Beques Agents Innovadors de Granollers

Anàlisi de qualitat urbana amb perspectiva de gènere de can Bassa. Clara Garcés

La investigació es basa en la necessitat l’entendre que l’urbanisme, va ser dissenyat i vist des d’una visió masculina, amb la qual cosa no hi ha una neutralitat real, per aquest motiu analitzar l’espai públic amb perspectiva de gènere té com a objectiu principal observar la realitat des de prismes diferents dels usuals, és a dir, el masculí i de jerarquia patriarcal (Col·lectiu Punt 6, 2011). En determinats espais i zones, es deriven certes inseguretats i por a diferents usuaris, les quals es poden produir, moltes vegades, per la ubicació del mobiliari urbà, per la falta d’il·luminació, manca de serveis o espais poc accessibles, etc.

La realització d’aquest estudi permès acostar-nos al barri de Can Bassa i poder interactuar amb les seves veïnes, ja que és indispensable la seva opinió per extreure bons resultats. Les conclusions s’extreuen a partir de trobades dinàmiques i de passejos exploratoris pel barri, on s’analitza la vida i la mobilitat quotidiana dels i les veïnes del barri. Tot això es fa seguint com a guia l’Auditoria de Qualitat Urbana del Col·lectiu Punt 6, ja que són unes referents pel que fa a l’anàlisi dels espais urbans.

Plataforma Audiovisual a Granollers. Artau Bellavista

Plataforma Audiovisual de Granollers és una eina de promoció i posicionament de les empreses de la indústria audiovisual i derivades de Granollers. Una plataforma web que pretén ser la referència audiovisual a la ciutat, i que compta amb totes aquestes empreses i la seva informació més rellevant, perquè qualsevol usuari, ja sigui un client, una altra empresa, un professional, un estudiant, o les administracions, tinguin accés a ella amb un sol clic. A més a més, amb enorme capacitat de filtratge, l’usuari pot comparar les empreses per la seva activitat, els serveis que ofereixen, o els programes que fa servir, entre altres possibilitats.

Transició energètica en els polígons de Granollers. Oriol Ventura

La transició energètica cap a un canvi del model energètic actual cap a un de nou distribuït basat en energies renovables és una demanda pública creixent en un entorn social. Per garantir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius i sostenibles, és necessari portar un autoconsum compartit als seus polígons industrials, on normalment es consumeix la major part d’energia de la ciutat. No obstant això, les lleis actuals a la majoria de països, com Espanya, no exploten tot el potencial d’autoconsum compartit ni coneixen la metodologia per aplicar i dur a terme de cara a la transició energètica a les ciutats.

Aquest projecte presentarà un problema d’optimització d’energia compartida per aplicar en polígons industrials de la ciutat de Granollers, basant-se en l’estudi del patró de consum d’electricitat i aigua de les empreses i l’ús d’un autoconsum compartit combinat amb un sistema híbrid (microturbines hidràuliques i Panells Fotovoltaics), amb l’objectiu de reduir la factura total de cada comunitat energètica durant l’any. Aquesta optimització no només es fa en els sistemes d’emmagatzematge d’energia, sinó que també és important en les xarxes de distribució d’aigua. Aquestes canonades consumeixen grans quantitats de recursos hídrics que cal recuperar energèticament, utilitzant solucions innovadores com a sistemes microhidroelèctrics (especialment la bomba quan funciona com a microturbina).

En l’escenari final i l’anàlisi de dos casos dels polígons industrials Coll de la Manya i Font del Ràdium, es donen valors interessants relacionats amb la reducció ambiental de les emissions de CO₂ i altres indicadors econòmics. En conseqüència, d’acord amb els criteris desenvolupats en aquest projecte de recerca i innovació, i gràcies als resultats obtinguts dels models analitzats, es podria dir que el primer pas és la utilització de sistemes connectats a la xarxa elèctrica (On-Grid) per a les comunitats energètiques industrials amb major consum.

Futur del sector de la mobilitat a Granollers. Armand Jordana

El projecte té la finalitat de potenciar la mobilitat sostenible, innovadora i autònoma a la ciutat de Granollers per mitjà de l’adaptació dels aparcaments dissuasius.

El Marc Teòric aporta una visió crítica de les tendències que estan impactant en el desenvolupament de la mobilitat del demà, on s’extreu a tall de conclusions principals que el sector de la mobilitat està immers en una revolució a conseqüència dels avenços tecnològics i la innovació en models de negoci, els quals estan conduint el sector cap a una mobilitat elèctrica, autònoma, connectada i compartida. En els pròxims deu anys es crearan dos escenaris totalment diferenciats, ja que en les grans zones urbanes els canvis s’acceleraran fins a disposar d’una mobilitat no dependent del vehicle privat motoritzat i, en canvi, en les zones urbanes mitjanes i petites el vehicle privat encara seguirà essent el mitjà de transport protagonista a mig termini.

En el segon bloc es desenvolupen una sèrie de mesures per adaptar els aparcaments d’avui per la mobilitat del demà per Granollers. Enfocant el projecte en els aparcaments dissuasius de la ciutat, recurs estratègic de la mobilitat del futur, s’ha realitzat una anàlisi dels aparcaments en qüestió a diversos nivells i s’ha estudiat la creació d’una línia d’autobús que connecti aquestes bosses d’aparcament amb la zona de vianants de la ciutat. A més, es presenta l’estudi dels requeriments i limitacions que implicarien adaptar la ciutat a l’arribada del vehicle autònom, on es detallen els passos a seguir perquè la transició cap al nou model de mobilitat sigui la més pacificada possible.

Gent gran de Granollers: Patrons nutricionals i alimentaris. Yolanda Jimenez

El nombre de persones grans està en augment. Mantenir un estil de vida actiu millora l’estat de salut i conserva al màxim el nivell d’independència. En el present projecte es van identificar els diferents serveis municipals orientats a gent gran i es van avaluar segons el perfil d’usuaris de cada servei. Es va observar que el grup de gent gran activa tenia una ingesta baixa de fruita, aigua, peix blau, làctics i fruits secs, amb tendència al sobrepès i obesitat. No se’n van trobar activitats específiques sobre alimentació saludable i nutrició en els diferents serveis analitzats, tant pels usuaris com pels cuidadors. Es proposen programes d’educació nutricional per promoure l’alimentació saludable com a part de l’envelliment actiu.

Impuls de l’audiovisual a Granollers: ciutat plató. Laia Boixader

Granollers és una ciutat mitjana considerada ciutat-cruïlla per la situació territorial estratègica dins del mapa català. La bona connectivitat amb tot el territori l’ha fet ser un motor de desenvolupament econòmic i la converteix en un punt de trobada estratègic. Els que hi vivim la considerem més com un poble, tot i que si haguéssim de definir-la d’una sola manera, potser no ens posaríem d’acord. Amb el projecte que presentem, pretenem mostrar que Granollers, entre moltes altres coses, també pot ser ciutat de l’audiovisual i volem posar sobre la taula tots els beneficis que suposaria ser-ho. Explicarem per què és important que Granollers faciliti la producció audiovisual al territori, analitzarem casos de municipis que ja ho fan, reflexionarem sobre el suport que estem donant ara mateix a l’audiovisual i ens plantejarem un objectiu: convertir Granollers en un ‘Gran’ plató audiovisual a l’aire lliure per tal que la nostra ciutat sigui l’escenari del màxim nombre de produccions audiovisuals possibles.

Mentoring intergeneracional. Nerea Granado

Partiendo de un contexto de envejecimiento poblacional creciente y una incertidumbre escolar incipiente, este documento presenta un pre-proyecto de prevención grupal, dirigido a personas mayores y a escolares de educación secundaria y que tiene como objetivo la promoción bio-psico-social de ambos grupos poblacionales a través de un programa de mentoring intergeneracional. De este modo, se busca posibilitar experiencias de relación y cooperación entre personas de diferentes edades, culturas y realidades sociales, orientadas a favorecer el intercambio de conocimientos, competencias y valores, a la vez que se produce un enriquecimiento personal tanto de la persona que contribuye como la que recibe.

El trabajo en cuestión, se compone de dos bloques. El primer bloque está dedicado a la revisión y fundamentación teóricas del concepto de mentoring y sus diferentes vertientes. Y el segundo bloque presenta la propuesta de intervención. La intervención está recomendada para un máximo de 4 participantes jóvenes guiados por un mentor adulto, y se estructura en varias sesiones flexibles en número, que se organizan siguiendo una misma secuencia (Inicio, Desarrollo y Cierre). Se proporciona la descripción de las sesiones, fases, sus objetivos y desarrollo. Finalmente, se informa acerca de la evaluación de la intervención a partir de la estructura de su protocolo (Valoración del estado del grupo, Acción Interventiva y Post-Intervención) y los instrumentos utilizados para ello.