Carassius carassius).
S’han fet al llarg d’aquests 10 anys un seguit d’actuacions que milloren i naturalitzen l’entorn fluvial , recuperen les espècies pròpies dels ambients fluvials i augmenten la naturalització i la diversitat d’amibents de l’espai de ribera, tot afavorint la seva biodiversitat. S’ha comptat al llarg dels anys amb suport de la fundació Obra social de la Caixa de Catalunya amb conveni de col·laboració des de l’any 2007, un important ajut de la Fundación Biodiversidad (2010 per un import de 168.000 euros i el suport tècnic i econòmic del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs per a obres de rehabilitació de l’espai fluvial.
i. Actuacions a l’espai de Can Cabanyes
La construcció d’un aiguamoll d’1 hectàrea de superfície (2003) que permet reutilitzar part de l’aigua tractada a la depuradora per a consums de la ciutat, incrementar la biodiversitat i constituir un espai de recerca, d’edu-cació ambiental i de lleure.
També s’ha construït una bassa gran per a amfibi i dues bassetes temporals alimentades amb aigües pluvials, refugis per amfibis i rèptils de murs de pedra seca amb plantació de matolls i recuperació del sotabosc de Can Cabanyes. Instal·lació de caixes niu per afavorir la presència de ratpenats i ocells com el xot, l’oreneta o la gralla.
ii. Naturalització del riu Plantacions de salzedes arbustives, eliminació d’espècies exòtiques i invasores, estabilització de marges i recreació de diferents ambients per afavorir hàbitats amb herbassars de boga, canyís i lliri groc, i amb col·locació de graves i rocalla.
Naturalització d’esculleres emprant tècniques de bioenginyeria que substitueixen les escullera de grans blocs de roca, per geomalles que protegeixen d’avingudes i permeten el naixement de plantes pròpies d’ambients fluvials i milloren la connectivitat de la fauna i la interacció del llit fluvial amb els espais de ribera situats fora de la canalització.
Potenciació de la llibertat fluvial amb la creació de planes inundables al llit del riu enretirant uns metres l’escullera d’aigües baixes per millorar la diversitat morfològica (creació de meandres). Diversificació d’am-bients fluvials, creant basses temporals i zones humides al llit alt del riu a més de crear zones d’aigua més profundes i calmes per a l’establiment de fauna fluvial i d’ocells aprofitant els efluents de mines com la del molí de Can Many i la mina d’en Joanet, l’aiguamoll o de l’estació depuradora.
iii. Recuperació de la vegetació de ribera autòctona
Plantacions amb plantes autòctones de procedència certificada, amb composició florística adequada. En llocs humits de la llera als marges del curs d’aigua es planten estaques de salze i especies hidròfites herbàcies i llenyoses per limitar la proliferació d’espècies exòtiques.
També es fan plantacions d’espècies arbustives de ribera afilerades segons la direcció del fluxe d’aigua, tenint en compte la possibilitat d’avingudes.
iv. Construcció de passos de peixos
Per facilitar la superació de desnivells importants com ara col·lectors d’aigües residuals que travessen el riu, s’han fet petits dispositius de connexió longitudinal, mitjançant salts successius, que serveixen per ajudar a que els peixos puguin remuntar el riu i així afavorir la seva mobilitat.
El foment de la protecció i l’increment de la biodiversitat en els espais naturals inclou l’àmbit del parc ambiental amb actuacions adreçades a: