Entrades del mes: novembre, 2018

Cal avançar cap a una mobilitat fàcil i sostenible, que descongestioni de trànsit rodat  l’interior de la trama urbana i faciliti la connexió amb l’àrea metropolitana de Barcelona i les comarques veïnes. El desenvolupament del Pla de mobilitat urbana de Granollers n’ha de permetre la millora (ordenació, racionalització, agilització i senyalització) i la recuperació d’espais per als vianants. Les rondes de circumval·lació, els laterals de l’autopista projectats i les diferents mesures previstes en aquest Pla (aparcaments, jerarquització viària, zones de trànsit pacificat, serveis del transport públic urbà i promoció dels desplaçaments a peu i de l’ús de la bicicleta) permetran reduir el trànsit de vehicles i l’elevat impacte ambiental que produeixen i augmentar la seguretat viària, i avançar cap a una mobilitat sostenible i adaptada a la diversitat de la població.

Aquesta orientació general del Pla de mobilitat urbana de Granollers caldria compartir-la amb els municipis que formen conurbació amb Granollers (Canovelles, les Franqueses del Vallès i la Roca del Vallès). A la Taula Intermunicipal Permanent (1.4.1.), tots quatre ajuntaments haurien d’acordar conjuntament les mesures per avançar en aquesta direcció: facilitar els desplaçaments a l’interior de la conurbació i contribuir a la pacificació del trànsit motoritzat, com ara un pla d’autobusos que n’incrementi la integració, i altres temes de mobilitat interna i externa de la conurbació.

Valors associats: Cohesió social, cohesió territorial, sostenibilitat i compromís cívic.

L’any 2006 Granollers va adoptar el Pacte per la Mobilitat amb l’objectiu final de definir un model de mobilitat basat en els principis següents:

• Sostenibilitat
• Accessibilitat
• Seguretat
• Eficiència
• Garantia de la qualitat de vida
• Garantia del dinamisme econòmic
• Integració de tots els col·lectius i administracions

Un cop aprovat el pacte, es va formar el Consell de Mobilitat de Granollers, on s’hi van incloure representants de les principals entitats de mobilitat, empreses implicades en la mobilitat de la ciutat, representants dels diferents partits polítics, entre d’altres.

El 30 de juny de 2009 es va aprovar definitivament, en el Ple de l’Ajuntament, el Pla de mobilitat de Granollers 2009-2015. Aquest va ser el primer pla català que es va tramitar i que inclou l’avaluació ambiental; el va realitzar l’empresa Doymo.

En el període 2009–2015 es van desenvolupar les principals propostes recollides en aquest Pla, entre les quals cal destacar l’ampliació de l’illa de vianants i la regulació de l’aparcament (especialment amb la consolidació dels aparcaments dissuasius).

Una important acció del Pla de mobilitat va ser el desenvolupament d’un sistema de préstec de bicicletes públiques anomenat Ambicia’t. Aquest sistema va entrar en funcionament durant el darrer trimestre de 2008 fins al desembre de 2011. Es disposava de 79 bicicletes distribuïdes en 13 aparcaments amb un total de 92 ancoratges. L’experiència no va tenir l’èxit previst en un inici i, per aquest motiu, passat un temps es van retirar les bicicletes i els punts d’ancoratge de la via pública. La ubicació cèntrica i propera entre ells dels punts així com l’elevat pes de les bicicletes va dificultar que la ciutadania utilitzés aquest servei, tant de residents com de visitants.

Així mateix, durant aquest període, es van realitzar diversos estudis de mobilitat que s’han tingut en compte en la revisió del Pla de mobilitat:

2007: camins escolars.

2009: Pla de mobilitat urbana 2009-2014.

2010: observatori de la mobilitat a Granollers.

2011: anàlisi de l’estat del desenvolupament del PMU de Granollers. Pla d’accessibilitat del transport públic a Granollers. Inici del programa Viatjo amb tu per al foment de l’ús del transport públic entre infants.

2012: estudi de mobilitat del text refós del POUM. Primera implementació de la targeta d’aparcament de Granollers (Can Comas).Primera actuació amb l’asfaltat de l’aparcament dissuasiu de Josep Umbert.

2013: anàlisi de l’aparcament al centre de Granollers.

2014: estudi d’implantació d’una rotonda a la confluència dels carrers de Girona i de Francesc Ribes. Implantació zona verda a l’entorn del carrer Girona. Comptatges “puja i baixa” al servei urbà de Granollers.

2013-2015: habilitació d’aparcaments dissuasius a la zona dels jutjats, al passeig de la Conca del Besòs i als carrers de Ramon Llull i de Joan Vinyoli. Aparcament per a camions a l’avinguda de Sant Julià (2.800 m2), al Congost i al Coll de la Manya.

2015: els camins escolars de Granollers van rebre el reconeixement de diferents entitats per la trajectòria mantinguda i el nivell aconseguit a través de diferents actuacions  realitzades. Prova pilot d’aparcament segur a l’estació de França. Targeta d’aparcament de Granollers amb col·laboració amb Pàrquings Blaus. Signatura del conveni per a la prestació conjunta del servei de taxi entre les poblacions de Granollers, Lliçà d’Amunt, les Franqueses del Vallès i Canovelles. Promoció de l’ús de vehicles ecològics en el transport públic urbà: s’adquireixen els dos primers vehicles híbrids.

2016: inici dels treballs amb l’entitat Granollers Pedala per a la posada en marxa d’itineraris pedalables segurs, que culmina amb el disseny de quatre itineraris de sentit nord-sud (les Franqueses-Can Bassa i Palou). Espais segurs per guardar bicicletes: prova pilot d’aparcament segur a l’Estació de França.

2017: curs “Mou-te en bici”. En l’àmbit de la seguretat dels vianants en els seus desplaçaments, especialment la de persones amb mobilitat reduïda i col·lectius més fràgils (infants, gent gran…), en relació als itineraris i els entorns escolars.

Es realitzen accions a diferents punts de la ciutat d’acord amb la casuística que es produeix (accés a l’Estació de França, eliminació carril central Prat de la Riba, accessos a la Seguretat Social, implementació de nous passos de vianants, obres a la calçada, ampliació de voreres…).

Pla de mobilitat urbana sostenible (PMUS) 2018-2024

Amb el suport de la Diputació de Barcelona, el 2015 es va encarregar la revisió del Pla de mobilitat a l’empresa EPIM SCP (Estudis Projecte i Mobilitat). Aquest mateix any es van iniciar els treballs de recollida de dades per actualitzar-ne l’anàlisi i la diagnosi. El 28 de novembre de 2017 es va aprovar inicialment el Pla.

Aquesta revisió ha permès conèixer l’evolució de la mobilitat des de 2006 fins a la situació actual. En aquest sentit, es disposa d’una anàlisi de les enquestes de mobilitat dels darrers anys que permeten conèixer l’evolució del nombre de desplaçaments diaris i la seva caracterització, on destaca la distribució modal. D’altra banda, ha permès conèixer l’evolució del trànsit de les principals vies de la ciutat i la caracterització dels serveis viaris.

La vigència del pla és de 6 anys; per tant comprèn l’horitzó 2018-2024.

Els objectius que persegueix el PMUS són, per ordre de prioritat, els següents:

1. Potenciar el canvi modal a modes de transport més sostenibles.
2. Reduir els contaminants atmosfèrics: PM10, NOx i NO2.
3. Reduir les emissions de GEH (CO2).
4. Reduir el consum final d’energia associat al transport.
5. Assolir paràmetres legals en relació a la contaminació acústica.
6. Reduir l’accidentalitat associada a la mobilitat.

El PMUS 2018-2024 recull 52 accions distribuïdes segons el mode de transport: mobilitat a peu (10 accions), bicicleta (11), transport públic (7), vehicle privat motoritzat (5), aparcament (10) i altres (9). Les accions més prioritàries fan referència a l’ampliació de l’illa de vianants, la millora de la connexió a peu fins als barris, l’impuls d’una xarxa d’itineraris pedalables de nord-sud i d’est-oest i la reordenació de l’aparcament regulat.

Afavorir el transvasament modal cap als modes més sostenibles:

Minimitzar la distància de desplaçaments: de 3,50 km (2015) a 3,20 km (objectiu 2021).

Reduir la contribució de la mobilitat al canvi climàtic:

• Emissions de PM10: de 8.422 tones/any (2015) a 6.749 tones/any (objectiu 2021).
• Emissions de NO2: de 27.468 tones/any (2015) a 20.710 tones/any (objectiu 2021).
• Emissions de NOx: de 152.182 tones/any (2015) a 111.569 tones/any (objectiu 2021).
  

La planificació de la mobilitat és molt important i cal fer-ho tenint en compte els diferents serveis de l’Ajuntament per coordinar les actuacions amb les obres previstes a la ciutat i la planificació urbanística. El PMU de 2009 va permetre definir l’estratègia de mobilitat que calia implantar a la ciutat de forma coordinada amb els diferents serveis i integrant els diferents modes de transport. Per aquest motiu, la redacció del nou PMUS 2018-2024 ja s’ha fet tenint en compte diferents àrees de l’Ajuntament i integrant les actuacions urbanístiques previstes per als propers anys.

A més, hem après la dificultat de compartir l’estratègia amb altres municipis (s’ha aconseguit amb el bus, però és gairebé inexistent en altres àmbits).

Per tal de dotar la ciutat de la capacitat energètica necessària per al desenvolupament futur, cal preveure la reserva d’espai per a les infraestructures energètiques actuals i futures i coordinar les inversions de les diferents empreses de serveis que hi operen.

Caldria crear una plataforma coordinada des de l’Ajuntament de Granollers, amb la participació dels municipis de l’entorn i de les empreses distribuïdores, per planificar a curt, mitjà i llarg termini les necessitats, tenint en compte el Pla d’acció per a l’energia sostenible i impulsant actuacions de millora en la gestió municipal de l’energia (enllumenat públic, vehicles i equipaments), així com en el sector industrial, comercial i a les llars. S’ha de preveure la generació distribuïda i que, per exemple, el vehicle elèctric serà una realitat en pocs anys i caldrà la remodelació d’espais per donar cabuda a nous serveis. Granollers hauria de ser capdavantera en aquest àmbit.

L’Agenda 21 Local de Granollers estableix una orientació en la gestió dels residus generats pel municipi basada en la reducció, la reutilització i el reciclatge, el foment d’energies renovables i tecnologies i serveis més eficients, que consumeixin menys energia i provoquin menys contaminació i les mesures de millora en la gestió de l’aigua. Aquestes orientacions s’haurien de compartir amb els altres municipis de la conurbació en la Taula Intermunicipal permanent (1.4.1.) i aprofitar la presència en el Consorci de Gestió de Residus del Vallès Oriental per elaborar conjuntament un pla de residus amb previsió d’infraestructures per a la destinació final.

Valors associats: Competitivitat, cohesió social, cohesió territorial, sostenibilitat i compromís cívic.

1. Eficiència energètica

Creació d’una oficina de control, anàlisi i gestió dels consums municipals d’electricitat, aigua, gas i telèfon.

2. Aigua. Obtenció d’una major eficàcia i eficiència en els serveis relacionats amb el cicle de l’aigua

Renovació de la xarxa de canonades de fibrociment existents a la ciutat per tal d’evitar avaries, prioritzant les inversions necessàries per arranjar aquells punts de la xarxa que presenten major deficiència. Continuar amb l’aprofitament de les captacions d’aigua no tractada procedent del freàtic per a la neteja de la ciutat.

2017: actuacions en els elements de captació d’aigua de freàtic:

• Comprovació dels punts de recàrrega d’aigua corresponents als pous de la deixalleria municipal Sud, de l’estació d’autobusos i de Roca Umbert per al servei de l’empresa de neteja viària.
• Adequació a la normativa del REBT i legalització de les instal·lacions elèctriques corresponents als bombaments dels pous d’en Serra i de l’estació elevadora de Jaume Corbera.

3. Enllumenat públic i equipaments municipals

Priorització de les inversions que possibilitin un menor consum.

2012: actuacions de substitució de làmpades d’enllumenat públic per altres de menor consum. Estalvi per apagada directa de punts de llum (Polígons industrials, parcs, vianants).

2013: adequació energètica de quadres elèctrics, instal·lació de 30 reductors de flux en capçalera i planificació d’accions per tal de complir els requeriments lumínics de la ciutat amb la millor eficiència energètica.

Incorporació de noves tecnologies per centralitzar i gestionar els edificis municipals i l’enllumenat públic, i per generar un estalvi energètic i econòmic.

2013: centralització de les lectures de gas, llum i aigua en 5 edificis municipals, i d’aigua en 14 edificis més; 26 equipaments monitorats en diferent grau en relació als consums d’electricitat, aigua i gas, i s’amplia la centralització de comptadors dels edificis municipals als que són educatius.

2015: es monitoren 70 punts de consum en edificis i 90 en l’enllumenat públic.

Substitució de làmpades de vapor de mercuri per vapor de sodi. Instal·lació de reductors de flux en capçalera de l’enllumenat públic a diversos indrets de la ciutat.

Instal·lació de comptadors de telelectura per centralitzar i gestionar les instal·lacions municipals, les dependències municipals i l’enllumenat públic. Instal·lació del sistema de telecontrol per a la calefacció de l’escola Salvador Llobet i l’EMT.

Dispositius de telemesura als 188 quadres de comandament de l’enllumenat públic municipal.

El 2017 se’n va aturar la instal·lació per dificultats amb les companyies elèctriques (86 quadres telemesurats) i s’inicià, en fase de prova, la telegestió d’alguns quadres.

Dispositius de telegestió de quadres de comandament de l’enllumenat públic.

2017: telegestionats els 8 centres de comandament de l’enllumenat públic de l’àmbit del centre històric i vinculats amb la plataforma Sentilo.

2018: principis any, el CM-080 del Parc Torras Villà i el CM-067 de Roger de Flor.

Canvi de lluminàries per LED en trams que oferissin una millora substancial en relació al consum i substitució dels projectors de VSAP del túnel del Ferrocarril en la Ronda Sud per nous projectors de LED (40 projectors en total).

Instal·lació de RETROFITS de LED a les llumeneres rústiques existents. Adequació lumínica del CM-067 que inclou la substitució de les làmpades de descàrrega i equips de les llumeneres rústiques del carrer de la Mare de Déu de Núria per RETROFITS de LED de temperatura de 3000 K.

Consolidació de l’oficina de control energètic, amb l’ampliament al control d’altres serveis.

2015: instal·lació del programa de gestió energètica SIE per al control de la facturació electrònica dels subministraments energètics.

2017: proves d’incorporació de les dades de telelectura en SIE o sistema de la Diputació Sentilo; incorporades les dades d’energia tèrmica solar i de telemesura de comptadors d’aigua, electricitat i gas  (Palau Olímpic, EMT i Porxada), i incorporades les dades d’aparells de telemesura i telecontrol de WIT (Roca Umbert, Sant Josep, Porxada i Salvador Llobet).

4. Residus i neteja viària

Optimitzar, amb el CGRVO, la recollida i el tractament dels residus municipals aprofitant la nova planta de tractament per produir energia elèctrica amb la generació de biogàs.

2012: el nou sistema de recollida amb plataformes a l’illa de vianants incrementa tant la recollida de brossa orgànica, que va a parar a la planta de compostatge (biogas), com la de les fraccions selectives.

2013: aprofitament del compost per a usos de jardineria i agrícoles.

2015: generació d’energia per part del CGRVO a partir de la matèria orgànica.

Estudi de la possibilitat de cobrar la taxa de recollida i tractament de la brossa per generació de residus.

2014: es realitza l’estudi de revisió de les taxes, tenint en compte la segregació de la recollida comercial. Es decideix deixar-lo aturat temporalment.

Estendre a tot el terme municipal la recollida selectiva de residus de petit format i reutilitzables: minideixalleries, roba, piles, llaunes…

2013: endegada campanya en col·laboració amb el CGRVO per a la recollida de rebuig, orgànica i vidre, de manera segregada, als establiments de restauració o assimilable ubicats als polígons industrials.

Cerca de fórmules que permetin millorar la gestió dels residus a nivell comarcal per part dels ens ja existents.
El 2016 es realitzen reunions de seguiment amb el CGRVO per tal de millorar la coordinació entre ambdues entitats.

Millora de la comunicació i la participació activa de la ciutadania en els objectius de neteja, els resultats obtinguts i els costos reals d’una actitud incívica.
Campanyes de comunicació de resultats amb el nou contracte de neteja viària. 2017-2018: inici dels treballs de la campanya.

Implantació del nou contracte per a la recollida i neteja viària amb la renovació d’equips i maquinària que incorporin avenços tècnics en matèria mediambiental
El 2017, entrada en funcionament del nou contracte. Període d’implantació de 4 mesos per a la NV i de 9 mesos per a la recollida.

5. Transport urbà i  interurbà TRANSGRAN

Renovació de la flota d’autobusos del servei TRANSGRAN per adaptar-la a la nova oferta i als criteris ambientals.

2015: adquisició dels dos primers vehicles híbrids adscrits a les línies centrals de TransGran.

2017: el mes de gener es posa en marxa el tercer vehicle híbrid.

2018: previsió de substitució i nova compra de vehicles de manera que, llevat dels vehicles de reserva i reforç (dies mercat…), tota la flota serà de vehicles híbrids.

A banda, hi ha altres accions realitzades des d’altres serveis de l’ajuntament.

6. Desenvolupament d’accions de continuació del PAES – Mayors Adapt

La implantació de les mesures que inclou el PAES han de permetre que el municipi compleixi l’any 2020 els objectius anomenats “triple 20”: reducció d’un 20 % en l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle, augment d’un 20 % de l’eficiència energètica i tenir una quota d’un 20 % en fonts d’energia renovables. Aquesta és la fita que ha marcat la Comissió Europea, que ha cercat el compromís dels ens locals per superar els objectius establerts per la UE per a l’any 2020. Aquestes accions es defineixen pels sectors d’activitat on l’ens local té competència.

Granollers va ser el segon municipi català a adherir-se a Alcaldes per l’Adaptació que promou la Direcció General del clima de la UE. El 16 d’octubre de 2014 es va signar la Declaració d’Alcaldes per a l’Adaptació al Canvi Climàtic (Mayors Adapt). Es tracta d’un acte de reconeixement a gairebé 100 ciutats europees que han liderat accions per a l’adaptació. Setze municipis de la província de Barcelona s’hi van adherir aleshores i, entre aquests, la nostra ciutat.

Després d’obrir un procés participatiu fins el 21 de novembre de 2016, on es van convidar ciutadans interessats, col·lectius locals i els membres del Consell Assessor de Medi ambient i Sostenibilitat (CAMS), es va realitzar el document final amb el retorn de les aportacions al Pla d’acció per a l’energia sostenible i el clima de Granollers (PAESC) i es van esmenar les actuacions de mitigació i adaptació que formaran part del l’esmentat Pla.

La majoria de les propostes sobre polítiques de mobilitat sostenible (PAESC: acció de mitigació 14 i d’adaptació 20) es veuran desenvolupades en el marc del futur Pla de mobilitat urbana sostenible de Granollers 2016-2022. Amb tot, s’ha modificat el contingut de les esmentades fitxes del PAESC per deixar-ne constància. A més, s’ha incorporat l’informe tècnic del Servei de Medi Ambient i Espais Verds on es fa un seguit de precisions sobre els indicadors de seguiment del PAES que demostren la clara evolució favorable pel que fa a la reducció en els consums energètics dels equipaments i serveis municipals al llarg d’aquests darrers deu anys.

7. Desenvolupament d’accions d’estalvi energètic, com l’Estalgia o les derivades dels projectes europeus  Green Partnerships i Compose

El projecte Green Partnerships: Actors locals per a ciutats i regions més sostenibles va incidir a enfortir l’aplicació de polítiques i estratègies locals relacionades amb l’eficiència energètica a les ciutats i les comunitats locals de la zona MED. Les comunitats locals són actors clau en el tractament i l’aplicació dels objectius d’augmentar l’eficiència energètica (EE) i promoure fonts d’energia renovables (RES) que contribueixin a la consecució dels objectius 20/20/20 establerts per la UE. Les ciutats i regions de l’espai MED han preparat les seves estratègies energètiques i plans d’acció d’energia sostenible (PAES), però s’enfronten a diversos obstacles que dificulten l’aplicació eficaç d’aquests plans. Els obstacles inclouen processos i coneixements tecnològics: manca de capacitats relatives als coneixements tècnics i normatius per seleccionar les opcions tecnològiques més importants, i la definició de normes més estrictes de contractació pública; barreres administratives i legislatives; manca d’opcions de finançament innovadors, i manca de cooperació amb les parts interessades que donin suport a la presa de decisions i l’aplicació de les mesures seleccionades.

El projecte COMPOSE (Rural Communities engaged with Positive Energy) tracta d’incrementar la quota d’energies renovables i l’eficiència energètica a zones periurbanes i rurals de la Mediterrània, que en el cas de Granollers es concretarà a la zona de Palou. S’està treballant per aconseguir un canvi en la planificació territorial, per tal d’integrar aquestes mesures com a principis horitzontals de les polítiques, més enllà de la perspectiva sectorial amb què se les ha incorporat fins ara.

8. EcoCongost. Simbiosi industrial

Granollers ha estat treballant amb un projecte de reduir el consum d’energia i de combustibles fòssils als polígons a partir de models d’ecologia industrial. Té per objectiu l’intercanvi de calor entre les empreses dels polígons de Jordi Camp i Congost. Es tracta d’un projecte innovador treballat amb institucions diferents i amb empreses de la ciutat, que cerca l’eficiència energètica des de la proximitat.

La principal actuació proposada d’aquest projecte és el disseny, l’obra, el subministrament i el model/servei de gestió i negoci d’un sistema de producció i distribució d’energia tèrmica en els polígons Congost i Jordi Camp. Aquest sistema ha de permetre la connexió de múltiples fonts energètiques locals (calor residual de les indústries, calor a partir de la combustió de biogàs, calor produït en planta de cogeneració…), proveint de calor a baixa temperatura i/o en forma de vapor els diferents usuaris industrials ubicats als polígons. Entre les accions hi ha les desenvolupades en el marc del projecte europeu Thermos.

Resum mesures d’estalvi 2011-2017

Des del 2011 s’han gastat gairebé 1.600.000 d’euros d’inversió i despesa en equipaments i enllumenat públic que ha suposat un estalvi de quasi 2.500.000 kWh i que ha representat més de 540.000 euros d’estalvi en la facturació de l’Ajuntament de Granollers.

Resum accions d’estalvi en l’enllumenat públic

• Aplicació d’òfset de 15 minuts en l’encesa i apagada de l’enllumenat per adequar-les a les necessitats reals: 10.316 punts de llum als 188 quadres d’enllumenat públic.
• Apagades de punts de llum (50 % en polígons, zones verdes, etc.): 3.311 punts de llum.
• Substitució de 273 punts de llum (làmpades Vapor de Mercuri) per VSAP (Vapor de Sodi)/HM (Halogenurs Metàl·lics).
• Substitució de 1800 punts de llum (làmpades) amb tecnologies poc eficients per LED.
• Instal·lació de 30 reductors de flux per reduir la intensitat a partir de les 00:00.
• 150 reduccions de potència contractada.
• 90 dispositius de telelectura per a la integració del consum del comptador de companyia per validar el consum facturat.
• Instal·lació d’una bateria de condensadors (llac de Ponent) per reduir consum d’energia reactiva.

Resum accions d’estalvi en edificis municipals

• Instal·lació de vuit bateries de condensadors per reduir el consum d’energia reactiva: Biblioteca Can Pedrals, CC Can Bassa, CC Nord, Escola Lledoner, Guàrdia Urbana, Edifici Sant Josep, Club de Bàsquet i Pavelló el Tub.
• Substitució de 1900 punts de llum (làmpades) poc eficients per LED.
• Monitorització de 70 punts de consum per detectar fuites en el cas de l’aigua i validar consums facturats en l’aigua, gas i electricitat.
• 18 baixes de contractes d’aigua en edificis i via pública.
• 78 reduccions de potència contractada.
• Altres mesures tecnològiques: instal·lació de temporitzadors, sensors de presència, etc.
• Altres mesures d’usos i sensibilització: adequació dels horaris de calefacció a horaris d’ús de la instal·lació, sensibilització d’usuaris, etc.

D’altres dades: el 2014 hi ha col·locades 20 minideixalleries amb publicitat arreu de la ciutat.

Igual que a passa en el projecte 1.2.3. és fonamental emmarcar les accions en un clima de col·laboració franca amb les empreses especialistes i coneixedores del saber fer «know-how» per tal de poder reeixir de forma efectiva i eficient davant la complexitat d’algunes de les qüestions tractades. Això vol dir que les prestacions que en cada cas es demanen queden perfectament delimitades en el plantejament dels plecs que les regulen i que, a posteriori, el control que ha de realitzar l’Ajuntament per tal d’assegurar que les prestacions compromeses es duen a terme disposi de les eines i recursos necessaris.

D’altra banda, val la pena esmentar que un criteri que ha guiat totes les actuacions ha estat donar, en primer lloc, cobertura a les exigències de seguretat de les instal·lacions i, una vegada cobertes, s’ha avançat en aquelles solucions tecnològiques que han permès millorar-ne la gestió i planificació.

L’Ajuntament de Granollers és una institució referent en projectes europeus, especialment en medi ambient. Això ha permès compartir experiències i projectes amb altres ciutats d’arreu d’Europa, cosa que ha generat un aprenentatge recíproc tant de ciutat com del personal que hi ha participat.

Aquest és un projecte vital en la millora de l’esmentada segona corona urbana (1.2.1.), que s’ha d’aprofitar per ampliar els espais de passeig i per millorar la connexió amb el centre de la ciutat a través del parc de Torras Villà i l’avinguda del Parc, així com amb la zona de nou desenvolupament urbà a l’entorn de l’edifici judicial acabat d’estrenar. Tota aquesta important transformació urbana hauria de facilitar la intermodalitat dels transports públics urbans i interurbans (1.1.2.) i crear una nova polaritat en la trama urbana de la ciutat que en permeti guanyar atractiu i millorar la qualitat de vida dels seus habitants.

Valors associats: Competitivitat, cohesió territorial i sostenibilitat

D’acord amb el protocol vigent del 15 de juny de 2006 entre el Ministeri de Fomento, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Granollers, s’han anat fent reunions de la comissió de seguiment del Protocol de col·laboració per a la integració de la línia ferroviària Tarragona-Barcelona-França al seu pas per Granollers.

10 maig de 2010: 3a reunió de la comissió de seguiment

Es proposa una addenda al Protocol en el sentit següent:

Asimismo, el Ayuntamiento de Granollers en el nuevo Plan de Ordenación Urbanística Municipal (POUM), para la integración de la travesía urbana de la línea ferroviaria Tarragona-Barcelona-França en Granollers, incluye la ordenación de los sectores de suelo urbano 110-a (asociado al cubrimiento del tramo 2) y 110-b (asociado al cubrimiento del tramo 1).

En vista del interés público que la operación comporta, las partes, el Ayuntamiento de Granollers y ADIF consideran que se pueden dar las circunstancias para acometer las actuaciones necesarias para la ejecución del cubrimiento en el ámbito del sector 110-b, dadas las características del mismo y demás condicionantes técnicos y económicos de esta actuación.

A la vista de lo expuesto y al objeto de concretar la colaboración entre ambas entidades para la implementación de la mencionada actuación del sector 110-b, del que ADIF es propietario único, las partes han convenido la realización de un convenio que recoge estas actuaciones.

