Foment de la creativitat i l’excel·lència als centres educatius

Murs que parlen: aquest projecte consisteix en la promoció d’intervencions muralistes a parets mitgeres de la ciutat per artistes locals d’abast internacional. El projecte desenvolupa una intervenció artística en una paret mitgera, de tal manera que es pugui dissenyar un projecte educatiu i comunitari a partir de l’oportunitat que significa la modificació d’una paret que forma part del paisatge quotidià.

Intervencions a l’espai públic amb col·laboració de centres educatius:

• Escola Ferrer i Guardia: a partir d’un procés compartit de creació entre l’artista, Sixe Paredes, els alumnes de 6è i la implicació de tota la comunitat educativa de l’escola el projecte culmina amb el disseny del mural que Sixe acaba realitzant.
• Roca Umbert Fàbrica de les Arts: 250 alumnes de 3 a 12 anys conjuntament amb l’artista creen un mural col·laboratiu per promoure els valors educatius de l’escola Ferrer i Guàrdia.

Xarxa a l’entorn del Mercat de la Tecnologia (Centres de secundària): grup de professorat de tecnologia de centres de secundària per a l’organització del Mercat i activitats complementàries (formacions…). Al Mercat de Tecnologia de Granollers, l’alumnat de secundària hi presenta projectes imaginats i realitzats per ells mateixos i, amb l’ajut dels seus professors, els mostra i els explica al públic visitant. Un altre dels objectius del mercat és el d’incentivar l´interès per la ciència i la tecnologia, així com també per poder mostrar la diversitat d’aplicacions tecnològiques i científiques en diversos àmbits (la música, els videojocs, les arts plàstiques i visuals…). Molts dels tallers que s´ofereixen als alumnes que participen al mercat tecnològic de Granollers són residents de Roca Umbert, tant artistes de l´Espai d´Arts, com empreses creatives i culturals que estan ubicades a la Fàbrica. El mercat de 2017 estava dedicat a Dona i Ciència, s’hi va fer una exposició en aquest sentit. El 2018 s’ha creat una nova exposició sobre «el costat fosc d’internet». Aquest curs 18/19, el grup de professorat es constituirà com a seminari dins la formació del CRP.

VallesBot: aquest projecte tecnològic i de robòtica neix del treball en xarxa entre professors, centres educatius, ajuntaments i el Centre de Recursos Pedagògics. La iniciativa proposa als alumnes dels centres participants resoldre problemes de mobilitat en el seu entorn fent servir la robòtica. La VallesBot vol incentivar les vocacions tecnològiques dels alumnes i afavorir el treball en xarxa entre els centres educatius i els diferents agents de l’entorn per aconseguir continuïtat i coherència educativa. A més, es vol fer arribar a tot l’alumnat, ja que l’activitat es fa dins d’horari lectiu i no és competitiva. En la primera edició (2018) hi han participat 17 centres educatius de Granollers, Canovelles i la Roca del Vallès. L’objectiu és que tot el grup classe hagi treballat en la proposta de millora de la mobilitat del seu entorn. Durant aquesta presentació pública, un jurat avaluarà la trentena de propostes presentades de tal manera que els alumnes podran aprendre de les valoracions que es facin de cada projecte.

Espai Congost: la cessió d’un solar urbà a l’entitat DIMAS per a la creació d’un hort, per part d’uns particulars, ha generat un punt de trobada de diferents agents educatius interessats en l’horticultura. És un projecte en construcció, on conviuen actors tan diversos com una empresa d’inserció social (DIMAS), tres centres de secundària (Institut Antoni Cumella, Institut Marta Estrada i EMT), una escola bressol (EBM Giravoltes), una Unitat d’Escolaritat Compartida (gestionada per Parc Estudi) i un Centre Obert de Serveis Socials. L’espai de l’hort disposa d’un espai parcel·lat, destinat a horts que donin resposta als propis projectes de cada actor i uns espais comunitaris enjardinats que també tenen voluntat d’obrir-se al barri.

Posa’t en òrbita (vinculat al projecte “Alesplaces“): els participants del curs 2017/2018 són EMT, Celestí Bellera, Marta Estrada i Carles Vallbona. Durant el curs es treballa amb els centres participants, per tal de tenir uns 75 alumnes, a l’espai públic, a principis de juny, que desenvolupen experiències científiques adreçades a infants. Com a fil conductor de tot el procés, s’agafa el sistema solar, però en una vessant molt àmplia i que doni cabuda a totes les possibles disciplines científiques. Durant el primer trimestre, tot l’alumnat de primer d’ESO haurà de resoldre uns reptes que els aniran introduint l’interès per la recerca i que permetran seleccionar els 15 alumnes de cada centre. El criteri no serà detectar els 15 millors en ciència, sinó també incorporar alumnat que inicialment no s’havia plantejat que la ciència també anava amb ells. A mitjans de desembre, es fa una trobada presencial de tots els participants per presentar-los el projecte. En aquesta trobada del mes de desembre, es configuraran vuit grups (un per repte) amb alumnat barrejat dels altres centres i una persona docent a cada grup. Al llarg dels primers mesos del 2019 es faran trobades presencials. Serà al llarg del 3r trimestre, quan tot aquest treball, conjuntament amb el fet a l’aula, s’haurà de traduir en experiments o experiències que aniran al pati d’una escola de primària (assaig general) i, finalment, a una plaça al juny.

Cooperatives escolars CUEME: els participants del curs 2017/2018 són Granullarius, Salvador Llobet, Lledoner i Mestres Montaña. El Projecte Cultura Emprenedora a l’Escola es basa en la creació de petites cooperatives per part dels alumnes de 5è i 6è d’Educació Primària de les escoles de Granollers, que alhora posen a la venda tot allò que produeixen al mercat municipal. L’objectiu és impulsar un esperit d’innovació amb valors solidaris entre tot l’alumnat. Com a resultat, els centres educatius participants constitueixen una cooperativa per aula. També s’hi impliquen alumnes de batxillerat artístic a través de la realització de tallers organitzats d’imatge gràfica perquè els més petits puguin dissenyar la seva pròpia identitat. A més a més, el projecte queda totalment integrat a les hores lectives; és a dir, està connectat amb els exercicis i lliçons diàries que s’imparteixen a les aules.

Xarxa mobilitat FP: els participants són EMT, Carles Vallbona, Educem, Cambra de Comerç, UEI i diferents serveis de l’Ajuntament. Aquesta xarxa fomenta la mobilitat europea de professorat i alumnat de l’FP. Per això, ha creat una estructura de treball d’on han sorgit diferents iniciatives com la de complementar les beques dels joves de grau superior que ja tenen una beca Erasmus+ i així fomentar-ne la participació. A més, ajuda tots els joves, tant de grau mitjà com superior, a preparar l’estada a través d’un curs d’idiomes. Durant els cursos 2016-2017 i 2017-2018 s’han becat 17 alumnes.

A més, posa en contacte les patronals i cambres de comerç amb els centres per trobar empreses que vulguin acollir joves estrangers en pràctiques, tant aquí com a fora.

Xarxa d’orientadors: dins els Projectes singulars (per a alumnes amb dificultats a l’ESO), s’ha creat una plataforma de treball estable que agrupa tots els orientadors dels centres educatius participants (Cumella, EMT, Carles Vallbona, Celestí Bellera, Escola Pia, L’Estel, Educem, Jardí i Marta Estrada), a més de la inspecció educativa, el CRP i el Servei d’Educació.

Aquest grup de treball es reuneix mensualment per fer un seguiment als Projectes singulars, que tenen com a objectiu principal que nois i noies de 3r i 4t d’ESO amb dificultats d’aprenentatge i/o que presenten una clara desmotivació vers tot ensenyament més curricular puguin assolir els coneixements de l’ESO i la puguin acreditar.

Aquests alumnes requereixen una atenció més personalitzada i una resposta que s’ajusti a les seves necessitats. Una proposta encaminada a millorar-ne l’autoestima, a facilitar-los habilitats socials, a ensenyar-los a tolerar la frustració… per assolir les competències que els permetin el desenvolupament personal, social i escolar; en definitiva, a donar-los alternatives pedagògiques que els proporcionin eines suficients per incrementar les possibilitats d’èxit d’inserció sociolaboral posteriors i que, per tant, redueixen el fracàs i l’abandonament escolar. Els Projectes singulars són experiències educatives per als alumnes de final de l’Educació Secundària Obligatòria (3r i 4t d’ESO) amb la finalitat principal que assoleixin les competències bàsiques del currículum obligatori de l’educació secundària, a través de múltiples estratègies per aconseguir l’èxit escolar i una gran satisfacció personal, és a dir, una major autoestima. Combinen el treball acadèmic o curricular amb experiències o estades en el món laboral, les quals ajuden l’alumne a assolir les capacitats que necessita un ciutadà en acabar l’educació obligatòria. Aquesta mesura d’obertura i d’adaptació dels instituts a la societat permet promoure la cohesió social, el treball educatiu integral i la coordinació de tots els agents educatius que hi intervenen.

Xarxa Escola Nova 21: els participants són Lledoner, Cervetó, Escola Pia, Jardí, Joan Miró (Canovelles) i Bertí (L’Ametlla); Marta Estrada es manté en espera. Escola Nova 21 vol catalitzar la voluntat de canvi educatiu en una acció de tres anys, que generi una mobilització per a l’actualització del conjunt del sistema educatiu català, i ho fa a través de quatre grans accions: consolidació de l’actualització existent a centres i al sistema; treball col·laboratiu per al canvi educatiu; aliances amb les administracions educatives i locals per a la corresponsabilització del canvi, i generació i experimentació de protocols de canvi sistemàtic. Primerament, Escola Nova 21 vol destacar i celebrar que ja existeixen molts centres educatius que estan enfocats a desenvolupar competències per a la vida i que adopten pràctiques fonamentades en com les persones aprenem. La nostra societat ha de garantir que aquests centres es consolidin: estenen el seu exemple i contribueixen a què el conjunt del sistema educatiu avanci cap a una actualització similar, així com que les normatives i decisions de les administracions també ho facin possible, des de la visió compartida d’escola autònoma, competencial, inclusiva i amb aprenentatge globalitzat.

Segonament, Escola Nova 21 vol facilitar una gran acció col·laborativa per a l’actualització del sistema a través de centres que voluntàriament se sumin a la iniciativa, i amb el treball conjunt amb els ens locals. Així, a través d’una convocatòria oberta, 481 centres van acordar incorporar-se a Escola Nova 21 i, gràcies a un acord amb la Diputació de Barcelona, s’han desenvolupat una seixantena de xarxes territorials on grups d’entre vuit i deu centres cooperen en el procés per a l’actualització i el canvi, a través d’una metodologia anomenada “espirals d’indagació”. La interacció dels milers de docents implicats en aquests centres és la manera més horitzontal i sostenible de contribuir a l’actualització educativa cooperativament. A Granollers hi ha la xarxa Vallès Oriental Centre.

Coenzims: l’Ajuntament de Granollers promou la participació activa a través de la cultura. Amb l’objectiu d’enfortir la ciutadania i aplicar democràcia directa, aquests projectes busquen crear un sentiment de pertinença i de cohesió.

Coenzims és un projecte de treball comunitari que realitza activitats socioeducatives al voltant de la programació del Teatre Auditori. Aquests projectes educatius es basen en la creació de vincles entre agents, sabers i espais per promoure experiències significatives dins la cultura.

Són projectes molt variats, que es van fent a mida, segons les sinèrgies i oportunitats que es van donant. Són alhora projectes realitzats no per un únic actor, sinó que hi ha implicat tot un núvol de serveis, equipaments i agents.

A partir d’una temàtica referent a l’espectacle cultural del teatre es genera una activitat adreçada a un col·lectiu identificat per algun dels serveis implicats, per tal de provocar un treball d’aproximació i producció que generi novetats i situacions insòlites. Es prioritza treballar amb aquells col·lectius que no accedeixen a l’oferta cultural de la ciutat.

ETC.: escola a temps complet. Necessitat/oportunitat d’oferir activitats a la tarda en base a la jornada compactada que implementaven els instituts públics de la ciutat. La base rau en iniciar un enfocament integral de la connexió entre l’escola i el temps de lleure per tal de millorar l’èxit educatiu i social per provocar experiències significatives en la construcció de la ciutadania. En aquest sentit, es va optar per tres grans àmbits d’acció: itineraris educatius, espais de relació i espais d’acció social i voluntariat. La primera fase s’ha iniciat amb els «Tallers» i a la tercera edició (febrer-maig 2018) s’ha començat a promoure un nou espai, «Binomis», amb una perspectiva més d’intervenció socioeducativa i promoció comunitària.

Grau superior d’FP Tècniques d’Actuació Teatral…: l’Ajuntament col·labora amb el centre privat Art Escènic i els facilita els espais necessaris per poder desenvolupar aquest cicle formatiu de grau superior. Actualment se’n farà la 2a edició.

Joves sense ESO: des del curs 2013-2014 l’Ajuntament de Granollers desenvolupa un programa d’acompanyament als joves que no acrediten l’ESO i que no poden accedir als cursos de PFI-PTT.

Aquesta actuació va destinada a joves que no acrediten l’Educació Secundària Obligatòria i que tampoc poden entrar a Programes de Formació i Inserció ni a altres programes de Garantia juvenil. Està molt enfocat a joves amb rebuig al sistema educatiu i que necessiten d’uns programes d’acompanyament més dirigits a l’orientació en les transicions educatives i que els permeti la reincorporació al sistema educatiu (ja sigui a través de PFI, de CFGM o Escola d’Adults) o al mercat laboral.

Es tracta d’un programa formatiu i d’orientació per a joves de 16 a 21 anys, que combina la formació més instrumental no assolida a l’ESO, amb una formació més pràctica en l’àmbit de la sonorització i espectacles en directe, així com la realització de tallers d’aprenentatge servei (com el de restauració de bicicletes) i l’activitat esportiva.

Està pensat en l’estructura de curs acadèmic, però obert a què joves que es van despenjant del sistema educatiu hi puguin anar entrant per donar-los una resposta i que no es quedin sense cap mena d’activitat educativa durant la resta de l’any (matrícula viva). Així, doncs, es pretén donar resposta als joves que no poden accedir a cap altre recurs (PFI, Escola d’Adults, Garantia juvenil,…), reduir la taxa d’abandonament escolar prematur a la ciutat i oferir uns itineraris i unes transicions educatives més adequats als joves amb dificultats.

Aquest és un curs pensat per a joves que han quedat exclosos del sistema escolar per motius ben diversos: desmotivació, problemes de conducta, s’han incorporat tard a la secundària obligatòria (perquè han arribat amb algun membre de la família dels seus països d’origen quan el curs ja estava iniciat) i, per tant, no han pogut finalitzar els estudis amb èxit.

Es necessiten accions/intervencions (educatives, culturals, esportives…) per tal que aquesta situació d’exclusió, amb el temps, no esdevingui social i econòmica. Es planteja aquest curs amb la voluntat de reconduir aquests joves per ajudar-los a trobar el seu camí dins d’una societat més justa i preparada per assumir, respectar i valorar conductes diferencials.

Es pretén, a la vegada, donar un impuls (i fer un acompanyament) a aquests joves perquè s’incorporin, un cop finalitzat aquest curs, a d’altres accions formatives (Escola d’Adults per a l’obtenció del GESO, PFI, preparació a proves d’accés a cicles formatius, etc.) o iniciar un camí en el mercat laboral que els vaig preparant cap a la vida adulta.

Té una durada de 800 h durant tot el curs escolar.

Cada any hi passen uns 20 alumnes.

PFI (Programes de Formació i Inserció): des de l’any 2007 l’Ajuntament de Granollers desenvolupa PQPI en modalitat de PTT. Durant el curs 2014-2015, la Generalitat de Catalunya canvia el nom de PQPI per PFI.

Concretament i fins al curs 2011-2012, realitzava dues especialitats de PTT i a partir del curs 2012-2013, en realitza tres, que acullen uns 46 alumnes anuals, alumnes que no han superat l’ESO i que se’ls dóna una nova oportunitat per adquirir els coneixements i estar millor preparats per l’entrada al mercat laboral.

L’Ajuntament de Granollers imparteix tres especialitats: vendes i atenció al públic, fabricació mecànica i auxiliar d’hoteleria.

Els joves, durant el curs que té una durada d’un curs acadèmic, realitzen pràctiques a empreses, que els permeten facilitar l’accés al treball, tot i que majoritàriament els joves que passen satisfactòriament el curs continuen estudiant a cicles formatius de grau mitjà o a l’Escola d’Adults.

Cada any hi ha més de 120 preinscripcions per a les 46 places.

Aquest programa està cofinançat pel Departament d’Ensenyament, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Granollers.

Murs que parlen: dos murs, dos centres de primària i un centre de secundària implicats.

Xarxa a l’entorn del Mercat de la Tecnologia: quatre edicions del Mercat, sis centres participants estables, dues exposicions editades i cinc formacions professorat.

VallesBot: una edició i 35 projectes presentats.

Projecte Horts a l’Espai Congost : vuit entitats participants. Projecte guanyador de la Beca Maria Gaja.

Posa’t en òrbita: quatre instituts participants, dues escoles de primària vinculades i dos espais culturals implicats (Museu de ciències naturals i La Tèrmica).

Cooperatives escolars CUEME: quatre centres escolars i vuit cooperatives constituïdes.

Xarxa mobilitat FP: dos anys en què l’Ajuntament ha complementat les beques de l’alumnat d’FP de grau superior i ha possibilitat estades a Europa, amb 17 alumnes beneficiats.

Xarxa d’orientadors/projectes singulars: projecte consolidat amb 59 empreses vinculades, 48 alumnes realitzant tastets semestrals i vuit centres implicats.

Xarxa Escola Nova 21: set trobades de la Xarxa realitzades seguint el calendari marcat pel programa i cinc centres de Granollers que hi han participat.

Coenzims: un projecte realitzat amb l’aula oberta del Cumella i un altre, amb famílies d’escoles bressol.

ETC, Escola a temps complet: nou equipaments oberts a l’acció educativa.

Creació del grau superior d’FP Tècniques d’Actuació Teatral a Granollers.

Joves sense ESO: 15 alumnes.

Programes de Formació i Inserció: tres PFI amb 45 alumnes.

Que el guany de la generació de xarxes de professorat/centres va més enllà del resultat del projecte, ja que introdueix canvis al funcionament dels centres i al de les pràctiques educatives.

La col·laboració amb altres agents com a catalitzador de l’èxit educatiu de cadascun dels projectes.