Ahir La Vanguardia redactava l’article ‘Opiacis, l’altre guerra de Trump‘. En aquest s’alertava de l’increment de dependències i problemàtiques vinculades a l’ús d’opiacis als EEUU. Fenomen que també succeeix per exemple al Canadà. Fa pocs dies la premsa també ens alertava de l’indult que el govern de Trump havia donat al polèmic personatge Sheriff Arpaio, violador incompatble de drets humans. La seva política sobre com tractar els presos condemats per drogues (el fenomen Tent city), entre d’altres, va generar una gran polèmica.

És reobre un tema del qual alguns semblen no haver après.

Resposta ‘fàcil’, coneguda, amb conseqüències devastadores:

1/ ‘culpar’ al consumidor;
2/ evitar parlar de polítiques ineficaces i contraproduents
3/ prioritzar una resposta legal i de persecució del crim (que acaba repercutint en el més feble) per davant d’una social sanitària, en clau de drets humans;
4/ no proposar per davant de tot les polítiques Reducció de Danys, per allò de la moral (tot ha de passar per l’abstinència);)
5/ passar ‘de puntetes’ la responsabilitat de les farmacèutiques.

Us recomanem la lectura d’aquest insteressantíssim article:

Opiacis, l’altre guerra de Trump

Donald Trump va dir: “Vaig guanyar a New Hampshire perquè New Hampshire és un cau infestat de drogoaddictes”. Així consta en la transcripció de la conversa telefònica que va mantenir amb el seu homòleg mexicà, Enrique Peña Nieto, el gener passat, poc després de prendre possessió.

Cal fer matisos. Trump va aconseguir en aquest estat la seva primera victòria en les primàries republicanes. Tot i això, en les eleccions presidencials va perdre davant Hillary Clinton.

Caldrà veure què va aprendre d’aquell assumpte que va certificar a New Hampshire. Entre la seva provocació bèl·lica del “foc i fúria” que va dedicar a Corea del Nord i la seva complaença amb els neonazis després de la tragèdia de Charlottesville, el president Trump també va declarar aquest agost l’estat d’emergència nacional per l’epidèmia de l’ús d’opiacis i els morts que es registren per sobredosi.

Els Estats Units es troben immersos en una descomunal crisi de salut pública quan, impulsats pel president, els legisladors proven de tirar endavant una reforma sanitària que destroni l’anomenat Obamacare i, com a dany col·lateral, rebaixi les partides que es podrien destinar a aquesta situació d’emergència. Precisament, l’estat d’emergència suposa destinar més recursos i introduir mesures d’atenció pels malalts.
Les xifres són molt alarmants. L’informe de la comissió nomenada per la Casa Blanca per combatre la drogoaddicció i la crisi dels opiacis resulta estremidor. Després de subratllar que “la nostra nació està en xoc”, el document retrata la magnitud del desastre.
“A partir de les dades més recents, es calcula que 142 persones moren diàriament per sobredosi. Els nostres ciutadans estan morint. Hem d’actuar amb valentia. L’epidèmia de l’opi no té cap mena de paral·lelisme”. Aquesta xifra significa que, cada tres setmanes, el peatge de víctimes mortals és equivalent a un nou 11-S, tal com il·lustra l’estudi.
Prossegueix amb les comparatives sorprenents. “El ciutadà mitjà quedarà sorprès després de saber que aquesta circumstància causa ara més defuncions que els homicidis amb pistoles i els accidents de cotxe, junts”. Recorda que, entre el 1999 i el 2015, es van registrar més de 560.000 morts per sobredosi, i que això “és més que tota la població d’Atlanta”.

El 2015 es van comptabilitzar 52.000 defuncions, mentre que el 2016 es va produir un increment del voltant del 20% per situar-se a la barrera de les 60.000 morts. Una dada més. Només l’any passat es van produir tantes baixes als Estats Units com en tota la guerra del Vietnam.
“El 2015 –assenyala l’informe– dues terceres parts de les sobredosis es vinculen a opiacis com Percocet, OxyContin, heroïna i fentanil. Aquesta és una epidèmia que afrontem per una realitat sinistra. Els americans consumeixen més opiacis que cap altre país al món. El 2015, la quantitat de prescripcions als EUA va ser suficient perquè cada ciutadà fos medicat les vint-i-quatre hores durant tres setmanes”.

Sota el concepte opiaci, segons el National Institute of Drugs Abuse dels EUA s’hi inclou l’heroïna il·legal, les drogues sintètiques com el fentanil o els analgèsics per al dolor disponibles per prescripció com oxicodona, morfina, codeïna i altres fàrmacs.

En el dolor hi ha una de les principals raons que han portat a aquesta situació. Hi ha hagut un increment massiu de les prescripcions mèdiques, tot i que les anàlisis demostren que no s’ha produït un canvi a l’alça en el “dolor” que els ciutadans diuen que tenen.
La comissió assenyala que des del 1999 s’han quadruplicat les receptes per atenuar un problema de dolor durant el mateix període en què les sobredosis s’han disparat. Encara que algunes d’aquestes prescripcions puguin ser fraudulentes, la majoria no ho són.

També hi ha estadístiques en què es vaticina que hi haurà 650.000 morts al país per aquesta causa en els propers deu anys.
“Tenim un problema molt gran, enorme, que sovint no s’inicia a la cantonada d’un carrer, sinó que comença a la consulta d’un metge o als hospitals de cada estat del nostre país”, subratlla l’informe.

Aquesta circumstància ha derivat en una quadratura del cercle. Segueix les pautes inverses al que es va establir per a la lluita contra el tabac. A Nova York, per exemple, els cigarrets es van encarir després de la pujada d’impostos i es va prohibir fumar en espais públics, incloent-hi els parcs. Al seu torn, es van fer més accessibles les alternatives, com els pegats de nicotina o els xiclets.

Amb els opiacis ha passat al contrari. Des dels anys noranta, el sistema sanitari, impulsat per les farmacèutiques, s’ha inundat d’analgèsics per al dolor. Al seu torn, el mercat il·legal s’ha omplert d’heroïna, en bona mesura a causa que molta gent, convertida a l’addicció dins del sistema, ha anat a la recerca d’aquest producte alternatiu després de no rebre més receptes mèdiques o ha decidit experimentar amb substàncies més fortes.

Mentrestant, hi ha hagut més aviat poca atenció per inscriure les persones enganxades en teràpies de desintoxicació. Segons un informe oficial del Departament de Sanitat, només un 10% dels que abusen de les drogues van aconseguir un tractament especial el 2016.
L’informe atribueix el baix percentatge en l’atenció sanitària al fet que, amb moltes àrees del país que no disposen d’opcions assequibles, això pot originar llargs períodes d’espera, fins i tot mesos, per rebre ajuda.

Al president Trump no sembla que l’amoïni aquest fet, o només la meitat de l’equació. Quan va anunciar l’emergència nacional, Donald Trump va centrar el problema en una qüestió de “llei i ordre” que tant l’entusiasma. “ Treballem amb les forces de seguretat per protegir ciutadans innocents dels traficants que enverinen les nostres comunitats”, va afirmar.

Evidentment, els dolents són els xinesos, per fabricar drogues sintètiques, “la frontera del sud”. La seva altra línia argumental va consistir a aconsellar. “La millor manera de prevenir el consum i la sobredosi és prevenint aquest mateix consum. Si la gent no comença, no hi haurà problema. Una vegada que hi entra, llavors és difícil fer-la sortir”, va raonar.

Diversos experts incideixen que aquest consell sembla un mica inapropiat, almenys un cop s’ha vist com va acabar la comissió que ell va propiciar, ja que, atesa l’epidemiologia d’aquesta crisi, a la primera persona a qui molts addictes haurien de dir no és al mateix proveïdor del compte sanitari.

Fiscals generals de no pocs estats (equivalents al ministre o conseller de justícia), entre els quals figuren alguns republicans, han plantejat que els fabricants d’opiacis haurien de ser demandats, d’una manera semblant com es va fer contra les tabaqueres, com a culpables legals de part d’aquesta crisi.

De fet, com va remarcar Tom Price, secretari del Departament de Sanitat i Recursos Humans, en aquest moment ja estan en marxa un parell de demandes. “Des de l’administració no hem pres una posició respecte a aquestes demandes, però clarament han captat l’atenció de les companyies farmacèutiques”, va postil·lar Price.

Els sectors mèdics que treballen en la prevenció i cura de les sobredosis aporten altres suggeriments. “Una àmplia majoria de morts per opiacis es poden evitar si la persones que pateixen l’espasme rep naloxona (antagonista dels receptors opioides), que és segura, fàcil, relativament barata i que ha tingut èxit al revertir milers de sobredosis”, van suggerir Megan Mclemore, d’ Human Rigths Watch, i Corey Davis, advocada de la National Health Law Program, en un article a The New York Times.

L’epidemiòleg Alex Kral, un dels dirigents de RTI Internacional, organització sense ànim de lucre, aposta per la implantació del que a Barcelona es coneixen com a narcosales. “Els llocs d’injecció supervisada són una evident estratègia de reducció de danys que s’hauria de considerar introduir als Estats Units”, va afirmar.

Com va escriure Chris McGreal al diari The Guardian, “la crisi americana dels opiacis està causada per companyies farmacèutics voraces i polítics que es van confabular amb els reguladors, aquells que van aprovar una pastilla darrere l’altra”. I va concloure: no culpis el drogoaddicte.