Increment dels serveis d’atenció domiciliària i de teleassistència per a les persones en situació de dependència

La Llei 12/2007 de serveis socials descriu els serveis socials bàsics i destaca que aquests estan formats pels equips d’atenció social, els serveis d’ajuda a domicili i teleassistència i els serveis d’intervenció socioeducativa no residencials per a infants i adolescents.

Entre d’altres casos s’han realitzat els següents serveis d’ajuda a domicili: SAD (servei d’ajuda a domicili), teleassistència i menjador a domicili.

En relació al SAD, cal destacar que la intervenció es diferencia en dues modalitats: SAD social i SAD dependència.

En relació al SAD social, els equips d’atenció social detecten necessitats socials que són susceptibles de millorar amb l’assistència d’un treballador familiar o un auxiliar de la llar. En aquests casos, aquests equips proposen un pla de treball on s’implementa l’assistència a domicili d’aquests professionals amb una freqüència de treball d’acord als objectius plantejats.

Aquestes actuacions es presten majoritàriament mitjançant el serveis contractats externament. En menor grau, aquests serveis de SAD social també es presten amb dues treballadores familiars pròpies que realitzen atenció i seguiment de casos proposats des de la primària, que ho requereixen per la seva dificultat o situació de risc, i també actuen en el projecte de pisos de suport, donant suport i pautes a les famílies usuàries dels pisos.

En relació al SAD dependència, les persones han de realitzar la sol·licitud de valoració de dependència a la Generalitat de Catalunya. Quan el servei corresponent realitza la valoració pertinent, atorga el grau de dependència a les persones i n’informa als ens locals.

Quan l’ens local rep aquestes llistes, els professionals de serveis socials citen i entrevisten les persones amb l’objectiu de formalitzar l’acord PIA (Pla individualitzat d’atenció). Així, quan el professional social realitza el PIA a una persona amb grau de dependència reconegut, li proposa totes les alternatives i combinacions de serveis a les quals hi pot accedir i és la persona qui tria l’opció i la combinació que més li interessa. Entre el ventall i les modalitats de serveis que se li ofereixen, si li pertoca atenció domiciliària, el professional social compta amb una provisió potencial d’hores d’atenció a càrrec del SAD municipal, estrictament lligada al pressupost municipal en matèria de SAD.

Aquesta oferta municipal (tant en SAD social com en SAD dependència) es pot veure mediatitzada per la disponibilitat d’hores romanents a proveir durant l’exercici en curs i que està recollida en el contracte extern de serveis.

En relació al servei de teleassistència, està definit com una modalitat del servei d’ajuda a domicili per tal d’oferir als usuaris, amb la tecnologia adequada, una atenció permanent i a distància en situacions d’emergència, inseguretat, solitud o aïllament.

La Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència estableix que les entitats locals participaran en la gestió dels serveis d’atenció a les persones en situació de dependència, d’acord amb la normativa de les respectives comunitats autònomes.

Els serveis d’atenció a domicili formen part dels serveis socials bàsics. Aquests últims són el primer nivell d’atenció del sistema públic de serveis socials i tenen un caràcter polivalent, comunitari i preventiu. L’atenció domiciliària està plantejada com un sistema per a la promoció de l’autonomia personal.

Aquest servei es presta per una empresa contractada per la Diputació de Barcelona. L’empresa contractada es posa en contacte amb el beneficiari per tal d’instal·lar els aparells i incorporar-se immediatament al sistema de coordinació entre l’empresa que dispensa el servei i els serveis socials municipals per tal de fer el seguiment del servei.

En relació al servei de menjador a domicili, la necessitat pot ser tant per motius socials com demogràfics (envelliment de la població). Aquest servei esdevé vital per potenciar l’autonomia personal i l’adquisició de competències bàsiques, i evitar o retardar l’internament de persones grans a centres residencials.

Els serveis socials municipals, mitjançant els equips d’atenció social, són els encarregats de valorar possibles candidats i demandes. Aquests valoren la idoneïtat i el compliment dels requisits. També realitzen el seguiment i valoren l’evolució.

En relació al SAD, cal mencionar que a partir de l’any 2007, quan es va posar en marxa la Llei, el nombre de persones residents a Granollers valorades i reconegudes com a dependents ha anat incrementant progressivament.

El patró evolutiu dels casos nous obeeix al desplegament de la Llei que ha anat incorporant les persones amb dependència als beneficis del sistema des dels graus de dependència més severa als més lleus. Durant aquest període, s’han produït també baixes del sistema per èxitus o canvi de residència a una altra localitat.

