Observatori de la fragilitat

Elaboració d’un sistema d’indicadors per a l’Observatori de la Fragilitat/Vulnerabilitat. Disponible des de 2014, amb l’objectiu, en primer lloc, d’evidenciar la dimensió i evolució quantitativa del problema des de les seves derivades socials, i facilitar la modulació de la resposta dels diferents agents al problema i posar la informació a l’abast de la ciutadania. I, en segon lloc, facilitar el coneixement de les disfuncions produïdes per les transicions de les persones amb fragilitat/vulnerabilitat. Inclusió d’un subgrup al Portal d’Indicadors, el 2014. L’Ajuntament, el 2017, ha pogut individualitzar les condicions o els factors determinants de situacions de fragilitat/vulnerabilitat i definir les fonts d’informació adients per quantificar la població afectada. Aquests indicadors rauen en el risc de solitud/aïllament i en la discapacitat o dependència de caire funcional físic, sensorial o cognitiu, independentment de la presència de malalties en les persones identificades. Hi ha disponible una bateria d’indicadors amb una sèrie històrica. No obstant això, les diferents fonts d’informació disponibles, tant les internes com les proporcionades per la pròpia Generalitat (llistats periòdics de persones dins el sistema d’atenció a la dependència, i l’empresa gestora de les teleassistències), han permès disposar d’un sistema d’indicadors que estan ajudant a dissenyar un Pla estratègic d’acció social per als propers anys al municipi.

La integració de la informació disponible pels serveis socials municipals amb la xarxa de serveis de salut presenta dificultats importants administratives, de protecció de dades i derivades de les diferents plataformes tecnològiques. Però fonamentalment passa per una voluntat explícita de l’Administració competent, en aquest cas la Generalitat. En aquest sentit, l’any 2015 es va participar, aprofitant l’oportunitat que oferia el Pla interdepartamental d’atenció i interacció social i sanitària (PIAISS) ,impulsat des de la Generalitat, de servir com a territori pilot format per la conurbació Granollers/les Franqueses/Canovelles, juntament amb els serveis socials i de salut, amb implantació i responsabilitat sobre aquest territori. Es va realitzar una aproximació conjunta sobre la definició de la població vulnerable a fi de poder quantificar-la per ambdues parts. Més enllà d’això, la connexió entre els dos sistemes dependrà de les gestions a nivell dels dos departaments competents de la Generalitat sobre la matèria i la Diputació de Barcelona.

Cerca proactiva de casos fràgils/vulnerables de gent gran. Entre 2012 i 2014 es va implementar el projecte “Els serveis socials més a prop”, amb visites domiciliàries a totes les persones residents amb més de 80 anys no usuàries conegudes de serveis socials. El projecte va mostrar-se ineficient en detectar menys de 5 casos per any.

Iniciatives de coordinació entre agents sanitaris i socials:

• 2014: grup de treball multidisciplinari social i sanitari per a casos complexos amb repercussió en salut mental. Elaboració d’un protocol d’actuació conjunt.
• 2015: s’inicia la gestió compartida de casos complexos (treballadores socials municipals, gestora de casos, altres treballadors socials).
• 2017: protocol d’actuació preventiva del SIRIUS amb pacients en mitja estada hospitalària.

Observatori de la Fragilitat/vulnerabilitat:

Disponibles:

1. Població amb risc o solitud/aïllament: persones grans en llars unipersonals o amb parelles grans al padró municipal; persones identificades pels treballadors socials, registrades a l’HESTIA, i persones usuàries de teleassistència.
2. Persones amb discapacitat (física, sensorial, cognitiva i/o de salut mental) registrades a l’HESTIA.
3. Persones amb dependència: registres PIAS- SAD municipals i llistats periòdics de la Generalitat.

Coordinació dels serveis sanitaris i socials:

1. Gestió compartida de casos complexos, coordinacions periòdiques i a demanda.
2. Protocol d’actuació SIRIU( mitja estada hospitalària, en funcionament).
3. Grup de treball multidisciplinari (casos complexos amb repercussió en salut mental) funcionant. Protocol en funcionament.

La inexistència d’un sistema d’informació dels serveis socials que permeti de forma automatitzada identificar unívocament les persones que presenten un o més criteris de fragilitat/vulnerabilitat ha estat un factor limitador en la funció d’observatori. Cal dir, també, que durant aquest període s’ha produït un important canvi en el sistema d’informació de serveis socials, que està gestionat centralitzadament des de la Diputació de Barcelona, fet que ha suposat una dificultat sobreafegida.

Les dificultats de coordinació en situacions de complexitat de maneig sanitari i social s’han reduït substancialment durant aquest període, en bona part per la voluntat política de les diferents administracions implicades (FPHAG, Institut Català de la Salut i Benito Menni-Complex Assistencial en Salut Mental).