Actuació en el conjunt de la conurbació sobre els col·lectius amb risc d’exclusió social

Les accions més destacades que centren les actuacions amb persones i col·lectius en situació de risc d’exclusió social es poden definir atenent la lògica organitzativa del nostre servei i de la pròpia Llei 12/2007 de Serveis Socials, d’11 d’octubre de 2007.

Totes aquestes accions ja existien abans d’aquest Pla estratègic i s’hi han mantingut. Només cal mencionar com a novetat la implementació d’ajuts econòmics en matèria de pobresa energètica, que tanmateix es van implementar amb més consistència a partir del 2012.

Així, s’han prestat els següents serveis:

• Servei d’atenció social mitjançant els EBASP (equips d’atenció social primària) que inclou:
  • Informar, assessorar i donar suport a persones i famílies amb dificultats socials.
  • Detectar necessitats, valorar i tramitar prestacions econòmiques d’urgència social.
  • Valorar sol·licituds d’ajuts de menjador escolar.
  • Valorar i atorgar sol·licituds d’ajuts de material i llibres per a l’educació infantil, primària i secundària.
  • Gestió dels pisos de suport per a persones que han patit problemes greus per mantenir o accedir a un habitatge.
• Programa d’atenció domiciliària que inclou els serveis de SAD, teleassistència i menjador a domicili, i que no serà analitzat en aquesta fitxa, ja que té una fitxa pròpia en aquest document (projecte 3.2.5.).

Moltes d’aquestes accions s’han pogut implementar amb el suport dels diversos plans de xoc presents als diferents pressupostos municipals des del 2012.

Tot seguit, presentem un quadre breu i resumit on es poden apreciar les diferents accions implementades des dels serveis socials municipals gràcies als plans de xoc, que també han complementat accions a d’altres àrees i serveis de l’Ajuntament.

Accions més destacables implementades des dels S. Socials mitjançant Pla de xoc.

D’altra banda, l’Ajuntament ha realitzat una Guia per la contractació pública responsable aprovada pel Ple municipal el desembre de 2016. A partir d’aquell moment, algunes contractacions les han aconseguit empreses amb un caràcter marcadament social com és l’exemple d’Apadis amb el concurs de la gestió del bar del Gra.

I per acabar, també es va crear la Taula d’Acció Social que, tot i quedar aturada durant un temps, ara està en procés de reactivació, sobre entitats que intervenen en benestar social, però que només estan formades al municipi de Granollers. Entre municipis, només s’actua si hi ha una problemàtica concreta i se n’informa als serveis dels municipis implicats.

En relació a l’atenció social, i per tant en relació a les accions d’informació, assessorament i suport a persones i famílies en situació de risc social, es mantenen amb valors similars als del 2010. Tot i així, l’evolució no ha estat contínua.

En relació amb les prestacions econòmiques d’urgència social i agrupant les diferents modalitats de suport econòmic (ajuts en matèria d’habitatge, pobresa energètica, suport familiar, alimentació, formació i lleure) s’ha passat de 196 ajuts concedits el 2010 als 656 l’any 2017, gairebé quadruplicant l’import total, passant de 58.000 euros el 2010 a 196.000 euros el 2017.

En relació amb els ajuts de menjador escolar, atorgats pel Departament d’Ensenyament mitjançant la gestió del Consell Comarcal del Vallès Oriental i la valoració dels serveis socials municipals, ha evolucionat de manera similar. De més de 940 beques sol·licitades el 2010, s’han passat a 1.586 el 2017. D’aquestes, s’havien concedit 307 a l’inici del període mentre que el darrer any se’n van atorgar 1.251. Evidentment, això va anar acompanyat d’un increment de l’import total concedit que ha passat de 191.000 euros el 2010 a 512.000 euros el 2016 respectivament, ja que no es disposen de dades definitives per a l’any 2017.

Pel que fa als ajuts de material i llibres per a educació infantil, primària i secundària atorgats des de l’Ajuntament de Granollers, gairebé s’han duplicat en el període 2010-2017, amb 1.352 beques concedides i més de 100.000 euros destinats durant el 2017.

En relació amb la gestió del projecte de pisos de suport, cal esmentar que es va posar en funcionament l’any 2013. Actualment, hi ha disponibles dos pisos en els quals s’han atès 14 famílies amb 43 persones, de les quals 24 eren menors. Cada any s’ha incrementat el nombre de famílies i persones ateses ja que se n’ha fomentat molt la rotació, on les estades han estat de tres mesos de mitjana.

En relació als valors vinculats a aquest tipus d’actuacions, parlaríem d’accions encaminades a facilitar i millorar la cohesió social del territori, i que tenen, també, una relació molt directa amb la convivència.

Garantir l’accés a cobrir les necessitats bàsiques sempre que sigui possible contribueix a mantenir millors nivells de cohesió social i facilita la convivència, tot i que de cap manera es pot revertir aquesta situació amb l’única intervenció dels serveis socials. Es fa necessària una actuació global i coordinada en matèria de promoció econòmica (accés al món laboral), educació (educació en valors, prevenció) i habitatge (polítiques d’habitatge públic i incidència al mercat de lloguer d’habitatges).

Hi ha hagut un increment notable dels recursos destinats a les famílies amb risc d’exclusió social; concretament s’ha augmentat considerablement la despesa en prestacions d’urgència social, ajuts de material i llibres i ajuts de menjador escolar.

Per contra, cal ser crític amb aquesta situació. L’augment de recursos ha obligat els serveis socials ha assumir una important tasca relacionada amb el tràmit i la gestió d’aquests recursos. Sovint, aquest augment de la burocratització comporta una disminució del treball social i educatiu amb persones i famílies i, per tant, ens allunya d’una idea de treball educatiu que considerem fonamental.

En aquest sentit, entenem que caldria millorar la dotació de recursos humans, sobretot en el terreny de la gestió administrativa, per tal que es pugui assumir l’important creixement de la burocratització del Servei i que els professionals socials es puguin dedicar a l’atenció, implementant plans de treball i processos d’acompanyament i suport a les famílies.

Finalment, cal destacar que els serveis socials no poden ser el “calaix de sastre” que intenti pal·liar les moltes deficiències del sistema. Les dificultats d’accés al món laboral, l’increment de contractes laborals de mala qualitat amb horaris i sous en precari i la conseqüent dificultat per accedir a bens de consum bàsics no poden recaure només en els sistema de protecció social. Cal un abordatge conjunt pel que fa a les polítiques socials que faciliti una millora general de les famílies en condicions d’igualtat i autonomia, i que defugi de models caritatius i assistencials clàssics.