L’arxipèlag de les illes perdudes

Les illes van ser les protagonistes del laboratori del mes de maig del 2018, illes perdudes plenes d’històries que desitjaven ser descobertes.

Aquest laboratori va ser creat conjuntament amb Marta Roig, Anna Juan i Natàlia Oh, contes! per a la Fundació Miró durant el curs 2017-18, i formava part d’un cicle de quatre activitats emmarcat sota el nom de “La possibilitat d’una illa”.

En concret, la sessió que es va fer a Granollers sintetitzava dues d’aquestes activitats: el laboratori de L’arxipèlag de les illes perdudes i la sessió de presentació  del llibre:
Bruno, Pep. Buñuelos de huracán. Il·lustr. Carla Besora. A buen paso, 2015.
El resultat doncs era una barreja i adaptació que es va fer tenint en compte la dinàmica i el públic de la Biblioteca Roca Umbert.

Els objectius que perseguíem amb aquest darrer laboratori eren donar a conèixer el fons tan suggeridor sobre illes que hi ha a la biblioteca, aprendre a llegir un llibre gairebé sense mots i experimentar al voltant de la capacitat de sintetitzar el to i l’ambient d’una obra, tot passant de la descripció d’un món imaginat d’un llibre, a una recreació literària i plàstica posterior.

Els dos llibres que ens van servir per elaborar el fil narratiu del laboratori van ser aquests:

Només arribar a la sala infantil vam entregar a les famílies una bosseta de paper kraft on hi havia un exemplar del llibre de Buñuelos de huracán. No va ser possible afegir alguns bunyols de vent, protagonistes del llibre, ni per pressupost ni per època de l’any (no se’n troben a totes les pastisseries passat quaresma!).

Vam deixar un temps perquè se’l miressin en família i posteriorment vam començar una lectura compartida i comentada del llibre. Anàvem passant les pàgines i comentant què hi veien, què entenien… És un llibre molt enigmàtic.

Barrejàvem algunes preguntes amb comentaris o pistes sobre el llibre, com ara que el punt de partida de Buñuelos de huracán era un micro conte de Pep Bruno, les primeres dues frases del llibre. L’editoria Arianna Squilloni, enamorada d’aquesta història, el va animar a fer-ne una continuació i convertir-lo en un àlbum il·lustrat.

Algunes preguntes que vam fer:

Es pot viatjar a través del menjar?
Heu viatjat mai amb un bunyol? Pots viatjar al passat?
Hi va haver un escriptor molt famós que va viatjar al passat amb una magdalena… Algú el coneix? (Potser algun adult coneix el famós fragment de Proust)…

La proposta de Pep Bruno deixa un final molt suggeridor i convida a imaginar altres productes que es podrien vendre a la pastisseria:

A banda de bunyols d’huracà i milfulls de tardor… Què els agradaria vendre en una pastisseria?

Vint minuts després, vam explicar-los ja el sentit del laboratori. Volíem viatjar a diferents illes literàries.

Com que no teníem bunyols màgics, ho faríem amb un mètode més tradicional, tal i com ho feien els pirates i exploradors…

I aleshores vam destapar un embalum que teníem allà al costat que amagava un gran cofre. A dins hi havia ampolles de vidre amb un missatge secret a dins.
Va donar una ampolla a cada infant, i sense treure el missatge encara, ens vam dirigir en grup cap a la sala dels tallers.

Allà vam descobrir que a dins les ampolles hi havia unes coordenades que es corresponien al gran mapa de l’Arxipèlag de les Illes perdudes, un mapa de més de sis metres de gran, il·lustrat per Sergi Portela, fet amb lona. Al mapa es pot veure una gran superfície blava de mar amb alguns elements  marins escampats per diferents racons. Al centre hi ha dibuixada l’illa del llibre  El país de Jamás lo creerás. 

En algunes coordenades concretes del mapa hi ha uns llibres exposats, i és clar, corresponen amb les coordenades que s’amaguen dins les ampolles de vidre de les famílies.

La idea doncs és que cada família localitzi el llibre que li correspon i el llegeixi a consciència. I després, seguint l’exemple de l’illa del país de Jamás lo creerás, dibuixin i documentin l’illa que es descriu en el seu llibre.

Caldrà, doncs, llegir el llibre, mirar-lo, interioritzar-ne els detalls, les descripcions, el to… per intentar dibuixar-ne la forma, les característiques bàsiques i completar l’arxipèlag de les illes perdudes.