En els tres anys que va durar l’elaboració del I Pla Estratègic de Granollers (1996-1999), hi van participar més de dues-centes persones, seguint el mètode lògic d’anàlisi de la ciutat, diagnòstic i la conseqüent planificació de futur, que es troba explicada a continuació.

El ple municipal del dia 7 de maig de 1996, aprovava la proposta relativa a elaboració del Pla estratègic de la ciutat de Granollers segle XXI, fent les consideracions següents:

La ciutat de Granollers afronta a punt del canvi de segle, una sèrie de reptes que es plantegen com a conseqüència del procés d’integració europea, les transformacions mundials i en els països de l’Est d’Europa, dels canvis en les relacions productives, la progressiva transformació de les activitats humanes, els canvis demogràfics i en les formes de vida. De la capacitat de resposta de la ciutat en dependrà la qualitat de vida dels seus ciutadans en un futur immediat. Granollers ha de saber aprofitar les seves potencialitats, d’equilibri social i econòmic, de ciutat moderna i emprenedora, de la qualitat del seu entorn, … evitant així quedar al marge dels esdeveniments abans assenyalats perquè això podria significar l’inici d’un procés d’estancament urbà i social. El Pla, es deia, més endavant vol ser un marc de referència que faciliti la participació ciutadana millori la comunicació entre els múltiples agents de la ciutat, aproximi interessos divergents i articuli la cooperació pública i privada per tal d’aconseguir nivells més alts de qualitat de vida a la ciutat i per a tots els ciutadans.

L’Ajuntament de Granollers, esdevenia, doncs, l’impulsor del Pla estratègic de la ciutat.

Es tractava, doncs, de situar Granollers en les millors condicions futures, davant de:

• les noves tendències socioeconòmiques
• el nou paper de les ciutats en el desenvolupament regional
• els majors requeriments de la demanda social
• la creixent competència entre les aglomeracions urbanes

I no tan sols permet concebre el futur més desitjable, definint els mitjans reals per arribar-hi. Així, doncs, a finals de l’any 1996, el Pla començava a caminar amb la participació de les entitats.

Sota el lema Granollers, la vila oberta al futur es va convocar una sèrie d’entitats representatives de diferents visions i parers de la ciutat, a participar de forma activa en el disseny futur d’una ciutat oberta i amb capacitat de resposta als canvis que s’estan esdevenint i que han de permetre un augment de la qualitat de vida urbana, del benestar i l’eficiència econòmica i la sostenibilitat ambiental de les futures generacions.

En els tres anys que ha durat el procés de planificació de Granollers, el Pla ha fet participar més de dues-centes persones, seguint el mètode lògic d’anàlisi de la ciutat, diagnòstic i la conseqüent planificació de futur, que es troba explicada en aquest document.

Fase 1. Anàlisi de la ciutat

L’inici del Pla es troba en els estudis encarregats a diversos autors amb l’objectiu de conèixer la situació i les perspectives de futur de quatre àmbits: el benestar social, la demografia, l’urbanisme i l’estructura econòmica. Són aquests:

• L’estructura econòmica i potencialitats de creixements de l’àrea de Granollers, realitzat per l’IEMB
• Investigació sociològica per al diagnòstic del benestar social de Granollers, realitzat per Laia Pineda del col·legi de doctors i llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia.
• Anàlisi demogràfica i urbanística de Granollers i la seva aglomeració urbana, realitzat per la Núria Maynou, del Centre d’Estudis Demogràfics.
• Enquesta qualitativa del Pla estratègic elaborada per l’empresa assessora GFE associats.

Fase 2. Diagnòstic de la ciutat

Demografia. Granollers és una realitat urbana que va més enllà dels seus límits administratius, formant conjuntament amb els municipis de Canovelles, les Franqueses i la Roca una conurbació que té a Granollers el seu centre econòmic i de serveis, comercials, culturals i de lleure. Estem parlant, doncs, d’una ciutat que té en realitat 87,5 km2 i prop de 83.000 habitants, dels quals un 63% viu al nucli central. Aquest fet té unes implicacions: en primer lloc, que no és pot actuar sobre la realitat definint només accions per a Granollers per tant, cal incorporar els municipis veïns en el procés de decisió dels temes estratègics, i en segon lloc, en tant que nucli central i cap de comarca ha de dimensionar una part dels seus serveis i la capacitat d’acollida per a una població major que la que hi resideix habitualment. Considerant que les tendències ens porten a preveure que s’anirà mantenint l’increment poblacional i el desenvolupament urbanístic, aquest element es converteix en un dels eixos bàsics que s’haurà d’orientar el treball futur.

L’àmbit de Granollers té un teixit productiu diversificat i amb capacitat de donar resposta als canvis de l’entorn. A la tradició comercial, que s’ha mantingut i s’ha desenvolupat, s’ha d’afegir la consolidació d’un teixit industrial que ha estat un dels sectors de desenvolupament del país.

Aquesta situació positiva té el seu contrapunt en la situació d’alguns dels polígons industrials -dèficit accessibilitat, dèficit d’infrastructures-, la manca de serveis adreçats a les empreses -ajuts a l’exportació, gestió ambiental, auditoria, informàtica-. Aquests elements poden acabar de minvar la seva atractivitat industrial i dificultar el procés de desenvolupament econòmic i empresarial.

Granollers gaudeix d’un teixit social cohesionat i, en certa manem, benestant. Les causes? el creixement demogràfic moderat, que ha facilitat la integració de la població nouvinguda, i el teixit productiu ha estat capaç d’absorbir la necessitat de mà d’obra o d’ocupació. No obstant i això caldrà avançar en la prevenció de les problemàtiques a partir d’un treball específic amb les poblacions de risc i en la coordinació entre les administracions municipals i entre aquestes i les de nivell superior. La bona assimilació del creixement demogràfic s’ha basat també en la dinàmica cultural i associativa de Granollers. Importants manifestacions de caràcter artístic, teatral i musical o festiu com la festa Major o la Fira de l’Ascensió, han fet de Granollers una ciutat amb una societat viva i organitzada. 4101 Possiblement, cal fer un nou pas endavant: fer del lleure i una part de l’actual sector associatiu no lucratiu un sector productiu emergent.

Fase 3. Pla de treball

Fruit del Diagnòstic es començaven a perfilar quines havien de ser les línies estratègiques en què hauria d’operar la ciutat per esdevenir realment la vila oberta el futur”. En l’apartat de conclusions, doncs, el diagnòstic proposava les cinc direccions en què s’hauria d’encarar el debat ciutadà entorn de les comissions de Projectes. La fase de treball per identificar les línies estratègiques i els projectes que s’hauran de dur a terme era, sens dubte, la fase que determinava el Pla. En aquell moment, es tractava de passar les idees generals a projectes concrets. Projectes que s’havien d’avaluar en termes de viabilitat, costos, finançament, responsabilitat, calendaris. Projectes que sorgiren de la tasca feta per aquestes cinc comissions:

• Granollers, ciutat vertebrada i vertebradora
• Granollers, ciutat cultural i esportiva
• Granollers, ciutat amb una economia moderna
• Granollers, ciutat d’oportunitats
• Granollers, una administració de qualitat per a una ciutat de qualitat

Fase 4. Projectes

La llista de projectes que es deriven del treball d’aquestes comissions, ordenats en ordre de més a menys prioritari, són els que es presenten en document adjunt. Són, en definitiva, la recepta per fer que Granollers millori dia a dia.

El mes de setembre de 1998, s’inicia una nova etapa del Pla amb la creació de cinc noves comissions de treball i més de cent vint ciutadans integrats. El resultat d’aquests mesos de feina s’han acabat agregant en les cinc línies estratègiques que estructuren el Pla Estratègic de Granollers.

En total més de dos-cents projectes, fruits del debat, el treball i les aportacions dels ciutadans i les entitats que dibuixen i perfilen un model de ciutat cohesionada territorialment i social, amb capacitat d’estimular un àmbit superior al municipal que li permet exercir la seva capitalitat i la seva centralitat metropolitana basant-se en la seva singularitat cultural i la seva capacitat productiva i amb unes potencialitats que li han de permetre millorar la qualitat de vida dels seus habitants i la seva qualitat urbana i ambiental cara a les futures generacions.

1. FER DE GRANOLLERS UNA CIUTAT DE QUALITAT

1.   Potenciar el civisme, la convivència i l’associacionisme
2.   Millorar la qualitat urbana de la ciutat
3.   Gestió ambiental de la ciutat
4.   Accessibilitat
5.   Palou, espai obert
6.   Granollers, pol d’excel·lència sanitària

2. ADMINISTRACIÓ DE QUALITAT

1. Ciutat de qualitat, administració de qualitat
2. Administració al servei de la ciutat
3. Potenciar la participació ciutadana

3. GRANOLLERS, UNA CIUTAT ANB UNA ECONOMIA MODERNA

1. Potenciar i articular les activitats econòmiques
2. Potenciar l’oferta industrial
3. Potenciar el desenvolupament d’un teixit productiu de futur
4. Augmentar la qualificació dels RRHH i les oportunitats d’ocupació
5. Guanyar noves atractivitats com a ciutat comercial
6. Aprofitar les capacitats de logística i d’atractivitat de la ciutat

4. EDUCACIÓ I CULTURA BASES DEL PROGRÉS DE LA CIUTAT

1. Aprofitar Roca Umbert per fer-ne una peça clau de l’atractivitat de Granollers
2. Fer de Granollers una ciutat cultural
3. Ciutat del lleure i l’esport
4. Potenciar l’educació

5. FER DE GRANOLLERS UNA CIUTAT QUE ES VERTEBRI AMB ELS SEUS ENTORNS: GRANOLLERI, COMARCAL, CATALÀ l AMB PROJECCIÓ EN L’ARC MEDITERRANI OCCIDENTAL

1. Planificar i coordinar el desenvolupament de l’àrea
2. Coordinar o convenir aquells serveis de l’àrea que siguin necessaris per a la seva gestió
3. Posicionar Granollers en el conjunt de la regió de Barcelona i l’arc mediterrani