Increment de la competitivitat dels espais productius

Per reforçar el teixit industrial existent, a més de la millora de les infraestructures de transport (1.1.1.), de telecomunicacions (2.1.1.) i del foment de l’activitat empresarial innovadora des de l’Administració pública i des de les organitzacions empresarials (2.1.2.), serà imprescindible la planificació del sòl industrial al conjunt de la conurbació, en coordinació amb els altres municipis.

La reurbanització i la millora integral dels polígons d’activitat econòmica existents (accessos, mobilitat, transport públic, seguretat, serveis i urbanització) han de permetre crear espais que afavoreixin la competitivitat de les empreses instal·lades, alhora que exerceixin de factor d’atracció de noves iniciatives empresarials. L’Administració pública hauria de facilitar el desenvolupament de les activitats industrials, tot oferint incentius i agilitzant-ne al màxim els tràmits.

La proposta de dinamització i modernització d’aquests espais també inclou la promoció de la creació d’associacions o xarxes organitzades d’empresaris de cadascun dels polígons d’activitat econòmica, que puguin constituir-se com a interlocutors davant de l’Administració pública i d’altres agents.


Valors associats: Governança democràtica, competitivitat i cohesió territorial.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


Projecte de millora contínua en procés. Una part de les actuacions estan tancades; d’altres, en procés de millora continuada, i també hi ha noves actuacions que s’inicien en el marc de la definició i els objectius del projecte.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers; Granollers Mercat; Generalitat: ACCIÓ, ARC, INCASOL, Territori i Sostenibilitat; Diputació: Servei Teixit Productiu i Servei de Medi Ambient; altres ajuntaments: Montmeló, Parets, Sabadell, Barberà i Sant Quirze; Consell Comarcal del Vallès Oriental; associacions dels polígons de Granollers (sis associacions en total); Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), PIMEC, UEI, Confederación Española de Polígonos CEPE i agents de la propietat immobiliària de la ciutat.

  • ACCIONS REALITZADES


Reurbanització i millora integral:

2014: reurbanització del Carrer de Lluís Companys.

2014 (i següents): actuacions d’asfaltat del ferm de part dels carrers del polígon del Ramassar.

2015: aparcament de 50 places al polígon del Coll de la Manya.

2015: nou aparcament per a camions a l’avinguda de Sant Julià del polígon industrial del Congost.

2015: adequació de l’enllumenat del polígon per homogeneïtzar i optimitzar el nivell d’il·luminació.

2015: renovació dels directoris d’empreses del polígons a cada polígon.

2016: aparcament de 40 places al polígon del Coll de la Manya.

2016: realització del treball tècnic de seguretat viària dels polígons industrials de Jordi Camp i del Congost.

2016: substitució del conjunt de tapes de pou de registre al polígon del Congost i reparació del paviment.

2017: aparcament de turismes al carrer de Marconi del polígon del Congost, 313 places.

2017: diverses actuacions per l’adaptació del carrer de Marconi per reduir-ne la velocitat.

2017: nou aparcament a l’antiga pista de càsting, al costat de Coty Astor.

2017: realització de la primera auditoria (pilot) per a l’obtenció de la Marca de Qualitat CEPE per al polígon del Congost.

2017: redacció del projecte de reforma integral del polígon de la Font del Ràdium.

2018: reparació i adaptació de les voreres del polígon de Palou Nord.

2018: reordenació dels sentits de circulació dels carrers de Galileu Galilei i de Cal Ros dels Ocells del Coll de la Manya, per crear nous aparcaments en bateria (64 places addicionals).

2018: reforma de la rotonda al Carrer Arenys/Jordi Camp, del polígon Jordi Camp.

2018: substitució dels coixins berlinesos del carrer de Marconi del polígon del Congost.

2018: reforma de les voreres del carrer del Montseny del polígon del Ramassar.

2018: dos nous espais d’aparcament a Coll de la Manya, amb 62 places per a turismes.

Planificació urbanística:

El 2016, la Generalitat, amb el concurs dels tres ajuntaments implicats (Montmeló, Granollers i Parets del Vallès) aprova el Pla director de circuit, que determina les directrius que el planejament municipal ha d’incorporar, com ara la prioritat de l’establiment d’activitats econòmiques o de recerca relacionades amb l’automoció. Els 11 àmbits d’actuació, en 572 hectàrees, reordenen la xarxa viària, fixen criteris per a la mobilitat i l’aparcament de vehicles i ordenen els usos industrials, comercials, residencials, de serveis, esportius i els espais lliures i no urbanitzables.

Sector 112

Nou sector industrial als peus del Circuit de Catalunya, que amplia el polígon de Cal Gordi – Cal Català, amb 5,8 ha de nou sòl industrial, acompanyat de 7 ha d’espais lliures, 2 ha de sistemes viaris i d’equipaments. Aprovat definitivament i en condicions d’edificabilitat al llarg d’aquest mateix any 2018.

Modificacions de planejament urbanístic:

2014: fraccionament de naus, segona activitat, etc.

Modificació dels articles 210,212,213,216 i 217 de les NNUU del POUM, en la regulació del sòl industrial, per establir les condicions urbanístiques adients per afavorir i activar la implantació i el desenvolupament del sector industrial a Granollers, donant cobertura no només als sectors tradicionals, sinó a noves modalitats productives i activitats.

S’ha incrementat el percentatge d’ocupació de parcel·la que passa del 50 % al 60 % i s’estableix la regulació d’activitats per parcel·la, fet que possibilita dividir les edificacions i les parcel·les en règim de propietat horitzontal, en la modalitat de naus en renglera i de “naus niu”.

Telecomunicacions:

2011 (i següents): cobertura de tots els polígons de Granollers amb fibra òptica completada.

Facilitar el desenvolupament empresarial:

2009 (i anys següents): actualització i manteniment del cens d’empreses. Cercador al web de Granollers Mercat i Can Muntanyola. Visites a empreses dels polígons.

2009 (i anys següents): elaboració i manteniment de les fitxes de dotacions dels set polígons de Granollers.

2009 (i anys següents): creació del grup de treball de polígons per a la coordinació de propostes i actuacions que afecten els polígons industrials.

2011 (i anys següents): creació i actualització del portal immobiliari de Granollers per a la promoció dels espais industrials de la ciutat

2012 (i següents): celebració de les jornades de treball en xarxa per a les empreses dels polígons de Granollers.

2016 (i següents): anàlisi de la viabilitat tècnica, econòmica i jurídica del projecte EcoCongost: una xarxa d’intercanvi de calor entre les empreses.

2016: estand institucional de la Fira de l’Ascensió dedicat als polígons industrials de Granollers.

2016 (i següents): realització del Cicle Tècnic d’Energia a la Indústria, adreçat a les empreses de Granollers i de l’entorn, format per 3/4 jornades anuals

2017 (i següents): projecte «Granollers entra en simbiosi» per promoure la simbiosi industrial entre el teixit empresarial de Granollers i l’entorn.

2017: participació a la Fira de l’Ascensió amb el projecte «Granollers entra en Simbiosi».

2017: estudi anàlisi «Anàlisi de l’ecosistema industrial de Granollers i Montmeló» com a punt de partida per a les visites a empreses en el marc del projecte de simbiosi.

2018: anàlisi de potencial fotovoltaic de les teulades industrials de Granollers i impuls de projectes de generació solar compartida.

2018: creació de la plataforma GRID Granollers per a l’aprofitament de recursos industrials.

2018: prova pilot per a l’impuls d’un sistema de transport col·lectiu privat als polígons, BusUp.

2018: primer pilot del Gestor Energètic Compartit per activitats ubicades als polígons.

Associacionisme:

2010: signatura del conveni de col·laboració amb l’associació del polígon del Coll de la Manya: en vigor.

2011: creació de l’associació del polígon de Palou Nord.

2011: signatura del conveni de col·laboració amb l’associació del polígon de la Font del Ràdium; en vigor.

2013 (i següents): es crea i es manté l’espai de les associacions al web de Can Muntanyola.

2013: creació de l’associació del polígon de Cal Gordi Cal Català.

2013: signatura del conveni de col·laboració amb l’associació del polígon de Palou Nord; en vigor.

2014 (i següents): s’inicia l’edició digital i la difusió del Butlletí de les Associacions dels Polígons de Granollers; semestralment.

2015: creació de l’associació dels polígons del Congost i de Jordi Camp.

2015 (i següents): celebració de la primera Taula de les Associacions de polígons; convocatòria anual.

2016: signatura del conveni de col·laboració amb l’associació dels polígons del Congost i de Jordi Camp; en vigor.

2017: col·laboració amb l’associació dels polígons del Congost i de Jordi Camp en la instal·lació d’un desfibril·lador extern (DEA) al Parc de Bombers de Granollers ubicat al polígon Congost.

2018: incorporació de les associacions al web de la plataforma GRID Granollers.

2018: signatura del nou conveni de col·laboració amb l’associació del polígon del Coll de la Manya.

  • RESULTATS


7 associacions d’empresaris de polígons constituïdes, una a cada polígon. 6 associacions han signat conveni amb l’Ajuntament.

685 activitats censades el setembre de 2018 i ubicades a les 324,51 hectàrees dels polígons de Granollers, cens d’activitats que s’actualitza de manera continuada.

A partir de diverses fonts indirectes (no n’existeixen dades oficials) vàrem estimar que el 2016 treballaven al voltant de 12.000 persones als polígons de Granollers i que la facturació de totes de les empreses es podria situar sobre els 5.000 milions d’euros.

  • APRENENTATGES


L’associacionisme empresarial en els polígons és un factor clau per al futur de la governança i la millora de la competitivitat.

Existeix un ampli marge de millora per a la coordinació interna de la intervenció municipal en els polígons.

És convenient abordar la gestió dels polígons des d’una visió integral (interdepartamental).

0 comentaris

Deixa un comentari

Vols afegir-te a la discussió?
T'animem a que ho facis!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *