Senyalística!

El dissabte 19 de novembre engeguem el curs amb un laboratori de senyalística. I què és això?

El diccionari ens diu que és una part de la comunicació visual que estudia el disseny dels espais amb la finalitat de facilitar la relació entre les persones i els espais.
Senyals de trànsit, logos, pictogrames, signes convencionals… omplen els espais públics perquè nosaltres ens puguem informar i orientar en tot moment.
Tots tenen un missatge concret però… I si els desordenem, barregem, modifiquem? Quines històries ens poden explicar? En trobem a la literatura infantil?

Per reflexionar sobre el significat dels senyals com un mètode de comunicació, ens hem basat en cinc llibres de la literatura infantil que juguen amb els senyals de diferents formes. A partir d’aquestes ficcions, hem imaginat i creat nous senyals i noves històries.

Hem fet la rebuda a la sala infantil i a partir de senyals, hem intentat explicar què són els laboratoris i també el tema d’avui.

Comencem!
Què és un senyal? Donem peu perquè grans i petits parlin, s’expliquin, comentin, per intentar entre tots saber què vol dir cada un d’ells. Podem llegir la definició del diccionari:

2 1 Indicació o avís òptic, acústic o d’una altra natura, codificat o no, que serveix per a anunciar o advertir alguna cosa, donar ordres, transmetre missatges o informacions, etc.

10 senyal de circulació TRÀNS Placa, disc, cartell, etc., que, en una carretera, en un carrer, en un encreuament, serveix per a regular el trànsit, per a advertir els conductors dels vehicles d’algun perill o d’algun obstacle, per a donar-los algun avís, alguna indicació, alguna consigna, etc., relacionats amb el trànsit.

També ens podem ajudar amb quatre senyals que hem fabricat prèviament i que anirem col·locant gràcies a un velcro en quatre peus de fusta que hi ha darrera la bibliotecària.  4 tipus de senyals: triangle, rodó, quadrat, stop.
Triangle: perill?
Rodó: vermells prohibició?/ blaus obligació?
Rectangles: informació?

Cal preparar bé aquesta part perquè en el nostre cas, per exemple, als adults els ha costat molt de participar.

A continuació arriba el moment de mostrar els llibres: es poden explicar històries amb senyals de trànsit?
Doncs sí, i es pot fer de diferent manera.

La bibliotecària s’ha preparat els contes i els explica mostrant les il·lustracions en veu alta. No cal explicar-los tots sencers, es pot escollir si fer sols una presentació de tots, si explicar-ne un sencer i els altres mostrar-los, si llegir-ne un en veu alta… cal valorar-ho segons el públic i el moment.

Tipus 1: llibre on apareixen senyals i s’utilitzen en el seu sentit real, segons el codi de circulació
Schössow, Peter. El meu primer cotxe era vermell. Joventut, 2010

Tipus 2: llibre on apareixen senyals reals però que s’utilitzen de forma literària, per explicar una història de ficció. Una història dramàtica.
Gibert, Bruno. Paraíso. Los Cuatro azules, 2009

Tipus 3: llibre on s’utilitza la idea però s’inventen els senyals per explicar una història de ficció. Una història del gènere humorístic.
Ramos, Mario. El código de circulación. Corimbo, 2010
Gay, Gabriel. Vermell i verd. Ekaré, 2019

Seguim el laboratori ara a la sala d’actes, on seurem tots en rotllana al voltant d’una estructura metàl·lica d’on pengen diferents imatges de senyals. De fet, són pàgines d’un exemplar duplicat del llibre d’Enric Jardí, que hem guillotinat per fer l’activitat.

Cartes que anirem agafant d’un en un, que mirarem, canviarem i combinarem per grups per crear diferents històries. Aprofitem també per mostrar-los el llibre original.

Posteriorment ens mirem plegats i comentem un audiovisual que recull tot de senyals curioses que hem anat recollint dels carrers i de les xarxes. És una estona divertida perquè hi ha imatges molt originals i curioses.

I fins aquí tota aquesta part de descoberta i d’entrenament mental i creatiu! Ara, comença una part de jugar nosaltres mateixos amb les nostres creacions.

Podem fer un senyal gran per posar en els peus de fusta, que repartirem per la biblioteca.
Podem jugar amb senyals reals, inventats, modificats…
Podem fer un llibret explicant una història a partir de senyals.
Podem no fer res d’això i aprofitar per mirar-nos els llibres. Hi ha quatre o cinc exemplars de cada, en un expositor  ben destacat.
Podem fer unes guardes com les del llibre El código de circulación, fent endevinalles.

Els resultats han estat espectaculars. Volíem que ens deixessin els senyals per exposar-los amb els peus de fusta però la majoria se’ls han volgut emportar a casa! Dels llibres, el que ha tingut més èxit és del Ramos i el de l’Enric Jardí.

 

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *