Preservació dels espais naturals del conjunt de la conurbació i de la connectivitat amb altres de la comarca.

La implementació de mesures de planificació i gestió del territori que assegurin la protecció dels espais naturals, la biodiversitat i el manteniment de la xarxa ecològica és un dels objectius de l’Agenda 21 Local de Granollers. Aquest objectiu s’hauria de compartir amb el conjunt dels municipis de la conurbació, amb una atenció especial als espais fluvials i a la connectivitat de les àrees agroforestals de les Franqueses i Cardedeu, i amb el massís del Montseny. El disseny i la implementació d’aquestes mesures, i la connectivitat dels itineraris ambientals i de lleure, haurien d’acordar-se a la Taula Intermunicipal Permanent dels quatre municipis de la conurbació (1.4.1.), amb la possibilitat de participació d’altres poblacions de l’entorn.


Valors associats: Coneixement, cohesió territorial, sostenibilitat i governança.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés (per acabar en la legislatura).

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Generalitat Catalunya, Xarxa de Custòdia del Territori, Diputació de Barcelona, Consorci Besòs Tordera, Europa (a través de fons europeus) i ajuntaments de les Franqueses del Vallès i Canovelles.

  • ACCIONS REALITZADES


2010: treballs de conservació i sega del tram urbà del riu Congost.

2010: creació d’un itinerari de descoberta de la serra de Ponent.

2011: desenvolupament d’un gran projecte de restauració fluvial del riu Congost al seu pas per Palou per millorar-ne la connectivitat ecològica longitudinal i transversal del riu.

2012: treballs de reconstrucció naturalitzada dels talussos afectats per la riuada de mitjans de març de 2011.

2012: consolidar els treballs de manteniment dels camins de les serres de Llevant i Ponent per a la millora de la mobilitat dels veïns, la implantació d’itineraris i la prevenció d’incendis forestals.

2012: aprovació, per la JGL, del document de referència de  “Directrius per a la conservació i gestió del paisatge dels espais naturals de Granollers” dins del marc del projecte EUROSCAPES.

2012: treballs d’eliminació de nuclis de canya ubicats a la llera del Congost entre el pont del carrer de Ramon Llull i el pont de la plaça de la Constitució.

2013: millores i correcció dels efectes negatius a diferents zones del riu Congost: talús del sobreeixidor de la depuradora i llera de la zona de la planta de compostatge.

2013: campanya de sanejament d’abocaments incontrolats a les zones forestals:

2014: treballs de connexió dels municipis de Montornès i Granollers a través del passeig fluvial.

2014: treballs de millora de la riera Carbonell: recuperació de vegetació de ribera i millora del cabal.

2015: participació i lideratge del grup de treball de custòdia municipal de la Xarxa de Custòdia del Territori. Participació en el consell de membres de la Xarxa de Custòdia del Territori.

2015: actuacions del programa anual del Pla municipal de prevenció d’incendis per a la millora dels camins de la xarxa bàsica de Granollers.

2015: manteniment i sanejament d’espais forestals i fluvials amb les tasques del personal dels plans d’ocupació de medi natural. Accions informatives, dissuasives i d’anticipació del Pla d’informació i vigilància contra incendis forestals, dissenyades cada estiu, per evitar l’inici d’incendis forestals.

2016: promoció de la biodiversitat urbana als espais verds de la ciutat: col·locació de caixes niu, control integrat de plagues amb aplicació de fauna benèfica, promoció de plantes atraients de fauna benèfica, plantació d’arbrat i arbusts productors de flors i fruits atractius per a la fauna…

2016: creació d’un catàleg de fitxes de flora i fauna del municipi i posada a disposició a la ciutadania a través del web municipal.

2016: participació en el grup de treball de la conca del Congost, liderat pel Consorci Besòs Tordera, i treballs de naturalització i millora del funcionament hidràulic del Congost al seu pas per Palou.

2016: treballs de retirada d’abocaments incontrolats als camins i espais naturals de les serres de Ponent i Llevant i el riu Congost.

2016: creació de l’itinerari circular de l’anella verda de Can Cabanyes, que recorre l’espai agroforestal del sud de Granollers i el nord de Montmeló en un projecte de cooperació dels dos ajuntaments.

2017: participació en el grup de treball d’infraestructures verdes de la Red + Biodiversidad de la FEMP.

2017: condicionament de deflectors vegetats amb vegetació de ribera per corregir els efectes de l’erosió que podria afectar a bens dels marges del Congost al seu pas per l’església de Palou i la depuradora de Can Cabanyes.

2018: estudis preliminars i seguiment de les obres de l’ampliació de Can Cabanyes arran de l’execució del Pla parcial 112.

2018: desenvolupament del projecte LIFE Alnus per millorar l’hàbitat fluvial del riu Congost amb cooperacions amb diferents socis regionals, així com els associats locals del Consorci Besòs Tordera i els ajuntament de les Franqueses i Canovelles.

  • RESULTATS


Preservació, millora ecològica i gestió de l’ús social a vuit espais naturals d’interès municipal.

Més de 2.000 estudiants participen en les activitats d’educació ambiental de Can Cabanyes (organitzades pel Museu de Ciències Naturals-La Tela i el Consorci Besòs Tordera).

Entre 600 i 1.000 usuaris/dia al passeig fluvial.

80 % de la flora del riu és autòctona.

Millora de la connectivitat amb municipis veïns.

  • APRENENTATGES


Els espais naturals de Granollers són ecosistemes de poca superfície, però de gran valor pels serveis ecosistèmics que ofereixen, impossibles de produir-se en el continu urbà.

Aquesta natura local aporta millores a la salut (per exemple la captació del CO2 per millorar la qualitat de l’aire), l’aprovisionament de recursos (com ara la millora de la qualitat de l’aigua per usar-la a l’agricultura), l’increment de serveis culturals (l’oferta de lleure del parc fluvial del Congost, per exemple) i una preservació dels processos naturals (una alta biodiversitat de fauna permet controlar les plagues d’insectes).

Per altra banda, la gestió del territori sovint no dona prou importància a la conservació de corredors ecològics i socials entre els diferents espais naturals, fet que pot malmetre la preservació correcta del medi natural i, conseqüentment, un bon desenvolupament sostenible.

Planificació de les infraestructures energètiques i gestió eficient i coordinada de residus, aigua i energia amb els municipis de la conurbació.

Per tal de dotar la ciutat de la capacitat energètica necessària per al desenvolupament futur, cal preveure la reserva d’espai per a les infraestructures energètiques actuals i futures i coordinar les inversions de les diferents empreses de serveis que hi operen.

Caldria crear una plataforma coordinada des de l’Ajuntament de Granollers, amb la participació dels municipis de l’entorn i de les empreses distribuïdores, per planificar a curt, mitjà i llarg termini les necessitats, tenint en compte el Pla d’acció per a l’energia sostenible i impulsant actuacions de millora en la gestió municipal de l’energia (enllumenat públic, vehicles i equipaments), així com en el sector industrial, comercial i a les llars. S’ha de preveure la generació distribuïda i que, per exemple, el vehicle elèctric serà una realitat en pocs anys i caldrà la remodelació d’espais per donar cabuda a nous serveis. Granollers hauria de ser capdavantera en aquest àmbit.

L’Agenda 21 Local de Granollers estableix una orientació en la gestió dels residus generats pel municipi basada en la reducció, la reutilització i el reciclatge, el foment d’energies renovables i tecnologies i serveis més eficients, que consumeixin menys energia i provoquin menys contaminació i les mesures de millora en la gestió de l’aigua. Aquestes orientacions s’haurien de compartir amb els altres municipis de la conurbació en la Taula Intermunicipal permanent (1.4.1.) i aprofitar la presència en el Consorci de Gestió de Residus del Vallès Oriental per elaborar conjuntament un pla de residus amb previsió d’infraestructures per a la destinació final.


Valors associats: Competitivitat, cohesió social, cohesió territorial, sostenibilitat i compromís cívic.

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés (no s’acabarà en aquesta legislatura).

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers; empreses subministradores (SOREA, ESTABANELL ENERGIA, ENDESA, GAS NATURAL); Diputació de Barcelona, Àrea de territori i sostenibilitat; Institut Català de l’Energia, Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat; Àrea Metropolitana de Barcelona, i Ajuntaments de Canovelles, les Franqueses i la Roca del Vallès.

  • ACCIONS REALITZADES


1. Eficiència energètica

Creació d’una oficina de control, anàlisi i gestió dels consums municipals d’electricitat, aigua, gas i telèfon.

2. Aigua. Obtenció d’una major eficàcia i eficiència en els serveis relacionats amb el cicle de l’aigua

Renovació de la xarxa de canonades de fibrociment existents a la ciutat per tal d’evitar avaries, prioritzant les inversions necessàries per arranjar aquells punts de la xarxa que presenten major deficiència. Continuar amb l’aprofitament de les captacions d’aigua no tractada procedent del freàtic per a la neteja de la ciutat.

2017: actuacions en els elements de captació d’aigua de freàtic:

  • Comprovació dels punts de recàrrega d’aigua corresponents als pous de la deixalleria municipal Sud, de l’estació d’autobusos i de Roca Umbert per al servei de l’empresa de neteja viària.
  • Adequació a la normativa del REBT i legalització de les instal·lacions elèctriques corresponents als bombaments dels pous d’en Serra i de l’estació elevadora de Jaume Corbera.

3. Enllumenat públic i equipaments municipals

Priorització de les inversions que possibilitin un menor consum.

2012: actuacions de substitució de làmpades d’enllumenat públic per altres de menor consum. Estalvi per apagada directa de punts de llum (Polígons industrials, parcs, vianants).

2013: adequació energètica de quadres elèctrics, instal·lació de 30 reductors de flux en capçalera i planificació d’accions per tal de complir els requeriments lumínics de la ciutat amb la millor eficiència energètica.

Incorporació de noves tecnologies per centralitzar i gestionar els edificis municipals i l’enllumenat públic, i per generar un estalvi energètic i econòmic.

2013: centralització de les lectures de gas, llum i aigua en 5 edificis municipals, i d’aigua en 14 edificis més; 26 equipaments monitorats en diferent grau en relació als consums d’electricitat, aigua i gas, i s’amplia la centralització de comptadors dels edificis municipals als que són educatius.

2015: es monitoren 70 punts de consum en edificis i 90 en l’enllumenat públic.

Substitució de làmpades de vapor de mercuri per vapor de sodi. Instal·lació de reductors de flux en capçalera de l’enllumenat públic a diversos indrets de la ciutat.

Instal·lació de comptadors de telelectura per centralitzar i gestionar les instal·lacions municipals, les dependències municipals i l’enllumenat públic. Instal·lació del sistema de telecontrol per a la calefacció de l’escola Salvador Llobet i l’EMT.

Dispositius de telemesura als 188 quadres de comandament de l’enllumenat públic municipal.

El 2017 se’n va aturar la instal·lació per dificultats amb les companyies elèctriques (86 quadres telemesurats) i s’inicià, en fase de prova, la telegestió d’alguns quadres.

Dispositius de telegestió de quadres de comandament de l’enllumenat públic.

2017: telegestionats els 8 centres de comandament de l’enllumenat públic de l’àmbit del centre històric i vinculats amb la plataforma Sentilo.

2018: principis any, el CM-080 del Parc Torras Villà i el CM-067 de Roger de Flor.

Canvi de lluminàries per LED en trams que oferissin una millora substancial en relació al consum i substitució dels projectors de VSAP del túnel del Ferrocarril en la Ronda Sud per nous projectors de LED (40 projectors en total).

Instal·lació de RETROFITS de LED a les llumeneres rústiques existents. Adequació lumínica del CM-067 que inclou la substitució de les làmpades de descàrrega i equips de les llumeneres rústiques del carrer de la Mare de Déu de Núria per RETROFITS de LED de temperatura de 3000 K.

Consolidació de l’oficina de control energètic, amb l’ampliament al control d’altres serveis.

2015: instal·lació del programa de gestió energètica SIE per al control de la facturació electrònica dels subministraments energètics.

2017: proves d’incorporació de les dades de telelectura en SIE o sistema de la Diputació Sentilo; incorporades les dades d’energia tèrmica solar i de telemesura de comptadors d’aigua, electricitat i gas  (Palau Olímpic, EMT i Porxada), i incorporades les dades d’aparells de telemesura i telecontrol de WIT (Roca Umbert, Sant Josep, Porxada i Salvador Llobet).

4. Residus i neteja viària

Optimitzar, amb el CGRVO, la recollida i el tractament dels residus municipals aprofitant la nova planta de tractament per produir energia elèctrica amb la generació de biogàs.

2012: el nou sistema de recollida amb plataformes a l’illa de vianants incrementa tant la recollida de brossa orgànica, que va a parar a la planta de compostatge (biogas), com la de les fraccions selectives.

2013: aprofitament del compost per a usos de jardineria i agrícoles.

2015: generació d’energia per part del CGRVO a partir de la matèria orgànica.

Estudi de la possibilitat de cobrar la taxa de recollida i tractament de la brossa per generació de residus.

2014: es realitza l’estudi de revisió de les taxes, tenint en compte la segregació de la recollida comercial. Es decideix deixar-lo aturat temporalment.

Estendre a tot el terme municipal la recollida selectiva de residus de petit format i reutilitzables: minideixalleries, roba, piles, llaunes…

2013: endegada campanya en col·laboració amb el CGRVO per a la recollida de rebuig, orgànica i vidre, de manera segregada, als establiments de restauració o assimilable ubicats als polígons industrials.

Cerca de fórmules que permetin millorar la gestió dels residus a nivell comarcal per part dels ens ja existents.
El 2016 es realitzen reunions de seguiment amb el CGRVO per tal de millorar la coordinació entre ambdues entitats.

Millora de la comunicació i la participació activa de la ciutadania en els objectius de neteja, els resultats obtinguts i els costos reals d’una actitud incívica.
Campanyes de comunicació de resultats amb el nou contracte de neteja viària. 2017-2018: inici dels treballs de la campanya.

Implantació del nou contracte per a la recollida i neteja viària amb la renovació d’equips i maquinària que incorporin avenços tècnics en matèria mediambiental
El 2017, entrada en funcionament del nou contracte. Període d’implantació de 4 mesos per a la NV i de 9 mesos per a la recollida.

5. Transport urbà i  interurbà TRANSGRAN

Renovació de la flota d’autobusos del servei TRANSGRAN per adaptar-la a la nova oferta i als criteris ambientals.

2015: adquisició dels dos primers vehicles híbrids adscrits a les línies centrals de TransGran.

2017: el mes de gener es posa en marxa el tercer vehicle híbrid.

2018: previsió de substitució i nova compra de vehicles de manera que, llevat dels vehicles de reserva i reforç (dies mercat…), tota la flota serà de vehicles híbrids.

A banda, hi ha altres accions realitzades des d’altres serveis de l’ajuntament.

6. Desenvolupament d’accions de continuació del PAES – Mayors Adapt

La implantació de les mesures que inclou el PAES han de permetre que el municipi compleixi l’any 2020 els objectius anomenats “triple 20”: reducció d’un 20 % en l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle, augment d’un 20 % de l’eficiència energètica i tenir una quota d’un 20 % en fonts d’energia renovables. Aquesta és la fita que ha marcat la Comissió Europea, que ha cercat el compromís dels ens locals per superar els objectius establerts per la UE per a l’any 2020. Aquestes accions es defineixen pels sectors d’activitat on l’ens local té competència.

Granollers va ser el segon municipi català a adherir-se a Alcaldes per l’Adaptació que promou la Direcció General del clima de la UE. El 16 d’octubre de 2014 es va signar la Declaració d’Alcaldes per a l’Adaptació al Canvi Climàtic (Mayors Adapt). Es tracta d’un acte de reconeixement a gairebé 100 ciutats europees que han liderat accions per a l’adaptació. Setze municipis de la província de Barcelona s’hi van adherir aleshores i, entre aquests, la nostra ciutat.

Després d’obrir un procés participatiu fins el 21 de novembre de 2016, on es van convidar ciutadans interessats, col·lectius locals i els membres del Consell Assessor de Medi ambient i Sostenibilitat (CAMS), es va realitzar el document final amb el retorn de les aportacions al Pla d’acció per a l’energia sostenible i el clima de Granollers (PAESC) i es van esmenar les actuacions de mitigació i adaptació que formaran part del l’esmentat Pla.

La majoria de les propostes sobre polítiques de mobilitat sostenible (PAESC: acció de mitigació 14 i d’adaptació 20) es veuran desenvolupades en el marc del futur Pla de mobilitat urbana sostenible de Granollers 2016-2022. Amb tot, s’ha modificat el contingut de les esmentades fitxes del PAESC per deixar-ne constància. A més, s’ha incorporat l’informe tècnic del Servei de Medi Ambient i Espais Verds on es fa un seguit de precisions sobre els indicadors de seguiment del PAES que demostren la clara evolució favorable pel que fa a la reducció en els consums energètics dels equipaments i serveis municipals al llarg d’aquests darrers deu anys.

7. Desenvolupament d’accions d’estalvi energètic, com l’Estalgia o les derivades dels projectes europeus  Green Partnerships i Compose

El projecte Green Partnerships: Actors locals per a ciutats i regions més sostenibles va incidir a enfortir l’aplicació de polítiques i estratègies locals relacionades amb l’eficiència energètica a les ciutats i les comunitats locals de la zona MED. Les comunitats locals són actors clau en el tractament i l’aplicació dels objectius d’augmentar l’eficiència energètica (EE) i promoure fonts d’energia renovables (RES) que contribueixin a la consecució dels objectius 20/20/20 establerts per la UE. Les ciutats i regions de l’espai MED han preparat les seves estratègies energètiques i plans d’acció d’energia sostenible (PAES), però s’enfronten a diversos obstacles que dificulten l’aplicació eficaç d’aquests plans. Els obstacles inclouen processos i coneixements tecnològics: manca de capacitats relatives als coneixements tècnics i normatius per seleccionar les opcions tecnològiques més importants, i la definició de normes més estrictes de contractació pública; barreres administratives i legislatives; manca d’opcions de finançament innovadors, i manca de cooperació amb les parts interessades que donin suport a la presa de decisions i l’aplicació de les mesures seleccionades.

El projecte COMPOSE (Rural Communities engaged with Positive Energy) tracta d’incrementar la quota d’energies renovables i l’eficiència energètica a zones periurbanes i rurals de la Mediterrània, que en el cas de Granollers es concretarà a la zona de Palou. S’està treballant per aconseguir un canvi en la planificació territorial, per tal d’integrar aquestes mesures com a principis horitzontals de les polítiques, més enllà de la perspectiva sectorial amb què se les ha incorporat fins ara.

8. EcoCongost. Simbiosi industrial

Granollers ha estat treballant amb un projecte de reduir el consum d’energia i de combustibles fòssils als polígons a partir de models d’ecologia industrial. Té per objectiu l’intercanvi de calor entre les empreses dels polígons de Jordi Camp i Congost. Es tracta d’un projecte innovador treballat amb institucions diferents i amb empreses de la ciutat, que cerca l’eficiència energètica des de la proximitat.

La principal actuació proposada d’aquest projecte és el disseny, l’obra, el subministrament i el model/servei de gestió i negoci d’un sistema de producció i distribució d’energia tèrmica en els polígons Congost i Jordi Camp. Aquest sistema ha de permetre la connexió de múltiples fonts energètiques locals (calor residual de les indústries, calor a partir de la combustió de biogàs, calor produït en planta de cogeneració…), proveint de calor a baixa temperatura i/o en forma de vapor els diferents usuaris industrials ubicats als polígons. Entre les accions hi ha les desenvolupades en el marc del projecte europeu Thermos.

  • RESULTATS


Resum mesures d’estalvi 2011-2017

Des del 2011 s’han gastat gairebé 1.600.000 d’euros d’inversió i despesa en equipaments i enllumenat públic que ha suposat un estalvi de quasi 2.500.000 kWh i que ha representat més de 540.000 euros d’estalvi en la facturació de l’Ajuntament de Granollers.

Resum accions d’estalvi en l’enllumenat públic

  • Aplicació d’òfset de 15 minuts en l’encesa i apagada de l’enllumenat per adequar-les a les necessitats reals: 10.316 punts de llum als 188 quadres d’enllumenat públic.
  • Apagades de punts de llum (50 % en polígons, zones verdes, etc.): 3.311 punts de llum.
  • Substitució de 273 punts de llum (làmpades Vapor de Mercuri) per VSAP (Vapor de Sodi)/HM (Halogenurs Metàl·lics).
  • Substitució de 1800 punts de llum (làmpades) amb tecnologies poc eficients per LED.
  • Instal·lació de 30 reductors de flux per reduir la intensitat a partir de les 00:00.
  • 150 reduccions de potència contractada.
  • 90 dispositius de telelectura per a la integració del consum del comptador de companyia per validar el consum facturat.
  • Instal·lació d’una bateria de condensadors (llac de Ponent) per reduir consum d’energia reactiva.

Resum accions d’estalvi en edificis municipals

  • Instal·lació de vuit bateries de condensadors per reduir el consum d’energia reactiva: Biblioteca Can Pedrals, CC Can Bassa, CC Nord, Escola Lledoner, Guàrdia Urbana, Edifici Sant Josep, Club de Bàsquet i Pavelló el Tub.
  • Substitució de 1900 punts de llum (làmpades) poc eficients per LED.
  • Monitorització de 70 punts de consum per detectar fuites en el cas de l’aigua i validar consums facturats en l’aigua, gas i electricitat.
  • 18 baixes de contractes d’aigua en edificis i via pública.
  • 78 reduccions de potència contractada.
  • Altres mesures tecnològiques: instal·lació de temporitzadors, sensors de presència, etc.
  • Altres mesures d’usos i sensibilització: adequació dels horaris de calefacció a horaris d’ús de la instal·lació, sensibilització d’usuaris, etc.

D’altres dades: el 2014 hi ha col·locades 20 minideixalleries amb publicitat arreu de la ciutat.

  • APRENENTATGES


Igual que a passa en el projecte 1.2.3. és fonamental emmarcar les accions en un clima de col·laboració franca amb les empreses especialistes i coneixedores del saber fer «know-how» per tal de poder reeixir de forma efectiva i eficient davant la complexitat d’algunes de les qüestions tractades. Això vol dir que les prestacions que en cada cas es demanen queden perfectament delimitades en el plantejament dels plecs que les regulen i que, a posteriori, el control que ha de realitzar l’Ajuntament per tal d’assegurar que les prestacions compromeses es duen a terme disposi de les eines i recursos necessaris.

D’altra banda, val la pena esmentar que un criteri que ha guiat totes les actuacions ha estat donar, en primer lloc, cobertura a les exigències de seguretat de les instal·lacions i, una vegada cobertes, s’ha avançat en aquelles solucions tecnològiques que han permès millorar-ne la gestió i planificació.

L’Ajuntament de Granollers és una institució referent en projectes europeus, especialment en medi ambient. Això ha permès compartir experiències i projectes amb altres ciutats d’arreu d’Europa, cosa que ha generat un aprenentatge recíproc tant de ciutat com del personal que hi ha participat.

Adaptació dels serveis bàsics a les necessitats futures de la ciutat

Un element fonamental per a la millora de la qualitat urbana són els serveis bàsics (aigua potable, clavegueram, energia) i com mantenir-los. Cal un esforç coordinat, orientat a la millora global de les seves instal·lacions (aigua potable, aigües grises, clavegueram, energia, cablejat TIC) i una planificació de les necessitats futures. També és fonamental la renovació dels serveis de la via pública (enllumenat, voreres, etc.); la racionalització de les xarxes d’instal·lacions aèries (electricitat, telefonia) i optar al màxim per soterrar-les, i l’eliminació d’elements obsolets que embruten les façanes (rètols, antenes, instal·lacions…) i d’aquells que comporten barreres físiques als ciutadans.

El desenvolupament d’un model de ciutat arbrada, amb la inclusió i el manteniment de vegetació en els eixos vertebradors i d’ordenació de la ciutat, fa imprescindible que les espècies viàries tinguin un tractament com els altres serveis bàsics, amb la necessària compatibilització en l’ús de l’espai del subsol, vital perquè creixin amb salut.


Valors associats: Competitivitat, cohesió social, cohesió territorial i sostenibilitat

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés; projecte de continuïtat.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Generalitat de Catalunya, Universitat Politècnica de Catalunya-UPC, Consorci del riu Besòs, Aigües del Prat-Ajuntament del Prat de Llobregat i Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental (CGRVO).

  • ACCIONS REALITZADES


Actuacions i principals accions per a la millora global de les instal·lacions i de la planificació de les necessitats futures:

1. Clavegueram. Obtenció d’una major eficàcia i eficiència en els serveis relacionats amb el cicle de l’aigua

1.1. Aplicació del Pla director de clavegueram com a guia per a la renovació de la xarxa del municipi. Noves urbanitzacions i punts de la xarxa amb deficiències.

  • 2014: nou conveni amb el Consorci de Defensa del Besòs per al servei de manteniment del clavegueram. Obtenció d’una subvenció de 72.000 € per a l’actualització del Pla director.
  • 2015: revisió del Pla director per part del Consorci del Besòs i obres de renovació de trams malmesos o petites modificacions de la xarxa.

1.2. Desplegar el nou Pla director de clavegueram (2015-2019), en redacció, com a eina de referència per a la renovació de la xarxa municipal i per solucionar els problemes d’envelliment o d’insuficiència.

  • 2016: presentació del nou pla amb l’anàlisi de l’estat estructural de les clavegueres i les capacitats hidràuliques.
  • 2016: conveni amb el Consorci del Riu Besòs per a la delegació de competències per a la redacció, direcció i execució d’obres de renovació. Constitució de la comissió de seguiment.

1.3. Redacció d’una nova ordenança del cicle de l’aigua adaptada a les noves tecnologies i a les necessitats del municipi.

  • 2016: esborrany de la simulació de la repercussió de diferents escenaris de costos de manteniment, reparació i adequació de la xarxa de clavegueram al rebut de l’aigua, de cara a la integració de la taxa de clavegueram i les tarifes del consum d’aigua.

2. Aigua. Obtenció d’una major eficàcia i eficiència en els serveis relacionats amb el cicle de l’aigua

2.1. Renovació de la xarxa de canonades de fibrociment existents a la ciutat per tal d’evitar avaries, prioritzant les inversions necessàries per arranjar aquells punts de la xarxa que presenten major deficiència.

2.2. Garantir l’abastament de la població amb recursos hídrics locals en cas de sequera gràcies a captacions com les mines d’en Serra o el Pou Mogent.

2.3. Minimització i correcció de l’acció de les aigües pluvials dels sobreeixidors efluents a la llera del riu Congost mitjançant actuacions als col·lectors, i adopció de mesures que evitin danys sobre el llit fluvial en el cas de crescudes de riu.

  • 2017: el Consorci va realitzar en els sobreeixidors del sistema en ALTA diverses actuacions per a la reducció de l’impacte paisatgístic (6), la rehabilitació dels que van quedar soterrats (5) i instal·lació de sensors de flux (12).

2.4. Inici dels estudis per establir la millor opció per a la gestió del servei d’abastament d’aigua a la ciutat de cara al futur, quan finalitzi l’actual contracte.

2.5. Continuació del programa de renovació i millora de diferents sectors de canonades per a l’abastament d’aigua potable aprofitant altres actuacions a la via pública, tant en el cas d’obres públiques com privades, amb l’objectiu de reduir avaries.

3. Enllumenat

3.1. Estudi de la possibilitat d’un canvi de model d’execució i finançament directe de les obres per part d’empreses de serveis energètics.

  • 2013: es descarta com a nova forma de gestió, d’acord amb l’informe elaborat per un assessor extern, partint de les prestacions que ja tenia el servei d’enllumenat i a la les característiques del contracte de manteniment vigent.

3.2. Continuació de la millora i renovació d’enllumenat públic de diferents sectors de la ciutat.

  • 2014: elaboració de les fitxes d’actuació per a cadascun dels 180 quadres de control de l’enllumenat públic i inici de les actuacions consensuades.
  • 2015: es va licitar la substitució de més de 150 punts de llum per lluminàries de LED i es va actuar a més de 30 quadres d’enllumenat.

3.3. Adequació, legalització i millora de la instal·lació elèctrica de l’enllumenat públic del Parc Torras Villà.

  • 2017: execució de pràcticament tota l’obra civil i instal·lació de la majoria de columnes i noves llumeneres LED. Queda pendent la instal·lació del mòdul de telegestió, un nou quadre elèctric per a activitats ocasionals de caire festiu i legalització final.

3.4. Continuació amb el canvi massiu ja iniciat d’equips obsolets (vida útil finalitzada), com les de VSAP (Vapor de Sodi d’Alta Pressió), per uns de nous i més eficients, segons criteris d’auditoria lumínica i energètica.

3.5. Licitació d’un nou contracte de manteniment de l’enllumenat.

3.6. Continuació del Pla de manteniment o renovació dels edificis municipals.

  • 2012-2017: es va renovar el contracte de manteniment i adquisició de: climatització, aparells elevadors, equips de protecció contra incendis, portes automàtiques, control per a la prevenció de la legionel·losi, treballs d’alumini i vidre, cobertes i instal·lacions solars tèrmiques. En els nous plecs de condicions tècniques que havien de regir aquests nous contractes s’hi van incorporar elements de millora i estalvi de recursos materials i energètics.

4. Residus i neteja viària

4.1. Adaptació dels serveis de neteja viària i de recollida de residus urbans a les necessitats de la ciutat.

  • 2013-2015: preparació i adjudicació del nou concurs per al servei de recollida de residus urbans i de neteja viària que incorporava noves tecnologies per millorar l’eficiència i l’eficàcia i satisfer les necessitats de la ciutat.

4.2. Disseny de campanyes periòdiques d’informació i conscienciació sobre el tema dels residus i la neteja viària. Cerca de formes de col·laboració i implicació d’entitats veïnals i ciutadanes.

  • 2012: campanya informativa realitzada als usuaris afectats per la posada en marxa del nou sistema de recollida a l’illa de vianants

4.3. Estudi de la possibilitat de cobrar la taxa de recollida i tractament de la brossa per generació de residus.

  • 2014: es realitza l’estudi de revisió de les taxes tenint en compte la segregació de la recollida comercial. Es decideix deixar-ho aturat temporalment.

4.4. Optimització del servei de neteja viària als polígons industrials de la ciutat amb l’objectiu que el manteniment sigui l’adequat.

  • 2013: adaptació del programa de neteja periòdica dels polígons industrials a les disponibilitats econòmiques i de recursos de la concessió.
  • 2014: es va estendre a tots els polígons de Granollers la recollida porta a porta d’orgànica i rebuig dels establiments amb residus assimilables a domèstic (restaurants, bars..) i s’hi van instal·lar contenidors de selectiva.
  • 2015: en el nou plec de condicions de la licitació del servei es va preveure una acció detallada per als polígons industrials amb una freqüència d’actuació superior.
  • Modificació del contracte de recollida d’escombraries i neteja viària per tal de millorar la neteja dels polígons industrials amb la periodicitat prevista inicialment. El 2017, el nou contracte va preveure la neteja de tots els polígons amb una escombradora, mínim 1 cop al mes. Dotació d’una bossa d’hores per serveis especials per incrementar puntualment la dedicació amb un operari de recolzament.

4.5. Augment de les actuacions d’informació sobre aquells ciutadans, comerços i empreses que embrutin els espais públics sistemàticament.

  • 2012: actuacions orientades a la supervisió i potenciació de la correcta implantació del nou sistema de recollida a l’illa de vianants.
  • 2014 i 2015: incoats 49 expedients sancionadors per generar brossa de manera inapropiada i embrutar la via pública.
  • Campanyes de comunicació de resultats amb el nou contracte de neteja viària. 2017-2018, inici dels treballs i presentació de la campanya.

4.6. Continuar netejant la ciutat exclusivament amb aigua no tractada procedent de les captacions que s’han anat condicionant.

  • 2013: xarxa de pous i punts de la xarxa d’aigua regenerada a l’abast dels serveis de neteja viària per tal de mantenir la bona pràctica d’estalvi en l’aigua potable i assolir un ús més racional dels recursos hídrics.
  • 2014: utilització de la recàrrega d’aigua potable a través de les boques d’incendi, adaptades pels problemes de legionel·losi sorgits.

4.7. Millora en l’ordenació de l’ocupació i utilització de l’espai públic. Continuar amb el programa d’instal·lació i renovació de mobiliari urbà.

4.8. Implantació del nou contracte per a la recollida i neteja viària amb la renovació d’equips i maquinària que incorpori avenços tècnics en matèria mediambiental.

  • 2017: període d’implantació del nou contracte; de 4 mesos per a la neteja viària i de 9 mesos per la recollida.
  • Millora del seguiment del contracte i de l’estat de la neteja a la ciutat amb l’ajuda d’aplicacions tecnològiques que fan servir els inspectors.
  • Implementació, per part de l’empresa contractada, d’un sistema de seguiment de flotes.
  • 2018: l’empresa ha contractat serveis i tecnologia per procedir al seguiment de flotes i gestió de les ordres de treball.
  • Continuar el desplegament i la renovació de les papereres existents d’acord amb el criteri distributiu que permeti a la ciutadania tenir-ne alguna sempre a prop.

4.9. Convenis de col·laboració amb CGRVO per a la recollida de materials especials.

  • 2016: acordat el procediment amb el CGRVO per al servei de recollida de residus específics com la runa i ferralla dels treballs que realitza la USO, el paper i cartró de dependències municipals, les piles d’establiments, els abocaments de residus en el terme municipal, etc.

4.10.  Increment dels nivells de recollida selectiva dels residus, especialment en la fracció orgànica que permeti abaratir costos.

  • 2016: estudi de caracterització de la fracció resta per tal de conèixer la composició de la bossa d’escombraries.
  • 2017-2018: implantació dels nous contenidors de 2.200 l per a la recollida lateral de fracció orgànica de 2.200 litres de capacitat.

4.11. Estudi dels mecanismes de participació de la ciutadania en el manteniment de la ciutat.

  • 2015: la nova app de l’Ajuntament de Granollers va preveure un apartat dedicat a què els ciutadans poguessin avisar de l’estat defectuós d’elements a la via pública.

5. Altres

5.1. Aprofitar les noves tecnologies per fer més eficient la gestió de serveis a la ciutat, com ara l’aparcament regulat a la ciutat, en què es disposa d’una aplicació per poder pagar mitjançant el mòbil.

  • 2013: sistema d’etiquetes adhesives amb xip per a la lectura i el control beneficiaris de l’estacionament regulat de la nova zona verda (600 targetes).
  • 2015: pagament de la zona regulada d’aparcament mitjançant una aplicació per a telèfons mòbils.
  • 2016: entra en funcionament l’app EL PÀRQUIMG, que substitueix la de pagament per mòbil. Servirà en un futur també per als aparcaments soterrats.

5.2. Nova maquinària de zona blava.

  • 2015: es col·loquen 15 màquines amb pantalla tàctil i introducció de matrícula, amb un nou sistema de control de tiquets que fa innecessari tornar al vehicle a deixar-hi el tiquet.

5.3. Ampliació del nombre places aparcament gratuïtes.

  • Ampliar-ne el nombre al marge dret del riu Congost i a la zona sud de la ciutat.
  • Aconseguir una bossa dels terrenys d’aparcament gratuït perifèric per a estades llargues.
  • 2017: obres d’ampliació de l’aparcament del polígon Congost: de 212 places a 313.

5.4. Habilitació d’aparcaments dissuasius a la zona dels jutjats, del passeig de la Conca del Besòs, de Ramon Llull i de Joan Vinyoli. Aparcament per a camions a l’av. de Sant Julià (2.800 m2), al Congost, al Coll de la Manya.

  • 2012: primera actuació amb l’asfaltat de l’aparcament dissuasiu de Josep Humbert.
  • 2013-2015: condicionament al voltant dels jutjats, al passeig de la Conca del Besòs, a Ramon Llull i a Joan Vinyolí. Aparcament per a camions a l’av. de Sant Julià (2.800 m2), al Congost i al Coll de la Manya.

5.5. Implantació noves zones d’aparcament regulat.

  • 2017: zones de la Font Verda-Hospital i Roger de Flor-Primer de Maig.

5.6. Desplegament de la fibra òptica.

  • Es continua desplegant xarxa de fibra òptica municipal. La connexió dels equipament municipals amb fibra òptica permet optimitzar les comunicacions internes i millorar-ne la gestió. Aquesta xarxa permet la telegestió i, per tant, un millor seguiment de les instal·lacions pròpies.

  • RESULTATS


Durant el període 2010-2017 s’han realitzat actuacions en el clavegueram (només en actuacions de substitució de tub) per un total de 1.447.680 euros.

En relació al servei de subministrament d’aigua, al 2017, les dades més rellevants són: 29.614 és el nombre total d’abonats, 28.709 és el nombre total d’abonats amb comptador i hi ha un consum total de 3.776.000 m3.

Les darreres dades disponibles sobre l’ús del pagament de la zona regulada d’aparcament (maig de 2016) a través de telefonia mòbil són: 3.531 operacions, amb 147 operacions per dia.

Xarxa corporativa FO municipal : 20.251 metres.
Canalització en tritub i altres preparada per FO: 24.399 metres.
Xarxa d’electricitat de l’Ajuntament (opcional per trànsit i per FO): 144.400 metres.

  • APRENENTATGES


Com a lliçó fonamental i comuna en tots aquest temes que hem descrit, podem extreure’n que cal emmarcar les accions en un clima de col·laboració franca amb les empreses especialistes i coneixedores del saber fer «know-how» per tal de poder reeixir de forma efectiva i eficient davant la complexitat d’algunes de les qüestions tractades. Això vol dir que les prestacions que en cada cas es demanen, queden perfectament delimitades en el plantejament dels plecs que les regulen i que, a posteriori, el control que ha de realitzar l’Ajuntament per tal d’assegurar que les prestacions compromeses es duen a terme disposi de les eines i recursos necessaris.

D’altra banda val la pena esmentar que un criteri que ha guiat totes les actuacions ha estat la planificació.

Creació d’un nou pol de la ciutat amb el cobriment de la via del tren, el trasllat de l’estació de mercaderies i la reurbanització de l’entorn

Aquest és un projecte vital en la millora de l’esmentada segona corona urbana (1.2.1.), que s’ha d’aprofitar per ampliar els espais de passeig i per millorar la connexió amb el centre de la ciutat a través del parc de Torras Villà i l’avinguda del Parc, així com amb la zona de nou desenvolupament urbà a l’entorn de l’edifici judicial acabat d’estrenar. Tota aquesta important transformació urbana hauria de facilitar la intermodalitat dels transports públics urbans i interurbans (1.1.2.) i crear una nova polaritat en la trama urbana de la ciutat que en permeti guanyar atractiu i millorar la qualitat de vida dels seus habitants.


Valors associats: Competitivitat, cohesió territorial i sostenibilitat

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés. Projecte de gran abast i complexitat que segueix vigent, malgrat les dificultats que ha introduït la crisi econòmica, sobre el procediment de finançament via plusvàlues urbanístiques que preveu l’operació.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Estat, ADIF i Generalitat de Catalunya.

  • ACCIONS REALITZADES


D’acord amb el protocol vigent del 15 de juny de 2006 entre el Ministeri de Fomento, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Granollers, s’han anat fent reunions de la comissió de seguiment del Protocol de col·laboració per a la integració de la línia ferroviària Tarragona-Barcelona-França al seu pas per Granollers.

10 maig de 2010: 3a reunió de la comissió de seguiment

Es proposa una addenda al Protocol en el sentit següent:

Asimismo, el Ayuntamiento de Granollers en el nuevo Plan de Ordenación Urbanística Municipal (POUM), para la integración de la travesía urbana de la línea ferroviaria Tarragona-Barcelona-França en Granollers, incluye la ordenación de los sectores de suelo urbano 110-a (asociado al cubrimiento del tramo 2) y 110-b (asociado al cubrimiento del tramo 1).

En vista del interés público que la operación comporta, las partes, el Ayuntamiento de Granollers y ADIF consideran que se pueden dar las circunstancias para acometer las actuaciones necesarias para la ejecución del cubrimiento en el ámbito del sector 110-b, dadas las características del mismo y demás condicionantes técnicos y económicos de esta actuación.

A la vista de lo expuesto y al objeto de concretar la colaboración entre ambas entidades para la implementación de la mencionada actuación del sector 110-b, del que ADIF es propietario único, las partes han convenido la realización de un convenio que recoge estas actuaciones.

S’acorda que, una vegada aprovada aquesta addenda de Protocol, hi haurà les licitacions corresponents.

11 març de 2011: 4a reunió de la comissió de seguiment

S’acorda executar només la 1a fase de la cobertura corresponent al sector 110B: les obres es finançaran a través de les plusvàlues generades per les permutes dels terrenys propietat d’ADIF situats al carrer d’Esteve Terrades.

Conjuntament, es procedirà a les obres de trasllat dels magatzems coberts de RENFE afectats, zona de la unitat de manteniment, així com dues vies del servei de rodalies. Es disposa d’una taxació vigent dels terrenys realitzada per SEGISA que els valora en 22 milions €.

En els dos propers mesos s’ha de procedir als respectius acords de licitació tant per part del Consell de Ministres com del Consell d’Administració d’ADIF.

La Generalitat de Catalunya, amb converses amb el nou conseller de Territori i Sostenibilitat, manifesta que persisteix la voluntat de finançament complementari de les obres del sector 110A, a través de la Disposició addicional 3a de l’Estatut de Catalunya.

18 juliol de 2011: Reunió de la subcomissió tècnica de seguiment del protocol de col·laboració entre administracions per la integració de la travessia urbana de la línia de Tarragona a Barcelona i França en Granollers

Plantejament d’una nova estratègia per encarar per fases la cobertura:

Plantejament inicial formulat des de la Dirección General Económico Financiera y de Control (ADIF), basat en la Llei de Contractes del Sector Públic, i l’alternativa plantejada des de l’Ajuntament de Granollers, basada en els preceptes de la Llei d’Urbanisme de Catalunya i els seus Reglaments.

El planteamiento es que ADIF, constituida en Junta de Compensación, entidad que tiene personalidad jurídica propia y plena capacidad para el complemento de sus fines como entidad urbanística colaboradora se rige por la Ley de urbanismo y por su Reglamento y por sus Estatutos y Bases así como por las disposiciones relativas al funcionamiento de los Órganos administrativos colegiados contenidos en la legislación de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común. Puede incorporar a dicha Junta de Compensación uno o varios promotores y empresas urbanizadoras, previa selección de las mismas en las mejores condiciones para la comunidad reparcelatoria desde el punto de vista técnico y económico a través de la concurrencia de ofertas con un mínimo de tres.

Así mismo el proyecto reparcelatorio puede establecer la adjudicación de las fincas resultantes a la empresa urbanizadora incorporada a la Junta, en pago de los gastos de urbanización de las cargas urbanísticas entre las que se incluyen la obra de cubrimiento del ferrocarril y el desmantelamiento de los tinglados.

Esta alternativa permite ejecutar la gestión del Sector 110B sin que sea necesaria la concurrencia de la L.C.S.P. , dado que se opera en el ámbito estrictamente urbanístico de conformidad con la Ley Urbanística Catalana y posibilita “el pago en especies” con la adjudicación de las fincas resultantes a la empresa urbanizadora integrada en la Junta de Compensación.

La subcomissió tècnica informa favorablement aquest plantejament.

Es planteja la possibilitat que en la redacció del PMU s’estableixi un conveni entre l’Ajuntament de Granollers i ADIF per a la coordinació entre l’ordenació urbanística de l’àmbit i de l’entorn.

Seguidament en aquesta comissió s’acorda:

    1. Redactar los estatutos y bases de la Junta de Compensación del Sector 110-b, para su posterior tramitación por el Ayuntamiento de Granollers, el próximo mes de setiembre.
    2. Redacción de una propuesta del Convenio entre el Ayuntamiento de Granollers y ADIF para la redacción del PMU del Sector 110-b. Por parte del Ayuntamiento de Granollers, se elaborará la propuesta de convenio durante este mes de julio, para su posterior tramitación durante el mes de setiembre.
    3. A partir de la aprobación inicial de los estatutos y bases de la Junta de Compensación y teniendo que cuenta que los actos y contratos celebrados antes de la inscripción de la entidad urbanística, colaboradora en el Registro de Entidades, se tienen que ajustar al régimen establecido por la legislación aplicable en materia de sociedades anónimas sobre sociedades en formación, se acuerda que a partir de este momento la Junta iniciará las gestiones coordinadamente con el departamento , para posibilitar la incorporación de la empresa o empresas urbanizadoras.

L’aprofundiment i prolongació de la crisi econòmica finalment deixen aturades totes les actuacions.

5 de juny de 2017: reunió de l’alcalde de Granollers amb el president d’ADIF per a la represa del projecte de cobertura

A la seu d’ADIF, a Madrid, el senyor Juan Bravo rep l’alcalde de Granollers amb l’objectiu de reprendre les actuacions per fer possible el projecte de cobertura de la línia de ferrocarril R2 a Granollers. Es destaca de la reunió:

Con la recuperación gradual del valor de los activos inmobiliarios entramos en una nueva fase que debe permitir reiniciar las gestiones para impulsar el proyecto.

Aunque para asegurar su viabilidad pueden plantearse diversas estrategias:

    • Excluir de los costes los dos proyectos de las actuaciones en el complejo ferroviario de Granollers y en las vías destinadas al servicio de cercanías (construcción de nuevas vías en Sant Celoni y traslado de la base de mantenimiento). El presupuesto de estos trabajos adicionales asciende a más de 6,8 millones de euros.
    • Edificabilidad. En la elaboración del PMU 110-b, el plan de ordenamiento urbanístico fija en 1,1 m2t/m2s el coeficiente de edificabilidad. A partir de la propuesta de superficies del solar situado entre la calle Esteve Terrades y la propia línea de ferrocarril, puede revisarse a la alza este valor, pero su efecto es limitado por la capacidad de admisión de más techo del ordenamiento urbanístico.

ADIF seguirà buscant empresa i l’Ajuntament també s’hi implicarà en difondre aquesta oportunitat.

23 de gener de 2018: represa de la comissió tècnica del projecte de cobertura

L’Ajuntament aporta un document resum de la situació del procés que s’ha seguit, dels esdeveniments que han seguit els convenis i el projecte d’integració de la línia de ferrocarril al seu pas per Granollers, el qual també va ser presentat en la visita feta per l’alcalde al president d’ADIF el juny de 2017, en què s’acordà el reinici de les comissions tècniques de seguiment dels projectes de Granollers.

Es considera que a l’entrar en una nova etapa de menor restricció pressupostària i també de major dinamisme en el mercat immobiliari, es pot començar a pensar en desenvolupar el sector 110B (sud), que aporta dues avantatges: un propietari únic (ADIF) i menor càrrega de costos, atès que la cobertura associada és la d’un tram menor entre els carrers de Josep Umbert i el d’Agustí Vinyamata.

SECTOR 110B

Amb els documents existents, els costos són de 20,5 M€:
Obra de cobertura del tram 1: 13,7 M€
Projectes complementaris: 6,8 M€

    • Proyecto de actuaciones varias en el recinto de Granollers (desmantelamiento y construcción de nuevas vias, demoliciones, traslado de la Base de mantenimiento, nuevo vallado de cerramiento, centro de transformación, etc) por importe de 3,47 MM € (PBL, IVA incluido).
    • Proyecto de traslado de vías de cercanías a Sant Celoni (demoliciones,construcción de nave cuatro nuevas vías, andenes de mantenimiento de material, etc), por importe de 3,35 MM €. (PBL, IVA incluido)

ADIF informa que aquest darrer projecte ja no és possible, pel fet que a Sant Celoni s’han previst uns tallers de manteniment i ja no queda lloc per a les vies de rodalies, per la qual cosa caldrà estudiar-ne la ubicació a la mateixa estació de Granollers Centre: les dues vies afectades més una via per a ús dels combois de manteniment.

ADIF estudiarà i en proposarà la ubicació tenint en compte que ocupin el menor terreny possible, que només pot situar-se a la part de llevant de l’estació i que no hipotequin l’alliberament de sòls previst al posterior trasllat de l’estació de mercaderies a la Llagosta.

ADIF estudiarà els costos dels serveis afectats en aquesta nova etapa, amb la idea d’ajustar-los al màxim i facilitar el desenvolupament del sector amb la menor càrrega de despeses possible, però deixa clar que els dos projectes són indispensables: el trasllat de la base de manteniment i el trasllat de tres vies (dues per a rodalies i una per a manteniment).

L’Ajuntament demana que s’aprofiti aquesta nova configuració de vies per pensar fer possible la reclamació que els trens regionals tinguin parada a Granollers, aspecte que ADIF diu que cal demanar a RENFE que n’és l’operadora. En tot cas, que RENFE disposi de la informació del projecte i que la infraestructura no sigui motiu que ho impedeixi.

L’Ajuntament reactivarà els estudis per ajustar els aprofitaments de sostre del sector, per mirar de facilitar-ne la viabilitat.

ADIF informa que mai ha obtingut resposta positiva de cap empresa operadora del sector immobiliari a qui se li ha ofert la possibilitat de desenvolupar el sector 110B i pregunta si l’Ajuntament ha pogut fer contactes.

ADIF seguirà buscant empresa i l’Ajuntament també s’implicarà a difondre aquesta oportunitat.

TRASLLAT DE L’ESTACIÓ DE MERCADERIES

Ha estat publicat al BOE la licitació de l’assistència tècnica per estudiar la viabilitat i la implantació d’un gran centre nodal logístic amb inclusió de vies d’ample UIC i vies ibèriques a la Llagosta. Caldrà seguir el calendari d’aquests treballs i estudis.

Una vegada ADIF tingui dibuixada la nova configuració de vies necessària pel trasllat que demana el 110B, tindrem clara la part de terrenys de l’estació de mercaderies que no seran necessaris; per la qual cosa ja podrem paral·lelament anar treballant els aprofitaments que poden sortir dels terrenys d’ADIF de l’actual estació de mercaderies.

S’acorda una nova reunió per al maig de 2018, que es farà a la seu d’ADIF, a l’estació de Sants.

El procediment i la gestió del projecte segueixen vius i es treballa per a la seva concreció.

  • RESULTATS


Les dades més significatives d’unes obres d’aquesta envergadura són:

    • El sector 110A ocupa una superfície de 30.322 m2
    • El sector 110B ocupa una superfície de 29.253 m2
    • Els costos de cobertura són de 34,3 M€

  • APRENENTATGES


Un projecte de ciutat d’aquestes dimensions requereix alinear la voluntat i les posicions de totes les administracions, independentment del seus colors polítics; es tracta d’oportunitats de ciutat o de país.

Aquest projecte ha comptat amb aquesta actitud de les administracions, però cal que coincideixin també en les oportunitats que la conjuntura econòmica presta. Es va presentar una gran oportunitat, atès que els projectes i el finançament estaven lligats, però l’arribada sobtada de la crisi econòmica del 2008-2009 va impedir-ne la materialització. El treball continua, no es parteix de zero; cal avançar i agafar de nou impuls per rellançar el projecte.

El canvi de conjuntura una vegada tancat l’acord amb les administracions de l’Estat i de la Generalitat, ens obliga a buscar permanentment alternatives per fer-ho possible. Hem après a no desestimar cap oportunitat i a no tancar cap carpeta malgrat la inèrcia negativa que tradicionalment aporta RENFE i ADIF.

Desenvolupament del transport públic interurbà

La posició geogràfica de Granollers i la seva influència sobre una gran àrea de l’entorn generen un impacte sobre la mobilitat que s’ha de resoldre amb una millora del transport públic interurbà amb altres municipis del Vallès Oriental, de les comarques veïnes (amb atenció especial vers el Vallès Occidental, amb el qual arrossega un dèficit històric) i amb Barcelona i la seva àrea metropolitana. A més del desenvolupament i millora de la xarxa ferroviària (1.1.1.), —l’obtenció de semidirectes en la connexió de tren amb Barcelona i amb Girona, amb la necessària adequació de la infraestructura—, caldria millorar la connexió amb Sabadell i amb Mataró, mitjançant el servei d’autobusos. L’adaptació dels transports públics als horaris laborals és fonamental. Se n’ha de potenciar la intermodalitat per convertir Granollers en un node d’intercanvi fonamental de la conurbació, de la comarca i de l’àrea nord de la Regió Metropolitana. La posició de la ciutat en el si de l’Agrupació de Municipis titulars de Transport Urbà de l’Arc Metropolità ha de permetre afrontar els reptes de la mobilitat futura tenint en compte les necessitats del territori.


Valors associats: Competitivitat, cohesió social, cohesió territorial i sostenibilitat

  • GRAU D’EXECUCIÓ


Fet. S’ha assolit el projecte en la mesura que es descriu com a desenvolupament del transport públic interurbà. Les actuacions definides en els darrers anys i les accions que s’hi han vinculat, han estat executades. No obstant, com que no es tracta d’actuacions singulars/extraordinàries, ni tampoc en la definició del projecte s’incorporen elements de mesura de l’objectiu i tractant-se d’accions de continuïtat, es considera que el projecte 1.1.2. està executat però no finalitzat o completat en totes les seves actuacions.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Generalitat de Catalunya (Direcció General de Transports per Transgran i taxis), Autoritat del Transport Metropolità de l’àrea de Barcelona (ATM) – Empresa operadora transport urbà-interurbà, Sagalés – Ajuntaments de Canovelles, les Franqueses del Vallès, la Roca del Vallès i Lliçà d’Amunt – RENFE i AMTU – Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà.

  • ACCIONS REALITZADES


Accessibilitat transport ferroviari

Línia R8 Granollers-Mollet-Martorell

El 2011 entra en funcionament la línia R8, que forma part de Rodalies de Catalunya de RENFE. Significa una important millora per als usuaris perquè és la primera i única línia de ferrocarril que uneix les comarques del Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental sense passar per Barcelona. Permet la connectivitat de Granollers amb la Universitat Autònoma de Barcelona, una millora especialment aprofitada pels estudiants de la ciutat i d’altres municipis de la comarca que aprofiten la connexió des de la capital vallesana.

El model i la implementació de l’accessibilitat de l’Estació de Granollers Centre és una considerable millora en el transport ferroviari llargament reivindicada. El novembre de 2017 s’aconsegueix que es posin en funcionament els corresponents ascensors que permeten l’accés a totes les andanes i, a més, s’han realitzat obres de millora de l’edifici de l’estació, andanes, pas inferior, controls d’accés, etc. Es va incorporar un nou sistema d’informació al client de Rodalies Catalunya (teleindicadors automatitzats, megafonia centralitzada…).

Transport interurbà de taxi

El juny de 2014 es va signar el conveni de cooperació intermunicipal entre els ajuntaments de Canovelles, les Franqueses del Vallès, Granollers i Lliçà d’Amunt per la prestació conjunta del servei de taxi. Aquesta actuació, a banda de la millora de la qualitat del servei i de la rendibilitat i qualitat de treball dels professionals del sector, potencia el transport públic interurbà i, per tant, l’accessibilitat a la ciutat de Granollers. Accessibilitat transport per carretera amb altres comarques.

Línia Mataró–Granollers–Sabadell

Aquesta línia s’ha convertit en un servei BUS-EXPRÈS amb les bones prestacions que això comporta quant a vehicles i freqüència, ja que s’han doblat el nombre de viatges al llarg del dia (cada 30 minuts els dies laborables).

Transport públic interurbà amb altres municipis del Vallès Oriental

El desembre del 2012 se signa un conveni amb la Direcció General de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya per tal de donar cobertura al transport urbà a través de l’interurbà i per millorar la qualitat del servei i l’accessibilitat a Granollers des dels municipis de Canovelles, les Franqueses del Vallès i la Roca del Vallès. El conveni, signat pels quatre ajuntaments, la DGTM, l’ATM i l’empresa concessionària va entrar en funcionament l’1 de gener de 2013.

Existeix una comissió de seguiment del nou contracte que es planteja alternatives quant a línies, horaris, freqüències de pas, etc. per tal d’augmentar l’ús i l’eficàcia del servei combinat urbà-interurbà. Com a exemples:  integració del règim tarifari i dels títols monomodals i socials; a partir de gener del 2013, retorn a la freqüència de pas a 20 minuts de la línia 1.; l’octubre del 2013, hi ha una modificació del proveïdor dels serveis d’informació als SAE per tal de poder informar de les línies interurbanes, si coincideixen amb parades urbanes, i creació de la marca TRANSGRAN, a tot el servei de la conurbació i que unifica parades d’urbà i interurbà a determinats eixos de la ciutat (c/ Girona).

Els nous convenis 2017 i 2018 representen la consolidació del projecte orientat a la millora contínua del servei urbà i interurbà. Davant un augment continuat de passatgers des del 2014 i amb més d’1 milió de validacions del transport a l’any, i de les disfuncions que això ha començat a comportar (pèrdua de puntualitat, sobreocupació, pèrdua de serveis, disminució del grau de satisfacció de l’usuari…), la comissió de seguiment ha acordat un pla d’ajustos a  mig termini que entra en funcionament el juliol del 2018. Preveu la millora de la velocitat comercial amb nous horaris, l’augment de freqüència de pas durant tota la jornada diürna, el canvi i l’ampliació de recorreguts per tal de millorar la comunicació amb diferents punts de referència de les poblacions (cementiri, jutjats, hospital…) i la implantació de servei en feiners del mes d’agost. Aquests canvis han anat estretament lligats a les conclusions dels estudis efectuats per a la revisió del Pla de mobilitat urbana.

En fase d’execució hi ha l’establiment d’aliances amb municipis veïns per establir i donar continuïtat als itineraris interurbans en bicicleta. Actualment s’està redactant el projecte de carril bici–vianant del tram de la carretera BV-1432, de titularitat de la Diputació de Barcelona, des de l’avinguda de l’Estació del Nord de Granollers fins al polígon de Can Montcau de Lliçà d’Amunt.

Un altre fet destacable és el posicionament de la ciutat en el si de l’Agrupació de Municipis titulars de Transport Urbà de l’Arc Metropolità. Granollers, manté una posició rellevant a l’AMTU. La seu de l’entitat es troba a Granollers i actualment Granollers exerceix la vicepresidència segona de l’ens. L’AMTU té 95 entitats associades: 93 municipis i dos consells comarcals, amb una població representada de 2,1 milions d’habitants i un volum de viatgers urbans transportats de prop de 42 milions anualment. És membre del consorci de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM).

Tanmateix, s’apunta que l’Ajuntament aposta pel foment d’una mobilitat més equilibrada amb millores en els sistemes públics de transport, amb la voluntat de seguir promovent una política de mobilitat equilibrada i fonamentada en la intermodalitat. És evident que cal garantir la mobilitat de les persones i les mercaderies en aquest territori.

  • RESULTATS


Les dades més significatives són:

Línia interurbana Mataró–Granollers–Sabadell (e13)

Any201520162017
Nombre d’usuaris203.514302.250337.260

Millora de l’accessibilitat del transport ferroviari: dotació de 3 ascensors a l’estació de Granollers, que beneficia a més de 10.200 clients/dia en dies laborables, segons dades de la companyia.

Servei de taxi interurbà: el nombre de taxis que poden realitzar el servei entre municipis passa dels 40 a 52 (40 de Granollers, 7 de les Franqueses del Vallès, 4 de Canovelles i 1 de Lliçà d’Amunt).

L’evolució dels usuaris del TRANSGRAN ha disminuït un 17 % en el període que va des del 2008 fins a l’actualitat (la darrera dada disponible és del 2017, en el qual hi ha hagut registrats 1.160.475 usuaris). Aquest descens ve motivat perquè la data de començament del període es correspon a l’inici de la crisi econòmica. Tot i això, les dades anuals mostren un augment progressiu del nombre d’usuaris des del 2013, any on es produeix el mínim d’aquesta dècada.

  • APRENENTATGES


Hem après que necessàriament els projectes s’han de tractar evitant el curt termini i s’han de realitzar amb una visió supramunicipal. Tanmateix, quan els serveis no són mancomunats i, per tant, no es doten recursos específics per a la seva gestió, l’administració que acaba assumint el rol i la funció d’impuls, gestió i supervisió és l’entitat més gran, en el nostre cas, l’Ajuntament de Granollers. Això suposa, a vegades, un endarreriment de l’execució dels projectes i gairebé sempre un sobreesforç per part dels serveis tècnics municipals. De la mateixa manera, és imprescindible la coordinació entre serveis de l’Ajuntament. A petita escala, es reprodueix la mateixa problemàtica dels projectes supramunicipals. Malgrat els innegables avenços aconseguits, hi ha aspectes a millorar en la transversalitat i coordinació internes.

Es constata la dificultat d’interlocució i influència en temes de mobilitat que depenen de les grans insfraestructures terrestres i ferroviàries.

I per últim, el transport públic en zones industrials és una batalla històrica, llargament reivindicada, però difícil d’implementar donats els resultats relatius dels casos i de les proves realitzades fins al moment.

Millora integral dels espais públics de la segona corona urbana

En els darrers anys s’ha fet un esforç molt gran de remodelació del centre històric, amb l’increment de l’extensió de l’illa de vianants, que caldrà completar i consolidar. En els propers anys, s’hauran de focalitzar els esforços en la millora integral de les zones d’eixample que l’envolten; és a dir, de la segona corona urbana: ampliació dels espais verds urbans i de passeig, i millora del disseny, l’accessibilitat i la qualitat dels espais públics. A l’hora de dissenyar-los, s’ha tenir com a consideració fonamental l’ús social i, per determinar-lo, és imprescindible la participació ciutadana (3.3.4.). A Granollers, s’han portat a terme alguns projectes molt interessants de participació dels infants i de les dones en el disseny d’àrees urbanes, que caldria estendre a altres col·lectius. Cal fomentar la convivència dels diferents usos dintre de la trama urbana per afavorir la interacció social i convertir la ciutat en una plataforma atractiva de relació econòmica, social i cultural. Serà primordial l’eliminació de barreres entre el centre urbà i els barris, relligant la trama urbana del conjunt de la ciutat, millorant el paisatge urbà i vetllant per a una millor convivència entre els vianants i els vehicles.


Valors associats: Competitivitat, cohesió social, cohesió territorial i sostenibilitat

  • GRAU D’EXECUCIÓ


El projecte general està en procés. Dins la legislatura s’han tancat una part important d’accions i actuacions ja realitzades. Des del 2010, s’han realitzat obres de millora urbana a la segona corona urbana, que han millorat l’accessibilitat i la qualitat dels espais públics. La realització és oberta i a mig i llarg termini, tot i que com es pot veure posteriorment en aquesta informació, s’han anat tancant moltes accions i actuacions concretes.

S’ha realitzat un Projecte de millora integral dels espais públics de la segona corona urbana de Granollers (zona nord) (2018). Ja es va realitzar amb anterioritat un estudi referent al Barri Sant Miquel (2012).

  • ACTORS PARTICIPANTS


Ajuntament de Granollers, Consell Directiu del Pla estratègic i Comissió de millora integral dels espais públics de segona corona urbana.

  • ACCIONS REALITZADES


Des de l’any 2010 s’han anat executant un seguit d’obres de millora urbana, on es prioritza la millora de la qualitat i l’accessibilitat, així com la posada al dia dels serveis corresponents i la vegetació. Esmentem les més significatives que s’han executat dintre de la zona de la segona corona urbana, una bona part de les quals s’han gestionat amb les comissions de veïns:

  • Actuacions en l’entorn de l’Hospital: noves rotondes i accessos més segurs a l’Hospital.
  • Plataforma única al carrer de Tarafa.
  • Renovació de la vorera sud al carrer del Camp de les Moreres.
  • Reforma del carrer de Girona. Una primera fase ja executada i una segona fase en execució en aquests moments (que finalitzarà a finals de 2018).
  • Reforma dels Jardins de Can Guitart (amb participació veïnal i del Centre Obert). Aquesta actuació va incloure la realització d’uns murals amb la participació veïnal.
  • Travessia del Lledoner.
  • Reforma dels jardins de Can Jonch.
  • Plataforma única al carrer de Guayaquil.
  • Travessia de Pizarro.
  • Travessia de l’Hospital.
  • Ampliació de voreres del carrer de Llevant.
  • Plataforma única al carrer de Corró.
  • Plataforma única al carrer de Ricomà.
  • Plataforma única al carrer de Barcelona (en execució).
  • Urbanització de l’UA-27 al passeig de la Muntanya (actualment la Junta de Compensació l’està executant), que inclou una nova passera de vianants que creua les vies del tren.

Treball específic per al Projecte de millora integrals dels espais públics de la segona corona urbana de Granollers (zona nord)

Dues trobades de la comissió de millora integral dels espais públics de la segona corona urbana, els dies 20 de febrer i 9 de març de 2017, amb l’objectiu d’arribar a proposar projectes o accions específiques relacionades amb el tema central.

S’encarrega a un equip extern la redacció de l’estudi de la malla de carrers, que permeti definir jerarquies, especialitzacions, dins de l’àmbit proposat.

S’ha fet un treball de camp per obtenir totes les dades necessàries del sector objecte de l’estudi. Aquest àmbit inclou un total de 77 carrers i 5 places.

S’han estudiat els nivells actuals dels serveis viaris i s’ha analitzat la jerarquització de les vies. També s’han estudiat els nivells d’urbanització, els aparcaments actuals, els usos del sector, així com els espais verds, els espais públics com places i també les parcel·les buides.

Es proposen:

  • Actuacions de prioritat per als vianants.
  • Actuacions de millora o ampliació de voreres.
  • Millores de la capacitat portant d’aparcament dels serveis viaris presents i futurs.
  • Millores als passos de vianants per facilitar connexions.
  • Propostes d’actuacions en el planejament per millorar la connexió amb altres espais de la ciutat.
  • Propostes de microurbanisme, fàcilment executables, per actuar de manera puntual en espais concrets i millorar-ne la qualitat i, especialment, la funcionalitat.

Es presenta un document final, amb informació gràfica i escrita.

Presentació de l’estat dels treballs al Consell Directiu del Pla estratègic, el dia 2 de febrer de 2018.

  • RESULTATS


Les dades més significatives són:

  • APRENENTATGES


La gestió de les obres amb comissions veïnals millora el fet de poder compartir la informació i assegura una millor coordinació, així com la informació constant entre veïns, comerciants, empresa constructora i ajuntament.

Les dues trobades de la comissió de millora van ser molt enriquidores, amb les aportacions dels tècnics experts, les entitats i els ciutadans que hi van participar.

Les millores urbanes no només transformen l’entorn urbà, sinó que a la vegada són elements regeneradors d’aquest entorn i generen noves sinèrgies. Aquestes es produeixen tant a nivell comercial com d’activitat econòmica (noves construccions, nous negocis/comerços, reformes, etc.). Es constata que la resposta del sector privat, que inverteix en reformes o noves construccions, està molt atenta a aquestes noves transformacions, que permeten reactivar el negocis existents i generar-ne de nous (aparició de locals comercials en locals sense ús, noves construccions d’habitatges i comerços…)

Tanmateix, aquestes transformacions poden canviar la visió d’un espai i els seus usos: afavoreixen la relació entre les persones, recuperen l’espai per al vianant, per a l’estada, per al joc, és a dir, recuperen un espai de relació.

Desenvolupament i millora de les infraestructures de transport

La millora de les infraestructures de transport és una condició indispensable per al desenvolupament econòmic del territori i per a la qualitat de vida dels seus habitants. L’existència de projectes importants d’expansió de la xarxa ferroviària (connexió amb Martorell, Sabadell i Terrassa; línia de ferrocarril orbital; desdoblament i millores de la via del Nord, xarxa d’alta velocitat) i de les carreteres (ronda del Vallès, laterals de l’autopista AP-7, ampliació C-17), previstes en el nou Pla territorial metropolità de Barcelona, aconsellen un seguiment de prop d’aquests i altres projectes que puguin deixar una empremta profunda al territori i en la seva mobilitat, així com la defensa dels interessos de Granollers en coordinació amb altres municipis de l’Arc Metropolità (1.4.2). Un equipament a tenir en compte, per la seva capacitat de desenvolupament futur, és l’heliport del Circuit de Catalunya.


Valors associats: Competitivitat, cohesió territorial i sostenibilitat

  • GRAU D’EXECUCIÓ


En procés. Aquests tipus de projectes són de llarga execució. Primer cal una planificació, la inclusió en els plans directors específics; en segon terme, cal elaborar els estudis d’avaluació d’impacte i la seva corresponent exposició pública, i, en tercer lloc, l’elaboració dels projectes constructius, per finalment esperar-ne la dotació econòmica corresponent en els pressupostos, siguin de l’Estat o de la Generalitat de Catalunya.

  • ACTORS PARTICIPANTS


Generalitat de Catalunya i Estat (Ministerio de Fomento – ADIF).

Tanmateix, en menor o major rellevància, també ha participat en totes aquestes reunions l’Ajuntament de Granollers mitjançant l’elaboració i l’impuls de propostes.

  • ACCIONS REALITZADES


Xarxa ferroviària

Supressió de passos a nivell a la línia R3

Ja s’ha elaborat el projecte constructiu per un import de 990.366 € i ADIF ha aixecat les actes prèvies d’ocupació de terrenys. L’execució serà imminent, cosa que permetrà el desenvolupament del projecte següent de duplicació d’alguns trams de la mateixa línia.

Duplicació de via a la línia R3 Vic

En aquests moments ja s’ha elaborat l’estudi d’impacte ambiental i ja ha finalitzat el període d’informació pública, per la qual cosa s’està ultimant el projecte constructiu de la duplicació de via en el tram entre Parets del Vallès i la Garriga. Aquest projecte permetrà la millora del servei, en espera de poder avançar també en un segon tram de duplicació de via a Osona, amb l’objectiu final de la completa duplicació entre Barcelona i Vic.

Corredor Mediterrani i Estació del Vallès de mercaderies

ADIF ha contractat l’estudi per a la redacció del projecte constructiu per a la connexió en ample estàndard (UIC) al Corredor Mediterrani de la plataforma multimodal de la Llagosta. Aquest és el primer pas per disposar d’una estació d’intercanvi modal de mercaderies al Vallès, que doni servei a la zona metropolitana nord i que també permetrà el desplaçament i desmantellament de l’estació de mercaderies de Granollers-Centre, indispensable per al desenvolupament del sector residencial de La Bòbila.

Línia orbital ferroviària: connexió de línies R4 i R8

Aquest és un projecte de llarga execució, pel seu impacte i cost. La Generalitat va aprovar el Pla director de la reserva ferroviària dels terrenys necessaris per al seu traçat. També el PDI (Pla director d’infraestructures) de la Generalitat va incloure l’actuació XE-03 per impulsar una fase prèvia en el cas del tram Granollers-Sabadell-Terrassa, tot aprofitant bona part de la infraestructura existent: la majoria del recorregut sobre la R3, una part de la R8 i, finalment, el nou enllaç indispensable a Barberà del Vallès, entre la R8 i la R4.

Xarxa viària

Ronda del Vallès

Aquest projecte va quedar inclòs en el PTRMB (Pla territorial de la regió metropolitana de Barcelona), però amb un dels trams inconcret i amb la proposta de diverses variants alternatives al seu pas pel Vallès Oriental. Aquest és un projecte necessari per disposar d’una alternativa de pas a l’AP-7, al corredor central de la B-30, molt saturat, però és també un projecte amb forta oposició d’entitats, partits i territori.

El Ministerio de Fomento és l’Administració competent hi ha anat elaborant estudis de traçat sense cap mena de consens amb el territori. Actualment, s’estan acabant les obres del tram entre Abrera i Terrassa. L’altre tram fins a Granollers i la connexió amb l’AP-7 està encallat.

La Generalitat, per mirar de trobar una solució per al tram pendent, ha impulsat el PEVM (Pla específic de mobilitat dels Vallesos), actualment en fase d’elaboració.

Carretera C-17

El PTMRB (Pla territorial de la regió metropolitana de Barcelona) va incloure una proposta d’ampliació de capacitat i de variant en el tram sud de la C-17 entre Granollers i Mollet, però amb un pressupost massa elevat (300 M€) per poder-lo afrontar actualment. Per aquest motiu, s’ha optat per elaborar un projecte d’ampliació amb un tercer carril per l’actual traçat, amb una millora dels accessos en el tram entre Granollers i Mollet del Vallès, i amb una nova incorporació a l’AP-7 a la zona de Parets del Vallès. Aquesta operativa representa una inversió assumible (30 M€) i en aquests moments s’estan elaborant els projectes constructius per poder iniciar les obres a principis de 2019.

Calçades laterals de l’AP-7

Aquest projecte va lligat a la via interpolar C-35, que connecta al seu pas pel Circuit i que preveia la construcció d’unes calçades laterals al seu pas per Granollers i la Roca del Vallès. Atès el seu retard i la prevista finalització l’any 2021 de les concessions de l’AP-7, l’Ajuntament de Granollers en defensarà l’eliminació. No té sentit seguir impactant sobre el territori, quan amb l’eliminació dels peatges, sigui directament o per la constitució d’un sistema general de vinyeta, quedarà eliminat el peatge de la Roca i, per tant, l’AP-7 podrà fer perfectament aquesta funció.

  • RESULTATS


Ferrocarril línia R3

A Granollers encara consten dos passos a nivell a la línia R3; el projecte que s’impulsa aquest any 2018 en permetrà l’eliminació definitiva.
Té uns 6,6 milions de passatgers per any i poden viatjar-hi uns 22.841 passatgers per dia laborable.
En el tram de l’Hospitalet de Llobregat fins a Vic són 20.956 viatgers/dia laborable i en el de Vic fins a la Tour de Querol, 1.885 viatgers/dia laborable.
En el recorregut l’Hospitalet de Llobregat–Vic hi ha 6,2 milions de passatgers l’any i en el de Vic–la Tour de Querol, 0,4 milions l’any.
Actualment per l’R3 hi circulen una mitjana de 76 trens cada dia laborable de la sèrie 447.

Ferrocarril línia R2

L’R2 és una de les línies amb més viatgers de tota la xarxa de Rodalies de Barcelona: en un dia laborable hi arriben a passar 125.948 usuaris, això significa més de 35 milions a l’any, motiu per el qual s’utilitzen trens de dos pisos amb més capacitat.
Actualment a l’R2 circulen un total de 261 trens cada dia laborable de la sèrie 447, de les sèries 450-451 i del tipus Civia (sèries 463-464-465).
S’ha previst la connexió entre les línies R4 i R8 que surt de Granollers, aprofitant el pas per la R2, actuació inclosa en el PDI (Pla director d’infraestructures), elaborat per l’ATM i vigent.

Usuaris C-17 en el tram de Granollers

Diàriament circulen per la C-17 en el tram entre Mollet i la carretera BV-1432, entrada a Granollers per la carretera de Lliçà d’Amunt, prop de 90.000 vehicles i s’estima que en els propers anys, amb importants creixements urbanístics previstos, augmentin fins als 100.000 vehicles diaris.
S’està elaborant el projecte d’ampliació de la C-17 amb un tercer carril entre Granollers i Mollet del Vallès, amb millores en els accessos als laterals i a les zones industrials.

  • APRENENTATGES


La importància de fer propostes, d’estar present en els fòrums i en les taules on es decideixen les planificacions a mig termini. Els projectes d’infraestructures tenen llargs terminis de preparació i execució.

Cal seguir l’elaboració dels plans directors específics, introduir la visió més propera del territori, cercar les solucions que equilibren el cost-benefici, pensant en les persones, les activitats productives, el territori i el medi ambient.

Això val per a tots els períodes, els de gran desenvolupament econòmic, que solen coincidir en moments de desenvolupament i execució de projectes, com també en moments de crisi econòmica, etapes en què es vital planificar adequadament per preparar el terreny per al moment de sortida de la crisi, perquè així els plans i els projectes estiguin a punt amb el consens dins del territori i de les diferents administracions.