Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues (2016)

13/03/2017

Arrenca el 2017 i estem de celebració. Ara fa 10 anys que vam iniciar el projecte d’Acció Municipal sobre drogues a Granollers. Arran de tota la feina que ja veníem fent, el 2007 vam elaborar les primeres edicions de l’observatori municipal sobre el consum de drogues (OMCD) i el primer pla d’acció.

L’OMCD és una iniciativa del Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament que té per objectiu monitoritzar la incidència i l’evolució del consum de drogues i de les situacions que se’n deriven. Es dota d’una sèrie d’indicadors quantitatius i qualitatius que donen lloc a un sistema d’informació estable en el temps que sigui útil a l’hora de prendre decisions i dur a terme actuacions en l’àmbit.

D’altra banda, el pla de drogues pretén abordar, recollir i planificar d’una manera integral la prevenció i intervenció sobre el consum de drogues a la ciutat, amb vocació de coordinar i estructurar les accions que es desenvoluparan per donar-les a conèixer, crear sinergies i avaluar la seva viabilitat . Es pretén continuar amb la línia de treball establerta, però replicant amb els aprenentatges que hem anat fent al llarg del camí.

D’ençà, han passat moltes coses, ens hem equivocat en algunes ocasions i n’hem après molt. Hem pogut compartir experiències amb companys i companyes del territori i també de fora i hem pogut atendre a centenars de joves i famílies amb xerrades, tallers, i amb el servei d’informació, atenció i seguiment. Fins i tot, ens hem pogut anar adaptant als canvis del món modern, construint coneixement sobre pantalles i l’Univers 2.0.

Tot plegat ens porta a dia d’avui, on ens plau presentar-vos la tercera edició tant de l’Observatori com del Pla. Hem fet un esforç per actualitzar els indicadors disponibles, posant especial interès en la vesant qualitativa que és la que ens aporta informació per comprendre l’estat de la situació. Així, hem fet més de 30 entrevistes amb tècnics i tècniques i 3 grups de discussió amb joves que ens ha ofert, un cop analitzada, una informació riquíssima, que juntament amb la nostra pròpia experiència i els indicadors quantitatius ens han permès fer una fotografia de l’estat de la qüestió a data d’avui. Això, doncs, ha esdevingut el pilar sobre el qual hem construït el nou Pla de Drogues que recull les accions que ens proposem dur a terme fins al proper 2020.

Els indicadors recollits per fer l’anàlisi de la realitat han estat:

1- Sociològics i patrons de consum
2– D’activitat preventiva
3- De tractament d’activitat assistencial
4- De reducció de danys
5- Sociosanitaris
6- Educatius
7- Policials
8- Mirada qualitativa:
– 8.1- Els professionals
– 8.2- Els i les joves
9- Avaluació pla de drogues 2012-15

Us deixem un resum de la informació que hem recollit:

1- Patrons de consum

1. L’informe Mundial sobre les Drogues (World Drug Report 2015) posa de manifest que un total de 246 milions de persones, o una de cada 20 amb edats compreses entre els 15 i 64 anys van consumir drogues il·lícites durant l’any 2013. Algunes dades indiquen que més d’un de cada deu consumidors de drogues és un consumidor problemàtic que pateix trastorns derivats del consum. El cànnabis segueix sent la droga més consumida a nivell mundial, seguida per les amfetamines, la cocaïna i els opiacis. El consum i producció de marihuana i derivats va en augment.

Respecte a les diferències entre gèneres, els homes són tres cops més propensos que les dones a consumir cànnabis, cocaïna i amfetamines, mentre que les dones són més propenses a abusar dels opioides i ansiolítics amb (o sense) prescripció mèdica.

2. L’Observatori Europeu posa de manifest que cal augmentar l’atenció prestada a la relació entre les conductes de risc en el pla de les pràctiques sexuals i en matèria de consum de drogues. Mentre que l’infecció de SIDA-VIH entre persones consumidores d’heroïna decreix, augmenta considerablement el contagi per relacions sexuals no segures quan hi ha hagut consum de drogues.

La marihuana segueix sent la droga il·legal més consumida a Europa: quasi 1 de cada 4 europeus adults -entre 15 i 64 anys- (23,3% – 78,9 milions) ha consumit cànnabis almenys una vegada a la seva vida. S’estima que al voltant de 19’3 milions d’europeus adults han consumit cànnabis en l’últim any. Si mirem les dades dels adults joves ens trobem amb que un 11’7% de la població n’ha consumit el darrer mes. Espanya, per molt, és el país on es produeixen més confiscacions de cànnabis de tota Europa. Això no deixa de suggerir que Espanya és un lloc de pas de les rutes de comerç de cànnabis i que és un país amb tradició de consum d’haixixs i marihuana.

Espanya continua, junt al Regne Unit, liderant el consum de cocaïna per a tots els intervals d’edat. Tanmateix Espanya continua liderant Europa per ser el país on més cocaïna es confisca.

3. A Espanya, l’Enquesta Domiciliària sobre Alcohol i Drogues 2013-14 (EDADES) informa que en els últims anys el consum de substàncies tant legals (alcohol, tabac i hipnosedants) com il·legals (cànnabis, èxtasi) es manté aproximadament semblant a les darreres versions. Les substàncies més consumides són l’alcohol, el tabac i els hipnosedants, en aquest ordre. El consum de drogues legals i il·legals està més estès en els homes, excepte als ansiolítics, on la proporció de dones consumidores duplica la dels barons.

Respecte al risc percebut davant el consum de drogues podem veure que hi ha una tendència a la baixa des del 2011, especialment per algunes drogues com ara el cànnabis, que fins i tot és inferior que la percepció de risc per consum de tabac. Cal dir que les dones perceben major risc que els homes en totes les substàncies excepte els ansiolítics.

Segons els resultats de l’Enquesta Estatal Sobre l’Ús de Drogues en l’Ensenyament Secundari de 2012-14 (ESTUDES) hi ha una millora considerable de la situació dels consums de drogues en joves (14-18) en relació a edicions anteriors. Val a dir, que el consum de drogues il·legals està més estès en els homes, en canvi, el consum de drogues legals és major en dones. Això, ens crida l’atenció perquè en l’enquesta EDADES on les edats van de 15 a 64 anys això només succeeix amb els hipnosedants. En termes generals, l’alcohol i el tabac segueixen sent les drogues més consumides, seguides d’aprop pel cànnabis i els ansiolítics. El consum d’altres substàncies – èxtasi, al·lucinògens, amfetamines, altres- és molt inferior. Sobre el tabac, estem en mínims històrics, i tenim una tendència a la baixa que es manté, de mitjana es fumen 5,6 cigarretes al dia en aquells/es joves que són fumadors diaris. Respecte de l’alcohol, les prevalences són elevades i hi ha una tendència estable. El 1’7% dels i les joves de 14 a 18 anys han consumit alcohol diàriament en els últims 30 dies. Respecte el consum intensiu, és lleugerament inferior que fa dos anys i augmenta directament proporcional amb l’edat; el mateix passa amb el botellon.

4. A Catalunya s’observen pocs canvis en els patrons de consum de la població jove en els darrers anys; i es similar a la descrita a Espanya. L’alcohol, el tabac i el cànnabis continuen essent les substàncies més valorades, consumides i utilitzades. La cocaïna, però, redueix distàncies. D’altra banda, continuen les barreges com a pauta integrada en els consums.

Als resultats per l’alumnat català de l’ESTUDES 2014, com en anys anteriors, les drogues més consumides pels estudiants d’educació secundària de 14 a 18 anys van ser l’alcohol, el tabac i el cànnabis. El 78,9% havia consumit begudes alcohòliques alguna vegada a la vida, el 45,5% tabac i el 37,1% cànnabis. El percentatge d’estudiants que n’havien consumit alguna vegada els trenta dies previs a l’enquesta va ser del 68,0%, el 30,8% i el 23,4%, respectivament.

Una menció a part mereix el consum de tranquil·litzants o somnífers (hipnosedants). El percentatge d’estudiants que van consumir alguna vegada aquestes substàncies (sense fer consideracions respecte de l’existència de prescripció/recepta mèdica o no) va ser del 18,6%, i el dels que n’havien consumit algun cop a la vida sense recepta mèdica, del 9,3%. El percentatge dels que n’havien consumit en els últims trenta dies va ser del 7,1% i del 3,5%, respectivament. El consum de la resta de substàncies (cocaïna, èxtasi, al·lucinògens, amfetamines, substàncies volàtils, heroïna, etc.) estava molt menys estès. La prevalença de consum d’aquestes drogues alguna vegada a la vida es va situar entre l’1,0% i el 4,1%, i la prevalença de consum en els últims trenta dies, entre el 0,4% i l’1,9%.

2- Activitat preventiva

5. En total, durant el curs 2013-2014 s’han realitzat 50 intervencions directament relacionades amb drogues i un total de 193 amb salut. Al voltant de 2.000 joves i adolescents han participat en les diferents activitats que el Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament de Granollers ha organitzat, realitzat i/o coordinat als diferents centres d’ensenyament secundari del municipi per a la prevenció del consum de drogues.

També s’han dut a terme actuacions dirigides als pares i mares; a professionals de diferents àmbits (social, lleure, educatiu i sanitari); i a la població general. Existeix una demanda estable al llarg dels últims anys pel que fa les sessions i intervencions sobre consum de drogues. Si bé, es percep una disminució de la preocupació de la comunitat educativa vers aquest tema.

6. El Servei Municipal d’informació i assessorament sobre drogues compta amb un portal d’internet, www.sobredrogues.net i amb una adreça de correu electrònic info@sobredrogues.net que esdevé el canal d’accés al personal d’Acció Municipal en el Consum de Drogues. A més, s’utilitzen els següents portals:

www.facebook.com/sobredrogues
www.youtube.com/sobredrogues
www.twitter.com/sobredrogues
www.slideshare.net/sobredrogues
www .flickr.com/jordibernabeu/sets/72157629288281141/

Durant el període comprès entre 1 de gener de 2012 i 31 de desembre de 2015, període de l’últim pla de drogues, la pàgina web www.sobredrogues.net ha tingut 38.023 visites –65.028 pàgines vistes-. Al Facebook tenim 640 seguidors/es i a Twitter 1800.

3- Tractament i activitat assistencial

7. Al llarg de 2014 el Servei Municipal d’informació i assessorament sobre drogues ha realitzat un seguiment personalitzat a 73 menors d’edat, marcant una clara tendència a l’alta des de la posada en marxa del servei. S’han realitzat 367 visites a joves i les seves famílies, sent 73, primeres visites. Cal tenir en compte que el principal motiu d’accés al servei és per la demanda d’una familiar o dels centres educatius; seguits per la derivació d’altres serveis. Això ens fa pensar que cal seguir treballant amb famílies i escola per generar nous discursos que donin resposta a les noves realitats. D’aquests casos, el motiu de la demanda ha estat, bàsicament, el consum de cànnabis.

8. Al 2015 s’han atès 481 persones en primeres visites al CAS de Granollers, i s’ha assistit a un total de 1322 pacients.

 En línies de normalitat, els homes consumeixen més drogues, el 75% de primeres visites són barons. Les franges d’edat més conflictives detectades al CAS són dels 35 als 44 anys, malgrat dels 30 als 54 anys es donen el 70,1% de les primeres visites.

 A grans trets, ens adonem que el consum, en general, en els darrers anys presenta una tendència a la baixa o a estabilitzar-se. En el cas de l’alcohol; la cocaïna i els opiacis la tendència és clarament a la baixa, si bé, respecte les begudes alcohòliques han augmentat lleugerament (32 casos) respecte l’any anterior. Per contra, els tractaments per consums de cànnabis i benzodiazepines estan augmentant lleugerament.

9. Durant l’any 2015 han funcionat 14 grups de teràpia: 8 grups d’usuaris de drogues i 6 grups de familiars. S’han fet un total de 505 sessions. S’han produït 15.160 visites successives al CAS de Granollers realitzades pels diferents professionals. La droga principal de la demanda ha estat l’alcohol, tot i que en 8.296 (54.7%) dels casos la droga es desconeguda o no està especificada.

4- Reducció de danys

10. El Programa d’Intercanvi de Xeringues (PIX) funciona a Granollers des del 1995. Al llarg del 2015 s’han dispensat 2.220 xeringues, el 80% a les farmàcies i al CAS. El nombre de xeringues dispensades aquest any ha disminuït. Per contra, se n’han recollit uns 800.

11. En els darrers anys el consum de drogues per via parenteral ha anat disminuint, especialment a partir del 2005. Encara que la tendència és a la baixa podem veure un petit repunt del 2009 al 2011 que es manté fins l’actualitat, en comparació amb l’any 2008. Per entendre millor quin és el perfil dels usuaris, podem veure en la segona taula respecte les vies d’administració que mentre la via injectada disminueix, creix la pulmonar. També hem de tenir en compte aquells usuaris, temporalment en abstinència, que han recaigut en el consum d’heroïna.

5- Serveis socio-sanitaris

12. Resum de les percepcions dels serveis i centres de l’àmbit sociosanitari:

 Pel que fa al consum de drogues il·legals, sobretot cànnabis, es fa cada cop més visible i comença a veure’s com un fet cada cop més normalitzat i té associades connotacions menys negatives, tot i així, es percep certa disminució del consum malgrat l’edat d’inici ha disminuït, situant-se sobre els 12-14 anys. Trobem menys perfils d’addicció i més policonsums recreatius

 Nois i noies consumeixen per igual però hi ha diferències entre el tipus de drogues i les pràctiques de consum.

 Es poden determinar llocs i entorns on es sol consumir habitualment, però estan en constant moviment en factors de pressions policials. Cal destacar l’espai públic, especialment en contextos de festes populars.

 Factors socioeconòmics i personals (ansietat, depressió, impulsivitat) molt associats al consum de drogues. La participació social és un factor de protecció.

 Es detecten diverses persones que no es vinculen a cap recurs.

 Es detecten problemes associats amb l’ús de la tecnologia.

6- Incidència als centres educatius

13. Gairebé tots els centres educatius d’ensenyament secundari públics i concertats del municipi han tractat el tema de les drogues com a activitat preventiva durant l’últim curs.

 En bona part dels centres enquestats (6 de 7) s’ha revisat al llarg dels dos últims anys a nivell de claustre o equip directiu el Codi de Règim intern pel que fa a les drogues.

 En relació als problemes relacionats amb el consum de drogues als centres educatius, dels 7 centres participants, quatre declaren que no hi ha ni cap problema de consum ni tràfic al seu centre.

 Quatre els 7 centres enquestats refereixen que la percepció sobre prevalença de consum és baixa en les categories de tabac; alcohol i cànnabis i de desconeixement sobre altres substàncies. En tres dels casos, però, trobem que a partir dels 14 anys i fins als 18 es percep que el consum augmenta (de baixa a mitja) pel que fa a tabac i cànnabis i de baixa a alta pel que fa alcohol.

 Pel que fa al consum es destaca el coneixement/sospita de consum de tabac; cànnabis i derivats a 3 centres; i cap fa referència al consum d’alcohol en les seves immediateses. Sobretot refereixen que els/les alumnes arriben sota els efectes del cànnabis al centre, i en alguns casos, es sospita de consum a l’hora del pati als lavabos o vestuaris. També és menciona alguns casos aïllats d’alumnes amb gran consum de marihuana.

 Pel que fa al consum a les rodalies dels centres la percepció dels enquestats es manté, 3 centres manifesten que a les rodalies dels centres es consumeix tabac i/o cànnabis.

 Les percepcions sobre venta o petit tràfic són encara menors i basades en casos excepcionals.

14. La coordinació dels centres educatius amb els diferents serveis especialitzats en l’atenció del consum de drogues resulta imprescindible de cara a sumar esforços per tal de prevenir el consum de drogues i els problemes que aquest comporta.

 Actualment, en bona part de les escoles es produeix aquesta coordinació, especialment amb el referent de “drogues” del Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers. Tots els centres han fet sessions amb el servei de Salut Pública de l’Ajuntament.

7- Policials

15. Al llarg del 2015 la Policia Local ha realitzat un total de 584 controls d’alcoholèmia en les vies interurbanes, el 17,81% de les quals han resultat positius (96) i 8 persones s’han negat a sotmetre’s a la prova. De manera que els resultats dels 480 controls restants (82,2%), han estat negatius.

  • L’Oficina de Denúncies i Atenció al Client (ODAC) ha registrat, del total de 177 delictes contra la seguretat viària, 112 fets instruïts en relació a conduir sota els efectes d’alcohol o altres drogues i 11 negatives a sotmetre’s a controls. També s’han registrat 189 faltes administratives relacionades amb el consum i tinença de drogues o abandonament d’estris (segons la llei 189) i 14 faltes per tinença de drogues relacionades amb dil. Penals.
  • Pel que fa a fets registrats per la policia administrativa trobem que del total de 2.340 fets registrats, 115 tenen a veure amb actes incívics; 20 amb ocupació de la via pública; 38 amb sorolls a bars/pubs i 202 amb sorolls a la via pública.
  • Respecte a l’estudi de l’accidentalitat en el transit, entenent que té relació amb el consum d’alcohol i altres substàncies, podem veure que en els últims anys s’han reduït força els danys.

8- Mirada qualitativa

En els següents punts trobarem les percepcions expressades per diferents persones entorn als usos de drogues, cal tenir en compte que les percepcions no són neutres ni objectives i no sempre són similars als resultats d’altres investigacions o actors socials.

16Resum de les aportacions dels/les professionals:

 Tothom pot consumir drogues però no és necessàriament un problema.

 Totes les persones entrevistades estan d’acord amb que les drogues més consumides són el cànnabis (i els seus derivats) i l’alcohol. Si bé, no hi ha un consens tan clar entre qui ocupa el tercer lloc. Mentre que des dels centres educatius o sociosanitaris es suggereix que els psicofàrmacs; els coneixedors/es de l’oci nocturn jove parlen de cocaïna o altres drogues sintètiques.

 Diferents patrons i pautes de consum. Però cal fixar l’atenció en el jove, desmotivat i desvinculat de sistemes o institucions.

 Hi ha relació amb diferències culturals i problemàtiques socials.

 Absoluta normalització del consum.

 Diferències entre gèneres.

 Hi ha consens absolut respecte als moments de consum. Bàsicament és referit el temps d’oci (especialment en joves, però també per adults). Aquest pot comprendre moments entre setmana, en temps d’esbarjo o abans i després de l’escola; els caps de setmana, associats a un model social concret d’oci nocturn; i per últim i en especial, es parla de l’estiu, donant major importància a les festes

populars, moments en els que el consum a la via pública és fa més visible que mai per la magnitud que agafa a les rodalies dels espais festius, on podem trobar grans botellons amb població, jove i menor d’edat.

