Com llegir una ciutat?

Comencem els laboratoris del 2015 envoltats de suggeridors llibres de ciutats. L’espai públic, compartit, és l’escenari de moltes històries que la literatura recull i il·lustra.

Els llibres que descobrirem en aquest laboratori ens apropen a les ciutats des de diferents perspectives:

Per conèixer com es forma i es transforma una ciutat al llarg del temps…

Per conèixer diferències, detalls i curiositats de ciutats reals, potser per preparar un viatge…

Per conèixer ciutats irreals, que només existeixen en la imaginació dels autors i potser en els vostres somnis…

Per conèixer les històries, aventures i desventures de la gent que habita aquests territoris més o menys organitzats…

Comencem el laboratori parlant de tòpics de les ciutats, dels diferents tipus, que si els pobles són més tranquils, que si a la ciutat ningú es coneix, que si tot és soroll…

I d’aquí passem a observar la ciutat que ens fa de decorat. Com passa en el llibre de Peter Sís,  Madlenka (Lumen, 2001), de lluny potser les ciutats ens poden semblar idèntiques però si fem un zoom i ens apropem als barris i, encara més, ens apropem a una illa de cases i, encara una mica més, a una de les finestres, podem descobrir històries personals i particulars, úniques.

A poc a poc anem girant aquests edificis de cartó i presentem a les famílies alguns personatges que protagonitzen els llibres que avui descobrirem i alguns espais que esdevenen decorats literaris:

una estació de tren, un solar amb un autobús abandonat, un banc amb tres àvies fent safareig, el Museu d’Història Natural, dos futurs enamorats en bicicleta pedalant en direcció contrària, un accident de cotxes…

Fotocòpies en color d’il·lustracions que ens serveixen per obrir la gana d’històries que només sabrem com acaben llegint els llibres que trobarem a la sala tallers.

Cap allà, doncs, marxem tot el grup, per fer bullir una mica l’olla, pensant i repensant què hem trobat a faltar en aquesta ciutat literària.

L’activitat que hem preparat per avui parteix dels anomenats llibres “promenade”, o passejada, que fan referència a la manera com es llegeixen aquestes obres. Es tracta de llibres generalment sense mots que no es llegeixen seguint la direcció normal, d’esquerra a dreta i de dalt a baix, sinó que cal passejar-se per la pàgina i anar seguint les històries paral·leles que viuen els personatges.

A partir d’aquesta idea i després d’una petita xerrada, més breu del què hauríem volgut, cada família ha creat la part d’un plànol del què serà la nostra ciutat ideal. La tècnica utilitzada és el collage sobre cartolina i la decisió de quina part de ciutat, quin edifici o quin servei es volia representar ha estat totalment lliure.

I després, lògicament, uns moments per comentar els resultats tots plegats. A la nostra ciutat no hi ha faltat una piscina municipal, una platja amb chiringuito, un parell de mercats, un circ, un parell de museus, una escola bressol, una farmàcia, uns parcs, un hotel, una església, uns barris on passen coses màgiques, uns parcs d’aventures amb animals i, fins i tot, una zona d’acampada.

14656972176_1b191ffbaa_z

Foto de Marta Roig

I encara teníem prevista una segona part de l’activitat, però no hem pas tingut temps de portar-la a terme.

Si volíem recrear un llibre passejada ens faltaria rumiar personatges que visquessin històries en aquesta ciutat. Amb aquesta idea teníem una maleta petita (feta amb una capsa de llumins) per a cada un dels assistents. A dins havien de descriure breument un personatge i deixar la maleta abandonada en algun punt de la ciutat. Alhora havien d’agafar-ne a l’atzar una altra i imaginar la història del personatge.

Un laboratori que se’ns ha fet curt: ha faltat temps per parlar més sobre les ciutats, en general i de la nostra en particular. Hauríem pogut comentar amb més calma els motius pels quals els assistents s’han decantat per dibuixar una cosa i no pas una altra. Podríem haver jugat a inventar personatges que es moguessin per la ciutat…

Per sort, hem tingut temps de llegir i d’emportar-nos a casa molts llibres. M’atreviria a dir que és dels laboratoris que més llibres s’han emportat les famílies. I és que n’hi ha de molt atractius.

Ara, us confessaré que el llibre més consultat ha estat un que en la presentació hem dit que només era apte per a adults:

Rabaté, Pascal. Fenêtres sur rue. Noctambule, 2013

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *