Allà on viuen els monstres

El laboratori de lletres i imatges del desembre havia de ser molt especial, tan especial que teníem por de no estar a l’alçada del llibre que volíem presentar.

Allà on viuen els monstres és un llibre clau en la història de la Sin t’tulo-1literatura infantil i mereixia un laboratori dels millors.

Als anys seixanta del segle passat,  l’ autor, Maurice Sendak, va donar  el tret de sortida del que entenem avui com a àlbum il·lustrat. Elements narratius, temàtics i formals que ara ens semblen molt corrents en els àlbums, van aparèixer justament quan Sendak i altres autors provinents d’altres disciplines com Bruno Munari, Iela Mari o Leo Lionni  els van introduir en el món del llibre infantil.

Pedagogs, arquitectes, pintors, i dissenyadors van veure que l’àlbum era un camp d’experimentació narrativa perfecte.

En l’ aspecte formal, Allà on viuen els monstres mostrava per primer cop un zoom cinematogràfic perfecte: de la petita vinyeta inicial, la il·lustració va creixent fins a ocupar, en el moment àlgid de la gran festa monstruosa, totes dues pàgines, il·lustrades a sang. Posteriorment la imatge va decreixent fins a tornar a centrar-se en un petit dibuix que mostra el sopar d’en Max, que encara era calent.

Ara bé, si alguna cosa va revolucionar el llibre de Maurice Sendak va ser la imatge que donava de la infància. Per primera vegada apareixia un infant que no era un heroi exemplar, sinó tot el contrari:  es portava malament, contradeia la seva mare i sobretot, era un infant que tenia dubtes i pors i que no sempre sabia què li passava.

Maurice-Sendak-homenajeado-Google

D’ençà de la mort de Maurice Sendak, el maig de 2012, teníem pendent el nostre homenatge.
Fins i tot Google havia fet el seu homenatge a l’autor just el dia del seu 85è aniversari. [cliqueu sobre la imatge]

Per aquesta raó el nostre laboratori volia explorar els sentiments més amagats de cadascun de nosaltres. Volíem fer un viatge com el de Max, al país allà on viuen els monstres, els nostres monstres, amb la intenció de conèixer-nos una mica millor.

OLYMPUS DIGITAL CAMERALes famílies que van venir al Laboratori van conèixer primer de tot una mica millor la figura de Maurice Sendak i alguns dels seus llibres més famosos.

De seguida, però, vam centrar-nos en la figura de Max, aquest nen entremaliat que veu com a poc a poc  creix una selva a la seva habitació.

Cadascun de nosaltres també va rebre una fulla de palmera i amb només això, vam anar entrant a poc a poc a la sala tallers.

Intentàvem imitar el ritme creixent del llibre, de manera que la suma d’aquella única fulla va fer que amb poc temps tinguéssim un bosc de palmeres.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ah, però hi havia més sorpreses! A la sala tallers també ens esperava una barca, i tots asseguts a dins, vam poder veure en un projector com continuava la història de Max.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

 

 

 

 

 

 

 

Arribats al país dels monstres vam descansar sota les palmeres per fer una estona de lectura i reflexió en família. Què ens vol dir aquest conte? De què deu tenir por en Max? I vosaltres, de què teniu por?

Por de perdre’s, de les hipoteques, dels polítics, de la mort, de les vacunes, fins i tot por que en Messi falli un penal… Cadascú va opinar sobre allò que li treia la son.

I finalment arribava la nostra proposta plàstica: per què no construïm una illa, com la d’en Max, per escriure o dibuixar-hi els nostres monstres?

Aquesta illa podria tenir la forma de la nostra silueta i portar un nom ben personal.

I així ho vam fer!

 

[la imatge de la capçalera s’ha extret de Pinterest]

 

 

1 reply

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *