Papallones a la panxa

Has tingut mai papallones a la panxa?

Aquesta era la pregunta que vam fer a tots els assistents del laboratori de lletres i imatges del mes de març.

Un laboratori que va ser molt interessant, però que ens va fer patir una mica: érem massa gent, no hi cabíem i no vam aconseguir crear el clima màgic d’altres vegades.

L’objectiu que perseguíem aquesta vegada era destacar la importància dels il·lustradors a l’hora d’expressar les emocions dels seus personatges.

Quina cara fa una nena que viu la malaltia de la seva mare? (Jo les volia, amb il·lustracions de Carme Solé i Vendrell)

(1)sole

 

Quina cara fa una nena que sent una discussió entre els seus pares? (El pájaro negro, il·lustrat per Suzy Lee. Barbara Fiore, 2011)

((2)PJARO1

Per començar la sessió vam escollir un conte que no té una il·lustració especial però que ens agrada molt per la història: El test buit, de Demi (Joventut, 2010) ens parla d’un nen xinès que davant d’una prova no sap si dir o no una mentida.

Quina cara hauria de fer un nen que diu una mentida? I un nen honest?

La segona part de la sessió va girar entorn del llibre de Laurent Moreau ¿En qué piensas? (Kókinos, 2011).

(3)enquepiensas_l

De fet, no ens vam inventar res: havíem escanejat les cares i després havíem modificat la segona il·lustració deixant l’interior del cap en blanc, i amb el mateix sistema de finestretes que fa el llibre, demanàvem als infants que dibuixessin els seus pensaments:

(4)cara20u(5)cara202

 

(6)cara203(7)cara204

Per treballar millor, vam fotocopiar la figura dels personatges amb el cap en blanc a la banda dreta d’una cartolina mida A3, i sobre vam enganxar el cap retallat amb la il·lustració completa. Ho entendreu millor mirant les fotografies. D’aquesta manera podien escriure al costat esquerra.

L’exercici no era fàcil, però com que el laboratori neix justament per experimentar vam poder veure com cada família adaptava l’activitat a les seves possibilitats. L’objectiu, com sempre, és fer bullir l’olla!

I ens van sorprendre perquè van sortir pensaments i històries ben interessants. Aquí en teniu alguns exemples, però a la sala infantil de la biblioteca podeu llegir-ne la resta:

(8)DSCF8676(9)DSCF8677

 

(10)DSCF8678(11)DSCF8679

I per tancar la sessió, i alhora tancar el cicle de laboratoris d’emocions, calia fer alguna cosa especial…

 

I què millor que prendre un te de llàgrimes com el que prepara el mussol del llibre d’Arnold Lobel El buho en su casa (Alfaguara, 1985)?

(12)buho

Érem molta gent i vam necessitar que els infants pensessin moltes coses tristes per poder omplir de llàgrimes la nostra tetera.

(13)labos20emocions20080

El resultat va ser positiu, i és que per sentir-se millor no hi ha res com compartir una tasseta del te més salat del món.

 

1 reply

Trackbacks & Pingbacks

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *