Situar la creació i l’expressió artística i cultural al centre de la projecció de la ciutat

Per situar la creativitat i l’expressió artística i cultural com a fet diferencial de Granollers, cal generar espais d’innovació oberts i alternatius, que afavoreixin la innovació en tots els vessants artístics. Aquesta estratègia ha d’estar connectada amb el teixit associatiu de la ciutat i amb les indústries culturals, per afavorir la interacció entre els creadors i la ciutadania. L’experimentació artística amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació ha de constituir una de les línies preferents de desenvolupament. Roca Umbert Fàbrica de les Arts, de manera coordinada amb la resta d’equipaments públics i privats de la ciutat, ha de ser el principal referent d’aquesta estratègia, buscant un equilibri entre les dimensions local, nacional i internacional en els seus projectes.


Valors associats: Governança democràtica, creativitat, coneixement, competitivitat, cohesió social, cohesió territorial i sostenibilitat.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


Fet.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Museu de Granollers, Roca Umbert Fàbrica de les Arts, sector creatiu (artistes, i empreses), entitats, Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya.

  • ACCIONS REALITZADES


L’Ajuntament de Granollers impulsa l’any 2011 el Pla de paisatge amb el suport de nombroses institucions dedicades al paisatge: l’Observatori del Paisatge, la Xarxa Europea per a l’aplicació del Conveni Europeu del Paisatge (RecepSEnelc) i el Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge  de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El paisatge té una important vessant identitària, és la projecció cultural d’una societat en un espai determinat. En un món globalitzat, on l’homogeneïtat entre pobles, ciutats i territoris és una tendència a l’alça, el paisatge esdevé un clam de reconeixement i diferenciació respecte “l’altre”.

El Pla de paisatge de Granollers es va plantejar com un document per la concertació i el compromís entre l’Administració, les entitats i la ciutadania, i té com a objectius fonamentals:

  • Donar a conèixer i contribuir a l’apropiació del paisatge per part de la ciutadania.
  • Fomentar la cohesió social i el sentiment d’identitat a través de l’estimació del municipi.
  • Implicar els diferents agents en l’obtenció de compromisos concrets en relació amb la gestió del paisatge.
  • Millorar la qualitat paisatgística del municipi en tots els seus àmbits i components, incloent-hi el centre i la perifèria.

En aquest marc, s’ha treballat en el projecte Murs que parlen, projecte de dinamització del territori i millora del paisatge urbà a partir de la intervenció artística sobre una paret mitgera, que servirà de disparador per a diverses accions educatives i artístiques. Les parets mitgeres són un element característic del paisatge urbà, però sovint no són considerades elements de l’espai públic. Aquest element vertical, de gran impacte visual per a la ciutadania, és susceptible de ser reapropiat i habitat pels ciutadans mitjançant accions artístiques que dialoguin amb l’horitzontal de la ciutat, el territori i el teixit comunitari.

Aquest és un projecte transversal de l’Ajuntament, amb la participació de molts serveis implicats, com Urbanisme, Obres i Projectes, Cultura, Educació i Serveis Socials. Igualment, compta amb la col·laboració d’equipaments culturals com Roca Umbert. Fàbrica de les Arts, escoles, centres oberts, entitats veïnals… i dels mateixos ciutadans.

Alhora, s’obre la possibilitat de realitzar murals de mida mitjana i petita i es conviden artistes internacionals a realitzar murals.

Objectius del projecte Murs que parlen:

  • Promoure la millora urbana i la promoció de la ciutat de Granollers.
  • Activar artística i socialment un espai mitjançant la intervenció muralista en una paret mitgera.
  • Oferir nous elements d’expressió i imaginari col·lectiu que remetin a la memòria, al desig i als valors presents en el teixit comunitari.
  • Promoure experiències educatives i aprenentatges significatius als infants i adolescents de la ciutat.

Una altra actuació que s’ha fet potenciant l’expressió artística de la ciutat és l’espai “Art Urbà. Intervencions artístiques a la ciutat”. www.arturba.granollers.cat és el nou lloc web municipal on es recullen les peces d’art públic que hi ha a Granollers, per tal d’acostar-les a la ciutadania i posar-les en valor. La pàgina principal de la web mostra un plànol on es senyalen les intervencions artístiques integrades en l’espai urbà: monuments commemoratius i obres de diferents autors del segle XX i XXI, fruit de diferents iniciatives, públiques i privades, individuals i col·lectives, que s’han anat desenvolupant en els darrers anys a Granollers.

Les obres es poden també classificar segons el projecte a partir del qual es van dur a terme: “Incívics”, un projecte d’art emergent que es va fer fa uns anys promogut per la Xarxa dels Centres Cívics de Granollers, per exposar obres de joves artistes de la comarca i el més recent Murs que parlen, que fa visible l’art al carrer per a totes les persones que viuen o visiten la ciutat amb intervencions artístiques en parets mitgeres.

Cadascuna de les obres conté una petita descripció, el nom de l’autor, l’any en què es va fer i una fotografia. A la web també es pot consultar una llista de tots els autors amb la seva obra.

D’altra banda, l’Espai d’Arts és el centre de creació, producció, difusió i formació d’art contemporània que lidera el programa d’arts visuals de Roca Umbert. L’equipament es va inaugurar l’any 2008. La missió del centre és actuar com a nexe de diàleg entre creadors i públic a Roca Umbert. L’entitat pretén afavorir i difondre la creació contemporània, fomentant la trobada i l’intercanvi d’experiències creatives basades en l’experimentació i la recerca constant, alhora que treballa amb especial interès el camp de la imatge com a eina de creació i de transmissió de coneixement.

Els objectius de l’Espai d’Arts són:

  • Oferir serveis a la comunitat artística que facilitin el desenvolupament de la seva feina.
  • Oferir formació especialitzada a la comunitat artística.
  • Apropar la creació contemporània als diversos públics.

El centre va obrir la sala expositiva el 2008 i el 2010 van iniciar-se de manera puntual residències, que es van anar consolidant per acabar creant una convocatòria pública per al desenvolupament de projectes de creació artística en el camp de les arts visuals i plàstiques, que tindrà a partir del 2018 una periodicitat anual. Dins l’àmbit de suport a la creació, també es dona suport a l’edició de publicacions d’artistes.

En l’àmbit de la difusió, l’Espai d’Arts té un programa en relació directa amb les línies de treball de la Fàbrica: projectes que mostrin el procés de treball, la fusió entre disciplines i el foment de la transversalitat entre creador, públic i institució. El programa de difusió centra l’activitat en dos tipus de projectes: expositius i festivals. El programa de suport al territori es concreta en tallers per a famílies i la participació en programes impulsats des de l’àrea de Serveis Socials, com és el de Parelles artístiques.

El Centre d’Arts en Moviment, inaugurat l’any 2016, és el centre de creació destinat a l’aprofundiment del llenguatge del cos, vinculat a les disciplines de teatre, dansa i circ, que lidera el programa d’arts del moviment a Roca Umbert.

L’espai es va posar en marxa amb les portes obertes que es van realitzar l’octubre de 2016. El 2017 es va fer una convocatòria de suport a la creació i a la producció. La selecció de projectes residents es desenvoluparà entre el 2018 i 2019 i està previst que sigui una convocatòria anual, si bé està condicionat per la segona fase d’obres que s’iniciarà el 2018.

La missió de l’espai és esdevenir un eix aglutinador de l’activitat creativa vinculada al moviment, relacionant-la amb la ciutat i amb la ciutadania, integrant-la amb la resta de l’activitat de la fàbrica (audiovisual, arts plàstiques, musical, etc.) i posant-la en relació amb la creació contemporània que es desenvolupa a nivell nacional.

Els objectius del Centre d’Arts en Moviment són:

  • Oferir serveis a la comunitat artística que facilitin el desenvolupament de la seva feina.
  • Oferir formació especialitzada a la comunitat artística.
  • Apropar l’art contemporani al públic.
  • Difondre l’art contemporani.

El Museu de Granollers està elaborant un nou projecte des de l’any 2015 que li permeti assolir la posició de centralitat que li correspon dins la societat com a referent cultural de primer ordre a la comarca del Vallès Oriental. Aquest projecte vol refermar-ne el compromís social i la vocació de servei públic, amb la clara voluntat de:

  • Mostrar l’expressió artística catalana en la seva globalitat, sense límits cronològics i amb un màxim grau de relació amb l’entorn.
  • Impulsar al màxim la preservació, accessibilitat i visibilitat de les col·leccions, la recerca i la posada en valor, tot potenciant un elevat ús social i educatiu.

El Museu com a generador de reflexió, de crítica i de debat, de producció, i de participació. Aquest posicionament és determinant per contrarestar línies d’una sola direcció, d’espais neutres, per contrarestar accions globalitzadores en tots sentits i immobilistes. El Museu ha de fugir d’un discurs tancat, d’una informació lineal, que dona lloc a un espai de no reflexió.

I alhora, el Museu ha de ser capaç d’acollir el batec cultural de la ciutat, en aquest cas percebre i col·laborar amb iniciatives de la ciutat i comarca, actuant de reforç de la pròpia xarxa i com a catalitzador del fet cultural generat lliurament per la societat i els individus.
El Museu és un espai obert, amable i d’oci, un espai per experimentar i aprendre, un espai per imaginar; el Museu ha de ser un espai cultural entès de tots i comú.

L’exposició és el llenguatge per excel·lència d’un espai museològic. A la sala 2 del Museu de Granollers es proposa una programació semipermanent, d’una durada anual.

L’objectiu és treballar artistes representats al fons d’una forma més documentada i curatorial. Les propostes estan molt vinculades al territori i, alhora, al fons del Museu, és vol treballar amb col·lectius de la ciutat, amb artistes significatius per la seva trajectòria de la comarca i que estan representats al fons del Museu de Granollers. Totes les propostes d’aquesta sala van acompanyades de l’edició d’una publicació.

El març de 2013 el Museu de Granollers iniciava el nou cicle museogràfic i expositiu amb la proposta “Paco Merino. Art i compromís” i continuava l’any 2014 amb l’exposició “Antoni Cumella. De la formulació a l’obra” i l’exposició “Uclés. Art + poesia + sexe + política 1978 / 1985”. L’any 2015 acollia l’exposició de Jordi Benito “Idees com a imatges / Documents com a obres d’art”. L’any 2016, “Paisatges. Col·lecció del Museu de Granollers” i a l’octubre de l’any 2017 es presentava “Utopies persistent. Col·lecció d’art contemporani del Museu de Granollers”, on es podien veure 42 obres fruit de la política d’adquisicions del museu a cura de Manel Clot. Per l’any 2019 es presentarà una l’exposició del Retaule de Sant Esteve de Granollers del taller Vergós, que anirà acompanyada del context històric i social del Granollers de 1900 al 1930 , període on s’emmarca la venda del retaule l’any 1917.

Altres exposicions significatives d’artistes del territori són: “Sota la paraula”, de Pere Salinas, l’any 2016; “El món a través de Granollers”, d’Amador Garrell i Soto, i “La llum que et va tocar”, de Lluís Estopiñan, l’any 2017.

L’any 2018 el museu es va sumar a la commemoració dels 80 anys del bombardeig de la ciutat amb l’exposició “Desenrunar emocions. 80 anys del bombardeig de Granollers. Art i memòria”.

S’han realitzat:

  • Exposicions i publicacions que treballen per donar a conèixer els artistes, el patrimoni i la història de la ciutat de Granollers.
  • Programes d’accions didàctiques dirigits tant a públics escolars com a públics familiars, on es treballa per tenir un servei d’oferta cultural d’excel·lència a la ciutat de Granollers.

El Projecte de didàctica i dinamització del Museu de Granollers té com a objectiu esdevenir un estímul i un recurs per a l’aprenentatge, l’anàlisi, la reflexió i el coneixement directe del patrimoni cultural.

Les activitats educatives, visites, tallers i itineraris proposen contribuir a formar els ciutadans per iniciar-se en la utilització de recursos materials, l’associació d’idees, la reflexió, el diàleg i la capacitat d’expressar-se, entre altres habilitats.

Totes les propostes educatives estan relacionades amb el patrimoni cultural de la ciutat de Granollers i amb les diferents col·leccions del fons del museu.

Projectes didàctics del Museu de Granollers:

  • Projecte Feedback i Relats d’art (projecte de tardor, 6è edició).
  • Projecte itineraris ciutat (projecte anual).
  • Projecte de tallers per a escolars (el museu té una oferta de 34 tallers escolars).
  • Itineraris Passejades artístiques pel parc de Ponent. Mirant Jordi Benito.
  • Programa d’activitats a l’entorn de l’Adoberia.
  • Dia internacional dels Museus (18 de maig) / Nits del Museu (dissabte següent).
  • Jornades Europees de Patrimoni (segon cap de setmana d’octubre).

Per la seva banda, el Teatre Auditori de Granollers i per extensió el conjunt de la cartellera escena grAn: que inclou cinc espais de programació (La Nau B.1., la Casa de Cultura Sant Francesc amb la Roda d’Espectacles Infantils, Llevant Teatre i el Teatre Can Palots de Canovelles) han potenciat i estan potenciant la creativitat artística local i comarcal en les seves programacions; així són prioritàries les actuacions d’artistes locals i comarcals.

L’aposta per acollir en residència l’Orquestra de Cambra de Granollers i els cors Veus i de Cambra de Granollers són, avui, un dels referents culturals de Granollers amb més projecció arreu del país i fora d’aquest.

El desplegament tècnic dels espais públics del Teatre Auditori, molt particularment de la Sala Oberta, així com els espais d’assaig i laboratoris de treball, obren les portes a una major implicació i participació dels públics en la cerca d’aquesta creativitat i expressió artística, que ha de contribuir a una major personalitat i projecció de la nostra ciutat.

Per la seva banda el suport als projectes de Llevant Teatre, a Arsènic, així com la tasca de les escoles de música de la ciutat, estant posant de relleu el potencial planter de joves artistes que comencen, molts d’ells, a fer-se lloc als escenaris d’arreu del país.

  • RESULTATS


Fins ara, en el marc del projecte Murs que parlen, s’han realitzat les següents actuacions:

  • Aryz (juny del 2014): Príap i Demèter.
  • Pau Farell (març del 2015) als Jardins de Can Guitart.
  • Sixe Paredes (abril del 2016) a l’Escola Ferrer i Guàrdia.
  • Roc BlackBlock (maig del 2016) a Roca Umbert.
  • Zoer & Velvet (novembre del 2017) a Can Bassa.

L’Espai “Art Urbà. Intervencions artístiques a la ciutat” recull un total de 30 obres i intervencions.

El 2017, l’Espai d’Arts va tenir un total de 7.967 usos. Hi va haver un total de 13 projectes residents estables i un de temporal, més 6 residents associats. També hi ha hagut una residència temporal de projectes de ciutat.

El 2017, el Centre d’Arts en Moviment va tenir un total de 4.530 usos, amb un total de 6 projectes artístics residents, i en el primer semestre de 2018 ja hi hagut 7 projectes. A més, hi ha hagut 18 projectes vinculats al moviment i a la ciutat (5 d’estables i 13 de temporals).

Des del Museu de Granollers:

  • Conservació i gestió del patrimoni i de les col·leccions del fons del Museu (uns 20.000 objectes).
  • Difusió del patrimoni i del fons del Museu. Espai generador de comunicació i de discurs (l’any 2017 el Museu va tenir 21.576 usuaris).
  • Programació expositiva del Museu (amb 14 exposicions anuals).
  • Línia didàctica del Museu: desenvolupament de 5 projectes educatius per a diferents públics.
  • Didàctica per a escoles: amb una oferta de 34 tallers adreçats als diferents nivells educatius (l’any 2017 van passar-hi 4.631 alumnes).

Més de 200 espectacles programats en els 15 anys del Teatre Auditori de Granollers protagonitzats per artistes granollerins.

  • APRENENTATGES


En el cas del projecte Murs que parlen és un projecte singular de la ciutat. Aquest projecte s’ha vist recolzat per una alta participació de persones de totes les edats que habiten el territori on es fa la intervenció mitjançant les activitats plantejades de participació, debat i creació.

La necessitat de donar valor al patrimoni que té Granollers en relació a les manifestacions artístiques de la ciutat i que s’ha resolt a través de l’espai web de referència Art Urbà.

Cal planificar, promoure i fer un seguiment de l’acompanyament de les residències amb l’assessorament d’experts externs, cosa que impulsa i té un impacte molt destacat en els projectes artístics residents.

Desenvolupament de la formació continuada permanent

Al costat dels estudis reglats, hi ha una demanda creixent de formació continuada molt diversa i al llarg de tota la vida, que és una altra peça important de la formació integral de les persones. La tasca que està fent l’Escola d’Adults s’haurà de potenciar i ampliar. S’hauria de coordinar tota la formació continuada, amb la creació d’un mecanisme que difongui l’oferta pública i privada dels ensenyaments no reglats, així com l’educació en el lleure, i incloure-hi tasques d’integració de les persones amb discapacitats físiques o psíquiques. D’acord amb l’objectiu de cohesió social, cal una atenció molt específica al problema de l’esquerda digital; per tant, cal afavorir la formació en les tecnologies de la informació i les comunicacions.


Valors associats: Coneixement, cohesió social i compromís cívic.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés. Falta la creació d’un mecanisme que difongui tota l’oferta. No obstant, l’Ajuntament ha col·laborat i s’ha coordinat amb les diferents entitats responsables de les formacions per tal de facilitar-los els espais.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Centre de Formació d’Adults, Universitat Popular de Granollers, AGEVO-Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran al Vallès Oriental, Centres de Formació Continuada i Associació Cultural de Granollers.

  • ACCIONS REALITZADES


Davant l’absència d’aquest mecanisme comú, a continuació es fa una relació d’activitats que fan els principals centres de formació continua que disposa la ciutat i com han evolucionat amb el temps.

Centre de Formació d’Adults

Entre les entitats o organismes que imparteixen aquesta formació continuada destaca el Centre de Formació d’Adults de Granollers. El CFA ha augmentat l’oferta formativa en el període de 2010/11 a 2017/18. En aquests 8 anys, un augment del nombre de personal docent ha permès incrementar el nombre de grups. Si l‘any 2010 s’oferien 23/24 grups, en el darrer curs 2017-2018 aquesta oferta ha passat a ser de 27 grups. Per tipologia, s’ha mantingut el mateix tipus de formació en el temps i s’ha ampliant el nombre de grups d’un mateix curs (anglès o informàtica). Un dels canvis en aquests anys ha estat en els cursos de preparació a l’accés a la Universitat, ja que abans el cursos ajudaven a preparar la prova i actualment aquests cursos estan homologats i convaliden la mateixa prova. Una altre canvi es va produir amb la llei d’estrangeria de 2014, que requereix el domini de la llengua castellana per tal d’aconseguir el permís de residència per arrelament i ha condicionat a oferir més cursos de castellà.

Tanmateix, en aquest període s’ha impulsat una coordinació amb altres centres de la comarca degut a les reunions dels serveis territorials (Maresme-Vallès Oriental), ja que existeixen altres escoles d’adults ubicades a Canovelles, les Franqueses del Vallès i Montornès del Vallès, i s’intenta complementar els tipus de formació entre CFA.

http://www.granollers.cat/adreces/educatius/centre-valles-formacio-dadults

Universitat Popular de Granollers

En aquests darrers anys s’ha iniciat una nova formació a Granollers. El curs 2014-2015 l’Associació Impulsora de l’Educació Popular inaugurava la Universitat Popular de Granollers amb un curs pilot amb quatre matèries (Història, Literatura, Antropologia i Filosofia), amb una matrícula d’una setantena d’alumnes.

Aquesta formació ha esdevingut per la necessitat de disposar a la ciutat d’una oferta de xerrades amb una visió global. Els antecedents es remunten a la Tertúlia de filosofia que es feia el 2008. Posteriorment, s’iniciaren els Dissabtes filosòfics, el curs 2012/13, i Filosofia a l’Ateneu, el curs següent.

Amb la voluntat de tenir un caràcter popular, però al mateix temps que es valorés l’educació, es va plantejar un cobrament reduït per inscriure’s-hi; volien que això no suposés un impediment per matricular-s’hi.

En un primer moment, l’Ateneu de Granollers va oferir els seus locals, on s’iniciaren les primeres sessions de la UPG. Donada l’afluència d’alumnes, l’Ajuntament va facilitar equipaments que poguessin donar resposta al nombre de matriculats com ara l’aula de l’antic Gra, un laboratori al Museu de Ciències Naturals, un espai al Museu de Granollers i les aules del CTUG, a Roca Umbert, on actualment es fa la majoria de la formació.

El programa del curs 2018-2019 aplega una vintena de cursos dins un ampli ventall de disciplines com la filosofia, la història, la literatura, l’art, els feminismes, les matemàtiques, la sociologia, el periodisme, el teatre, la psicologia, la salut… La major part dels cursos tenen continuïtat durant tot l’any acadèmic, organitzats en dos quadrimestres i d’altres compten amb classes setmanals i mensuals.

http://upg.cat

AGEVO – Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran del Vallès Oriental

L’associació Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran del Vallès Oriental, amb l’acrònim AGEVO, és una entitat la finalitat de la qual és facilitar l’accés a la cultura en l’àmbit universitari a les persones a partir dels 55 anys, per la qual cosa imparteixen una conferència/classe cada setmana durant el curs, que comença a l’octubre i finalitza al juny. Al llarg d’aquest anys han continuat amb les conferències setmanals sobre temes diversos com periodisme, art, ecologia, visionat de documentals, etc.

http://aulaagevo.blogspot.com

Associació Cultural de Granollers

Entitat cultural que desenvolupa activitats vinculades a dos aspectes clau: d’una banda, les dedicades a la formació i difusió de la cultura en l’àmbit escolar (activitats per a les escoles, teatre en l’educació, teatre i literatura, etc.); i per un altre costat, les dedicades al foment, la difusió i la creació de coneixement en els àmbits del cinema, la música, el teatre o la dansa, la literatura, i la promoció de projectes de ciutat o premis i beques.

http://acgranollers.cat

Centres cívics de Granollers

Els centres cívics són espais per a tothom on pots formar-te, trobar-te amb altres persones, compartir interessos i moltes altres activitats. Granollers compta amb cinc equipaments (Palou, Can Bassa, Nord, Can Gili i Jaume Oller), que es troben estructurats en xarxa per tal d’afavorir que l’activitat de cadascun d’ells tingui en compte l’activitat dels altres i això les complementi i les reforci. Els centres cívics ofereixen serveis diversos a la ciutadania:

  • Informació i acollida: s’informa sobre l’activitat de la Xarxa de Centres Cívics de Granollers, així com d’altres informacions municipals d’interès general.
  • Assessorament a grups i associacions: per a dubtes sobre tràmits relacionats amb el món associatiu.
  • Oferta de cursos i tallers de salut i benestar, expressió i creativitat, terra i fogons, fotografia i cultura digital, recursos personals, activitats a infants i joves, exposicions, etc.
  • Cessió i lloguer d’espais: espais per a la realització de reunions, conferències, trobades.
  • Punts d’accés públic a Internet: amb el propi ordinador o amb els d’accés públic.
  • Serveis Socials Bàsics: actuacions, recursos, prestacions, programes i equipaments destinats a l’atenció social de la població. El seu objectiu és prevenir la marginació i promoure la integració i l’autonomia personal de persones o famílies que pateixen necessitats derivades de problemes econòmics, de marginació social, de discapacitat, de manca d’autonomia, etc.
  • Centre Obert Nord: equipament destinat a infants i joves d’entre 6 i 14 anys on es fan activitats lúdiques, tallers, jocs i reforç escolar.
  • Espai de relació: un espai cívic, de trobada ,de diàleg i de lliure accés.
  • Espais Kanalla: espai d’activitats lúdiques i educatives (tallers, jocs, espai per a deures i de participació a les festes per a infants d’entre 6 i 12 anys).
  • Punt nadó: per canviar els bolquers del teu nadó o satisfer una demanda d’alimentació.
  • Bar cafeteria a Can Bassa i a Can Gili.
  • Servei d’exposicions.

http://www.granollers.cat/centrescivics

Tallers per a famílies

El Servei d’Educació de l’Ajuntament de Granollers, de manera conjunta amb Serveis Socials, Joventut i Salut Pública, realitza diferents programes de suport a la tasca educativa de les famílies, com per exemple:

  • Taller de suport a la criança.
  • Eduquem en família: Taller “Qui t’entengui que et compri”.
  • Tallers per a famílies de petita infància.
  • Tallers per famílies amb preadolescents i adolescents en risc.
  • Xerrada “El viatge de primària a secundària”.
  • Taller d’educació emocional: il·lusions, somnis i sentiments.

http://www.granollers.cat/educacio/tallersfamilies

Altres

I per últim, cal comentar que tot i que ja fa anys que existeix, en els darrers anys s’ha estès molt la formació de creixement personal (programació neurolingüística-PNL, mindfulness o atenció plena…) com una necessitat de les persones en la societat actual. Entre els centres que fan aquesta formació a Granollers hi ha l’Espai Sinàptic i l’Espaipertu.

  • RESULTATS


Els inscrits al Centre de Formació d’Adults han evolucionat a la baixa, especialment des del curs 2012-13, quan va arribar a un màxim 803 de persones inscrites. El darrer curs el nombre d’inscrits no arribava als 550:

2010-112011-122012-132013-142014-152015-162016-172017-18
680719803675678607637544

Dades per tipologia de cursos del Cens del Consell Escolar Municipal

ESCOLA D’ADULTS (CFA)16/1717/18
Instrumentals (I,II,III)8154
Català4324
Castellà5449
Anglès5148
Informàtica3423
GES6348
Prova d’accés CF grau mitjà (CAM)2017
Prova d’accés CF grau superior (PAGS)6049
U25A – Majors e 25 anys8679
Competències soc. informació. INFORMÀTICA4645
Competències soc. informació. ANGLÈS99108
637544

El nombre d’inscrits als cursos dels centres cívics de Granollers ha anat augmentant i han passat de 734 l’any 2007 a 1.581 el curs 2016-17. Pel que fa als continguts de l’oferta formativa, es constata al llarg dels anys l’èxit dels cursos de cuina, especialment després de les reformes de les cuines de Palou i Can Gili. Els cursos de manteniment personal també són molt ben rebuts, que destaquen especialment en la programació de les entitats. L’oferta dels centres cívics és, però, molt variada.

Els cursos fa deu anys no eren, a grans trets, gaire diferents dels que es fan en l’actualitat: les aules temàtiques (expressió, creixement, terra i fogons, etc.) són les mateixes, però si que han variat les preferències: més cuina i manteniment, i menys pintura i manuals.

L’accés a les noves tecnologies també ha variat de forma important: els ordinadors d’ús públic, que el 2010 encara tenien un fort reclam, han anat perdent la funció i ara és molt més important tenir una bona wifi, per connectar-se amb el mòbil o la tauleta pròpia.

Pel que fa als públics, no ha variat gaire al llarg dels anys: és tracta d’un públic preferentment femení, les dues franges d’edat majoritàries són entre 25 i 40 anys i entre 40 i 65 (un 60 % aproximadament entre les dues) i queda un 25 % de menors de 25 anys i un 4 % majors de 65.

Amb l’objectiu de diversificar els públics, en els darrers anys s’han iniciat nous projectes com Viu la primavera, que ofereix una programació variada i informal (concerts de petit format, recitals, tastets de noves propostes de cursos…), i una programació familiar, els Diverdivendres, que proposen tallers per fer en família (cuina, música, ioga…).

  • APRENENTATGES


Cal adequar l’oferta del CFA a les necessitats canviants de les persones. A més, en un futur, caldrà preveure’n un replantejament de l’oferta formativa adaptada als canvis que es preveuen a la legislació actual.

Es considera necessari millorar la visualització de l’Escola d’Adults; especialment caldria millorar-ne la relació amb les entitats (Creu Roja/Càrites/Xiprer) per donar a conèixer la formació d’ensenyament instrumental.

En el cas de la Universitat Popular de Granollers, no totes les assignatures i actes han tingut l’èxit o l’assistència esperada, molt probablement perquè ja es fan moltes conferències d’aquest tipus a la ciutat d’entitats molt diverses (AGEVO, Associació Cultural, Granollers Centre…).

Alguns dels actes que més èxit han tingut són els realitzats en col·laboració amb altres centres com la Biblioteca Roca Umbert.

Impuls a la formació en idiomes, afavorint al mateix temps l’ús social del català com a llengua comuna

En el món globalitzat és essencial augmentar les capacitats de coneixement i interrelació; per això, convé una aposta decidida per la formació en idiomes, tot aprofitant la diversitat lingüística existent a la ciutat. Cal una ampliació de l’oferta d’aquests ensenyaments de manera coordinada en l’àmbit públic i privat, i també un treball per a la millora de les metodologies en l’ensenyament reglat als centres educatius, afavorint la creació de grups de treball i xarxes entre els especialistes dels diferents centres educatius de la ciutat, amb la col·laboració dels moviments de renovació pedagògica (4.1.1.). Al mateix temps, cal promoure el català com a llengua comuna, afavorir-ne el coneixement i, sobretot, l’ús social. Per tant, s’haurà d’ampliar l’oferta de cursos de català per a adults del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental, impulsar la formació organitzada des d’entitats cíviques i reforçar la tasca que es porta a terme durant l’escolarització dels infants. L’extensió de l’ús social del català exigeix una actuació coordinada de l’Administració pública, l’àmbit laboral i l’associacionisme, que permetin fer del català la llengua comuna i el signe d’identitat compartits, afavorint d’aquesta manera la cohesió social.


Valors associats: Creativitat, cohesió social i coneixement.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés. Tot i així, les principals accions s’han pogut dur a terme.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Escola Oficial d’Idiomes del Vallès Oriental, Centre de Normalització Lingüística i Ajuntament de Granollers.

  • ACCIONS REALITZADES


ESCOLA OFICIAL IDIOMES

Anglès

A l’Escola Oficial d’Idiomes del Vallès Oriental s’imparteixen: primer, segon, tercer, quart, cinquè i C1 curs de llengua anglesa.

Alemany

S’imparteix: primer, segon, tercer, quart i cinquè curs de llengua alemanya.

També s’ofereix el curs monogràfic de B2+.

Cursos especials

  • Cursos intensius d’estiu: anglès, francès i alemany.
  • Preparació dels certificat B1 d’anglès.
  • Preparació del certificat B2 d’anglès.
  • Curs especial d’alemany “Wir machen weiter” (B2+).
  • Curs especial d’anglès B2.

Des del 2010 fins ara, l’EOI segueix oferint la mateixa oferta: 11 grups d’anglès, nou d’alemany i dos de PIA (anglès).

A més, hi ha els cursos de creació pròpia: dos de preparació per al B1 i B2, que es va iniciar el curs 17-18, i el B2+ i C1+, que varen iniciar el 2016-17, i un curs B2+ d’alemany, que el varen iniciar el 2015-16.

OFERTA PRIVADA D’IDIOMES

Els diferents centres privats ofereixen classes d’alemany, anglès, francès, italià, japonès, portuguès, rus i xinès. Acostumen a diferenciar les modalitats per a adults i infants. Tanmateix, ofereixen en molts casos català i castellà per a estrangers.

CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Català

La missió del Centre de Normalització Lingüística és fomentar i estendre el coneixement, l’ús i la divulgació de la llengua catalana per tal d’assolir un ús normal en tots els àmbits (socials i econòmics) del Vallès Oriental, de manera que s’afavoreixi la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

S’està implementant en nou projecte impulsat per a la nova direcció del CNL basat en cinc eixos:

  • Llengua i igualtat d’oportunitats
  • Llengua i acolliment
  • Llengua i cohesió
  • Foment de l’ús
  • Projecció del Centre

1. Llengua i igualtat d’oportunitats

El coneixement de la llengua catalana té un paper important en la millora de les oportunitats socials, econòmiques i laborals de la ciutadania de la nostra comarca. Posar a l’abast de tota la població la capacitat de poder-se comunicar en aquesta llengua és un dels principals objectius del CNL.
Algunes propostes del centre per avançar en aquesta línia de treball són:

  • Organitzar cursos de català pe a la ciutadania, adaptant l’oferta a les noves directrius del CPNL i a les demandes de la majoria dels alumnes (cursos trimestrals, sessions de dues hores, finalització dels cursos de vespre abans de les 21 h per facilitar la conciliació de la vida familiar) a fi de rendibilitzar-la.
  • Reduir la distància entre el final i l’inici dins d’un mateix curs acadèmic.

2 Llengua i acolliment

Amb l’objectiu de facilitar l’accés als cursos a la població immigrada, es planificaran actuacions conjuntes amb els altres agents del territori. Algunes de les que es proposen tirar endavant són:

  • Organitzar cursos de nivells inicial i bàsics per facilitar la integració social dels nouvinguts.
  • Coordinar estretament l’oferta de nivells inicials amb els cursos d’alfabetització de l’Escola d’Adults o altres entitats per tal que el programa i els horaris siguin compatibles, i explorar la possibilitat de treballar junts.
  • Organitzar cursos extraordinaris, dins dels plans d’acolliment lingüístic.
  • Treballar de manera estreta amb els professionals de les aules d’acollida perquè els familiars dels alumnes d’aquestes aules s’incorporin als cursos del CNL i fer-ne el seguiment. Sobretot en les aules del centres d’alta complexitat de la comarca.

3. Llengua i cohesió

Per afavorir la cohesió social a través de la llengua catalana es pretén treballar en xarxa amb entitats de caire social i cultural i el programa Voluntariat per la llengua (VxL).
Algunes de les propostes de treball en aquest sentit seran:

  • Incrementar el nombre de parelles lingüístiques, ampliant els acords amb empreses, entitats culturals o d’educació, sanitat i esports.
  • Continuar i ampliar els clubs de lectura per millorar la competència lectora, fomentar el gust per la lectura i establir vincles de cohesió.

4. Foment de l’ús

  • Reduir la revisió de textos aplicant plans d’autonomia lingüística personalitzats.
  • Estendre el programa Català i empresa. Ja estàs al dia? a tot el CNL i establir acords de col·laboració amb els organismes de promoció econòmica i de treball amb les empreses dels municipis del Vallès Oriental.
  • Continuar desenvolupant el programa I tu, jugues en català i incorporar-hi alguna activitat nova com la participació a la fira Jugar x Jugar.

5. Projecció del centre

  • Millorar la comunicació interna, dinamitzant el blog intern Collita pròpia.
  • Creació d’una revista digital de centre que serveixi per informar els usuaris del que es fa, de propostes d’activitats, en la qual hi puguin participar els alumnes dels cursos de diferents maneres.
  • Continuar el Pla de difusió a les xarxes socials.

  • RESULTATS


Evolució de l’alumnat de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI):

ALUMNES EOI11-1212-1313-1414-1515-1616-1717-18
Alemany251270279251223187162
Anglès449418423389414383388
Total700688702640637570550

Centre de Normalització Lingüística:
Nombre de cursos presencials per nivell (abast comarcal):

A més, des del CNL s’han dut a terme accions d’ús social com les parelles lingüístiques adreçades als nouvinguts.

  • APRENENTATGES


Les dificultats que comporten les relacions amb altres administracions, amb el seus sistemes i altres cultures, i que també venen determinades per relacions de territori.

Creació d’una oferta formativa adequada al nou model de societat del benestar

La recent aposta estratègica del Govern de l’Estat per reforçar el quart pilar del benestar, concretada en la Llei de dependència, ha fet emergir noves oportunitats laborals en aquest sector de servei a les persones, que tradicionalment ha estat cobert de manera informal per dones cuidadores i per treballadores amb una qualificació laboral baixa. El nou context proporciona una oportunitat de dignificar i millorar qualitativament el rol de cuidador, així com de professionalitzar l’atenció a les persones, mitjançant l’habilitació d’una oferta formativa acreditada a la ciutat, en connexió amb el desenvolupament dels estudis sociosanitaris (4.1.3.). El Consorci de Serveis a les Persones pot ser una plataforma vàlida per impulsar la resposta a aquestes necessitats.


Valors associats: Coneixement, competitivitat, cohesió social i compromís cívic.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés (s’acabarà en aquesta legislatura).

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Generalitat de Catalunya i Universitat de Vic (UVic).

  • ACCIONS REALITZADES


Atorgament d’un curs certificat de professionalitat en la convocatòria de 2012, per a 20 persones, sobre atenció sociosanitària a persones dependents. Curs de formació ocupacional per a 20 persones: certificat de professionalitat en atenció a persones dependents en institucions socials.

Dos cursos de FOAP 2013 amb certificat de professionalitat, Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials, atorgats pel SOC, en el marc de la convocatòria de cursos de formació ocupacional. 24 persones formades.

Acord amb la UVIC i la Fundació Martí l’Humà el 2013 per programar una oferta conjunta de cursos de formació continuada acreditada per la UVIC al Vallès Oriental. Inclou la realització d’un curs per a professionals diplomats/llicenciats en l’àmbit de salut: Atenció centrada en la persona.

Curs de formació ocupacional, Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials”, subvencionat pel SOC amb el FSE dins la convocatòria FOAP 2014 per a 15 persones aturades.

2015-2018: programació de cursos de formació ocupacional per a persones aturades d’atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials (15 places per any) i en domicilis (15 places per any), finançats pel SOC.

Des de 2016, sense interrupció: col·laboració del SIRIUS amb els centres educatius, amb la impartició, dins de la seva formació reglada, de sessions formatives sobre la discapacitat a alumnes de cicles formatius de grau mig en l’àmbit de l’atenció a les persones (Granollers, Vallès Oriental, Maresme, Vallès Occidental i Baix Llobregat).

  • RESULTATS


Des del curs 2010-2011 fins el 2017-2018, a l’Escola Municipal del Treball, 720 persones han assolit la titulació d’Auxiliar d’Infermeria, que les capacita, entre d’altres, per treballar en serveis de l’àmbit sociosanitari. D’aquestes, 270 han pogut gaudir d’aquesta formació en modalitat dual, fet que les dota d’experiència en l’àmbit laboral ja abans d’assolir la titulació.

Des del 2012, 180 persones formades per l’Ajuntament en Atenció Sociosanitària a persones dependents en institucions socials. Cursos subvencionats pel SOC, en el marc de les convocatòries anuals de cursos de formació ocupacional.

Des del 2006, 530 persones formades per SIRIUS en discapacitat: alumnes de cicles formatius de grau mig en l’àmbit de l’atenció a les persones (Granollers, Vallès Oriental, Maresme, Vallès Occidental i Baix Llobregat).

  • APRENENTATGES


La formació ocupacional en el sector de la discapacitat/dependència que s’imparteix a l’Ajuntament de Granollers proporciona una via d’acreditació per desenvolupar l’activitat laboral a persones amb baixa qualificació i en atur.

L’Ajuntament col·labora activament amb el sector educatiu i de promoció de l’ocupació en la formació en discapacitat/dependència. Aquests coneixements capaciten les persones receptores d’aquesta formació per poder desenvolupar les seves tasques laborals i professionals amb un plus de qualitat en l’atenció a les persones.

Promoció d’estudis esportius, de salut i de nutrició

Dins del projecte d’atraure estudis universitaris a la ciutat (4.1.3.), i tenint en compte la tradició esportiva de Granollers i les possibilitats de les seves instal·lacions, caldria explorar la possibilitat de promoure els primers cursos de Ciències de l’Activitat Física i Esport, així com la formació de postgrau més especialitzada per a personal tècnics esportiu, també en aquells aspectes relacionats amb les persones amb discapacitats. A més, i tenint en compte el vincle estret entre l’exercici físic i la nutrició, s’hauria d’estudiar una oferta formativa en aquest àmbit específic, i en relació amb la salut, en el de la medicina de l’esport. En el de l’esport escolar, caldria treballar en la coordinació d’activitats esportives i extraescolars amb els clubs de la ciutat i aconseguir que en algun dels instituts es cursés algun grau mitjà i grau superior d’educació secundària vinculat a l’educació física.


Valors associats: Creativitat, coneixement i competitivitat.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


S’han fet petits avenços, però no suficients. No és un projecte descartat.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i Escola Vitae.

  • ACCIONS REALITZADES


L’acció més destacada és l’acord per fer FP d’entrenadors de futbol.

Igualment, el Servei d’Esports està en contacte amb l’Escola Vitae per facilitar, en el cas que el projecte tiri endavant, els espais esportius necessaris per portar a terme un grau superior d’AAFE (Animació d’Activitats Físiques i Esportives) i un grau mig de CAFEMN (Conducció d’Activitats Físiques i Esportives en el Medi Natural).

És un acord entre l’Escola Vitae i el CN Granollers. Aquesta escola també utilitzarà altres espais esportius municipals. Entre els passos pendents hi ha l’autorització del Departament d’Ensenyament.

  • RESULTATS


El cicle formatiu d’entrenador de futbol a l’Escola Vallès.

  • APRENENTATGES


La dificultat de tirar endavant projectes que depenen d’altres entitats per aprovar determinats estudis.

Promoció dels hàbits saludables

La salut és un valor en alça entre la població i un element fonamental de la qualitat de vida i el benestar individual. La valoració que fan els ciutadans de la qualitat del medi ambient i dels projectes que contribueixen a la seva millora (1.3.1., 1.3.2., 1.3.3., 1.3.4.) en són una mostra: una ciutat poc contaminada, amb espais verds i amb poc soroll afavoreix la salut tant física com psíquica. Entre els factors determinants de la salut de les persones hi ha, en primer lloc, els hàbits de vida (alimentació, exercici físic i absència del consum de tòxics), en els quals l’educació té un paper fonamental. L’educació sanitària és una eina potent a l’hora de promoure hàbits i estils de vida saludables. En una societat cada vegada més sedentària i en què els hàbits alimentaris canvien, valorar l’activitat física i l’esport en tots els grups d’edat, la conciliació del temps de vida personal i laboral i el retorn a la valorització de l’alimentació mediterrània com un patró de consum més saludable.

Al costat d’això, el funcionament de la societat actual confronta les persones amb múltiples conflictes personals que demanen una adequada capacitat de coneixement i gestió de les emocions; també genera situacions i conductes de risc per a la salut física i mental, com ara el consum de tòxics com el tabac, l’alcohol i d’altres drogues. L’Administració pública local ha de tenir un paper fonamental en la lluita per la prevenció, la detecció precoç, el tractament i la rehabilitació social i laboral de persones amb problemes de drogodependències i persones amb malaltia mental, amb eines d’informació com l’Observatori de Consum de Drogues i amb d’altres de planificació com el Pla  municipal de drogodependències, que podrien ampliar-se al conjunt de la conurbació. Cal capacitar les persones mitjançant l’educació per gestionar amb èxit la seva salut i els conflictes vitals i emocionals, tenint en compte la diversitat social, cultural i de gènere de la població.

És necessari impulsar des de tots els serveis públics la generalització de les pràctiques i hàbits saludables, amb l’objectiu d’incorporar-los a tot el cicle vital i assolir un envelliment actiu i saludable, mitjançant la implementació d’actuacions comunitàries i de salut pública en tots els col·lectius, i especialment entre la població més jove. La nova Llei de salut pública i la creació dels governs territorials de salut, que obren la possibilitat que els consistoris participin activament en la prestació de serveis i la planificació sanitària del territori, així com el Pla d’innovació de l’atenció primària i salut comunitària, han de ser instruments importants per avançar en aquesta direcció.

S’han de complementar i reforçar les accions desenvolupades en aquest àmbit des de l’Ajuntament i des dels serveis d’atenció primària de salut. Un altre instrument per promoure actuacions en el sector de l’educació sanitària és l’Observatori de la Salut Dr. Carles Vallbona (OSVA), en camps com els hàbits alimentaris i els comportaments saludables, incloent-hi l’exercici físic moderat, el suport a les empreses en la promoció de comportaments saludables dels treballadors i les treballadores o la formació per a la millora de la salut de les persones, que convindria potenciar en el futur,.

Per aconseguir la major efectivitat i eficiència en aquestes actuacions, és imprescindible que totes les entitats públiques de la ciutat implicades treballin coordinadament en el disseny i en la implementació d’actuacions i programes comuns, orientats preferentment a aplicar-los en el conjunt de municipis de la conurbació.


Valors associats: Coneixement, cohesió social i governança.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés (no s’acabarà en la legislatura) degut al caràcter obert i continu del projecte.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Diputació de Barcelona, Fundació Hospital-Asil de Granollers, Institut Català de la Salut i Agència de Salut Pública de Catalunya.

  • ACCIONS REALITZADES


Oferta facultativa de tallers de promoció i prevenció de la salut als centres educatius de la ciutat (primària, secundària, centres de formació laboral, etc.), dins l’oferta pedagògica municipal (alimentació, exercici físic, consum de tabac, alcohol i altres, drogues, sexualitat i afectivitat, educació emocional, ús responsable de les TIC, entre d’altres). En funcionament previ a l’any 2010. Pràcticament el 100 % dels tallers els realitzen els tècnics del servei de Salut Pública.

Seguiment de l’Estudi AVALL (2010, 2012, 2016): promogut per l’Observatori de la Salut Dr. Carles Vallbona de l’Hospital General de Granollers, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Granollers, l’ICS al Vallès Oriental i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya (Pla per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludables, PAAS).  L’estudi, iniciat l’any 2006, pretenia avaluar l’eficàcia d’una intervenció educativa en alimentació i activitat física en edat escolar, amb la metodologia IVAC (acció/participació). Es va iniciar a la ciutat de Granollers, amb infants de 6 anys, escolaritzats a primer d’educació de primària el curs 2006/07 i la intervenció es realitzà durant dos anys. La meitat de les escoles constituïren el grup control i l’altra meitat, el grup d’intervenció.

Healthy Young Minds (2009-2011): projecte comunitari de salut i educació, que pretenia promoure una alimentació saludable i potenciar la pràctica d’activitat física en els escolars, per tal d’evitar l’obesitat infantil. Els municipis de Granollers i Ballerup (Dinamarca) treballaren conjuntament per promoure hàbits i estils de vida més saludables, creant ambients saludables i ajudant els infants i els joves a implicar-se en temes de salut, amb una visió de globalitat i pertinença a una dimensió europea.

Projecte We love Eating (curs 2014-2015), de promoció de l’alimentació saludable i l’exercici físic, adreçat a centres educatius, gent gran i dones embarassades. Es van fer 26 tallers.

Plans de drogues (primer pla, segon pla, des de 2017 en endavant), Punt G (sensibilització del consum d’alcohol, sexe segur i assetjament sexual) en esdeveniments festius de la ciutat. Webs sobreDrogues.net i SobrePantalles.net, per acostar el coneixement a la ciutadania i als professionals i actuar com a canal de comunicació interactiva entre ells..

Programa AFIS: es desenvolupen dos projectes d’activitat física pautada i educació en hàbits alimentaris (coordinació amb l’ICS i el servei d’Esports). Un es fa amb persones amb factors de risc cardiovascular l’AFIS per a adults (des del 2004 en endavant i amb 20-25 participants per any). I un altre per a infants/adolescents amb obesitat o sobrepès, l’AFIS pediàtric (des del curs 2014-2015 en endavant amb 25 participants per any).

Aula de la Salut (es va iniciar el 2003 i encara és actiu): programa amb l’objectiu inicial d’apropar els serveis sanitaris a la ciutadania de Granollers i de respondre a les inquietuds i demandes sobre diversos temes relacionats amb la salut. A partir de l2015, hi ha una reorientació dels continguts des d’una òptica molt sanitària cap a una visió més preventiva i comunitària.

Envelliment actiu i saludable (des del 2003 fins ara): mitjançant l’Espai Actiu per a la Gent Gran. Des de l’any 2003 es desenvolupa un programa anual d’activitats d’envelliment actiu (activitat física, salut cognitiva, activitats artesanes i artístiques, de lleure, activitats intergeneracionals, etc.), amb l’objectiu de promocionar la salut i el benestar.

Coneixement/sensibilització de la comunitat:

  • Enquesta sobre sexualitat: el 100 % de l’alumnat de 4t d’ESO i 680 alumnes (2012).
  • Coneixement/sensibilització sobre l’ús responsable de pantalles per als adolescents. Estudi descriptiu amb una enquesta sobre l’ús de les TIC a alumnes de 2n i 4t d’ESO i 908 participants. Sessions i jornades divulgatives i de reflexió.
  • Observatori del Consum de Drogues: tres informes, el tercer el 2017.

  • RESULTATS


Entre els cursos 2011-12 i 2016-17, s’han organitzat més de 1.600 tallers a centres educatius. Hi ha hagut un creixement del 198 % del nombre de tallers demanats pels centres entre els dos mandats: educació emocional, 159 %; ús responsable de TIC, 91 %; sexualitat, 72 %, i alimentació/nutrició, 43 %.

Ha crescut la demanda i aquesta ha estat satisfeta. En els darrers anys, s’han generat alguns tallers nous que han millorat la varietat de l’oferta, però aquesta és una oferta que competeix amb altres tallers oferts també per l’Ajuntament.

L’increment de la demanda d’aquestes temàtiques és facultativa. Això vol dir que l’oferta va en la direcció de les necessitats percebudes pels centres.

15 cicles anuals de l’Aula de la Salut: èxit de les conferències inaugurals i participació fluctuant en sessions successives, segons el tema o la ubicació (especialment els que es fan als centres cívics).

Programa d’envelliment actiu a l’Espai Actiu de la Gent Gran: índexs de satisfacció d’entre 8 i 10. Està inclòs en el Banc d’Intervencions del Programa PINSAP (Salut en totes les Polítiques) de la Generalitat de Catalunya.

La intervenció de l’estudi AVALL ha resultat efectiva en la reducció dels índexs de sobrepès i obesitat als seguiments pediàtrics dels 2, 4, 6 i 10 anys. 573 persones han participat en projecte We Love Eating.

  • APRENENTATGES


L’increment de la demanda de tallers pels centres educatius indica que l’oferta s’adequa contínuament a les necessitats i problemàtiques canviants viscudes en la comunitat educativa local. L’estudi AVALL, (publicat en diverses revistes científiques de prestigi internacional, premi NAOS Ministerio de Salud, premi FAD a projectes locals, reconegut per l’OMS el 2013 com a bona pràctica) mostra la bondat i l’eficàcia de: treballar en la promoció de la salut en l’entorn educatiu, amb metodologies incentivadores de la participació activa dels nens i joves, amb la implicació i coordinació de les diverses institucions públiques.

Les enquestes, estudis descriptius i informes (com els de l’Observatori de Drogues) realitzats pels tècnics del servei de Salut i d’Educació han mostrat la seva utilitat i necessitat, a fi d’informar i modular les intervencions municipals de promoció de la salut.

La coordinació i el diàleg continu entre institucions públiques del sector de la salut ha resultat cabdal per a una bona transmissió de coneixement a la població en temes de promoció de la salut. Cal repensar el format de l’Aula de la Salut per incrementar la participació ciutadana.

L’experimentació i la participació activa, lúdica, de la ciutadania són elements clau per a l’èxit de les intervencions en promoció de la salut.

Participació ciutadana en els grans i petits projectes de transformació de la ciutat

Millorar el coneixement i afavorir la participació en els projectes de transformació de la ciutat fomenta el sentiment de pertinença i la cohesió social, i al mateix temps permet donar resposta als interessos i als objectius dels diferents col·lectius. Davant d’unes societats cada vegada més diverses, és encara més necessari organitzar espais de debat i participació ciutadana. Per això, són fonamentals els espais d’interlocució que s’estableixen entre l’Administració pública i els diversos col·lectius de la ciutat, per tal que participin en les decisions i en el disseny de la ciutat futura, tant en petits com en grans projectes. Cal posar les condicions per facilitar la participació dels col·lectius que poden tenir una major dificultat a traslladar les seves inquietuds i propostes, com ara persones nouvingudes o amb discapacitats físiques, psíquiques, sensorials o intel·lectuals. S’han d’aprofitar les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies de la informació i la comunicació per a un augment de la participació ciutadana en termes quantitatius i qualitatius, molt especialment per facilitar la participació del jovent. El recent aprovat Pla municipal de participació ciutadana (febrer del 2010) ha de ser un instrument important per avançar en aquesta direcció.


Valors associats: Governança democràtica, creativitat, convivència, coneixement, cohesió social, cohesió territorial, sostenibilitat i compromís cívic.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


Algunes accions en procés i d’altres ja finalitzades.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, entitats, associacions i Diputació de Barcelona.

  • ACCIONS REALITZADES


PLA MUNICIPAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Aprovat a l’abril de 2010, l’any següent es redacta el Pla d’actuació per desenvolupar el Pla director de participació ciutadana de Granollers, on s’hi recullen totes les actuacions que s’han anat desenvolupant en el període 2011-2015 i que enumerem a continuació.

1. La xarxa de centres cívics com a equipaments de participació 2008-2018

La xarxa de centres cívics de Granollers en els darrers deu anys s’ha consolidat com a xarxa d’equipaments de proximitat. L’any 2008 es va consolidar el traspàs de la dependència dels centres des del Servei de Cultura al Servei de Participació; aquest canvi va comportar una nova perspectiva, un canvi en la mirada més dirigida als barris, entenent els centres com a espais de relació i de convivència.

Veiem, doncs, que al llarg d’aquests anys s’han produït canvis en la programació que s’ha anat adaptant a les demandes i preferències dels veïns i s’han mantingut, però, algunes propostes molt consolidades com són el ral·li fotogràfic, les mostres artesanals o el Passa’m la recepta.

Un canvi important ha estat la transformació de les sales de lectura en els Espai Kanalla a Can Bassa i Can Gili. L’any 2001, amb la crisi econòmica es van tancar les sales de lectura a aquests dos centres, que van deixar un espai buit en l’atenció als infants que s’ha substituït per un servei ludicoeducatiu adreçat als infants de Can Bassa i Can Gili, que està sent un èxit.

Pel que fa a la gestió, l’any 2009 es va apostar als centres cívics per una gestió de qualitat i es va aprovar la carta de serveis que recull els compromisos de qualitat. D’altra banda, les entitats de les juntes de centre estan cada cop més implicades en la programació, tant de les festes dels barris com en els programes de cursos i tallers; ja des de l’any 2013, les entitats assumeixen la programació del 63 % dels cursos dels centres cívics. Per aquest motiu, s’ha apostat, també, pels programes formatius i de suport a les entitats.

Pel que fa a la participació els usos dels centres, han anat en constant augment des de l’any 2008, en què recollíem 76.294 usos, fins els 100.500 de l’any 2017.

El nombre d’inscrits als cursos també ha anat augmentant: de 734 l’any 2007 a 1.581 el curs 2016-17. Pel que fa als continguts de l’oferta formativa, es constata al llarg dels anys l’èxit dels cursos de cuina, especialment després de les reformes de les cuines de Palou i Can Gili. Els cursos de manteniment personal també son molt ben rebuts i destaquen especialment en la programació de les entitats. L’oferta dels centres cívics és, però, molt variada.

Aquests anys s’ha apostat també per la millora de la comunicació i l’adaptació a les noves tecnologies i les xarxes socials i s’han mantingut les publicacions en paper en menor mesura.

Altres serveis municipals també tenen espai als centres cívics: es mantenen els PAC (Programes d’Acció Conjunta) com a forma d’apropar aquests serveis als barris, es treballa amb Salut Pública, Gent Gran, el CIRD o Serveis Socials. Cal destacar el projecte “A les Places”, de dinamització comunitària, en els darrers dos anys.

Pel que fa als públics, no ha variat gaire al llarg dels anys. Es tracta d’un públic preferentment femení, les dues franges d’edat majoritàries són entre 25 i 40 anys i entre 40 i 65 (un 60 % aproximadament entre les dues), amb un 25 % de menors de 25 i un 4 % de majors de 65.

Amb l’objectiu de diversificar els públics, els darrers anys s’han iniciat nous projectes com el de ”Viu la primavera”, que ofereix una programació variada i informal (concerts de petit format, recitals, tastets de noves propostes de cursos…). I també una programació familiar, els Diverdivendres, que proposen tallers per fer en família (cuina, música, ioga…).

2. Suport a l’associacionisme. Servei de Participació

Formació a les entitats prèvia identificació de les seves necessitats formatives. S’ofereixen tres tallers l’any des del 2013, dins de l’oferta de la XCC.

Servei d’assessorament a grups i associacions: servei d’orientació fiscal, laboral i econòmica adreçat a associacions i entitats ciutadanes sense ànim de lucre. S’ofereix des del 2015 i fins a l’actualitat.

Creació d’una minisite a la web municipal sobre recursos per a entitats i associacions ciutadanes (executat el 2015).

3. Banc del Temps de Granollers

Creat el novembre del 2013.

4. Punt de voluntariat

Creat el desembre de 2014 i realitzat (veure projecte 3.3.2.).

5. Consell de Ciutat de Granollers

Realitzat (s’explica en el marc del projecte 3.3.1.).
Publicació definitiva del Reglament del Consell de Ciutat Granollers (11 de maig de 2015).
Constitució del Consell Ciutat (14 de novembre de 2016).
Procés participatiu per a la redacció del Reglament de participació ciutadana.
La comissió de participació del Consell Ciutat presenta el document amb recomanacions per al reglament (maig de 2017).

6. Processos participatius a l’Ajuntament (es destaca la 1a edició dels pressupostos participatius)

2013: Pla de paisatge.
2017: Pla de mobilitat, Pla d’habitatge.
2018: Realitzem la primera edició dels Pressupostos Participatius, iniciats el 2018. Un procés innovador vinculat al pressupost municipal mitjançant el qual la ciutadania proposa i decideix a què van destinats un milió d’euros del capítol d’inversions dels pressupostos municipals de 2018 i de 2019 (500.000 € per cada anualitat pressupostària).

7. Redacció del Reglament de participació

Disposem ja del document marc que guiarà la redacció definitiva del Reglament de participació ciutadana.

CONSELL MUNICIPAL DE CULTURA

El setembre de 2016 es creen les taules de treball següents:

  • Taula de treball de Comunicació, amb l’objectiu que tothom pugui accedir a la cultura; saber què podem fer per comunicar millor, seduir la ciutadania, crear el desig de la cultura i el lligam, sobretot, dels joves.
  • Taula de treball de Cultura i Educació, amb l’objectiu de reflexionar entorn del binomi cultura i educació, i convidar les entitats a participar en altres taules ja en marxa com la #FM2025, Històries de la ciutat, Itineraris de barris, GRN Terra de músics i Teatre amateur.

La Taula de Comunicació va proposar:

  • Crear infografies. Forma eficient per donar molta informació a cada equipament, cada seu d’entitat.
  • Fer un calendari cultural. La vida cultural és com un calendari de pagès, tenim unes dates concretes durant l’any on ja sabem què passaran coses concretes (cicle festiu, aplec de sardanes…).
  • Derivar la taula a un àmbit més tècnic, per tal que formuli una proposta comunicativa de cultura, en general
  • Fer formació per a les entitats, amb l’objectiu de crear missatges clars per comunicar.

La Taula de Cultura i Educació va proposar:

  • Sumar mestres a la taula de treball més tècnica.
  • Integrar el Consell Municipal a la Taula de treball.
  • Elaborar un Currículum de ciutat. Tot allò que un noi de 18 anys hauria de saber de la seva ciutat: quins llocs hi ha, quins personatges té, què ha de conèixer, quines experiències ha de viure, etc. La ciutat ha de generar espais relacionals on els adolescents han de viure noves experiències.

La Taula de #FM2025 va proposar fer:

  • Sumar més gent a la taula.
  • Crear una Taula de Mestres que elabori el Projecte pedagògic de la Festa Major.
  • Fer pòsters dels diferents elements de la Festa Major.
  • Fer infografies.
  • Fer tríptics de les competicions.
  • Fer una Viquipèdia de la Festa Major.
  • Crear jocs: caretes, memory, trencaclosques…

PLA LOCAL D’INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA

Actualització del Pla local de la infància i de l’adolescència 2018-2024, amb els objectius de revisar la vigència de les accions de l’anterior Pla, d’incorporar noves respostes a les necessitats detectades i no cobertes, i de revisar el marc legal per enfortir la transversalitat entre àrees i la participació dels infants i adolescents en les decisions de la ciutat.

Darrer trimestre de 2017: revisió del mapa de recursos, que s’organitza entorn de vuit àmbits: educació, protecció social, espai públic, esports, cultura, lleure/oci, salut i participació. S’ha constituït el grup motor amb tècnics municipals de les diferents àrees amb els objectius de reflexionar entorn a l’anterior Pla i per redissenyar les anteriors accions per convertir-les en noves propostes. Alhora, en la franja de 12-18 anys, s’està treballant plegats amb la diagnosi del Pla local de joventut, també en marxa, per recollir les visions adolescents.

S’ha actualitzat el mapa local de recursos i s’ha fet un nou mapa sociodemogràfic per tal de detectar necessitats no cobertes o emergents. A nivell estratègic, amb el grup motor amb tècnics municipals de les diferents àrees, el Consell dels Infants i grups específics de famílies, educació i serveis socials s’ha elaborat una proposta que redissenya l’anterior Pla i que serà el document marc que, durant el Plenari de la Xarxa d’Infància i Adolescència, s’ha presentat per contrastar les noves visions obtingudes als diferents grups i validar les estratègies i accions del Pla 2018-2024.

N’està prevista l’aprovació definitiva el juny 2018, prèvia validació del grup motor tècnic i la presentació i discussió de les propostes a nivell polític.

Segell UNICEF Ciutat Amiga de la Infància

El 7 de novembre de 2014, la ciutat de Granollers va obtenir el segell de reconeixement de “Ciutat Amiga de la Infància 2014-2018” atorgat per UNICEF, en reconeixement a la tasca de promoció dels drets dels infants en l’àmbit local.

Durant el 2018, es realitzaran les accions per a l’acreditació del segell del reconeixement (renovació): diagnosi i avaluació del Pla local d’infància i adolescència presentat el 2014, aprovació el nou Pla a finals del 2018, continuació del treball amb el Consell dels Infants, i difusió i consulta pública del Pla a la web de l’ajuntament (juny de 2018).

CONSELL DE LA JOVENTUT DE GRANOLLERS

Hi ha hagut dues comissions: la de dinamització del Consell i la de seguiment del Pla local.

Comissió Musik N Viu: projecte participatiu d’entitats juvenils entorn del Festival de Música Jove.

Hi participen:
Comissió Kids: Estel del Matí, Esplai Guai, Esplai d’Assís, Escola de Música i centres cívics.
Comissió Musik N Viu: AUSA, ASGRAM, Jovent Ignorat i Diables.

Fòrum dels adolescents: comença el 2018 i aplega 36 joves d’entre 1r i 4t d’ESO, com a representants dels més de 3.000 adolescents escolaritzats. Població diana: adolescents de 12 a 16 anys.

  • RESULTATS


PLA MUNICIPAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Suport a l’associacionisme.

Taula de programació als centres cívics: reunions dos cops per curs, amb 36 entitats residents als centres cívics.

Programació de tres formacions des de l’any 2013.

2017: 46 persones apuntades als tres cursos.

Servei d’assessorament a grups i associacions: l’any 2017 s’han fet 12 assessoraments als centres cívics.

Servei d’orientació fiscal, laboral i econòmica adreçat a associacions i entitats ciutadanes sense ànim de lucre. S’implementa el 2015 (23 entitats), 2016 (11 entitats) i 2017 (15 entitats).

Banc del Temps de Granollers ,creat per tres entitats i 15 persones. El 2018 té 150 usuaris. Cada novembre té lloc la festa d’aniversari amb 45 participants de mitjana.

Consell de Ciutat de Granollers.

2017: tres plenaris i comissions: civisme (17 membres), participació (27), igualtat (4) mobilitat (3) i Pla d’habitatge.

En els Pressupostos Participatius, van passar a la fase de votació 64 propostes i 1.333 persones (el 2,58 % del cens corresponent) en van votar quines havien de ser les prioritàries.

En el Consell Municipal de Cultura assisteixen aproximadament una vintena de persones:

  • Taula de Comunicació (4 sessions).
  • Taula de Cultura i Educació (4 sessions).
  • Taula de #FM2025 (11 sessions.)

CONSELL DE LA JOVENTUT DE GRANOLLERS

Dues reunions el 2017 amb 12 participants.

La comissió del Musik N Viu aplega 8 entitats.

Fòrum dels adolescents: aplega 36 joves, com a representants dels més de 3.000 adolescents d’educació secundària que té la ciutat entre centres públics, concertats, entitats de lleure, Montserrat Montero i centres oberts.

  • APRENENTATGES


L’acompanyament a les entitats ens permet apoderar-les i fer-les més autònomes.

La manca de canvi generacional i la dificultat que es troben les entitats per adaptar-se a les noves tecnologies i als nous models de gestió (per exemple la tramitació electrònica).

Foment de l’associacionisme i de les xarxes veïnals

Les associacions de veïns desenvolupen una tasca molt important. Cada cop és més necessari desenvolupar les xarxes veïnals, sobretot en aquells barris on la població viu més problemàtiques socials. L’associacionisme i la creació de xarxes de relació més o menys formals és un mecanisme d’integració social que afavoreix la convivència i que cal fomentar, amb atenció especial entre la població nouvinguda.


Valors associats: Convivència, cohesió social, cohesió territorial i sostenibilitat i compromís cívic.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés (no s’acabarà en la legislatura).

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers i associacions.

  • ACCIONS REALITZADES


Les accions realitzades han estat en general continuistes, sobretot en tot allò que té a veure amb el suport econòmic i material per a les activitats anuals, i també en l’acompanyament en les actuacions quan ha calgut.

Les entitats veïnals són actors molt importants dins del funcionament dels centres cívics on resideixen, ja que formen part del seu dia a dia i són les màximes programadores de les activitats que s’hi organitzen durant tot el curs. Formen part de les juntes de centre, que són espais estables de participació, de caràcter consultiu i d’assessorament, que, mitjançant el consens i la corresponsabilitat entre les persones que hi participen, contribueixen a la millora de la gestió i el funcionament del centre.

Les entitats veïnals residents als centres cívics son: Can Bassa, Can Gili, l’Hostal, El Lledoner, Tres Torres i Sant Julià de Palou. També forma part de la Junta de Centre del Centre Cívic Jaume Oller l’Associació Cultural Gent del Barri Sant Miquel. La resta d’associacions organitzen, de forma majoritària, les activitats en locals cedits per l’Ajuntament.

Les entitats veïnals, des de el centres cívics o els seus locals, organitzen tot un seguit d’activitats que omplen el calendari anual amb tot tipus d’activitats de lleure i aprenentatge. L’aprenentatge o la pràctica de música, ball, activitat física, cuina o artesania, que culmina amb la celebració de la festa o del sant del barri, que aglutina de forma especial a tots els que viuen al barri. També cal tenir en compte el treball en el manteniment de les festes tradicionals: Nadal, Carnaval, Sant Jordi, Sant Joan, Castanyada o la festivitat de Reis, amb l’organització de l’arribada dels patges reials als barris o el suport al gran campament reial que organitza el servei de Cultura a la Fàbrica de les Arts, ubicada a l’antiga fàbrica tèxtil Roca Umbert.

Punt i a part és la tasca diària dels membres de les associacions de veïns, que aborden les problemàtiques quotidianes de convivència de les comunitats de veïns del barri i que treballen colze a colze amb els treballadors municipals en la recerca de solucions de les diferents problemàtiques que es viuen als blocs de pisos i, per extensió, als carrers i places dels barris.

Les accions realitzades han estat en general continuistes. Durant tots aquests anys, l’Ajuntament ha donat suport econòmic i material per a les seves activitats anuals i també s’ha anat incrementant per poder fer front a totes les activitats organitzades.

S’ha fet un treball conjunt i de forma continuada amb les entitats veïnals, a l’hora d’abordar les problemàtiques de convivència a les comunitats de veïns i a la via pública.

  • RESULTATS


Socis de les associacions de veïns 5.927.

Subvencions directes per a les activitats anuals: 53.000 €.

Subvencions indirectes en infraestructures: 43.000 €.

  • APRENENTATGES


Com a positiu, la bona disposició de les entitats veïnals per assolir els canvis a les noves tecnologies en les relacions amb l’Administració.

Des del primer moment, les associacions veïnals han participat de forma activa en tot el que té a veure amb la gestió de les subvencions, i més concretament en les subvencions indirectes. El treball i la perseverança ha fet que s’optimitzessin els recursos, amb un treball prou complicat que ha fet, fins i tot, modificar les dates d’algunes de les activitats per poder encaixar-les amb les d’altres associacions i així poder estalviar recursos que, en definitiva, fan abaratir costos.

La creació de la Federació d’Associacions de Veïns, ara fa 25 anys i de la qual en formen part la majoria, ha estat un punt clau en les relacions entre les entitats i l’Ajuntament; en alguns casos s’ha aconseguit ajudar a la recuperació de les associacions més febles. La Federació d’Associacions de Veïns i el seu paper en l’associacionisme veïnal s’ha anat consolidant aquest últims anys.

La comunicació amb l’Ajuntament ha estat fructuosa, degut a la bona predisposició al diàleg i a la cerca de corresponsabilitat amb l’Ajuntament.

Com a no tan positiu, hi ha hagut la dificultat en el canvi de funcionament de les entitats veïnals, la manca de relleu generacional i la dificultat per arribar a la població nouvinguda. S’ha de dir, però, que els últims anys s’han anat incorporant, a algunes de les associacions, noves persones que han donat un nou impuls i, en d’altres casos, n’han evitat la desaparició.

Foment de l’impuls del voluntariat

El foment del voluntariat és una estratègia fonamental en l’objectiu de dinamització de la societat civil i de promoció de la solidaritat social. La persona voluntària fa una prestació de serveis cívics o socials sense contraprestació econòmica dins el marc d’una organització estable i democràtica que comporta un compromís d’actuació a favor de la societat. Aquest acte voluntari és una aportació desinteressada (de temps, coneixements, voluntat o compromís), però no és una contribució en una sola direcció, sinó un intercanvi enriquidor també per a la persona voluntària. El voluntariat és, per tant, un instrument de treball en xarxa per a la participació social i la responsabilitat compartida, tal com demostra la participació en els esdeveniments esportius com la Granollers Cup o la Mitja Marató.

Cal impulsar el voluntariat en les diverses tasques socials, culturals i esportives amb un pla general coordinat entre les diferents organitzacions sense ànim de lucre que operen a la ciutat i amb el suport de l’Administració pública local, que contribueixi al seu desenvolupament, a la difusió de la tasca i al foment dels valors de solidaritat i responsabilitat social. Aquest pla ha d’anar adreçat al conjunt de la ciutadania, amb atenció especial als col·lectius amb més disponibilitat de temps, com ara les persones que per raons d’edat estan fora del mercat laboral i tenen una experiència, una capacitat i uns valors que poden aportar a diferents col·lectius que ho poden necessitar.


Valors associats: Convivència, cohesió social, compromís cívic i creativitat.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


Primera part feta. Segona part en procés (per acabar en la legislatura i continuar-ne la implementació posterior en un procés obert i continu).

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Generalitat de Catalunya, Taula d’Entitats de Voluntariat i persones voluntàries.

  • ACCIONS REALITZADES


Ha aconseguit, des de la seva posada en funcionament, respondre als objectius que s’havia plantejat des de l’inici amb el model del Punt del Voluntariat desenvolupat a Granollers. És a dir, respondre a les necessitats i demandes de la comunitat a través del voluntariat; afavorir i impulsar la participació solidària, responsable i desinteressada dels ciutadans de Granollers a través del voluntariat i amb la participació activa d’entitats i associacions de voluntariat; estimular la creació de projectes comuns entre les entitats; facilitar les relacions entre persones i entre entitats, i entre aquestes i les persones usuàries, i establir un canal de comunicació permanent entre els agents i les persones voluntàries.

Creació del Mapa del voluntariat (2013):

  • Es contacta amb els tècnics municipals per copsar la seva visió sobre les entitats de voluntariat de la ciutat.
  • Es contacta amb totes les entitats que tenen voluntaris (30) i s’inicien una sèrie de trobades  durant el 2013-2014, per treballar en la creació del Punt de Voluntariat. Van treballar-hi 19 entitats.
  • Procés de creació de l’espot publicitari de diferents àmbits de voluntariat (2014).
  • Presentació del Punt de Voluntariat el 22 de setembre del 2014 (hi assisteixen 150 persones).
  • Creació de la Taula d’Entitats de Voluntariat (hi participen 19 entitats) el 14 d’octubre del 2014.
  • Celebració del dia del Voluntariat amb les entitats, el 5 de desembre del 2014 ( hi assisteixen 100 persones).
  • Realització de l’exposició del Punt de Voluntariat i inauguració l’abril de 2015.
  • Atenció i orientació a les persones que volen ser voluntàries a partir de crides de voluntariat de les diferents entitats.
  • Seu de l’Escola d’estiu del Voluntariat (2015-2016-2017). S’han realitzat dos cursos cada any.
  • Grup de treball dels Punts de Voluntariat de Catalunya: vuit trobades arreu del territori.

  • RESULTATS


  • Reunions de la Taula d’Entitats de Voluntariat: 8.
  • Exposició del Voluntariat: s’exposa  13 vegades (centres cívics, escoles, entitats…).
  • Xerrades de difusió del Voluntariat i del Punt de Voluntariat a diferents col·lectius: 4.
  • Xerrades de difusió a centres escolars (participació en el Servei Comunitari): 13 classes.
  • Escola d’Estiu del Voluntariat: 18 i 15 persones assistents el 2015, 11 i 9 persones el 2016 i 23 i 10 persones el 2017.
  • Persones que volen fer voluntariat: 205 (133 dones i 72 homes).

El setembre de 2018 podem dir que 3.083 persones estan fent voluntariat amb les entitats vinculades al Punt de Voluntariat, inclòs el voluntariat educatiu.

  • APRENENTATGES


L’increment de persones voluntàries i la conscienciació social sobre el voluntariat. L’ajuda a les organitzacions que tenen activitat amb el voluntariat. Si motivem i acompanyem les persones a ser voluntàries, molta més gent s’hi animarà. Tothom és diferent i s’han d’equilibrar els interessos i les necessitats de les persones i entitats.

Hi ha un ampli col·lectiu de persones que ja estan fent voluntariat al voltant de les entitats (històricament o puntualment) que funcionen autònomament del Punt de Voluntariat.

Existeix una dificultat d’animar alguns col·lectius perquè participin del voluntariat.

Tanmateix, constatem un cert estancament en el tema malgrat que l’Ajuntament està generant una sèrie d’accions per promoure el Punt i dinamitzar les entitats de voluntariat.

Foment de l’excel·lència de l’Administració pública local en la gestió relacional

Cal fomentar l’excel·lència dels serveis de l’Administració pública i, de manera molt específica, en la gestió relacional. Els governs locals, per ser l’administració físicament més propera als ciutadans, són els que millor poden exercir la política de relació i contribuir a la configuració de xarxes de relació. L’Administració pública municipal no solament ha de vetllar pel compliment de la normativa legal i per la provisió de serveis, tenint en compte la diversitat creixent de la població, sinó que ha de tenir un paper fonamental en la creació de capital social, buscant acords i compromisos amb la ciutadania, implicant-la en les decisions i corresponsabilitzant-la en la solució dels problemes. Això exigeix la màxima comunicació i transparència informativa, tant interna, entre els diferents òrgans municipals, com entre l’Ajuntament i la ciutadania, tot afavorint els espais de diàleg. L’acció del poder local ha de posar atenció especial a afavorir les iniciatives de la societat civil i a augmentar-ne la capacitat d’organització, potenciant el voluntariat, les xarxes de relació i la participació i la coresponsabilitat ciutadana.


Valors associats: Governança democràtica i compromís cívic.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés (s’acabarà en legislatura). Tot i que aquest és un projecte que ha d’estar permanentment en l’agenda, es descriuen les accions previstes per ser acabades segons aquesta programació.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, entitats i associacions, consells de participació, especialment el Consell de Ciutat

  • ACCIONS REALITZADES


1. Administració municipal més eficient (inclou la progressiva incorporació de les TIC)

1.1. Implementació de l’administració electrònica en procés. Dates clau de la implantació:

  • Tràmits en línia (2014).
  • Adaptació a la Llei 39/2015 d’1 d’octubre del procediment administratiu comú de les administracions públiques (2016).
  • Implantació de la Seu electrònica (carpeta ciutadana, carpeta del proveïdor, finestreta única empresarial) (2016).
  • Nou programa de gestió (2016).
  • Introducció de la signatura electrònica i gestió d’expedients electrònics (2017).
  • Licitació electrònica de contractes (2017).

1.2. Millorar competències del personal municipal. Està inclòs en el Pla de formació.

2. Una administració més transparent

2.1. Implantació d’un portal de dades obertes l’any 2015.

2.2. Portal de transparència amb l’objectiu de fer públic com treballa l’Ajuntament de Granollers i introduir-hi mecanismes per a l’avaluació i el retiment de comptes de tots els ens que gestionen fons públics. Implantat l’any 2017.

2.3. Pla de transparència (per adaptar-se a la Llei de transparència). Des de gener de 2018 s’ha creat la regidoria de Govern obert i transparència. Les principals accions per a l’any 2018 per seguir les línies de treball definides al Pla són:

  • Ampliar el compliment de la Llei de transparència als ens dependents.
  • Els serveis seran els responsables de fer efectiva la publicitat activa.
  • S’introduiran formes d’automatització i especialització.
  • Nomenar un delegat de protecció de dades que compleixi amb el reglament europeu.
  • Augmentar el treball conjunt entre el servei de comunicació, dades obertes i transparència.

3. Promoció de la participació ciutadana

3.1. Creació de xarxes relacionals per promoure intercanvi i coneixement entre ciutadania i Administració. Punt de Voluntariat constituït el setembre del 2014 (explicat a la fitxa 3.3.2.) i impuls del voluntariat educatiu i de l’Escola d’estiu del voluntariat. La Llei 25/2015 del voluntariat i de foment de l’associacionisme impedeix que sigui l’Ajuntament qui impulsi un projecte com el del voluntariat educatiu. Així, a partir del curs 2016-2017, el col·lectiu ha decidit associar-se a RELLA (Associació de Mestres i Professorat Jubilats) i s’ha convertit en un exemple de com la ciutadania dona continuïtat i acaba liderant un procés de participació ciutadana i de transformació.

3.2. Impuls d’eines 2.0 per millorar la comunicació i la participació. Creació d’una app mòbil, on es poden enviar suggeriments i incidències geolocalitzades a través de canals de Twitter, Facebook i Instagram.

  • Webs del PAM i del Consell de Ciutat.
  • Plataforma Civiciti. Imagina, participa, decideix, eina per gestionar processos de participació.

3.3. Impuls dels processos participatius en tots els processos de transformació de la ciutat (projecte 3.3.4.).

  • Posada en marxa del procés de Pressupostos participatius:
    El mes de gener de 2018, amb l’aprovació de la Guia de Pressupostos Participatius, es va posar en marxa el procés per definir el destí d’un milió d’euros en la millora de la ciutat. Durant 2018 i 2019 es duran a terme els projectes que han rebut més suport (vegeu-ne els resultats més endavant).
  • Plans i projectes elaborats amb participació ciutadana:
    • Participació ciutadana en els plans estratègics de ciutat. En els processos d’elaboració de projectes de ciutat (Pla d’igualtat, Pla d’acció social, Pla de mobilitat, Pla d’habitatge, entre d’altres), s’obren espais de participació ciutadana per tal de contribuir a la definició d’aquests projectes.
    • El Consell de Ciutat, per exemple, ha adquirit un paper important i els seus membres han estat convidats a participar en la definició del Pla estratègic de l’Hospital General de Granollers, el Pla d’habitatge o el Pla de mobilitat. A més, la Comissió d’igualtat del Consell també s’ha reunit per participar en l’elaboració del III Pla d’igualtat de gènere per la ciutadania.
    • Així mateix, el Consell de Ciutat, ha debatut sobre els principis que han de regir el Reglament de Participació Ciutadana, que és previst que s’aprovi properament.
    • Comissions veïnals per al seguiment de les obres. Quan s’inicia un projecte d’obres a la ciutat, l’Ajuntament es reuneix amb els veïns perquè puguin participar en el procés de transformació. Es fan reunions prèvies a l’obra i de seguiment dels treballs.
    • Fem un Jardí és un projecte de participació ciutadana als espais verds. Les primeres actuacions es van dur a terme entre els anys 2001-2003. En aquesta línia, l’any 2005 es va impulsar el programa Amics dels arbres amb la voluntat que un col·lectiu concret decidís preservar l’entorn natural i l’estima pels arbres, es responsabilitzés de tenir-ne cura i difondre l’existència de l’arbre apadrinat. Actualment hi ha 20 arbres apadrinats.

3.4. Desplegar el Pla municipal de participació ciutadana per tal de fomentar el creixement de la participació ciutadana i la universalització del dret a participar (projecte 3.3.4.).

  • Procés per a la creació de la Taula Tècnica d’Òrgans i Espais Estables de Participació.
  • Creació del Consell de Ciutat (octubre 2016).
  • Obrir espais per a associacions: Can Jonch i centres cívics.

  • RESULTATS


Administració electrònica: al voltant de 15.000 tràmits realitzats en línia el 2017.

#3 posició en el rànquing del 2017 a nivell de Catalunya, elaborat per l’AOC (Administració Oberta de Catalunya), que mesura la implantació de l’Administració electrònica als municipis.

Indicadors de transparència: Segell de Transparència Infoparticipa (UAB – Universitat Autònoma de Barcelona). Granollers ha passat en els últims anys d’obtenir un 63 % fins a arribar al 92 % d’acompliment.

Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA): 79 % d’acompliment.

Dades obertes #3 posició en el rànquing de millor portal de dades obertes a nivell espanyol que elabora 8wires. Més de 100 conjunts de dades publicades al portal.

Xarxes relacionals entre ciutadania i Administració:

  • Més de 1.000 incidències rebudes a través de l’app.
  • Entre 2013 i 2018 s’ha produït un augment del 498 % de seguidors de Twitter @Granollers (més de 7.000 seguidors) i del 71 % de seguidors de Facebook (4.800 seguidors aproximadament).
  • El 2017 hi ha hagut 4.143 descàrregues de l’app: el 55 % per a iOS i el 45 % restant per a Android.
  • Pàgina web Ajuntament: el 2017 ha tingut 376.358 usuaris i 1.575.252 de pàgines visualitzades.

Pressupostos participatius 2018-19: 150 projectes presentats.

  • A Granollers hi ha 14 consells: de Ciutat, l’Escolar, de la Gent Gran, de l’Esport, del Poble de Palou, de Cooperació i solidaritat, Assessor per la Pau de Can Jonch, de Medi Ambient i Sostenibilitat, Assessor de Societat del Coneixement, Assessor Urbanístic, de Cultura, de Mobilitat, dels Infants, Econòmic i Social, de Formació Professional, Directiu del Pla Estratègic i el de Joventut.
  • El 2017 el Consell de Ciutat compta amb 44 membres actius dels 47 totals.

A més del Consell de Ciutat, hi han altres processos participatius (projecte 3.3.4.):

  • Projecte de suport a l’associacionisme: formacions per a entitats amb gairebé 50 persones inscrites l’any 2017.
  • Banc del Temps de Granollers, des del 2013. El 2017 tenia 150 persones registrades i més de 72 intercanvis realitzats.
  • Punt de voluntariat: 19 entitats membres i 23 persones ateses. Per a més informació es pot consultar al projecte 3.3.2.

Una altra fórmula de participació són les comissions. A Granollers en destaquen la de Festa Major, la de Lectura Pública, la de Prevenció de Drogodependències, la de Protecció Civil o la de Seguiment de Roca Umbert.

  • APRENENTATGES


Les xarxes socials són una eina molt útil per a la comunicació, però en cal una utilització adequada i, per això, cal que els tècnics tinguin formació sobre el funcionament i l’abast d’aquests instruments.

Els espais i processos participatius són eines de gran utilitat per a la construcció col·lectiva de la ciutat. La implicació i la corresponsabilitat de la ciutadania són imprescindibles per avançar en aquest sentit.

Cal compromís per part de tothom, així com un marc d’actuació i unes regles de joc clares i acceptades per tothom.

Els consells de participació només són efectius si estan dinamitzats i tenen tasques concretes per a dur a terme. Si no és així, esdevenen estructures obsoletes, sense sentit.

Els processos participatius ha d’estar coordinats i cal vetllar perquè hi hagi una agenda que eviti una acumulació de processos.
Cal fer un esforç per ampliar la base de la participació i evitar que sempre hi participin les mateixes persones.