Cançons i jocs de pati

El dissabte 27 d’abril vam tenir un laboratori molt especial, que responia a un neguit que fa temps que tenim.

Des de fa dècades, els patis de les escoles són un espai de jocs i cançons populars amb les seves pròpies normes i lleis. Totes les històries que amaguen aquestes cançons són un patrimoni literari i cultural que no voldríem deixar perdre. Lletres com aquestes “Don Federico mató a su mujer, la hizo picadillo y la puso en la sartén…” es canten alegrament sense cap mena de filtre adult. És per això que volem dedicar un laboratori a escoltar els infants – els d’ara i els que nosaltres vam ser- per recollir tot aquest patrimoni tan ric i divertit i preservar-lo amb documents visuals, sonors i escrits.

Aquesta és una feina titànica i ens agradaria que no quedés aquí. Ens agradaria poder dedicar un curs sencer a recollir imatges i cançons dels jocs dels patis que tenim a tocar de la biblioteca. Però en tot cas, aquest laboratori era un primer apropament.

Aquesta vegada doncs, els documents centrals del laboratori no eren llibres, sinó que la protagonista era la literatura oral, les cançons que generació darrere generació s’han cantat al pati.

Al tractar-se de cançons que es transmeten oralment, no disposàvem de bibliografia, més enllà d’algun cançoner, perquè justament volíem recollir les cançons que sovint no apareixen als llibres, segurament perquè són políticament incorrectes.

Per disposar d’un fons de cançons previ a la sessió del laboratori, vam fer una cerca prèvia i vam demanar a familiars, amics, coneguts i bibliotecàries de diferents zones de Catalunya, que ens enviessin les cançons que elles recordaven. La idea era que també fessin de taca d’oli i poguéssim recollir les cançons que cantaven els seus familiars.
Així és que, abans de res, volem agrair la col·laboració desinteressada i efusiva de:

Nati Calvo (Barcelona. Turó de la Peira)
Sílvia Fernández i família (Viladecans/Barcelona)
Marta Roig i família (Barcelona. Sant Andreu)
Anna Mas i família (L’Esquirol)
Aroa Garcia i família (Barcelona)
Noemí Caballer i família (Pallars Jussà)
Alfred Artiga i família (Reus)
Leo Canut i família (Lleida)
Marta Serra (Granollers/Cardedeu)
Ester Granados (Sora)
Gisela Ruiz i amigues (Barcelona i rodalies)
Imma Pujol (Tarragona)
Glòria Matas (Girona)

Ruth Coderch (Mataró/Granollers)

Tots els talls de veu que ens van enviar via whatsapp vam poder-los passar, editar, destriar-ne els repetits i gravar en un tall de 15 minuts, gràcies a la col·laboració desinteressada d’un tècnic de so, en David Morella. Gràcies a ell també vam disposar d’un petit estudi de gravació, màquines, micròfons i altaveus, el mateix dia del laboratori per poder fer les gravacions de les famílies.

El laboratori aquesta vegada va començar a la sala d’actes, on hi havia sofàs i cadires còmodes i també coixins i catifes per poder seure per terra, col·locats en rotllana. En una banda de la sala hi havia el petit estudi de gravació.

El laboratori estava pensat en dues parts.
La primera part seria  dins la sala i intentaríem recordar, entre tots, jocs i cançons i gravar-ne algunes.
La segona part seria fora al carrer i provaríem de recordar i jugar a diferents jocs cantats.

Per tenir un petit guió que donés ordre a la conversa, vam preparar set capses d’arxivadors amb títols i fotografies que acompanyarien la nostra explicació.

Dividíem els JOCS DE PATI en dos tipus:
Jocs sense música (capsa 1)
Jocs amb música (capsa 2)
Dels jocs amb música, que són els que més ens preocupen avui, en podem trobar de
5 tipus (segons la nostra hipòtesi prèvia)

Cançó de saltar a corda i goma (capsa 3)
Cançó per triar (capsa 4)
Cançó de passejada i dansa (capsa 5)
Cançó de picar les mans (capsa 6)
Altres jocs (capsa 7)

Després de la conversa conjunta al voltant d’aquests jocs i cançons, vam començar l’audició.

[En breu. Enllaç a l’audició]
L’audició eren els diferents talls de veu de persones que ens havien enviat les cançons que recordaven de la seva infància. Durava 15 minuts i, vam dubtar si es faria pesada o no, però bé, era divertida i tenia la seva gràcia. Vam creure que calia fer l’esforç d’escoltar-la tota.

Després de l’audició, va arribar el moment de gravar noves cançons. Vam demanar voluntàries i voluntaris que sortissin en grup o individualment per gravar altres versions de les cançons escoltades o d’altres de noves. [En breu. Enllaç a l’audició]

L’experiència va ser ben curiosa perquè algunes mares al·lucinaven de les lletres que cantaven les seves filles!

Tot plegat havien passat gairebé tres quarts o una hora, i arribava el moment de posar en pràctica totes aquestes cançons. Per ordenar una mica l’estona de joc a fora, vam servir-nos de les capses d’arxivadors, i vam demanar a uns quants infants que les repartissin per la zona de fora, per marcar en quin punt es faria cada joc. Alhora vam repartir un parell de cistells on hi havia les cordes de saltar, gomes, baldufes, guixos, cordills i bales.

 

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *