Paraules per a domesticar les feres

Vosaltres sabíeu que la poesia és un mètode ideal per a domesticar les feres?
Nosaltres tampoc, però en aquest primer laboratori del 2013, ens vam proposar investigar els efectes de la poesia sobre els animals més perillosos.

No partíem del no-res. Coneixíem l’experiència que la Marta Roig i la Nati Calvo havien realitzat a la Biblioteca de Montbau i seguint la seva proposta, vam llançar-nos a organitzar un laboratori de lletres i imatges que girés entorn dels bestiaris poètics.

La veritat sigui dita: els poetes i les poetesses de casa nostra han cuidat, des de fa molts anys, els llibres de poesia animals.

Des de poetes com Pere Quart o Josep Carner, fins a poetes més actuals, com Miquel Desclot, Ricard Bonmatí o Lola Casas, han dedicat un munt de versos a descriure les feres del nostre entorn.
La sessió, doncs, va constar de diverses parts que giraven entorn d’algun animal que l’atzar va repartir entre les famílies assistents.
La primera part va ser POÈTICA:
Cada família va rebre un poema esmicolat a trossets dins una bosseta de plàstic. Només quan aconseguissin posar ordre a les paraules, versos i estrofes, podrien endevinar a quin animal estava dedicada aquella poesia.

La segona part va ser de LECTURA compartida dins el grup familiar i de descoberta de contes protagonitzats per l’animal en qüestió.
I la tercera part va ser una CREACIÓ BESTIAL:
a partir de tot un munt de cartrons de tota mena i condició, cada família va construir el seu animal: des d’un tigre fins a un gat, un camaleó, un mamut o un terrible cocodril.