Adolescents, també a la xarxa

Reptes socioeducatius davant la generació 1×1

02/10/2015

Aquesta recerca té com a finalitat analitzar els usos adolescents de l’entorn digital, sobretot pel que fa a la seva vessant relacional. S’emmarca en l’activitat preventiva, educativa i d’atenció que es desenvolupa a l’Ajuntament de Granollers (SobrePantalles), des de la tasca conjunta plantejada des dels Serveis d’Educació i Salut Pública.
  • Procotol per a citar l’estudi: Bernabeu, J. Plaza, I. (2015) Adolescents, també a la xarxa. Reptes socioeducatiu davant la generació 1×1. Ajuntament de Granollers. Granollers.

Vol esdevenir un element d’anàlisi i diagnòstic per a orientar les futures intervencions i facilitar una bona organització tècnica per desenvolupar les iniciatives pertinents que donin resposta a les diferents necessitats que el tema presenta: atenció a les persones adolescents i les seves famílies, el desenvolupament d’una proposta de prevenció acurada, la implementació de projectes, l’atenció a realitats emergents i altres problemes i situacions que puguin presentar-se, així com mantenir els sistemes d’observació i reflexió.

Entenem que una bon anàlisi ens permetrà proposar intervencions sobre necessitats que influiran positivament a nivell comunitari. I que s’ha de treballar continuadament i des de diferents àmbits i vessants, evitant les intervencions puntuals (que apareixen i desapareixen).

De fet, definim la iniciativa SobrePantalles com un projecte social, educatiu i preventiu al voltant de l’entorn digital. Diferents mirades transversals per construir discurs al voltant de diferents eixos: com construir identitat a la xarxa? Què implica ser-hi i participar?; com treballar la qüestió relacional, tenint en compte que adults, adolescents i joves hi convivim?; hi ha pautes que ajuden a fer usos més segurs?; com detectar i intervenir enfront d’una possible dependència?; com presentar un discurs crític al voltant de la nostra privacitat, el control de les nostres dades i l’efecte sobre els nostres drets de la majoria d’empreses vinculades a les xarxes socials?

Principals resultats:

    • Una pràctica estesa i generalitzada: molts dispositius, molt temps, molta connexió
    • La qüestió de l’edat: més edat, més referents, més diversitat d’usos, …
    • Dels espais: l’habitació com a espai de connexió
    • La presència a la xarxa implica diferents perfils
    • Uns usos essencialment relacionals, amb diferències per gènere
    • Sobreutilitzem el terme addicció, ja que estan poc enganxats
    • La utilització de l’ordinador a l’aula esdevé factor protector (davant de l’addicció)
    • Els problemes de convivència: també a la xarxa

Adolescents, Tambe a La Xarxa. Reptes socioeducatius davant la generació 1×1

Discussió dels resultats:

1/ Una pràctica estesa i generalitzada: molts dispositius, molt temps, molta connexió.

  • Alta propietat de dispositius: Més del 80 % tenen en propietat telèfons (83.2%) i ordinadors (86.6%) amb connexió a internet. Un 85.5% disposa de dispositius per escoltar música. Més de la meitat dels alumnes disposa d’una televisió en propietat (55.7%).
  • L’smartphone com a quelcom molt present en les seves vides. Especialment a 4t on un 90.6% en disposa en propietat. Existeixen diferències entre els centres de titularitat pública o concertada respecte a la possessió d’un smartphone: mentre a la pública en disposa un 77.54%, a la concertada puja al 90.29 %.
  • El temps que es passen connectats és alt. Tant amb l’ordinador com amb el mòbil, el temps diari dedicat supera les 2 hores en més del 48% dels alumnes als dos dispositius (48.1% smartphone, 48.9% ordinador)
  • Pel que fa al pes de la connexió: un dispositiu sense internet no és un dispositiu. Quasi 3 de cada 4 mai fa servir l’ordinador sense internet (72.5% ) i més de la meitat mai fa servir el mòbil sense connexió (59.5%)
  • Canvis en l’adolescent connectat: la multipantalla, que no multitasca: (només un 9’3% no utilitzen mai més d’una pantalla a la vegada). Mentre que un 46.9 % dels nois diuen que sovint o sempre fan servir més d’una pantalla a la vegada, puja fins el 58.3% quan li preguntes a les noies.

2/ La qüestió de l’edat: més edat més referents, més diversitat…

  • A més edat, més tinença de dispositius. I, per conseqüència: més usos i més temps connectats. Quasi el 60 % dels de 4t d’ESO passen més de 2 hores diàries amb el mòbil, mentre que els de 2n d’ESO no arriben al 40%
  • Els més petits (2n d’ESO) tenen menys referents. Davant determinades situacions conflictives, un percentatge major d’estudiants de 2n no s’adreçarien a ningú respecte els de 4t (màxima diferència a la situació “Enviament de fotos íntimes sense permís” 55.4% els de 2n vs. 45.8% els de 4t)
  • A més edat hi ha més diversitat d’usos. Els de 4t tenen percentatges superiors a molts dels usos. Ens sembla especialment interessant l’augment d’usos respecte a “Cercar informació que m’interessa” (47.5% vs. 58.1%) i respecte a “Compartir i difondre informació” (15.1% vs. 21.1%), entenem que són dos usos més complexos i que amb l’edat s’incrementa.

3/ Dels espais: L’habitació com a espai de connexió

  • La connectabilitat i portabilitat condicionen els llocs de connexió. Quasi un de cada dos alumnes passa més dues hores connectat a la seva habitació (un 27.9 % passa més de 3 hores). Als espais comuns de casa, prop del 30% és connecta entre una i dues hores. Per contra, tres de cada quatre alumnes fan servir pantalles a l’escola menys de dues hores diàries (24.9% no les fan servir mai).
  • Pels adolescents, els equipaments no són espais on anar-se a connectar. Els equipaments, ja siguin públics o privats, són espais menys utilitzats per connectar-se (entre el 65% i el 73% no és connecta mai a aquests espais).
  • Els que tenen 1×1 no passen més estona connectats a casa (de fet a cap dels espais consultats, exceptuant l’escola, òbviament). Fins i tot tenen percentatges lleugerament inferiors de temps diari de connexió a l’habitació (47.8%, dels que no estan al programa 1×1 ,fan servir pantalles més de dues hores diàries a la seva habitació front el 45.5% dels que si que estan a l’1×1)

4/ La presència a la xarxa implica diferents perfils

  • Les xarxes que més triomfen són Facebook i Whatsapp (91% i 81.7%, respectivament). Tot i això, parlem de mitjans canviants, on fenòmens com modes o noves aparicions modifiquen la presència a les xarxes.
  • De mitjana tenen perfil en 4’67 xarxes socials. Sense entrar a aprofundir el grau d’ús de cadascuna i el grau d’activitat, evidencia que no hi ha un únic canal. Les noies, de mitjana, tenen més perfils a les xarxes socials (4’38 nois vs. 4’96 noies).
  • La quantitat de perfils també té relació amb l’edat, a més edat més perfils (4’41 2n ESO vs. 4’99 4t ESO)
  • La quantitat de perfils a diferents xarxes socials és menor en els alumnes que estan a centres amb el programa 1×1 (4.39 1×1 vs. 5.19 no 1×1).

5/ Uns usos essencialment relacionals, amb diferències per gènere

  • La principal motivació pels usos de pantalles és comunicar-se amb amics (87.3%). Però també tenim, com a usos relacionals “Comunicar-me familiars” amb un 56,9%
  • En les noies, els usos relacionals són més elevats que en els nois. Tant a comunicar-se amb amics (91.4% vs 83.4%) com a comunicar-se amb familiars (65% vs 49.2%). També hi ha una diferència important a la motivació de “tafanejar” entre noies i nois (47.7% vs 28.6%)
  • Els nois juguen més i les utilitzen més amb fins recreatius. Això queda molt clar a les diferències entre noies i nois respecte a tres motivacions: Jugar (28.8% vs 75.5%), Fer bromes (8.2% vs 15.5%) i Lligar (11% vs 21.9%)
  • L’alumne 1×1 el fa servir més com a eina de treball (“Feina d’escola” 70.2% vs 55.6%) i baixen molts dels altres usos: Comunicar-me amb els amics (85.3% vs 92.2%), Comunicar-se amb familiars (50.4% vs 67.0%), Informar- me (52.0% vs 60.1%), Escoltar música (81.3% vs 88%) i Conèixer gent nova (28.2% vs 35.7%)
  • Els usos de les pantalles per crear continguts son molt baixos (13%) per a tots: no hi diferències per gènere, ni per edats, ni per 1×1. A un dels grups de discussió es va apuntar que els alumnes no entenen les feines de l’escola com a creació de continguts.

6/ Sobreutilitzem el terme addicció, ja que estan poc enganxats

  • L’addicció sembla una tema present en els discursos, pèro en canvi poc present en les pràctiques reals. Només un 5’3% contesta a la meitat o més dels indicadors sobre addicció. Tot i així és la principal preocupació per bona part dels adults: 61 % de les famílies, 100 % equips directius, 77% tutors.
  • Alguns que ho estan, presenten una alta prevalença d’indicadors: ho estan molt (0.2% ha contestat “sovint o molt” a tots els indicadors).
  • Pel que fa a la dades que tenim: elles s’enganxen més al mòbil (mitjana sobre 11 indicadors: noies 1’45 vs. nois 1’79).
  • Els alumnes de centres amb el programa 1×1 presenten indicadors més baixos d’addicció (mitjana sobre 21: 1×1 3’31 vs. no 1×1 3’92)

7/ Els problemes de convivència: també a la xarxa

  • Els problemes més presents són els insults entre ells mateixos (27.1% ho ha patit i 14.8% ho ha fet i ho ha patit). Tot i que no són xifres molt elevades, el professorat afirma genera força problemàtica
  • Els de segon es molesten més entre ells. Hi ha un percentatge més alt d’estudiants de 4t que mai s’han trobat que una persona coneguda els molesti o assetgi (78% vs 70.5%)
  • Hi ha una diferència important entre la preocupació del centre educatiu i de les famílies, respecte a les ofenses i assetjaments. Per les famílies, l’assetjament, ocupa la posició 12 entre totes les preocupacions consultades, mentre que el 77% dels equips directius l’han marcat i el 48% dels tutors. Pel que fa als comentaris ofensius, mentre que només ho han marcat un 23 % de les famílies, en el cas del professorat, 3 de cada 4 ho han seleccionat (77% tutors i 81% equips directius)
  • El paper de referència de l’adult davant situacions problemàtiques és escàs. A les 6 situacions plantejades el percentatge més alt no s’adreçaria a ningú, especialment alt és el 51% d’alumnes que no s’adreçarien a ningú davant l’enviament de fotos íntimes sense permís. També és destacable que els professors estan escassament visualitzats com a referents, mentre les famílies se situen entre el 20% i el 28%, els professors d’escola estan entre 2.5% i 5.9%. Quan se’ls demanat perquè no s’adreçarien a ningú, en el cas de les noies, l’opció més majoritària era “per por a tenir problemes” (al voltant del 40 %). En el cas dels nois, l’opció més majoritària era “Perquè no té importància” (al voltant del 40%). Els alts percentatges a l’opció de “Perquè no té importància” ens haurà de fer replantejar aspectes bàsics (privacitat, intimitat).

Ús de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies perque tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies