Els patrons de desenvolupament de les ciutats catalanes han evolucionat de forma notable en els darrers anys. La ciutat dels serveis, que va succeir la ciutat industrial, té símptomes d’esgotament i l’economia especulativa fa temps que condiciona la forma que adopta la ciutat.  Els preus de l’habitatge expulsen població cap a la perifèria i els grans centres comercials de consum massiu amenacen amb la modificació dels hàbits de la població en detriment del comerç de proximitat i la cultura.

Davant d’aquesta tendència sorgeixen formes de resistència que tracten de desenvolupar models que situen la persona i les seves necessitats al centre del desenvolupament de les ciutats. Es tracta de models basats en la innovació, la creativitat i la col·laboració, orientats a sectors com la cultura, l’educació, l’atenció a les persones, l’habitatge, la producció alimentària o la protecció de l’entorn. Són noves formes organitzatives que ja no posen el lucre individual al centre i en les quals preval l’interès col·lectiu.

L’economia social i col·laborativa té cada cop més protagonisme a les ciutats. Des de les cooperatives que ofereixen alternatives d’accés a l’habitatge, passant per les que gestionen serveis d’atenció a les persones grans o a la infància o les que subministren aliments de producció local de qualitat, fins a les empreses socials que donen feina a persones amb discapacitat, aquestes noves formes abandonen els valors mercantils que han preponderat des de fa dècades per fomentar la col·laboració i l’intercanvi de béns i serveis, tot posant al mateix nivell el desenvolupament econòmic amb el social i l’ambiental i apostant per la proximitat i la transparència.

De la mateixa manera, les indústries culturals i creatives han estat un motor de la innovació social i econòmica en els últims anys, una innovació que ha sabut penetrar a la vegada en els àmbits de les arts, la producció, el comerç i la tecnologia. Amb una resiliència i una adaptabilitat que han quedat provades durant els anys de crisi econòmica, les indústries culturals i creatives són un sector molt important de l’economia. Donen feina a un bon nombre de persones (en especial, joves creadors), en especial a través de petites i mitjanes empreses, i fomenten la col·laboració entre sectors i la revolució digital.

Tant l’economia social i col·laborativa com les indústries culturals i creatives han sabut aprofitar les mancances dels models econòmics tradicionals (naus industrials sense funció actual, buits en els mercats…) i convertir-ho en les pròpies fortaleses. En antigues fàbriques com Roca Umbert a Granollers o Coòpolis a Can Batlló, Barcelona, nombrosos col·lectius i empreses hi han trobat l’espai que necessitaven, i els coworks han contribuït a la cooperació i la cerca de noves oportunitats que posen a treballar plegats actors i sectors diversos. Ambdós models, a més, presumeixen de tenir un impacte social molt elevat. Enforteixen els lligams i creen sinergies, no només amb altres actors econòmics, sinó també amb el món associatiu, les institucions educatives, formatives i de recerca i les administracions públiques. De la mateixa manera, acosten el desenvolupament de les ciutats a qui més ho mereix: la seva ciutadania.

El debat s’orientarà a analitzar com es poden millorar els actuals models de desenvolupament urbà tenint en compte l’economia social i col·laborativa i les indústries culturals i creatives. Es debatrà en quina mesura aquests nous models poden millorar les polítiques públiques locals en diferents àmbits tot analitzant experiències concretes. Tot, des d’una perspectiva crítica i amb voluntat a construir propostes des de la ciutat i per a la ciutat.