S’acorda que, una vegada aprovada aquesta addenda de Protocol, hi haurà les licitacions corresponents.

11 març de 2011: 4a reunió de la comissió de seguiment

S’acorda executar només la 1a fase de la cobertura corresponent al sector 110B: les obres es finançaran a través de les plusvàlues generades per les permutes dels terrenys propietat d’ADIF situats al carrer d’Esteve Terrades.

Conjuntament, es procedirà a les obres de trasllat dels magatzems coberts de RENFE afectats, zona de la unitat de manteniment, així com dues vies del servei de rodalies. Es disposa d’una taxació vigent dels terrenys realitzada per SEGISA que els valora en 22 milions €.

En els dos propers mesos s’ha de procedir als respectius acords de licitació tant per part del Consell de Ministres com del Consell d’Administració d’ADIF.

La Generalitat de Catalunya, amb converses amb el nou conseller de Territori i Sostenibilitat, manifesta que persisteix la voluntat de finançament complementari de les obres del sector 110A, a través de la Disposició addicional 3a de l’Estatut de Catalunya.

18 juliol de 2011: Reunió de la subcomissió tècnica de seguiment del protocol de col·laboració entre administracions per la integració de la travessia urbana de la línia de Tarragona a Barcelona i França en Granollers

Plantejament d’una nova estratègia per encarar per fases la cobertura:

Plantejament inicial formulat des de la Dirección General Económico Financiera y de Control (ADIF), basat en la Llei de Contractes del Sector Públic, i l’alternativa plantejada des de l’Ajuntament de Granollers, basada en els preceptes de la Llei d’Urbanisme de Catalunya i els seus Reglaments.

El planteamiento es que ADIF, constituida en Junta de Compensación, entidad que tiene personalidad jurídica propia y plena capacidad para el complemento de sus fines como entidad urbanística colaboradora se rige por la Ley de urbanismo y por su Reglamento y por sus Estatutos y Bases así como por las disposiciones relativas al funcionamiento de los Órganos administrativos colegiados contenidos en la legislación de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común. Puede incorporar a dicha Junta de Compensación uno o varios promotores y empresas urbanizadoras, previa selección de las mismas en las mejores condiciones para la comunidad reparcelatoria desde el punto de vista técnico y económico a través de la concurrencia de ofertas con un mínimo de tres.

Así mismo el proyecto reparcelatorio puede establecer la adjudicación de las fincas resultantes a la empresa urbanizadora incorporada a la Junta, en pago de los gastos de urbanización de las cargas urbanísticas entre las que se incluyen la obra de cubrimiento del ferrocarril y el desmantelamiento de los tinglados.

Esta alternativa permite ejecutar la gestión del Sector 110B sin que sea necesaria la concurrencia de la L.C.S.P. , dado que se opera en el ámbito estrictamente urbanístico de conformidad con la Ley Urbanística Catalana y posibilita “el pago en especies” con la adjudicación de las fincas resultantes a la empresa urbanizadora integrada en la Junta de Compensación.

La subcomissió tècnica informa favorablement aquest plantejament.

Es planteja la possibilitat que en la redacció del PMU s’estableixi un conveni entre l’Ajuntament de Granollers i ADIF per a la coordinació entre l’ordenació urbanística de l’àmbit i de l’entorn.

Seguidament en aquesta comissió s’acorda:

1. 1. Redactar los estatutos y bases de la Junta de Compensación del Sector 110-b, para su posterior tramitación por el Ayuntamiento de Granollers, el próximo mes de setiembre.
      
   2. Redacción de una propuesta del Convenio entre el Ayuntamiento de Granollers y ADIF para la redacción del PMU del Sector 110-b. Por parte del Ayuntamiento de Granollers, se elaborará la propuesta de convenio durante este mes de julio, para su posterior tramitación durante el mes de setiembre.
   3. A partir de la aprobación inicial de los estatutos y bases de la Junta de Compensación y teniendo que cuenta que los actos y contratos celebrados antes de la inscripción de la entidad urbanística, colaboradora en el Registro de Entidades, se tienen que ajustar al régimen establecido por la legislación aplicable en materia de sociedades anónimas sobre sociedades en formación, se acuerda que a partir de este momento la Junta iniciará las gestiones coordinadamente con el departamento , para posibilitar la incorporación de la empresa o empresas urbanizadoras.

L’aprofundiment i prolongació de la crisi econòmica finalment deixen aturades totes les actuacions.

5 de juny de 2017: reunió de l’alcalde de Granollers amb el president d’ADIF per a la represa del projecte de cobertura

A la seu d’ADIF, a Madrid, el senyor Juan Bravo rep l’alcalde de Granollers amb l’objectiu de reprendre les actuacions per fer possible el projecte de cobertura de la línia de ferrocarril R2 a Granollers. Es destaca de la reunió:

Con la recuperación gradual del valor de los activos inmobiliarios entramos en una nueva fase que debe permitir reiniciar las gestiones para impulsar el proyecto.

Aunque para asegurar su viabilidad pueden plantearse diversas estrategias:

• • Excluir de los costes los dos proyectos de las actuaciones en el complejo ferroviario de Granollers y en las vías destinadas al servicio de cercanías (construcción de nuevas vías en Sant Celoni y traslado de la base de mantenimiento). El presupuesto de estos trabajos adicionales asciende a más de 6,8 millones de euros.
    
  • Edificabilidad. En la elaboración del PMU 110-b, el plan de ordenamiento urbanístico fija en 1,1 m2t/m2s el coeficiente de edificabilidad. A partir de la propuesta de superficies del solar situado entre la calle Esteve Terrades y la propia línea de ferrocarril, puede revisarse a la alza este valor, pero su efecto es limitado por la capacidad de admisión de más techo del ordenamiento urbanístico.

ADIF seguirà buscant empresa i l’Ajuntament també s’hi implicarà en difondre aquesta oportunitat.

23 de gener de 2018: represa de la comissió tècnica del projecte de cobertura

L’Ajuntament aporta un document resum de la situació del procés que s’ha seguit, dels esdeveniments que han seguit els convenis i el projecte d’integració de la línia de ferrocarril al seu pas per Granollers, el qual també va ser presentat en la visita feta per l’alcalde al president d’ADIF el juny de 2017, en què s’acordà el reinici de les comissions tècniques de seguiment dels projectes de Granollers.

Es considera que a l’entrar en una nova etapa de menor restricció pressupostària i també de major dinamisme en el mercat immobiliari, es pot començar a pensar en desenvolupar el sector 110B (sud), que aporta dues avantatges: un propietari únic (ADIF) i menor càrrega de costos, atès que la cobertura associada és la d’un tram menor entre els carrers de Josep Umbert i el d’Agustí Vinyamata.

SECTOR 110B

Amb els documents existents, els costos són de 20,5 M€:
Obra de cobertura del tram 1: 13,7 M€
Projectes complementaris: 6,8 M€

• • Proyecto de actuaciones varias en el recinto de Granollers (desmantelamiento y construcción de nuevas vias, demoliciones, traslado de la Base de mantenimiento, nuevo vallado de cerramiento, centro de transformación, etc) por importe de 3,47 MM € (PBL, IVA incluido).
  • Proyecto de traslado de vías de cercanías a Sant Celoni (demoliciones,construcción de nave cuatro nuevas vías, andenes de mantenimiento de material, etc), por importe de 3,35 MM €. (PBL, IVA incluido)

ADIF informa que aquest darrer projecte ja no és possible, pel fet que a Sant Celoni s’han previst uns tallers de manteniment i ja no queda lloc per a les vies de rodalies, per la qual cosa caldrà estudiar-ne la ubicació a la mateixa estació de Granollers Centre: les dues vies afectades més una via per a ús dels combois de manteniment.

ADIF estudiarà i en proposarà la ubicació tenint en compte que ocupin el menor terreny possible, que només pot situar-se a la part de llevant de l’estació i que no hipotequin l’alliberament de sòls previst al posterior trasllat de l’estació de mercaderies a la Llagosta.

ADIF estudiarà els costos dels serveis afectats en aquesta nova etapa, amb la idea d’ajustar-los al màxim i facilitar el desenvolupament del sector amb la menor càrrega de despeses possible, però deixa clar que els dos projectes són indispensables: el trasllat de la base de manteniment i el trasllat de tres vies (dues per a rodalies i una per a manteniment).

L’Ajuntament demana que s’aprofiti aquesta nova configuració de vies per pensar fer possible la reclamació que els trens regionals tinguin parada a Granollers, aspecte que ADIF diu que cal demanar a RENFE que n’és l’operadora. En tot cas, que RENFE disposi de la informació del projecte i que la infraestructura no sigui motiu que ho impedeixi.

L’Ajuntament reactivarà els estudis per ajustar els aprofitaments de sostre del sector, per mirar de facilitar-ne la viabilitat.

ADIF informa que mai ha obtingut resposta positiva de cap empresa operadora del sector immobiliari a qui se li ha ofert la possibilitat de desenvolupar el sector 110B i pregunta si l’Ajuntament ha pogut fer contactes.

ADIF seguirà buscant empresa i l’Ajuntament també s’implicarà a difondre aquesta oportunitat.

TRASLLAT DE L’ESTACIÓ DE MERCADERIES

Ha estat publicat al BOE la licitació de l’assistència tècnica per estudiar la viabilitat i la implantació d’un gran centre nodal logístic amb inclusió de vies d’ample UIC i vies ibèriques a la Llagosta. Caldrà seguir el calendari d’aquests treballs i estudis.

Una vegada ADIF tingui dibuixada la nova configuració de vies necessària pel trasllat que demana el 110B, tindrem clara la part de terrenys de l’estació de mercaderies que no seran necessaris; per la qual cosa ja podrem paral·lelament anar treballant els aprofitaments que poden sortir dels terrenys d’ADIF de l’actual estació de mercaderies.

S’acorda una nova reunió per al maig de 2018, que es farà a la seu d’ADIF, a l’estació de Sants.

El procediment i la gestió del projecte segueixen vius i es treballa per a la seva concreció.

Les dades més significatives d’unes obres d’aquesta envergadura són:

• • El sector 110A ocupa una superfície de 30.322 m2
  • El sector 110B ocupa una superfície de 29.253 m2
  • Els costos de cobertura són de 34,3 M€

Un projecte de ciutat d’aquestes dimensions requereix alinear la voluntat i les posicions de totes les administracions, independentment del seus colors polítics; es tracta d’oportunitats de ciutat o de país.

Aquest projecte ha comptat amb aquesta actitud de les administracions, però cal que coincideixin també en les oportunitats que la conjuntura econòmica presta. Es va presentar una gran oportunitat, atès que els projectes i el finançament estaven lligats, però l’arribada sobtada de la crisi econòmica del 2008-2009 va impedir-ne la materialització. El treball continua, no es parteix de zero; cal avançar i agafar de nou impuls per rellançar el projecte.

El canvi de conjuntura una vegada tancat l’acord amb les administracions de l’Estat i de la Generalitat, ens obliga a buscar permanentment alternatives per fer-ho possible. Hem après a no desestimar cap oportunitat i a no tancar cap carpeta malgrat la inèrcia negativa que tradicionalment aporta RENFE i ADIF.

En els darrers anys s’ha fet un esforç molt gran de remodelació del centre històric, amb l’increment de l’extensió de l’illa de vianants, que caldrà completar i consolidar. En els propers anys, s’hauran de focalitzar els esforços en la millora integral de les zones d’eixample que l’envolten; és a dir, de la segona corona urbana: ampliació dels espais verds urbans i de passeig, i millora del disseny, l’accessibilitat i la qualitat dels espais públics. A l’hora de dissenyar-los, s’ha tenir com a consideració fonamental l’ús social i, per determinar-lo, és imprescindible la participació ciutadana (3.3.4.). A Granollers, s’han portat a terme alguns projectes molt interessants de participació dels infants i de les dones en el disseny d’àrees urbanes, que caldria estendre a altres col·lectius. Cal fomentar la convivència dels diferents usos dintre de la trama urbana per afavorir la interacció social i convertir la ciutat en una plataforma atractiva de relació econòmica, social i cultural. Serà primordial l’eliminació de barreres entre el centre urbà i els barris, relligant la trama urbana del conjunt de la ciutat, millorant el paisatge urbà i vetllant per a una millor convivència entre els vianants i els vehicles.

Valors associats: Competitivitat, cohesió social, cohesió territorial i sostenibilitat

Des de l’any 2010 s’han anat executant un seguit d’obres de millora urbana, on es prioritza la millora de la qualitat i l’accessibilitat, així com la posada al dia dels serveis corresponents i la vegetació. Esmentem les més significatives que s’han executat dintre de la zona de la segona corona urbana, una bona part de les quals s’han gestionat amb les comissions de veïns:

• Actuacions en l’entorn de l’Hospital: noves rotondes i accessos més segurs a l’Hospital.
• Plataforma única al carrer de Tarafa.
• Renovació de la vorera sud al carrer del Camp de les Moreres.
• Reforma del carrer de Girona. Una primera fase ja executada i una segona fase en execució en aquests moments (que finalitzarà a finals de 2018).
• Reforma dels Jardins de Can Guitart (amb participació veïnal i del Centre Obert). Aquesta actuació va incloure la realització d’uns murals amb la participació veïnal.
• Travessia del Lledoner.
• Reforma dels jardins de Can Jonch.
• Plataforma única al carrer de Guayaquil.
• Travessia de Pizarro.
• Travessia de l’Hospital.
• Ampliació de voreres del carrer de Llevant.
• Plataforma única al carrer de Corró.
• Plataforma única al carrer de Ricomà.
• Plataforma única al carrer de Barcelona (en execució).
• Urbanització de l’UA-27 al passeig de la Muntanya (actualment la Junta de Compensació l’està executant), que inclou una nova passera de vianants que creua les vies del tren.

Treball específic per al Projecte de millora integrals dels espais públics de la segona corona urbana de Granollers (zona nord)

Dues trobades de la comissió de millora integral dels espais públics de la segona corona urbana, els dies 20 de febrer i 9 de març de 2017, amb l’objectiu d’arribar a proposar projectes o accions específiques relacionades amb el tema central.

S’encarrega a un equip extern la redacció de l’estudi de la malla de carrers, que permeti definir jerarquies, especialitzacions, dins de l’àmbit proposat.

S’ha fet un treball de camp per obtenir totes les dades necessàries del sector objecte de l’estudi. Aquest àmbit inclou un total de 77 carrers i 5 places.

S’han estudiat els nivells actuals dels serveis viaris i s’ha analitzat la jerarquització de les vies. També s’han estudiat els nivells d’urbanització, els aparcaments actuals, els usos del sector, així com els espais verds, els espais públics com places i també les parcel·les buides.

Es proposen:

• Actuacions de prioritat per als vianants.
• Actuacions de millora o ampliació de voreres.
• Millores de la capacitat portant d’aparcament dels serveis viaris presents i futurs.
• Millores als passos de vianants per facilitar connexions.
• Propostes d’actuacions en el planejament per millorar la connexió amb altres espais de la ciutat.
• Propostes de microurbanisme, fàcilment executables, per actuar de manera puntual en espais concrets i millorar-ne la qualitat i, especialment, la funcionalitat.

Es presenta un document final, amb informació gràfica i escrita.

Presentació de l’estat dels treballs al Consell Directiu del Pla estratègic, el dia 2 de febrer de 2018.

Les dades més significatives són:

La gestió de les obres amb comissions veïnals millora el fet de poder compartir la informació i assegura una millor coordinació, així com la informació constant entre veïns, comerciants, empresa constructora i ajuntament.

Les dues trobades de la comissió de millora van ser molt enriquidores, amb les aportacions dels tècnics experts, les entitats i els ciutadans que hi van participar.

Les millores urbanes no només transformen l’entorn urbà, sinó que a la vegada són elements regeneradors d’aquest entorn i generen noves sinèrgies. Aquestes es produeixen tant a nivell comercial com d’activitat econòmica (noves construccions, nous negocis/comerços, reformes, etc.). Es constata que la resposta del sector privat, que inverteix en reformes o noves construccions, està molt atenta a aquestes noves transformacions, que permeten reactivar el negocis existents i generar-ne de nous (aparició de locals comercials en locals sense ús, noves construccions d’habitatges i comerços…)

Tanmateix, aquestes transformacions poden canviar la visió d’un espai i els seus usos: afavoreixen la relació entre les persones, recuperen l’espai per al vianant, per a l’estada, per al joc, és a dir, recuperen un espai de relació.