Una unça de paraules embolicades

El dissabte 22 de febrer ens vam preparar per a una segona visita al Mercat de les Paraules. Aquesta vegada, però, volíem visitar una de les parts més desconegudes del mercat i també una de les més silencioses…

El laboratori prometia ser una mica especial: potser més seriós, però molt enriquidor.
Volíem visitar la plaça de les idees.
En aquesta plaça podríem conèixer com s’ho fan els autors per crear històries a partir de les paraules que compren al mercat.
D’autors que visiten la plaça n’hi ha molts però a nosaltres ens n’agradaven especialment quatre:

GIANNI RODARI
MIQUEL OBIOLS
DANIEL NESQUENS
JOAN BROSSA

Com que jugar amb tots ells seria impossible per qüestió de temps (es mereixerien un, dos o tres laboratoris monogràfics), vam creure que estaria bé començar amb el mestre Gianni Rodari que, al cap i a la fi, és l’autor de la Gramàtica de la fantasia, la principal llei que governa en els nostres laboratoris.

També volíem fer un petit tast de Miquel Obiols, un autor català que ha estat reeditat fa molt poc per l’editorial Kalandraka i que reivindiquem com a gran mestre innovador i trencador dins el món de les lletres catalanes.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Abans d’entrar a la sala de treball, des del raconet del mercat de les paraules que tenim a la sala infantil, vam presentar aquestes dues figures.

Gianni Rodari, a partir d’un telèfon, com a autor dels Contes per telèfon, un recull de contes clàssic, imprescindible a les biblioteques.

Miquel Obiols, a partir d’un disc de vinil, per recordar un dels seus primers personatges: Palmira Rock, una jove que menjava discs i que apareixia en el programa Terra d’escudella, un dels primers programes de televisió que es van fer als anys 70 en català.

I de la mà d’aquests dos autors vam entrar a la sala d’actes per conèixer la plaça de les idees.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Allà vam seure al voltant d’una catifa blava, que volia representar una plaça, però que també va servir per començar a explicar les teories de Gianni Rodari: Què passa quan tirem una pedra a un llac? Què passa quan tirem una paraula qualsevol dins una història?

A partir d’aquí vam anar suggerint diferents exercicis de creació literària a les famílies i, a poc a poc, van començar a funcionar les màquines d’imaginar històries…

Dels caparrons de tots els infants van anar sorgint idees gràcies al joc del binomi fantàstic, jocs de rodolins i frases fetes…

I per acabar, un bon bany de poemes visuals i cal·ligrames!

Potser era un d’aquells laboratoris que desconcerten perquè tenim la sensació de no fabricar res: no hi ha papers, cordills, cartrons ni obres d’art físiques. És un d’aquells laboratoris que corren per dins de cadascun de nosaltres, un laboratori potser menys vistós, però que ens fa entrenar la imaginació. I ves! això de fer anar el caparró és tant o més important que fer anar les tisores!

 

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *