Desenvolupament del Pla de mobilitat urbana de Granollers i adaptació de les orientacions generals al conjunt de la conurbació.

L’any 2006 Granollers va adoptar el Pacte per la Mobilitat amb l’objectiu final de definir un model de mobilitat basat en els principis següents:

• Sostenibilitat
• Accessibilitat
• Seguretat
• Eficiència
• Garantia de la qualitat de vida
• Garantia del dinamisme econòmic
• Integració de tots els col·lectius i administracions

Un cop aprovat el pacte, es va formar el Consell de Mobilitat de Granollers, on s’hi van incloure representants de les principals entitats de mobilitat, empreses implicades en la mobilitat de la ciutat, representants dels diferents partits polítics, entre d’altres.

El 30 de juny de 2009 es va aprovar definitivament, en el Ple de l’Ajuntament, el Pla de mobilitat de Granollers 2009-2015. Aquest va ser el primer pla català que es va tramitar i que inclou l’avaluació ambiental; el va realitzar l’empresa Doymo.

En el període 2009–2015 es van desenvolupar les principals propostes recollides en aquest Pla, entre les quals cal destacar l’ampliació de l’illa de vianants i la regulació de l’aparcament (especialment amb la consolidació dels aparcaments dissuasius).

Una important acció del Pla de mobilitat va ser el desenvolupament d’un sistema de préstec de bicicletes públiques anomenat Ambicia’t. Aquest sistema va entrar en funcionament durant el darrer trimestre de 2008 fins al desembre de 2011. Es disposava de 79 bicicletes distribuïdes en 13 aparcaments amb un total de 92 ancoratges. L’experiència no va tenir l’èxit previst en un inici i, per aquest motiu, passat un temps es van retirar les bicicletes i els punts d’ancoratge de la via pública. La ubicació cèntrica i propera entre ells dels punts així com l’elevat pes de les bicicletes va dificultar que la ciutadania utilitzés aquest servei, tant de residents com de visitants.

Així mateix, durant aquest període, es van realitzar diversos estudis de mobilitat que s’han tingut en compte en la revisió del Pla de mobilitat:

2007: camins escolars.

2009: Pla de mobilitat urbana 2009-2014.

2010: observatori de la mobilitat a Granollers.

2011: anàlisi de l’estat del desenvolupament del PMU de Granollers. Pla d’accessibilitat del transport públic a Granollers. Inici del programa Viatjo amb tu per al foment de l’ús del transport públic entre infants.

2012: estudi de mobilitat del text refós del POUM. Primera implementació de la targeta d’aparcament de Granollers (Can Comas).Primera actuació amb l’asfaltat de l’aparcament dissuasiu de Josep Umbert.

2013: anàlisi de l’aparcament al centre de Granollers.

2014: estudi d’implantació d’una rotonda a la confluència dels carrers de Girona i de Francesc Ribes. Implantació zona verda a l’entorn del carrer Girona. Comptatges “puja i baixa” al servei urbà de Granollers.

2013-2015: habilitació d’aparcaments dissuasius a la zona dels jutjats, al passeig de la Conca del Besòs i als carrers de Ramon Llull i de Joan Vinyoli. Aparcament per a camions a l’avinguda de Sant Julià (2.800 m2), al Congost i al Coll de la Manya.

2015: els camins escolars de Granollers van rebre el reconeixement de diferents entitats per la trajectòria mantinguda i el nivell aconseguit a través de diferents actuacions  realitzades. Prova pilot d’aparcament segur a l’estació de França. Targeta d’aparcament de Granollers amb col·laboració amb Pàrquings Blaus. Signatura del conveni per a la prestació conjunta del servei de taxi entre les poblacions de Granollers, Lliçà d’Amunt, les Franqueses del Vallès i Canovelles. Promoció de l’ús de vehicles ecològics en el transport públic urbà: s’adquireixen els dos primers vehicles híbrids.

2016: inici dels treballs amb l’entitat Granollers Pedala per a la posada en marxa d’itineraris pedalables segurs, que culmina amb el disseny de quatre itineraris de sentit nord-sud (les Franqueses-Can Bassa i Palou). Espais segurs per guardar bicicletes: prova pilot d’aparcament segur a l’Estació de França.

2017: curs “Mou-te en bici”. En l’àmbit de la seguretat dels vianants en els seus desplaçaments, especialment la de persones amb mobilitat reduïda i col·lectius més fràgils (infants, gent gran…), en relació als itineraris i els entorns escolars.

Es realitzen accions a diferents punts de la ciutat d’acord amb la casuística que es produeix (accés a l’Estació de França, eliminació carril central Prat de la Riba, accessos a la Seguretat Social, implementació de nous passos de vianants, obres a la calçada, ampliació de voreres…).

Pla de mobilitat urbana sostenible (PMUS) 2018-2024

Amb el suport de la Diputació de Barcelona, el 2015 es va encarregar la revisió del Pla de mobilitat a l’empresa EPIM SCP (Estudis Projecte i Mobilitat). Aquest mateix any es van iniciar els treballs de recollida de dades per actualitzar-ne l’anàlisi i la diagnosi. El 28 de novembre de 2017 es va aprovar inicialment el Pla.

Aquesta revisió ha permès conèixer l’evolució de la mobilitat des de 2006 fins a la situació actual. En aquest sentit, es disposa d’una anàlisi de les enquestes de mobilitat dels darrers anys que permeten conèixer l’evolució del nombre de desplaçaments diaris i la seva caracterització, on destaca la distribució modal. D’altra banda, ha permès conèixer l’evolució del trànsit de les principals vies de la ciutat i la caracterització dels serveis viaris.

La vigència del pla és de 6 anys; per tant comprèn l’horitzó 2018-2024.

Els objectius que persegueix el PMUS són, per ordre de prioritat, els següents:

1. Potenciar el canvi modal a modes de transport més sostenibles.
2. Reduir els contaminants atmosfèrics: PM10, NOx i NO2.
3. Reduir les emissions de GEH (CO2).
4. Reduir el consum final d’energia associat al transport.
5. Assolir paràmetres legals en relació a la contaminació acústica.
6. Reduir l’accidentalitat associada a la mobilitat.

El PMUS 2018-2024 recull 52 accions distribuïdes segons el mode de transport: mobilitat a peu (10 accions), bicicleta (11), transport públic (7), vehicle privat motoritzat (5), aparcament (10) i altres (9). Les accions més prioritàries fan referència a l’ampliació de l’illa de vianants, la millora de la connexió a peu fins als barris, l’impuls d’una xarxa d’itineraris pedalables de nord-sud i d’est-oest i la reordenació de l’aparcament regulat.

Afavorir el transvasament modal cap als modes més sostenibles:

Minimitzar la distància de desplaçaments: de 3,50 km (2015) a 3,20 km (objectiu 2021).

Reduir la contribució de la mobilitat al canvi climàtic:

• Emissions de PM10: de 8.422 tones/any (2015) a 6.749 tones/any (objectiu 2021).
• Emissions de NO2: de 27.468 tones/any (2015) a 20.710 tones/any (objectiu 2021).
• Emissions de NOx: de 152.182 tones/any (2015) a 111.569 tones/any (objectiu 2021).
  

La planificació de la mobilitat és molt important i cal fer-ho tenint en compte els diferents serveis de l’Ajuntament per coordinar les actuacions amb les obres previstes a la ciutat i la planificació urbanística. El PMU de 2009 va permetre definir l’estratègia de mobilitat que calia implantar a la ciutat de forma coordinada amb els diferents serveis i integrant els diferents modes de transport. Per aquest motiu, la redacció del nou PMUS 2018-2024 ja s’ha fet tenint en compte diferents àrees de l’Ajuntament i integrant les actuacions urbanístiques previstes per als propers anys.

A més, hem après la dificultat de compartir l’estratègia amb altres municipis (s’ha aconseguit amb el bus, però és gairebé inexistent en altres àmbits).