Els casos ‘actius’ o ‘prevalents’ a final de cada any corresponen a les persones que resideixen al seu domicili i reben serveis individuals o prestacions econòmiques, o bé la combinació de tots dos. El nombre de persones prevalents ha anat augmentant de forma progressiva: des de les 601 persones l’any 2009, fins a les 1.535 el 2016. El nombre de persones que a final de cada exercici havien gaudit de SAD municipal ha passat de 53 el 2009 fins a 201 el 2016.

L’aproximació al grau de cobertura del SAD municipal, si s’entén com a quocient entre el nombre d’usuaris del servei i el nombre total de persones susceptibles de rebre una oferta de SAD municipal abans de subscriure l’acord PIA, ha passat d’una cobertura del 8,8 % el 2009 al 13,1 % el 2016.

Tot i que la proporció de persones de grau 3 ha anat disminuint durant aquests tres anys per la incorporació progressiva de persones de graus 1 i 2 al sistema, el nombre absolut s’ha mantingut constant, amb petites variacions, al voltant de les 400 persones en els darrers quatre anys.

Si tenim en compte el darrer exercici, el 2016, i confrontem el nombre de persones amb grau de dependència ateses pel SAD municipal (201) i el nombre d’hores que rebran (sobre les 16.520, elecció feta per la persona dependent davant a les altres opcions) amb el nombre de persones a les quals oferim el servei (1.535) i el nombre d’hores que hauria calgut oferir-los en funció del seu grau de dependència (més de 632.000), podem constatar de nou les dificultats per tal que l’oferta municipal assoleixi el nivell desitjable: el 2,6 % del nombre d’hores a què tenen dret aquestes persones.

L’atenció dispensada pel servei de teleassistència ha crescut considerablement durant el període d’aquest Pla estratègic. L’Ajuntament de Granollers ha passat de destinar per a aquest servei 76.000,00 € el 2010 als 116.500,00 € del 2017, que també s’han mantingut per al 2018 i s’han mantingut uns 1.260 aparells instal·lats en tot el període, amb la voluntat d’arribar com a mínim als 1.300 aparells instal·lats.

Així, el servei de teleassistència és un servei que tendeix a la universalització i, per tant, subjecte a la creixent demanda d’una població cada cop més envellida i que compleix els requisits d’accés al servei. Aquestes demandes i la capacitat d’assumir-les anirà directament relacionada amb les possibilitats d’incrementar els pressupostos destinats a la teleassistència, que els últims dos anys s’han mantingut estables.

En matèria de SAD, es va fer un increment notable de pressupost en els darrers anys. Això ha permès als professionals treballar la demanda real de la necessitat del servei d’atenció a domicili, sobretot en matèria del SAD dependència, ja que hi ha un dret garantit a les persones que s’ha de preservar.

Per contra, cal destacar que durant els darrers anys, els professionals socials han treballat sota la pressió de gestionar el romanent d’hores disponibles per contracte. La treballadora social s’ha vist condicionada a limitar les hores a oferir des de l’Ajuntament i, de facto, a alterar la tria de la persona dependent cap a modalitats d’atenció en règim privat o a l’acceptació de la quantitat econòmica assignada a la persona cuidadora principal no professional.

Posar a l’abast de les persones dependents una oferta limitada en hores de SAD municipal té repercussions negatives sobre la idoneïtat del recurs finalment triat i la qualitat de l’atenció que rebrà, sobretot perquè fora dels casos de SAD municipal no existeix un control formal directe sobre l’atenció rebuda finalment per la persona.

En relació amb el servei de teleassistència, s’ha demostrat l’existència d’una necessitat constant. Els propers anys, es continuaran prioritzant aquells casos que presentin indicadors de risc per motius d’edat molt avançada, solitud o altres dificultats afegides i es valorarà com es pot avançar cap a una universalització del servei per a les persones majors de 65 anys que puguin requerir-lo.

Finalment, i en relació al servei de menjador a domicili, cal observar la important demanda durant els últims 3 anys com a mecanisme de suport i prevenció per facilitar que persones en situació de dificultat puguin romandre al seu domicili. Les mesures correctores implementades al servei de SAD, que tindrà efectes a l’any 2018, hi poden repercutir positivament, regularitzant la demanda a la baixa si determinades famílies poden gaudir d’altres tipus de serveis de suport al domicili.