El foment de la participació de la ciutadania en la definició, implementació i seguiment de les polítiques públiques ha esdevingut un imperatiu per als governs locals. La participació constitueix una forma de governança que apropa la gestió del poder públic a la ciutadania i el democratitza. Des de fa uns anys és una praxis consolidada en la pràctica totalitat de les ciutats del nostre entorn. Malgrat això, les polítiques de participació pateixen un cert estancament i s’enfronten a una certa “desconnexió” de la ciutadania amb els afers públics. Calen noves fórmules innovadores que reforcin el vincle dels ciutadans amb els béns que són comuns i que permetin corresponsabilitzar-los en la seva gestió.

D’acord amb el principi de subsidiarietat horitzontal, els ciutadans i les ciutadanes poden convertir-se en subjectes actius de la conservació i la valorització dels béns comuns a través de l’aportació del seu temps, els seus coneixements i les seves habilitats. D’aquesta manera, s’aconsegueix millorar la cohesió social, construir uns lligams forts dins de la comunitat i promoure la confiança mútua entre la ciutadania.

A Itàlia ja s’ha dut a terme una iniciativa per aprofitar aquest inestimable capital social. Es tracta del sistema d’administració conjunta dels béns comuns (implantat per primera vegada en un Reglament a la ciutat de Bolonya el 2014) i que ja han adoptat 87 municipis del país (i 79 més estan en procés). L’adaptació del model a les característiques de cada municipi permet a l’Ajuntament d’ofici, com també a la ciutadania interessada, presentar propostes, entre d’altres, de neteja i envelliment d’àrees verdes, places i carrers; de recuperació i reutilització d’equipaments i béns immobles sense ús, i d’altres activitats de valorització del territori. Aquestes propostes es canalitzen a través dels acords de col·laboració entre les parts, que regulen tots els aspectes d’aquesta col·laboració com les activitats que es faran, els drets i deures d’ambdues parts, la durada de l’acord i les assegurances necessàries.

Alguns ajuntaments catalans, com el de Barcelona, el de Santa Coloma o el de Gavà, ha començat a treballar fórmules similars. També existeixen propostes interessants en ciutats europees com París (Berges du Seine) o Amsterdam, entre d’altres. A Granollers, el paper de la societat civil ha estat tradicionalment determinant en el desplegament de nombrosos projectes de ciutat. El mateix Pla estratègic que ara estem tancant, es va plantejar com un procés de desplegament de la governança democràtica. També cal destacar la participació de les entitats de la ciutat en la producció cultural que es duu a terme, així com el processos de co-creació que es donen en el marc de Roca Umbert Fàbrica de les Arts.

El debat s’orientarà a analitzar com es poden millorar els actuals models de participació ciutadana avançant cap a la corresponsabilitat i la gestió compartida dels béns comuns. Es debatrà en quina mesura la participació i la gestió compartida poden millorar les polítiques públiques locals en diferents àmbits tot analitzant experiències concretes com la de Santa Coloma. Tot, des d’una perspectiva crítica i amb voluntat a construir propostes des de la ciutat i per a la ciutat.