La metanització fermenta de forma controlada la matèria orgánica en un ambient sense oxigen (anaerobi). Aquest procés allibera biogás que es pot utilitzar en:
- Turbines: cremant el biogàs directament en una turbina i obtenir electricitat i calor.
- Motors alternatius: obtenim electricitat i calor en major proporció a l’anterior, però cal depurar el biogàs d’impureses com ara l’àcid sulfhídric.
- Xarxa de gas natural: el gas natural que utilitzem a casa nostra és constituït per metà; si aconseguim netejar el nostre biogàs de les altres substàncies, recordem que un 50% (com a mínim) és metà, el podrem barrejar amb el gas de la xarxa.
- Combustible d’automoció: darrerament hem vist autobusos que circulen amb gas comprimit. El biogàs, un cop depurat de tots els seus components diferents del metà, es comporta igual que aquest combustible.
A Granollers hi ha instal.lacions que generen energía a partir dels residus:
- La planta de compostatge de Granollers on es produeix energia per la gestió de la matèria orgànica equivalent al consum elèctric anual de 5468 habitants de Granollers (segons dades 2012) o bé, quasi 2000 habitatges.
- La digestió dels fangs a l’EDAR (Estació depuradora d’aigües residuals).que produeix l’equivalent de prop de 2509 habitants o bé, uns 900 habitatges.
Apren a fer un compostador i fes una petita investigació:
Petita investigació sobre el compost
- Presentació
- Introducció
- Orientacions
- Instruccions: preparació, control del procés i evolució de les propietats del compost
- Resultats i conclusions
- Informació sobre el reciclatge de la matèria orgànica: naturalesa, degradació, formació de l’humus, evolució dels paràmetres fisicoquímics, el compost i com és una planta de compostatge.
- Com podem col·laborar-hi
Format
Guia didàctica
Nivell Educatiu
ESO
Primària
Disponibilitat
Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge
COM PODEM PREVENIR RESIDUS A LA LLAR
Les decisions de compra que prenem els consumidors tenen una relació directa amb
la producció de residus i la despesa econòmica de les llars.
A l’objecte de fer una aproximació i il·lustrar aquesta realitat, l’any 2008, l’Agència
de Residus de Catalunya va encarregar a la Fundació per la Prevenció de Residus
i el Consum Responsable que elaborés l’estudi Estalvi econòmic associat a les pràctiques de prevenció de residus per a una família estàndard catalana, el qual va
analitzar durant uns mesos els hàbits de consum i la generació de residus de cinc famílies de l’àrea metropolitana de Barcelona. Les conclusions i dades que presentem són el resultat d’aquest treball de camp i de la metodologia d’anàlisi aplicada.
Estudi del potencial de reducció d’emissions en els abocadors municipals
El marc legal que s’ha dissenyat per reduir les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle procedents d’abocadors es recull en la Directiva 1999/31/CE del Consell, de 26 d’abril de
1999, relativa a l’abocament de residus, traslladada a l’ordenament jurídic espanyol mitjançant el Reial decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador.
Els objectius i actuacions establerts, tant en la Directiva com en el Reial decret, suposen
un important canvi en la gestió dels residus dipositats en els abocadors. Aquests canvis
impliquen fonamentalment una reducció dels residus biodegradables destinats a abocador i la realització d’un control dels gasos emesos en els abocadors, orientat a la recollida, tractament i aprofitament energètic dels mateixos.
La principal font d’emissió de gasos d’efecte hivernacle dins del sector dels residus
és l’eliminació en abocador. Per aquest motiu, i en compliment de l’anterior normativa, sorgeix la necessitat de realitzar un estudi del potencial de reducció de les emissions generades en els abocadors municipals.
Aquest estudi pretén servir com a document de referència als municipis per millorar la gestió dels abocadors de residus municipals, prestant especial atenció a totes aquelles mesures dirigides a reduir les emissions de metà generades per la fermentació anaeròbia dels residus orgànics eliminats en abocador.
Per a això, l’estudi s’ha dirigit específicament a:
•• Analitzar la situació actual dels abocadors de residus municipals a Espanya en relació
amb l’aplicació de mesures de reducció de les emissions de metà.
•• Identificar els principals problemes i obstacles als quals s’enfronten els municipis espanyols
respecte a l’aprofitament energètic dels gasos emesos en els abocadors.
•• Recopilar les bones pràctiques desenvolupades per diferents municipis referentsa l’eliminació de residus en abocador i a la reducció de les emissions.
•• Analitzar els diferents sistemes de reducció d’emissions de Gasos efecte hivernacle en els abocadors municipals i realitzar una posterior valoració sobre la base de criteris tècnics, ambientals i econòmics.
•• Realitzar un estudi de viabilitat econòmica de projectes de recuperació de biogàs centrat en municipis de grandària intermèdia i analitzar les possibles vies de finançament i col·laboració entre Governs Locals i empreses del sector de gestió de residus.