Foment de l’excel·lència de l’Administració pública local en la gestió relacional

1. Administració municipal més eficient (inclou la progressiva incorporació de les TIC)

1.1. Implementació de l’administració electrònica en procés. Dates clau de la implantació:

• Tràmits en línia (2014).
• Adaptació a la Llei 39/2015 d’1 d’octubre del procediment administratiu comú de les administracions públiques (2016).
• Implantació de la Seu electrònica (carpeta ciutadana, carpeta del proveïdor, finestreta única empresarial) (2016).
• Nou programa de gestió (2016).
• Introducció de la signatura electrònica i gestió d’expedients electrònics (2017).
• Licitació electrònica de contractes (2017).

1.2. Millorar competències del personal municipal. Està inclòs en el Pla de formació.

2. Una administració més transparent

2.1. Implantació d’un portal de dades obertes l’any 2015.

2.2. Portal de transparència amb l’objectiu de fer públic com treballa l’Ajuntament de Granollers i introduir-hi mecanismes per a l’avaluació i el retiment de comptes de tots els ens que gestionen fons públics. Implantat l’any 2017.

2.3. Pla de transparència (per adaptar-se a la Llei de transparència). Des de gener de 2018 s’ha creat la regidoria de Govern obert i transparència. Les principals accions per a l’any 2018 per seguir les línies de treball definides al Pla són:

• Ampliar el compliment de la Llei de transparència als ens dependents.
• Els serveis seran els responsables de fer efectiva la publicitat activa.
• S’introduiran formes d’automatització i especialització.
• Nomenar un delegat de protecció de dades que compleixi amb el reglament europeu.
• Augmentar el treball conjunt entre el servei de comunicació, dades obertes i transparència.

3. Promoció de la participació ciutadana

3.1. Creació de xarxes relacionals per promoure intercanvi i coneixement entre ciutadania i Administració. Punt de Voluntariat constituït el setembre del 2014 (explicat a la fitxa 3.3.2.) i impuls del voluntariat educatiu i de l’Escola d’estiu del voluntariat. La Llei 25/2015 del voluntariat i de foment de l’associacionisme impedeix que sigui l’Ajuntament qui impulsi un projecte com el del voluntariat educatiu. Així, a partir del curs 2016-2017, el col·lectiu ha decidit associar-se a RELLA (Associació de Mestres i Professorat Jubilats) i s’ha convertit en un exemple de com la ciutadania dona continuïtat i acaba liderant un procés de participació ciutadana i de transformació.

3.2. Impuls d’eines 2.0 per millorar la comunicació i la participació. Creació d’una app mòbil, on es poden enviar suggeriments i incidències geolocalitzades a través de canals de Twitter, Facebook i Instagram.

• Webs del PAM i del Consell de Ciutat.
• Plataforma Civiciti. Imagina, participa, decideix, eina per gestionar processos de participació.

3.3. Impuls dels processos participatius en tots els processos de transformació de la ciutat (projecte 3.3.4.).

• Posada en marxa del procés de Pressupostos participatius:
  El mes de gener de 2018, amb l’aprovació de la Guia de Pressupostos Participatius, es va posar en marxa el procés per definir el destí d’un milió d’euros en la millora de la ciutat. Durant 2018 i 2019 es duran a terme els projectes que han rebut més suport (vegeu-ne els resultats més endavant).
• Plans i projectes elaborats amb participació ciutadana:
  • Participació ciutadana en els plans estratègics de ciutat. En els processos d’elaboració de projectes de ciutat (Pla d’igualtat, Pla d’acció social, Pla de mobilitat, Pla d’habitatge, entre d’altres), s’obren espais de participació ciutadana per tal de contribuir a la definició d’aquests projectes.
  • El Consell de Ciutat, per exemple, ha adquirit un paper important i els seus membres han estat convidats a participar en la definició del Pla estratègic de l’Hospital General de Granollers, el Pla d’habitatge o el Pla de mobilitat. A més, la Comissió d’igualtat del Consell també s’ha reunit per participar en l’elaboració del III Pla d’igualtat de gènere per la ciutadania.
  • Així mateix, el Consell de Ciutat, ha debatut sobre els principis que han de regir el Reglament de Participació Ciutadana, que és previst que s’aprovi properament.
  • Comissions veïnals per al seguiment de les obres. Quan s’inicia un projecte d’obres a la ciutat, l’Ajuntament es reuneix amb els veïns perquè puguin participar en el procés de transformació. Es fan reunions prèvies a l’obra i de seguiment dels treballs.
  • Fem un Jardí és un projecte de participació ciutadana als espais verds. Les primeres actuacions es van dur a terme entre els anys 2001-2003. En aquesta línia, l’any 2005 es va impulsar el programa Amics dels arbres amb la voluntat que un col·lectiu concret decidís preservar l’entorn natural i l’estima pels arbres, es responsabilitzés de tenir-ne cura i difondre l’existència de l’arbre apadrinat. Actualment hi ha 20 arbres apadrinats.

3.4. Desplegar el Pla municipal de participació ciutadana per tal de fomentar el creixement de la participació ciutadana i la universalització del dret a participar (projecte 3.3.4.).

• Procés per a la creació de la Taula Tècnica d’Òrgans i Espais Estables de Participació.
• Creació del Consell de Ciutat (octubre 2016).
• Obrir espais per a associacions: Can Jonch i centres cívics.

Administració electrònica: al voltant de 15.000 tràmits realitzats en línia el 2017.

#3 posició en el rànquing del 2017 a nivell de Catalunya, elaborat per l’AOC (Administració Oberta de Catalunya), que mesura la implantació de l’Administració electrònica als municipis.

Indicadors de transparència: Segell de Transparència Infoparticipa (UAB – Universitat Autònoma de Barcelona). Granollers ha passat en els últims anys d’obtenir un 63 % fins a arribar al 92 % d’acompliment.

Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA): 79 % d’acompliment.

Dades obertes #3 posició en el rànquing de millor portal de dades obertes a nivell espanyol que elabora 8wires. Més de 100 conjunts de dades publicades al portal.

Xarxes relacionals entre ciutadania i Administració:

• Més de 1.000 incidències rebudes a través de l’app.
• Entre 2013 i 2018 s’ha produït un augment del 498 % de seguidors de Twitter @Granollers (més de 7.000 seguidors) i del 71 % de seguidors de Facebook (4.800 seguidors aproximadament).
• El 2017 hi ha hagut 4.143 descàrregues de l’app: el 55 % per a iOS i el 45 % restant per a Android.
• Pàgina web Ajuntament: el 2017 ha tingut 376.358 usuaris i 1.575.252 de pàgines visualitzades.

Pressupostos participatius 2018-19: 150 projectes presentats.

• A Granollers hi ha 14 consells: de Ciutat, l’Escolar, de la Gent Gran, de l’Esport, del Poble de Palou, de Cooperació i solidaritat, Assessor per la Pau de Can Jonch, de Medi Ambient i Sostenibilitat, Assessor de Societat del Coneixement, Assessor Urbanístic, de Cultura, de Mobilitat, dels Infants, Econòmic i Social, de Formació Professional, Directiu del Pla Estratègic i el de Joventut.
• El 2017 el Consell de Ciutat compta amb 44 membres actius dels 47 totals.

A més del Consell de Ciutat, hi han altres processos participatius (projecte 3.3.4.):

• Projecte de suport a l’associacionisme: formacions per a entitats amb gairebé 50 persones inscrites l’any 2017.
• Banc del Temps de Granollers, des del 2013. El 2017 tenia 150 persones registrades i més de 72 intercanvis realitzats.
• Punt de voluntariat: 19 entitats membres i 23 persones ateses. Per a més informació es pot consultar al projecte 3.3.2.

Una altra fórmula de participació són les comissions. A Granollers en destaquen la de Festa Major, la de Lectura Pública, la de Prevenció de Drogodependències, la de Protecció Civil o la de Seguiment de Roca Umbert.

Les xarxes socials són una eina molt útil per a la comunicació, però en cal una utilització adequada i, per això, cal que els tècnics tinguin formació sobre el funcionament i l’abast d’aquests instruments.

Els espais i processos participatius són eines de gran utilitat per a la construcció col·lectiva de la ciutat. La implicació i la corresponsabilitat de la ciutadania són imprescindibles per avançar en aquest sentit.

Cal compromís per part de tothom, així com un marc d’actuació i unes regles de joc clares i acceptades per tothom.

Els consells de participació només són efectius si estan dinamitzats i tenen tasques concretes per a dur a terme. Si no és així, esdevenen estructures obsoletes, sense sentit.

Els processos participatius ha d’estar coordinats i cal vetllar perquè hi hagi una agenda que eviti una acumulació de processos.
Cal fer un esforç per ampliar la base de la participació i evitar que sempre hi participin les mateixes persones.