 La majoria de professionals entrevistats, no perceben cap efecte positiu associat al consum de substàncies malgrat trobar-ne diversos de negatius. Això ens fa pensar en que cal reformular la concepció sobre els consums ja que per apropar-nos a l’usuari/a, cal reconèixer també els efectes positius associats.

17Resum de les aportacions dels i les Joves:

 Normalització del consum d’algunes drogues, especialment marihuana i alcohol. És un pràctica social. No hi ha més drogues que en el passat i Granollers té una realitat similar respecte a altres llocs del territori.
 Perceben les drogues disponibles i accessibles (la marihuana més que l’alcohol)
 El consum de substàncies en si mateix no es percep problemàtic, sinó que hi ha maneres de consumir que poden ser-ho.
 El consum de drogues ja no és quelcom exclusiu dels joves sinó que també es dóna en adults. Els diferents entorns o classes socials; ambients: grups d’amics i/o estils
de música preferits, tenen a veure amb diferents usos de les drogues, malgrat tothom pot consumir-ne.
 Els diferents entorns o classes socials; ambients: grups d’amics i/o tribus urbanes tenen a veure amb diferents usos de les drogues, malgrat tothom pot consumir-ne.
 Depenent de la zona de la ciutat hi ha més drogues, especialment, en els barris perifèrics. Els contextos de socialització i distribució de substàncies estan en moviment.
 Els primers consums es donen abans dels 14 anys pel que fa a alcohol i/o cànnabis i hi ha la creença de que aquestes són drogues que precedeixen el consum d’altres substàncies més «dures».
 Els joves, en general, no són addictes sinó que estan experimentant o és una pràctica de pas, malgrat és complicat discernir la línia de l’addicció.
 No només hi ha consums ens espais d’oci i festa sinó que, sovint, es dóna al llarg de tot el dia, fins i tot per anar a l’escola o a la feina.
 Els pares/mares i alguns professors/es són coneixedors/es del consum; la família no aprova les seves conductes.
 Hi ha diferències de gènere en el consum de drogues. Homes i dones consumeixen per igual però tant els efectes; com els riscos; com les conseqüències són diferents. Ells són vistos com a potencials agressors; elles com a potencials víctimes. Es considera que en contextos d’oci nocturn s’incrementen les conductes masclistes.

En base a aquest anàlisi de la realitat hem establert les següents prioritats que es vehiculen a través dels programes i projectes definits al pla de drogues en els 6 eixos d’intervenció que proposem: (1) Informació i comunicació, (2) Prevenció i reduccuó de riscos, (3) Detecció e intervenció, (4) Atenció i tractament, (5) Comunitari i (6) Recerca i investigació.

– Continuar amb la tasca preventiva i d’acompanyament ja implementada.

– Incorporar facticament perspectiva de gènere.
– Determinar intervencions per a col·lectiu jove (18-25 anys)
– Potenciació de l’eix comunitari.
– Potenciació de la prevenció en els contextos festius.
– Potenciació del treball participatiu i capacitació de les entitats en contextos d’oci nocturn i reducció de danys en consums.
– Manteniment de l’augment de recursos humans per a la realització de noves intervencions.
– Potenciació de sinergies amb altres Serveis i recursos (Serveis socials; equip comunitari; esports; CSMIJ, SRC, CAS, Justícia Juvenil, Serveis Socials, Cossos de seguretat, Centres d’Ensenyament, etc).
– Realitzar intervencions en medi obert (reducció de riscos, detecció i intervenció).
– Treballar amb els clubs cannàbics de la ciutat en termes de reducció de riscos i consum responsable.
– Capacitació professionals sobre problemàtiques conductuals.
– Optimització de la pàgina web.
– Potenciació de l’eix d’investigació i d’accés, recollida i producció de dades empíriques a través de diferents mecanismes.

Esperem les vostres aportacions i comentaris, i que ens serveixi per millorar.

En la següent entrada us exposem tot el Pla de treball.

Seguim!

Ús de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies perque tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies